Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 28 de febrer de 2017

1ª sortida de l´aigua amb l´Arxiu de Roquetes Nou Barris

antigues rieres, ara convertides en cloaques tapades
 que abans discorrien a cel obert
plenes d´aigua en època de pluja....
humides,
produïnt avingudes devastadores
temides i separadores de nuclis habitats
 naturals i agrestes
salvatges i vertebradores de ciutat
buscant el mar
buscant sortida
ara el progrés us aparta
però sabeu que abans tenieu el poder
a les vostres perilloses mans.



Avui hem fet repàs del secret amagat que hi té la història de l´aigua que envolta a la serra de Collserola, en la seva part més propera a les rieres de Sant Andreu, Canyelles, torrent d´en Tissó i torrent de Campanyà.





Hem trobat mines d´aigua que agafaven aigues de les filtracions de pluja en el camí que hem fet, i que conduïdes en profunditat mitjançant camins artificials subterranis, construíts a base de peces de ceràmica i molt de treball dels manobres, portaven l´aigua de Collserola fins a pobles d´aquells temps
com Sant Andreu, en la vall de Canyelles, la qual font de Canyelles antiga era aprofitada per donar de veure a la gent de Sant Andreu a prop del seu nucli més antic.




També hem trobat dipòsits d´aigua i basses, com les de Can Masdeu, que pot enmagatzemar fins a 5.400 m3 d´aigua per regar les antigues terres de conreu, a més dels dipòsits de bombament d´aigues del Ter a Roquetes, al costat del castell de Torre Baró, i el que n´hi ha per sobre del c. Llobera.

Antics aqueductes, com el del Tres Ulls, famós e imponent en altres temps al perfil dels barris de Roquetes i Trinitat, i que servia les conduccions de l´estació d´aigua de la Trinitat Vella.  Aquest volia portar aigua a la part nord de la ciutat a començaments segle XX, era una aqueducte de pedra i totxo amb un pendent pronunciat, que elevava l´aigua fins una alçada de 125 metres, per aprofitar la força de la gravetat en el servei de fer arribar aigua fins a una distància de 3 kms. a Vallcarca.  Tot servit amb la bona aigua de Montcada bombada amb les màquines de vapor de l´estació que hi havia al costat de la Meridiana, i que encara es conserva, i estàn obertes i museitzades pel públic.




El pont del Tres Ull es a sota terra guardat, intacte, com un fòsil, esperant que un futur el rescavali per a gaudi de l´espectador amant del patrimoni i del nostre passat conservat.  Un pont imponent, de més de 5 metres d´alçada, que va ser colgat per una feixa argil.losa inmensa i que l´amaga en le camí que baixa del restaurant "el Cordero", fins a la Trinitat.

També vam poder gaudir de les fonts antigues a cel obert que amaga la serra, com la vella de Canyelles, en el fons de la seva riera, a broc baix i tancament de pedra enllucida.



Les rieres, com diria el meu amic Juanjo, mestre arquitecte a Colombia, van configurar carrers a la ciutat, i en aquest cas, el parc Central en correspondència amb la riera de Sant Andreu, i el de la Guineueta amb la de Canyelles, són un exemple, així com el c. Rio de Janeiro.

Els nostres guies en aquesta ocassió han tornat a ser la gent de l´Arxiu de Roquetes Nou Barris, que tenen algunes idees per posar en valor la presència d´aquestes troballes, i confeccionar un entorn digne pel seu gaudi general;  com per exemple, aprofitar la talaia del dipòsit del c. Llobera, per fer un parell de camins que arribin des del jardí de plantes aromàtiques del c. Turó de Roquetes, i del castell, i posar a l´abast el seu mirador privilegiat.




O obrir el pont dels Tres Ulls com a part del museu de l´aigua, que fa poc que ja podem visitar com a compOnent dels Museus d´Història de Barcelona.

Per una propera sortida, queden els aqueductes del Vallés i els vestigis del Rec Comtal a la base de la muntanya i a peu de barri de Ciutat Meridiana i Vallbona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

pots deixar el teu comentari si vols!!