DIARI DE VIATGE PER LA RUTA DEL CALIFATO.- (ESTIU 2021)
La sortida començava a Cordoba, ciutat califal dels inicis de la conquesta Omeia de la Hispania íbera i romana.
La primera visita doncs era obvia, la mesquita de la ciutat a la vora del riu Guadalquivir, la ciutat dels "Rafaels", la de la juderia millor conservada del sud de la península, la dels patis de flors del maig, i la de la gent amable i simpàtica que dona de menjar flamenquins als patis d´obradors i de patis flamenc al es dues de la tarda.
La mesquita es magnífica, impressionant, construïda ràpidament però amb elements reciclats ben posats a nivell. D´ampliacions progressives a través de set segles i de Mihrab no enfocat a la Meca.
Després, baixant cap a Granada, com ho vam fer els conqueridors catòlics, trobem pobles ben macos amb bona empremta àrab als seus carrers.
Baena, Castro, Alcalà la Real, Priego de Cordoba, Cabra, Luque.
Camps d´oliveres i muntanya a l´arribar a Granada et segueixen per la n-432, i les esglèsies i castells són ben presents. Algun d´ells són ben reconstruïts, com el de Baena, o el d´Espejo, per pujar al qual els seus veïns han posat clavells i flors als murs de les cases enblanquinades.
Pobles de gran fervor religiós i passos de processó impressionants.
A l´arribar a Granada ens esperava l´Albaicin, a un costat del riu Darro, i Alhambra, de sultans nazaries, al davant.
Ens esperava conéixer històries de conduccions d´aigua, de jardins, de taraceas, de jueus, de grans herois, i de Machado.
Visitar esglésies de Diego de Siloe i retables de Reis Catòlics, de veure toreros i bailaores, de tramvies-metro, de taxis sense mampara, i de Gran Capitan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
pots deixar el teu comentari si vols!!