Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 17 de maig del 2022

les centrals eléctriques del Freser i la seva aplicació útil a Barcelona.

 La història de la electricitat a Catalunya comença seguint l´exemple americà a finals dels segle XIX.

La primera fábrica en ser il.luminada va ser la BATLLÓ DE SANTS, i la Rambla i els magatzems EL SIGLO van ser després, juntament amb la MAQUINISTA TERRESTRE I MARÍTIMA, tot en part per l´empreneduria d il.luminats, mai millor dit, com els Srs. Dalmau i Xifrà, amb fábrica productora al que ara es el CAPITOL, tot aconseguit gracias a  una màquina de Gramme, una dinamo inventada per Zénobe-Théophile Gramme i que era el primer generador elèctric apte per a l'ús industrial.

La compra fou instrumentada mitjançant concurs de la casa Dalmau i Fill, i va servir els emprenedors per donar llum a tot lo dit anteriormente i a més,  a la fábrica JUNCOSA del Passeig de Gràcia, ja que les fabriques van se el lloc adient per fer les primeres vendes i  proves.

 https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/kilowatts-daigua-el-negoci-del-segle/video/6101591/

Al primer Quart del segle XX, ja la SOCIETAT ESPANYOLA HIDRÀULICA DEL FRESER havia construit les centrals de salt hidràulic amb aigues del NURIA I EL RIU FRESER de RIBES SUP e INF., i havia fet que el corrent altern es presentés com a futur del transport de llum a distàncies llunyanes, instal.lacions que va completar en salts inferiors fins a Ribes, l emprenedor ESTEVE RECOLONS (DAIÓ, QUERALBS I RIBES (CARBUR I TÈXTIL). 

 

El 1917 després de crear a Ribes la colonia RECOLONS, el sr Esteve va vendre part de la seva producción eléctrica a la empresa de RIEGOS Y FUERZA DEL EBRO, filial de EEC I BARCELONA TRACTION LIGHT AND POWER, i gràcies a aportacions com aquella, el corrent altern va arribar des de Bcn a tot el occident català.


Va ser una gran ideia aprofitar la força donada per la caiguda forçada en pendent de l´aigua dels rius Freser i Nuria, des de l´alçada máxima de Queralbs, fins a 500 metres més avall, a Nuria.

Les estacions productores d´electricitat i les turbines instal.lades van poder ser posades en marxa en número de 6 (Daió (Freser inf.), La Farga, Moli Vell, Rialb, i Filats, a la fàbria Recolons, i Carbur, al costat, amb altre amo, l´empresa Echer Wyss i Cia),

 El sistema de producció hidro-elèctrica i mecànica es senzill, la força d´empenta de l´aigua, forçada en baixada i amb una pressió inmensa, fa girar les pales d´una turbina Francis, com la que podem contemplar en fabriques com la SANGLAS de Manlleu, seu del MIT, i de la SEDÓ d´ Esparraguera, amb una velocitat inmesa, que traspassa el seu gir a una magneto -dinamo productora de fins a 1.250 KW.

 Aquest sistema va ser explotat per donar llum als balnearis de la baixada de Ribes a Vic i a les fabriques situades pel camí, a més de les ciutats.



central "EL CARBUR" adosada a la fàbrica Recolons,


 tub d´aigua de 1 de diàmetre en pendent







dilluns, 16 de maig del 2022

RECOLONS I SANTA MARIA a ambdòs costats de Ripoll.

 COLÓNIA RECOLONS.-

------------------------------

ESTEBE RECOLONS (ENGINYER)

CONSTRUCTOR I PROJECTOR CENTRALS ;

daió, Rialb i Carbur i filats  (excepto la central del Molí), prop. de la familia Girona, 

------------------------

familia cotonera

establera a bcn el 1842

BARTOMEU pare, FILA A ST MARTI EL 1877

----------------------------

FILLS DE BARTOMEU (ESTEBE I TOMÀS)

construeixen colònia a Ribes el 1900

----------------------------

dada.- tren arriba a Ripoll el 1896 // a Ribes el 1922

-----------------------------

dada.- principi de l´explotació de la zona Ribes va venir amb els balnearis.

------------------------------

1916 comença la seva història la colònia Recolons.

ESTEBE QUEDA A RIBES

TOMAS S´EN VA A ST MARTÍ

--------------------------------

ESTEBE AND BOTEY (de RIPOLL) CREEN LA "CATALANA AGRÍCOLA"

voldràn plantar cotó a Andalucia durant la Guerra.

----------------------------------

ESTEBE hi te accions solidàries a RIbes

-FUNDA GUARDERIA I CREA BEQUES ESCOLA RIBES.

----------------------------------

A ESTEBE SEGUEIX EL SEU FILL MARIANO (1942)

----------------------------------

1964 emp. "SAIDA"

DESPRÉS "MAX PLASTIC S.A." (actual.litat)







COLÒNIA SANTA MARIA, LA ROJA.-


 Dades històriques:

El 3 de desembre de 1920 SAPHIL adquireix la fàbrica, la colònia i el salt. 

El 1924 es va crear la cooperativa obrera. 

Als anys quaranta SAPHIL era propietària d'una superfície de 50.012 m2, dels quals 13.068 m2 eren edificats. 

Els habitatges dels obrers, pensats per a 78 famílies, estan formats per tres blocs de tres plantes, 

El 1963 es va construir la residència, amb la finalitat de servir d'habitatge i d'escola de les noies vingudes per treballar a la fàbrica des de diversos punts d'Espanya.

l´esglèsia de RUBIÓ I TUDURI es del 1923

Pel que fa als habitatges dels obrers, el 1944 es va redactar un projecte que preveia un camp d'esports, un baixador de tren, una farmàcia, entre d'altres, que no es va arribar a realitzar. 

Aquests habitatges estan abandonats des dels anys vuitanta.

 .