la Diagonal de Barcelona

 
L´últim tram de la Diagonal que es va urbanitzar abans de la part de mar moderna, 
va ser el de sortida pel  barri de les Corts i Pedralbes cap a l´autopista AP-7.

Un tram asfaltat que va haver d´esperar quasi fins als anys 50´s quan el dictador 
Franco va decidir celebrar, al seu centre, l´acte central del Congrés Eucarístic en 
honor del Papa Pius XII, el maig de 1952.

      

Per aquelles dates s´estava estudiant també el projecte de construcció de la
 Universitat Autònoma de Barcelona lluny del centre de la Plaça Universitat, 
per evitar aldarulls a la Rambla, i es pensava portar els edificis universitaris a 
Montjuic o a les afores de la ciutat.

Aquest servei de grans blocs hotelers i de servei educacional que es van 
endegar en aquest indret,  i els edificis que envoltaven l´altar durant la 
celebració, són els que ens van quedar d´herència i van poblar de forma 
moderna la sortida de l´avinguda única que hi te orientació real est-oest a 
la ciutat.

A l´entrada de l´avinguda als anys 30 hi havien zones d´esbarjo burgés, com 
una pista de patinatge i un parc d´atraccions modest per a gent burgesa, 
 
Parlem del "Turó Parc", que hi feia competència al famós parc d´atraccions del 
Parc de la Ciutadella, dit amb el nom de "Saturno Parc".  Aquesta zona 
d´esbarjo de la ciutat coincideix ara amb el traçat de la plaça Francesc Macià.
 
I també  podem parlar que al voltant de la plaça Francesc Macià exisitien; 
el "Club Patin", amb la seva peculiar pista de patinatge, i el "Mundial Sport" de 
l´altra banda de la Travessera de les Corts.
 
 
                                                     















disposició de l´antic parc de jocs del Turó Parc.

 Per sota de la plaça hi estava essent explanada l´avinguda Infanta Carlota 
Joaquina, ara dita Josep Tarradelles, i la nova planificació de la zona va acabar 
amb edificis importants com la fàbrica Vilumara tèxtil de fabricació de sedes, 
propietat d´un propietari ric i poderós que tenia la seva pròpia banca a la 
ciutat.
 
Aquesta plaça era creuada per dues travesseres antigues, d´època romana, 
que anaven de nord-oest a sud-est de la ciutat, i que van ser posades 
ordenadament una sobre l´altra a la planimetria de la nova Barcelona, les 
actuals Travessera de les Corts i de Gràcia.

A partir d´aqui llegendes d´ordenacions desordenades i no lineals a Barcelona,  
perquè..., ¿ sabieu que la Diagonal no coincideix amb la traça planimetral 
d´Ildefons Cerdà??.
 
La Diagonal segons Cerdà havia d´anar perpendicular al Passeig de Gràcia, 
però quan va avançar el perllongament cap a meitat del segle seguent en 
direcció la sortida del Baix Llobregat, es va agafar la referència del carrer Pau 
Claris per calcular l´angle del traçat.

La trama urbana ja estava molt acabada a l´Eixample, i aquesta configuració 
tenia una desviació de menys d´un grau en vertical amb el traçat de la via més 
antiga, que era la que comunicava la plaça Catalunya amb el poble, ja barri per 
aquells llavors, de Gràcia.

La referència del c. Pau Claris per l´angle, combinat amb la llargada de l´avinguda, 
va fer que la desviació passés per sobre de tres masies històriques de les Corts, 
que tenien noms com "Ca l´Estela", del compte de Vallcabra, construida la segle XVI, 
"Can Baldiró" i "Can Feliu", que formava part dels terrenys del compte Guell, el sr 
propietari de la colónia de Santa Coloma de Cervelló, el Sr. Eusebi, que va passar 
per ser el mecenes de Gaudi.  Les masies eren respectades per traçat pensat per l´arq. 
Ildefons Cerdà, i que va tenir la delicadesa de pensar un angle útil per aconseguir tal 
propòsit.

Diagonal vista des del costat del Parc de Cervantes (anys 40.s)

Les tres masies estaven al voltant de la pl. Pius XII actual, que va ser inaugurada 
el 1952 amb l´efemèride del Congrés Eucarístic, i acompanyades d´altres als terrenys 
del voltant, com "Can Custó",  "Can Cuiàs de la Riera", "Can Barceló", al voltant dels 
terrenys ocupats per la maternitat de Sant Joan de Deu, ara l´Illa Diagonal, i també 
"Can Duran", a on anys de la Republica s´hi va establir el correccional de dones al 
voltant dels  jardins dels marquessos de Peñalver, construida el 1743. 

  
Tot conformava un paisatge rural i de masia rica en la sortida de Barcelona fins més 
enllà del 1930.  

A la sortida encara trobariem "Torre Melina", rera l´hotel Joan Carles I, en terrenys 
del barri de Finestrelles de l´Hospitalet.

la zona era propietat, abans de 1912, de families burgeses  molt poderoses, 
com la familia de la filla de Manel Girona, casada amb Josep Bertrand, el 
promotor del tren de Sarrià i urbanitzacions com La Floresta, i la familia Guell.
La familia Bertrand tenia sota la seva propietat tota la zona compresa entre 
el Turó Park i el barri de Tres Torres, arribant per una banda al c. Amigó i per 
l´altra al carrer Dr. Roux.

La familia d´Eusebi Guell, les masies del voltant de la plaça Pius XII, amb els 
Pabellons Guell, el Palau Reial, i tots els terrenys que ara son l´Autònoma de 
Barcelona.  Per deferencia amb el monarca Alfons XIII, van donar la seva casa 
com a vivenda Reial, per haver tingut l´honor de haver  ser investits comptes, 
haver tingut el reconeixement noble que tot home burgés de l´època pretenia.