Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 23 de juny de 2013

Arxiu històric de Roquetes Nou Barris

Que dir d´aquests amics que fan feina pel seu barri a Nou Barris...., doncs que són con una havanera, dolça i complaent amb els seus veins, i que gràcies a això tenen un fons privat de fotografies privades, de familia, dels 13 barris del nord de la ciutat, que fan enveja a molts arxius de la ciutat.

Són gent amable, pròxima, amb gran cultura històrica, i que sempre reben als visitants amb els braços oberts, el Jesús, l´Arni, la Marta, el Ricard, la Neus, el Josep Lluís, l´Antonio, la Loli, etc. gent que ha passat i que dirigeixen aquest espai de trobada, i de publicació de tot tipus de documents relatius als seus descubriments; articles donats pels socis, llibres de tota mena, exposicions, que converteixen en cicles de mostra de tot tipus d´art, des de cinema de barri, pintura i per suposat descoberta de patrimoni.


el vestíbul d´entrada preparat per una expo

Aquesta activitat es pot trobar a lo llarg del tot calendari en el barri, ja que a més surten al carrer i fan rutes de reconeixement del patrimoni oblidat de Nou Barris, i sortides per Collserola, per la qual muntanya del nord de Nou Barris, passsejen com a experts, invitant als veins, i a tothom qui vulgui, publicant per l´ocasió una petita edició dels seus famosos "petits arxius", que expliquen ruta i patrimoni visitat en la ruta, i que venen el mateix dia a peu de carrer per un mòdic preu.


          

L´Arni es el que posa l´organització, ja dins de l´Entitat des de començaments dels 80, es un bona peça, però sempre amb el somrís als llavis, el Jesús porta les rutes de descoberta per la muntanya, i que a mi m´està ensenyant molts camins oblidats que no coneixia de Collserola, i el Ricard, el Josep Lluis i el Roberto són els investigadors que treballen per tot el barri.  l´Arxiu, vull dir, menció apart, que té sort de tenir un component com el Ricard Fernández Valentí, veritable erudit de la història del transport a BCN, llegiu el seu blog "el Tramvia 48", a on també fa repàs de moltes més històries interessants. 


Ricard en una de les rutes de descoverta pel barri


Precisament i dient, en favor d´ells, que no tenen vergonya en pregonar el seu arrelament al barri, fa poc han inaugurat una expo sobre els seus 25 anys de sortides per Collserola, amb el Miquel Tormos, promotor i guia de les primeres sortides que van fer com a grup indepenent, i el president del Consorci de Collserola, el senyor Martí, que encara es pot visitar a la seu de l´Arxiu els dies d´obertura del Centre, que són sempre els dimarts i dijous de 18.00 hores a 20.00 hores, a on els podreu trobar per cualsevol consulta.



el sr. Martí, el Miquel i l´Arni a la taula el dia de la presentació de l´expo




També fer menció al Roberto LaHuerta, aragonés, que ha escrit dos llibres sobre els cinemes de barri, primer tan sols de Nou Barris, i després una ampliació dels d´Horta-Sant Andreu, que són d´autoedició i que estàn publicitats i difosos per l´Arxiu directament, que a més estàn tenint una aceptació molt valorable!!.  I del Josep Maria Babí, que ha fet, per la seva part, una novel.la sobre una xicota, la Marta, que viu la seva vida a dintre de l´ambient passat del barri, i que fa una presentació el proper dia 27 de juny a la llibreria "La Font de Mimir", del C. Cartellà, al costat del Caprabo de l´encreuament amb l´Avinguda Borbó, li desitgem també la màxima de les sorts en les seves vendes.


Ricard, Fernando LaHuerta, i el germà de Ricard (expert en cinema)
a Can Fabra fent la presentació el dia 8 de juny 


Josep Maria Babí i el Pau Vinyes (historiador de Sant Andreu)




Vosaltres els coneixereu el proper dia 29 amb l´edició de la nocturna d´aquest any






divendres, 21 de juny de 2013

"El patrimoni Eulalienc, un segle d´evolució"





Estem en l´última setmana de cole, el cap de setmana de la revetla més famosa, i al començament de les calors de l´estiu, arriba el moment de fer caps de setmana de platja, de planejament de vacances i de colònies d´estiu pels nens, però...., hi ha gent que encara disfruta treballant, preparant rutes culturals pels turistes que passen l´estiu amb nosaltres, avui m´he trobat precisament, perdoneu la interrupció, un metge estranger ferit al terra a la sortida del metro de Marina, encara amb ganes de descobrir la ciutat,  i  també exposicions culturals per a gent amb la ment encara oberta a nous projectes d´aprenentatge cultural, malgrat s´esgoti el temps de les ments actives les 24 hores del dia, com fins ara passa amb molta gent atrapada a la Crisi i la derrota, que ens fa ser més vius que mai, per tal de que no se´ns marqui amb la creu del "pasotisme".



de izqda a dcha
Juanma Gallardo, Ireneu Castillo, Manel Dominguez, jo, el meu company de contes 


aqui els mateixos menys Juanma i en el seu lloc el Santos Vallespin

On hi ha vida n´hi ha d´esperança diuen, veritat?, doncs això és el que s´ha aplicat el grup de gent que ha volgut posar a disposició del públic inquiet de Santa Eulàlia, i de BCN en general, el catàleg més complet de joies vives...., i mortes, que han poblat el terra del nostre benvolgut barri de l´est de l´H, SANTA EULÀLIA, Santa Eulàlia de gent major, Santa Eulàlia de gent jove, Santa Eulàlia d´Associacions culturals amb majúscules, Santa Eulàlia de passejants a la llum de la lluna, Santa Eulàlia de passat i Santa Eulàlia de FUTUR, CAP A UNA NOVA VIDA ALLÀ ON VULGUIN PORTAR-NOS ELS TEMPS ESFEREIDORS.  Joies de patrimoni i de riquesa heretada del barri, que no ens hem de deixar perdre, perquè una ciutat rica es la que sap aprofitar el que hi té i construir sobre les seves petjades.

Tot va devenir de l´empenta d´un emprenedor amb majúscules, que el temps ha marcat amb la creu de l´anonimat, un bon company que voldria l´estima dels seus veins pel que realment sap fer molt i molt bé, rescatar memòria de la ciutat i guardar-la per posar-la a l´abast de tothom, i que ha sabut tirar endavant aquest projecte de forma magistral, juntament amb el Celh, de l´edifici Molí al costat de la Tecla Sala en el barri de Sant Josep, el millor grup oficial de recerca històrica i salvaguarda memorial de l´Hospitalet, el grup Perseu de protecció patrimonial, que va començar la seva merescuda fama de grup inquiet gràcies a la lluita per la salvaguarda de les restes del Canal de la Infanta al darrera de la Remunta, i el Centre de Cultura del barri, que ens ha ofert les seves instal.lacions, i la seva gent per donar marc a l´expo sobre el patrimoni del barri.

Així es com aquesta setmana, després que el nostre amic Santos, membre de Perseu, fes un reguitxell de fotos professionals del barri, centrades en el seu patrimoni històric, ens hem posat mà a l´obra fent tria d´objectes històrics importants en el apartat de patrimoni, i hem decidit donar protagonisme a la llista seguent d´edificis dividits en tres grups, desapareguts, conservats i en perill de desaparició:


Juanma de l´Arxiu de Santa Eulàlia i el Santos, el nostre fotògraf, membre de Perseu.


Sta Eulàlia els anys 30


conservats

1. església romànica, l´edifici més vell de tot l´Hospitalet, que va passar per ser galliner!!!

2. mercat municipal,  el periode de temps que va de 1920 a 1930, el barri de Santa Eulàlia va crèixer en població exponencialment, i el 1935 l´arquitecte municipal, pensant en dotar d´equipament indispensable al barri, va dissenyar aquest mercat, l´últim dels tres que va projectar per la ciutat.  Es conforma a base de dos naus independents, que tenen un centre de gir comú en el centre, que ocupa una llanterna de llum, i que queda en l´actualitat una mica desvirtuat arquitectònicament per les parades que s´afegiren posteriorment, encara que justificadament.

3. olis "Regàs", amb la seva façana meravellosa del C. Buenos Aires

4. pont Torrassa, que van unir durant molt de temps Santa Eulàlia amb la resta de l´H.



5. Edificis Puig i Gairalt, 
-casa Casals (C. Santa Eulàlia, 155) (Ramon Puig i Gairalt) 
casa del 1935, tipologia de dos habitatges per replà, influència racionalista, l´arquitecte era soci numerari del GATPAC, demostra aquesta part el que la façana sigui asimètrica, per això fa servir els volums sortints i entrants de les galeries, donant importància i focalitzant el xamfrà amb el seu coronament recte central.

-casa Talens (C. Santiago Rusiñol, 6) (Ramon Puig i Gairalt) 
casa del 1934,tipologia de casa obrera de 6 metres de façana, amb pati al davant i possibilitat de remunt, pensada per hostatjar traballadors de les empreses tèxtils de la zona.  La decoració de la façana denota ja un noucentisme depurat però simètric, que es trasllada a la tanca.  La rambla Just Oliveras va ser pensada per estar  poblada de casetes com aquesta, però el temps va dictar que les construccions fossin més altes per hostatjar tota la inmigració que tot just arribava.

-casa Carreras (C. Muns, 27) (Antoni Puig i Gairalt) 
casa del 1930, tipologia de dos habitatges per replà amb escala central i pati posterior connectat amb la zona humida.  Coetània amb la casa Munné no disposa del  llenguatge modern que estava desenvolupant en altres edificis per, suposem, imperatiu dels clients. La simetria de façana i les abertures rectangulars, menys a l´últim pis, són les característiques que la classifiquen de noucentita.
  
6. edificis arq. Puig Janer, l´institut i la parròquia de Sant Isidre, aquesta última del 1951.

7. cotxeres metro, del 1932, encara en servei

8. "Can Colom", que després d´aquesta exposició he aprés que els propietaris tenien familia emparentada amb els Martí Codolar del meu barri de residència actual.

9. escultures públiques, "la Velleta" d´Hector Césena, i el monument a l´Hospitalet del Sr. Subirats.
  
10. Festa Major actual, es clar!, amb el seu dia d´havaneres, els seus xiringuitos i els balls andalusos.

11. masia "Escorsa", recollida dintre de l´antiga foneria que va ocupar el solar, i que va arribar a ser una de les principals d´aquesta part de BCN, fonent pilars per construccions industrials, com per exemple l´estació de la Magòria, que encara conserva a la seva entrada, ara centre cívic.  Antigament va fer servei de camp, al costat del Canal de la Infanta.



fundició Escorsa, que abans havia estat a l´actual Av. Mistral.



en perill

1. edifici carrer Cavall Bernat, un desconegut al barri, però molt ben conservat, una de les joies que amaga 
l´eixample del costat montanya del carrer Santa Eulàlia, entre el bar Serra i "Can Gras".  Edifici noucentista amb un gran jardí frontal que té inclús una font ben maca.

2. "Can Gras", l´únic que queda de la fàbrica tèxtil que confonem normalment amb Can Trinxet.  L´arquitecte que va aixecar aquests murs va tenir molt de renom a Sants per aquells temps, era Modest Feu.
  
3. edifici carrer Santa Eulàlia (relleu filadora), si arribeu a l´alçada del pati a on es troba el Centre de Cultura de Sta Eulàlia, venint pel carrer del mateix nom, una mica més enllà, mireu cap a dalt abans d´arribar a l´Escorça, hi veureu un relleu molt maco a dalt d´un edifici, que simbolitza la feina que feien les dones a mitjans segle XIX a les fàbriques de la ciutat.

4. edifici carrer Santa Eulàlia (data 1835), edifici de planta baixa al costat de l´anterior.

5. "Can Trias" + sèquia Canal Infanta, la fàbrica de Jute del prat de les Sangoneres, a mitjans segle XX va ser, a la mort de la vidua Sra. de Trias, co-associada amb els propietaris del "Cànem" de Sant Martí, del Canal de la Infanta encara es conserva al seu costat una fillola o sèquia tapada per la vegetació.
  
6. Castell, el propietari d´una llibreteria del carrer Aribau va construir aquest edifici per la seva princesa enamorada, al carrer Blas Fernánder Lirola.

 7. capitell església, aquest motiu decoratiu afegit a la façana de l´ermita de Sta. Eulàlia es creu tenia la funció d´esporuguir les dones luxurioses de l´antic poble, sembla recordar cuatre serps que devoren un cos humà, quina por!.

Segons recentment he pogut escoltar per boca de la gent del museu de l´H, els motius refletxats podrien ser sirenes, relacionades amb el camí de Santiago, que passava, en el seu camí català, al costat de l´ermita.

retazos extraidos de la página "www.elcaminosantiago.com"

"Los orígenes del Bestiario se remontan a la Cultura Bizantina y representaban animales reales o figurados como expresión de la dualidad: Virtud o Maldad , Dios o El Diablo.
El Arte Románico, incorporo estas tendencias. Habida cuenta, en El Camino de Santiago, nos encontramos la mejor muestra de Arte Románico y por tanto veremos con asiduidad, estas figuras de dualidad en Capiteles, Canecillos y Tímpanos.
En esta época, la información se trasmitía, básicamente de forma oral. La tendencia a la tergiversación de la información, genera: Leyendas, Monstruos imaginarios cargados de virtudes o maldades, héroes, guerreros invencibles y malvados, santos milagrosos.... .
Los poderes fácticos de los Reinos, Condados e Iglesia, usaban esa información para atemorizar y subyugar a la plebe. Los escultores de estas Iglesias, son gente popular, que recibe esta cultura y la expresa en sus obras.
El bestiario puede ser Real o Imaginario. El primero usara la figura de animales como representación de la Dualidad. El imaginario, realizado como una combinación de diferentes partes animales, a fin de realzar la sus virtudes o maldades, usando la lucha y devoramiento de humanos, todo ello para producir efectos intimidatorios sobre el pueblo.
  1. Sirena. Simboliza la seducción y entrega a los placeres carnales Se representa como un cuerpo femenino y se sustituyen las piernas por una cola de pez."



desapareguts

1. "Ca n’Alós", la masia que va fer desapareixer al seu darrera la Vanguard i que es trobava a l´altra banda de les vies, en territori Eulalienc, es creu que d´edat mitjaval.



2. altres masies, Cal Bruixa, Cal Tres,....


"Cal Bruixa"

  
3. "Can Trinxet", la més important industria tèxtil de l´Hospitalet, dedicada a fer fil de cotó i teixir.


  
4. Canal de la Infanta, del qual hem aconseguit rescatar el pont de la Remunta, com a "Protegim el Canal de la Infanta" fa un any, i que donava rec des del 1819 a tota la Marina que va de Molins, Sant Feliu i Cornellà fins a Montjuic i el Morrot, fent crèixer les produccions en 4 collites l´any des de llavors.
  
5. Respeto Mutuo, el casal de gent obrera i la cooperativa de consum dels anys 20 al barri, va tenir una vida cultural prou respectable.


  
6. caserna Lepanto, antic quarter ara ciutat de la Justícia.
  
7. altres fàbriques (ATASA, Caralt…), dedicades al blanqueig i a la tintoreria moltes d´elles, ja no existeixen però van deixan petjada en torn al carrer Pareto.


Caralt

  
8. sitials / escombreries, al C. Aprestadora, abans tota la zona de "les Sangoneres" estava ocupada pels escombriaires que feien tria de materials i el reciclatje dels anys 60 a la ciutat.


  
9. mural INDO, que podem dir de la famosa fàbrica òptica al carrer Amadeu Torner, que va deixar de fer ulleres per passar a ser una plaça dedicada a l´entitat més famosa del món, UNICEF.
  
10. els "Tres Tombs", la festa dels agricultors de l´època, que volien protegir els seus animals de granja.

11. "Cal Ramonet", l´hostal de pas abans d´arribar a muralles, que els carros aprofitaven per passar nit i descansar, situat a la cantonada de la Riera Blanca i el carrer Sta. Eulàlia.



Ara fins el dia 3 de juliol us toca a vosaltres fer aquest repàs a través de les fotografies recopilades pels arxius de la ciutat, i que posen, crec jo, en relleu de forma molt adecuada, el paisatge que vàrem tenir i que encara, en part conservem, esperem que els projectes de futur de ciutat no ens prenguin el dret a disfrutar de totes les joies que encara resten al barri.

dissabte, 1 de juny de 2013

FÒRUM ASSOCIACIONS, taula rodona, la cuina de la mobilització.





#19forum
retransmissió en Streaming



En BCN hi ha un lloc per les Associacions, un lloc on poden anar a cercar informació de com poden constituir-se legalment, de com poden dinamitzar els seus socis i implicar la seva base social, de com fer-ho per portar a terme les seves accions, normalment sense un objectiu monetari, de forma altruista i amb ganes de canviar el món i la societat que vivim.  Ara, en aquestes dates de mobilització ciutadana en contra de les agressions propiciades per l´intent d´empobriment i de manca de diner que ens han proveit els bancs i el Govern, Torre Jussana, aquest lloc de trobada associativa del barri d´Horta-Guinardó, ens ofereix un Fòrum, el XIX ja, en el que es vol posar en relleu el PAPER DE LES ASSOCIACIONS EN TOTA AQUESTA DINÀMICA INDIGNADA, de la que formem part irremediablement, com tothom ja a aquestes alçades.

Dos dies de reflexions en que el primer va ser dedicat, molt apropiadament, a fer aportacions en torn d´una taula rodona.  Comprenc perfectament que en aquests moments la quantitat de Plataformes i Entitats que lluiten per un interés Indignat, generat a partir de l´esperit del 15-M, són moltes a la ciutat, però vaig trobar a faltar una molt especial del nostre entorn de barri, que crec hauria d´haver estat invitada, i és ni menys ni més que la Plataforma "NOU BARRIS CABREJADA DIU PROU",  sorgida de la reivindicació endegada a la Guineueta per la gent que volia evitar la desaparició del servei d´urgències en el seu CAP des de finals del 2011.

De tota manera les Plataformes convidades van ser prou importants, i amb tanta experiència en la lluita, que no va notar-se la manca de representació pròxima.

Aquestes Plataformes van ser; l´ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA, Entitat sorgida de les sinèrgies creades per la gent que vol la Independencia per Catalunya com a solució, única, per sortir de la Crisi, i que va començar a fer consultes populars des del 2009, amb la prova pilot d´Arenys de Mar, el Celestino Sànchez, home de bona fe, i verbo adient, representant de la Plataforma IAI@FLAUTES, Ens que amb el bagatge lluitador i experiència sindical obrera dels seus membres, va contagiar-se de l´esperit sorgit a les places Indignades de tota Espanya, per fer saver públicament el seu punt de vista en múlitples fronts des de ja fa dos anys, i que, segons va dir ell mateix, no vol organitzar-se en Entitat per no provocar el seu esperit democràtic.


I per últim, i per mi la més eixerida de la colla, la Silvia González, component de la PAH, dedicada de fa temps a editar molts dels videos que publica la Plataforma d´Afectats per la Hipoteca, i que venia a parlar del poder humà que conforma aquest grup, que de forma valenta i amb les ganes que dona el ser de veritat víctimes d´aquesta cruel Crisi, fan del carrer i de les portes dels bancs el seu lloc de treball habitual, demanant una solució per les seves hipoteques impagables, que els fa entrar en un grup selecte, ara ja no tant, d´exclosos socials.


L´Eva Anduiza, moderadora de la taula, va començar el debat a les 18.30 hores, quan a BCN, aquests dies, encara estem sortim de la tardor amb una bona fresqueta!!, i en un lloc emblemàtic amb unes vistes magnífiques del Carmel i del turó de la Peira al nostre voltant, Torre Jussana és una antiga torre de defensa del segle XVII, que va ser convertida en masia de camp al XIX, i que té unes golfes habilitades com a sala polivalent.

Es va parlar de temes importants i es van consensuar les respostes, per exemple, en temes de COMUNICACIÓ, va ser molt curiós aprendre com per fer una crida la millor manera és portar la gent via twitter, e-mail, o boca a boca, a un lloc diferent del que pensen les autoritats que por ser l´objectiu d´aquella trobada reivindicativa, canviant l´objectiu del dia; banc, organisme, etc., una vegada posats junts tots els simpatitzants en el lloc de trobada.

En temes d´Idiosincràcia particular de cada grup, les PAH ara es dediquen a promoure grups de recolçament moral entre afectats, ja que han vist que la gent arriba a les reunions molt desmoralitzada, sentitnt-se uns veritables paries, i aquest grup els brinden la possibilitat d´aprofitar veritablement el poder que pot proveir un grup en que tots els implicats tenen la mateixa sensació d´exclusió.

Els Iai@flautes per la seva banda criden a la desobediència civil perquè realment no creuen en una democràcia que està portant als seus fills a viure pitjor que ells, creuen en una democràcia en que el representat faci el que els seus votants volen que faci, i no creuen en partits que no tenen un recolçament d´almenys el 80% de la població.

I l´Assemblea Nacional defensa com a Entitat un sentiment que cada Independentista viu de manera diferent, però que troba ressó en una multitut de persones de tota Catalunya, i diferents partits polítics.

En quan al FINANÇAMENT, cada Plataforma o Entitat ho fa d´una manera diferent, merchandatge, suscripcions populars, en el cas de l´Entitat quotes mensuals assequibles, ajuda general de la base social, etc., però el que realment dona poder a aquests grups és la possibilitat d´agafar PODER públic, de tenir recolçament social, de poder canviar pensaments tan sols sortint al carrer i fent crides a través de les xarxes, treient la possibilitat de decisió final al poder executiu, l´EMPODERAMENT sense ser partit, fa de les Plataformes cíviques un arma molt poderosa per arribar a canviar algun dia aquesta dinàmica destructiva.

Un LIDER, segons els nostres invitats, per què?, per dir el que els demés han de fer, o per ser simplement un portanveu?, per servir de reclam públic, o marcar directrius?, millor deixar aquest paper per a persones que vulguin parlar per la resta de membres, no per fer demagògia passada de moda.

Avui, una altra bona ocasió per veure casos específics de treball associatiu pràctic, com podem unir accions i aconseguir un bé comú.  la taula de debat del dissabte porta el títol de "Evolucionar o morir", que més es pot dir.