Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 22 de maig de 2017

Guernika y su lyenda

Visita al pueblo de Guernika, situado a una hora de Bilbo, en el centro de la comunidad de Bizkaia, al costado oeste de la reserva biológica de Urdaibai y unido por la Bi-635 con Amorebieta, en la carretera que sube a Guipuzkoa.

  plaza ayto Guernika

iglesia de Sta Maria, gótica
y colocada en la linde con
el pueblo de Lumo, de ahí
que no tenga torre!!
Guernika tiene historia de siglos de tradición de juramento de fueros vascos por parte de los Reyes y los condes castellanos, también de los sres feudales.  La tradición que se aplicaba en la jura, de forma estricta y protocolaria, se desarrollaba de la siguiente manera, el camino de subida des de Bilbo pasaba por los pueblos de Zamudio, Lezama, Larrabetzi y Morga (Valle de Azua), antes de llegar a Guernika, alli los reyes después, y primero los señores de Bizkaia, al final incluiremos a los condes del duranguesado, habian de jurar respetar los fueros y derechos tradicionales de los vascos (juramento).

La tradición situa desde el siglo XIV un roble como lugar y altar pensado para perpetuar la palabra de los "Señores" que posibilitaban y aseguraban los derechos del pueblo vasco, desde entonces se ha plantado uno siempre que el viejo árbol se seca o muere, dejando de tener la potestad de ser testimonio de dicho acto.






"ÁRBOL VIEJO" DE GUERNIKA, el segundo históricament

el nuevo tras la reja

detalle del "árbol viejo"


Guernika sufrió el bombardeo de la aviación alemana y italiana el dia 26 de abril de 1937, en una operación experimental de terror civil que partió de la basa de Soria, en el que a lo largo de tres oleadas, la primera con bombas convencionales lanzadas desde altura, la segunda con bombas incendiarias y la tercera practicada por las escuadrillas de cazas y ametrallamiento global, produjeron de 120 a 300 muertos.  Bombardeo recordado por ser el primero selectivo a población civil en tiempos de guerra.

Los pobladores de la asediada ciudad, que se encontraba ocupada por las tropas republicanas en retirada desde el asedio a Bilbo,  pudieron protegerse en los refugios construidos a tal efecto, pero el tipo de operación que duró más de 3 horas, sembrando el terror por doquier, hizo que las bajas fueran numerosas a pesar de ello, incluyendo algún derrumbe producido por la caido sistemàtica desde gran altura.
colegio con el refugio antiaereo colocado
en su subsuelo




Plano de la oficina de turismo con los lugares más visitados señalados





Vall de Valderredible a Cantabria

visita del dia 19 de maig del 2017

MAPA DE LA ZONA A MIG CAMI ENTRE CANTABRIA I CASTELLA


MAPA DE LA RUTA FETA


Moises m´espera a Reinosa, ufà i sarcàstic com sempre, amb el seu sonrís al rostres i em fa aparcar al parking del darrera del centre històric, m´agafa amb el seu Audi RS3 i em porta lo primer a veure el neixement de l´Ebre a Fontibre.




Arribem i el lloc està ple de senyors vinguts de Galicia, que baixen a veure la Pilarica i el llaguet que hi ha a la sortida a peu de terra del riu, modesta, abundosa i recoberta de copes de pollancre (chopo).

Després cap a Rocamundo, i més tard pujem a veure la vall recoberta de vegetació i petites lomes de la vall de Valderredible a més de trescents metres a sota des de la planera tallada a ganivet de Castella.  Es increible veure una meseta enlairada a sota de la qual es veu una vall verda i rica en contrastos de vegetació regada pel riu Ebre només nèixer.

Seguim cap a Castella i arribem a la zona dels pous petrolífers de Sargentes de Lora, amb la seva maquinària semblant al pous pioners de l´America de començaments segle passat, impressionant pel seu abandonament.





A l final del camí tombem a mà esquera cap a Valdelateja per la 623, seguint el decurs d´un dels afluents de l´Ebre, el Rudron, i el nostre viatge navega ara, a migdia, al voltant del pas del riu més cabalós i important d´Espanya.

A Valdelateja, families al costat de la cascada que passa pel mig del poble.

A DALT UNA ERMITA VISITABLE!!


A Orbaneja, trobo la cosa més meravellosa que m´he trobat posiblement en el meu decurs aventurer, una cascada al costat de la ctra d´entrada al poble, de més de 20 metres d´alçada, i que a l´arribar a la part baixa, a l´altra banda del pont que fa servir l´asfalt, fa uns pòsits d´aigua blavenca molt macos.  Molins i presa per produïr electricitat domestiquen aquesta aigua i donen també vista del seu patrimoni afegit.


EL CAMELLS AMOROSOS



VISTA DE UNA CASA A DALT DE LA BAUMA




Mengem a Orbaneja del Castillo, amb vista al seu paisatge calcari, de quines surgéncias surt molta de l´aigua que va a parar a l´Ebre.   Veiem els seus dos camells fent-se un petonet, resultat del desgast de les roques a la part alta del risc.

Jo menjo "cocido montañes", delciós regat amb vi de la casa i pa fet a la llenya, i Moises un enciam i per postres un "rabo de buey" que li ve de gust.

A la sortida visita per acabar a Sant Martí de Elines i la seva coligiata del segle XII, que segons els seus veïns no poden visitar per disavenences amb al titular de la parròquia.   El nostre guia es el senyor "rellotger", personatge amable i típic dels pobles de tota la vida, feliç de viure on viu, i sorneguer com un os rodejat de companys i mel dolça, si el voleu conèixer té un baret a l´entrada del poble.


M´acomiado de Moises, donant moltes mercés, i ajundant-lo a dins la seva meravellosa casa rural a posar a punt un mòbil i-pad trencat de molt mala manera, sense fondre la sim sortosament.  "Hauràs d´anar a Santander a bescanviar l´aparell!!",

Agafo el camí amb la reserva de l´Ibiza  i tinc sort de trobar fàcilment el camí cap al port de Carrales, la 623 cap a Santander, Cilleruelo, a on puc al final repostar després de 25 kms de més,  i Soncillo.  Després el camí des de Espinosa de los Monteros a Bilbo es més senzill.  

GRÀCIES PEL TEU ACOMPANYAMENT AMIC, i les meravelles que m´has mostrat, fins la propera.

M´en vaig a la idea que haviat faré una part del camí del GR-99, dormint a l´hostal del meu bon amic "El cuartelillo" de Polientes, que també vaig poder visitar durant la tarda, i a la seva bona hostelera, la Marcela, amb la seva veu simpàtica i la seva timidesa, us recomano el lloc per la seva tranquilitat, cura, serveis, situació al mig de la vall de Valderredible i comoditat.

VISTES DES DE UNA DE LES CAMBRES

LA MARCELA DEL "CUARTELILLO VIEJO"


FINS I TOT CAMBRES AMB TRES LLITS