les centrals eléctriques del Freser i la seva aplicació útil a Barcelona.

 La història de la electricitat a Catalunya comença seguint l´exemple americà a finals dels segle XIX.

La primera fábrica en ser il.luminada va ser la BATLLÓ DE SANTS, i la Rambla i els magatzems EL SIGLO van ser després, juntament amb la MAQUINISTA TERRESTRE I MARÍTIMA, tot en part per l´empreneduria d il.luminats, mai millor dit, com els Srs. Dalmau i Xifrà, amb fábrica productora al que ara es el CAPITOL, tot aconseguit gracias a  una màquina de Gramme, una dinamo inventada per Zénobe-Théophile Gramme i que era el primer generador elèctric apte per a l'ús industrial.

La compra fou instrumentada mitjançant concurs de la casa Dalmau i Fill, i va servir els emprenedors per donar llum a tot lo dit anteriormente i a més,  a la fábrica JUNCOSA del Passeig de Gràcia, ja que les fabriques van se el lloc adient per fer les primeres vendes i  proves.

 https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/kilowatts-daigua-el-negoci-del-segle/video/6101591/

Al primer Quart del segle XX, ja la SOCIETAT ESPANYOLA HIDRÀULICA DEL FRESER havia construit les centrals de salt hidràulic amb aigues del NURIA I EL RIU FRESER de RIBES SUP e INF., i havia fet que el corrent altern es presentés com a futur del transport de llum a distàncies llunyanes, instal.lacions que va completar en salts inferiors fins a Ribes, l emprenedor ESTEVE RECOLONS (DAIÓ, QUERALBS I RIBES (CARBUR I TÈXTIL). 

 

El 1917 després de crear a Ribes la colonia RECOLONS, el sr Esteve va vendre part de la seva producción eléctrica a la empresa de RIEGOS Y FUERZA DEL EBRO, filial de EEC I BARCELONA TRACTION LIGHT AND POWER, i gràcies a aportacions com aquella, el corrent altern va arribar des de Bcn a tot el occident català.

Va ser una gran ideia aprofitar la força donada per la caiguda forçada en pendent de l´aigua dels rius Freser i Nuria, des de l´alçada máxima de Queralbs, fins a 500 metres més avall, a Nuria.

Les estacions productores d´electricitat i les turbines instal.lades van poder ser posades en marxa en número de 6 (Daió (Freser inf.), La Farga, Moli Vell, Rialb, i Filats, a la fàbria Recolons, i Carbur, al costat, amb altre amo, l´empresa Echer Wyss i Cia),

 El sistema de producció hidro-elèctrica i mecànica es senzill, la força d´empenta de l´aigua, forçada en baixada i amb una pressió inmensa, fa girar les pales d´una turbina Francis, com la que podem contemplar en fabriques com la SANGLAS de Manlleu, seu del MIT, i de la SEDÓ d´ Esparraguera, amb una velocitat inmesa, que traspassa el seu gir a una magneto -dinamo productora de fins a 1.250 KW.

 Aquest sistema va ser explotat per donar llum als balnearis de la baixada de Ribes a Vic i a les fabriques situades pel camí, a més de les ciutats.

central "EL CARBUR" adosada a la fàbrica Recolons,

 tub d´aigua de 1 de diàmetre en pendent