Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 30 de setembre de 2012

entitats de barri a Horta



ATENEU HORTENC // FOMENT HORTENC // LLUISOS D´HORTA

De la mà d´uns ben rebuts guies contractats per la Federació d´Ateneus de Catalunya dins de les jornades Europees de Patrimoni a Catalunya i amb el títol de "Horta el poble de les bugaderes" hem fet, unes 20 persones, una ruta, endinsant-nos per les estances de les associacions de barri hortenques, repasant la seva història i les seves activitats més destacades.

Hem aprés com unes unes entitats creades fa més de 100 anys, algunes quasibé a punt de complir els 150 anys, gràcies a l´esforç de gent laica o del cercle eclesiàstic, que volent instruir i donar cultura en el temps de lleure als socis i veins de l´antic poble, van aconseguir tirar endavant en temps difícils, de guerres i pocs recursos, projectes de grups de teatre amateurs, escoles per nens, projeccions de cinema i grups d´animació juvenil i per adults, essent reconegudes algunes d´elles, com és el cas del Foment i de l´Ateneu amb premis honorífics prestigiosos, com la Creu de Sant Jordi, concedida l´any 2002 a l´Ateneu, i en el cas del Foment Hortenc, la medalla d´Honor de BCN, el 2006.
Totes les associacons de socis a BCN fan gala del mateix tipus de feina; amb una bona organització, dedicació de temps, i bona disposició de les diferents juntes, es generen projectes, com per exemple a l´Ateneu Hortenc, de fer escoles per nens, als Lluisos d´Horta de representació teatral per Pasqua, amb les seves famoses, llavors, Passions, i cicles de cinema, i el que és més valuós; d´escola per nens amateur al Foment Hortenc, i als Lluisos, cuna d´actors com Lluís Homar,  i en el cas dels Lluisos de l´actor  Jordi Martínez.

El cas de l´Ateneu històricament es més proper, pot ser pel seu orígen obrer, a la història de la gent de poble, que només sabia treballar i treballar, i tan sols podien disposar del cap de setmana per invertir en temps d´oci. Llavors amb tenacitat, aportacions de calers i ganes, van aconseguir donar serveis públics  socials, quan el govern estava per la feina de posar en institucions libertàries com aquestes la cultura de l´època.

Com s´explica a la fulla de recollida d´història de l´Ateneu; "es crea aquest círcol (al començament es va dir  a l´institució CIRCULO HORTENSE), per a fomentar l´ensenyament, proporcionar jocs d´esbarjo i facilitar als socis els mitjans per instruir-se en lectura, escriptura, gramàtica, matemàtiques, funcions teatrals, cants, etc".

En el cas del Foment el seu President actual, el Jordi Ferrete, ens ha rebut i ens ha explicat en una de les sales d´assaig, com fan escola per nens de 8 a 18 anys, socis de l´entitat, que paguen una quota, de 30 €/trimestre, i que amb aquests diners fan per pagar la seva mestra professional.

Nens que durant l´any participen en obres com el "Tomaquet" o els "Pastorets", amb participació de més de 120 actors, i que es beneficien d´unes instal.lacions ben acondicionades però encara en procés de renovació i modernització.

El cas dels Lluisos l´història es semblant, l´Esglèsia del barri volia començar un projecte d´animació juvenil semblant al que s´estava endegant a Gràcia i va establir-se en "Cal Xicus", al carrer Baix de Mariner, com a lloc de  representacions teatrals, el 1866.

Al pas dels anys, es va canviar de seu a l´actual edifici al carrer Feliu Codina (1883), i es van començar altres activitats; escola per nens (1906-1911), publicacions ("La Vall d´Horta, 1933), així com les famoses projeccions de cinema (1935).

Actualment s´hi fa un grup de fotografia professional amb exposicions periòdiques, escola de tennis taula federada, s´hi lloguen sales per festes i events, tenen en funcionament dos grups de teatre preparant obres, el grup "L´Auca", que per l´octubre estrenen l´obra "Rumors", representanda dissabtes  per la nit i diumenge per la tarda, i un grup de teatre musical, que amb gent jove i entusiasta estrenaràn aquest hivern,  recolçada per música de Queen, l´obra "We will Rock you".

ATENEU (150 anys quasibé)


piano a l´escala d´accés al teatre de l´Ateneu

escales des de dalt

pati de butaques preparat pel ball del cap de setmana

escenari


Les sales són magnífiques, la sala de l´Ateneu es la més petita de les tres Entitats, i tan sols es fa servir per tardes de ball i de celebració com per la Castanyada, amb l´actuació de l´orquestra Montgrins, des de fa vint i cinc anys, quadrada amb un escenari de 8 metres de front, pero suficients per encavir una orquestra de més de 15 músics, lo més maco es que te anfiteare i alçada de més de 10 metres.

FOMENT HORTENC (cami dels 150 anys)

café de l´entrada

taules de tertulia i de joc segons convingui

pati de butaques per 180 persones

amfiteatre per 140 persones

escenari de 8 metre de front, amb tel.lars, teló i tramoia amagada

pujant a l´escenari




baixos de l´escenari amb camerinos, i ascensor per fer aparicions al fons

camerino

camerino privat

vista des del palco


palcos de l´amfiteatre i cabina de só


La sala del Foment competeix en majestuositat amb la dels Lluisos, sales molt ben equipades, decorades amb fustes i amb gran capacitat, sales per a 350 persones, que tenen tot l´equipament de só i llum necessaris, baixos d´escenari, tel.lars i sales de projecció, fent molta patxoca els voladissos dels seus anfiteatres.

Les representacions de "Pastorets" tenen tradició i actors de valua posen en escena els personatges creats per en Folch i Torras.


LLUISOS (150 anys el 2017)

amfiteatre volat


escenari, actors preparant l´obra "We will rock You"



antiga màquina per enganxar rodets


El cas dels Lluisos té com a fet diferenciador el que té un voladís més alt, i que tot el recinte esta folrat de fusta i suro, i a més té butaques de cinema antigues que fan una ambientació mes evocadora.

La tramoia i els baixos d´escenari són molt semblants als del Foment, i demostra que és el segón teatre professional del barri.

Totes aquestes instal.lacions necessiten diners per adequar-se a les noves demandes de normativa,contant tan sols amb els diners que aporten els seus socis, són organitzacions sense ànim de lucre.

Aquestes Entitats són les responsables de tirar endavant moltes de les activitats lúdiques que es fan durant Festa Major al barri, i per això vull donar gràcies a totes elles per la seva tasca voluntària per fer una mica més feliços als veins i veines d´Horta.























dilluns, 17 de setembre de 2012

visita al MIT de Manlleu + Farga Palau i etnogràfic de Ripoll

15-9-202


 
Com ja he escrit en altres posts d´aquest mateix lloc virtual d´expressió personal sobre les meves experiències, la xarxa de museus de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, és una de les millors ensenyances que un pot tenir sobre com es vivia en torn a les antigues fàbriques de riu de principis segle passat.

Aquesta vegada dedicaré les meves línies a parlar de dos més d´aquests museus; un dedicat a la filatura de cotó en torn del Canal Industrial del Ter, origen de la industrialització de Manlleu, "Can Sanglàs", i un altre, vestigi de l´antiga farga de ferro catalana a Ripoll, la "Farga Palau", i el Museu Etnogràfic, que van desenvolupar visionaris de la comarca allà pels anys 20 del segle passat, per mostrar pistes i records vitals, de la  gent del camp i les masies arreu el Ripollés, l´Osonés i el Pirineu.

La ruta va ser introduida en la llista de petits events de la pàgina "uolala.com", de la molt estimada Marta Gimeno, emprenedora de les relacions interpersonals, que té una pàgina maquísima a internet per posar en contacte grups de gent amb ganes de passar-ho bé, fent aficcions comunes de tems lliure, per Barcelona, Madrid, Bilbao, etc.

Doncs amb els "uolaleros", com jo dic, pel seu preu suposo, que era de 25 euros per persona, 10 pel bitllet combinat d´anada i tornada de  Barcelona a Manlleu en RENFE amb visita al MIT inclosa, 5 pel bitllet de pujada de Manlleu a Ripoll, i 5 de baixada, més 4 del museu etnogràfic, no va tenir éxit, però amb la familia sempre s´hi pot comptar, i així ens vam ajuntar cunyats, sobrina i dona per fer la ruta malgrat tot el dia estipulat per fer la ruta.

vam començar el camí baixant a les nou del matí a l´estació de RENFE de plaça Catalunya, allà vam comprar els bitllets combinats del MIT de Manlleu al punt d´informació, i amb molta traça i bona presa vàrem agafar el tren de les 9.41, en cap de setmana, cap a la Tor de Quer, arribàrem a Manlleu cap a les onze, i a les 11.30 tocades, després d´una bonica passejada per la vora del riu Ter, que baixava brut i arremolinat, arribàrem a la porta del MIT (Museu Industrial del Ter).

passeig del riu TER


Canal Industrial del Ter


GR-274

rentadores de les antigues filadores de cotó



entrada museu MIT

 
El MIT ofereix una ruta de descobriment a través de les seves tres plantes, dedicades a glosar la vida de les fàbriques tèxtils de riu, durant la definitiva industrialització de Catalunya.  Des de l´arribada de la matèria prima, el cotó, de la llunyana Amèrica, fins la seva manufactura primera, com es veu al video que hi ha a l´entrada, en que unes dones estiren amb estris la flor de cotó, i després el filen per fer cordes amb rodes i estenedors.
 
Després, es clar, el MIT explica quina era la força que feia moure embarrats i politjes per poder fer girar cardes automàtiques, filadores i teixidores, amb les quals es va poder endegar aquest fenòmen de la producció masiva de teixits a tota Europa, en aquest marc de riu, de camp, d´aigua, únic a Espanya i que, també, en el seu marc estratègic de estar a mig camí de tot arreu, Catalunya va ser com sempre, pionera.
 
Amb la conservació de l´antiga turbina "Fontaine", el MIT ha sigut pioner en el seu fons museogràfic dins la cadena dels museus de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, és l´única turbina de riu primitiva que va produir força motriu per moure fàbrica al voltant del riu Ter, juntament amb les seves set germanes.
 
LA DEMOSTRACIÓ DE COM FUNCIONAVA sorprén per la seva senzillesa, però es, amb molt, espectacular veure quina força pot portar un corrent quan li deixen camí lliure i el cabal creix.
 
 
 
Més endavant l´exposició fa un repàs dels empresaris de l´època que van fer fortuna amb la industrialització del Ter; com la familia Roca, manyans de reparació de maquinària tèxtil, que van fundar la famosa fàbrica de Gavà, dedicada a la construcció de radiadors i sanitaris, en Francesc Putget, empresari tèxtil de les "Tres Fàbriques", la familia "Russinyol", amb el seu fill Santiago, pintor del "Cau Ferrat" de Sitges, propietaris de "Can Remisa", i en Josep Serra i Sió, propietari de Serra S.A., constructor de filadores continues, que era considerada una fàbrica per treballar tota la vida.
 

Fàbrica dels Russinyol

 
 
Al pis segòn, després de saver que la fàbrica es diu "Can Sanglàs" per la seva activitat com a seu de la famosa marca de motocicletes, trobem una video explicatiu, en una sala amb dos maquetes molt belles, molt entretingut, en el que una teixidora ja entrada en anys, explica com va ser la seva infantesa; coneixem de primera mà, com si fós un conte narrat amb imatges representatives, la vida als voltants del Canal Industrial (els petits horts, la jornada de feina, el menjar diari, l´escola, els diumenges de descans, la bugada i les petites coses que formaven la vida dels treballadors.
 
maqueta dels tallers Bracons i Riera de Roda de Ter
Per acavar una mostra etnogràfica d´objectes, com mobiliari de l´antiga escola de la fàbrica, fotografies de treballadors a la sortida de la jornada i en cap de setmana, tots mudats, pendolls de coral de Clavé, radios i estris de la vida quotidiana dels habitants de Manlleu al 1900, etc.
 
La planta de dalt, es recomanable conèixer com funciona els dies que es fa la ruta guiada pel riu, que de ben segur sirà molt educativa, diumenges de mes amb activitats alternatives per no ser reiteratiu.
 
Al sortir, donar les gràcies als nois que fan de guies del museu, i que de ben segur estaràn encantats de servir-nos en el que vulguem, per cert!, no és la noieta del video la mateixa que surt de petita en el video de la primera planta?.

A la sortida menjar de picnic al voltant del riu, i en cop de baixar donant un passeig de 7 kms. fins a Roda de Ter, al voltant del GR-210 (de Manlleu a Sau),  pujada a l´estació un altre cop per agafar el tren cap a Ripoll de les tres de la tarde.

A les 15.45 hores ja hi eren a les portes de la "Farga Palau", a prop de la plaça Nova i del riu Freser, que no vam poder visitar per dintre, però que segons la gent del museu etnogràfic es força interessant, allà es conseven força peces resultat del treball dels martinets colpejant sobre la masa de ferro roent, de coure i llautò a més, encara que el que si vam poder fer es veure els martinets que repicaven el ferro roent, la roda de molí i un video explicatiu que vaig baixar-me per youtube dies abans.  Per fer-ho només cal reservar visita per grup, a 40 euros tota la colla, més informació al Centre d´Informació de Turisme de Ripoll, a més s´hi poden fer visites guiades en torn al ric patrimoni cultural medieval del Monestir de Santa Maria.


Farga Palau al fons



Monestir Sta Maria Ripoll



museu etnogràfic
L´última visita quedava reservada al museu etnogràfic, que esta just al costat del monestir de Santa Maria, dintre de l´antiga esglèsia de Sant Pere (segle X).   Els seus encarregats, molt amables, ens van fer descompte familiar i ens van donar una horeta per veure tota la instal.lació i el fons de records i objectes que parlen de com era la vida al Ripollés al segle XX i XIX, recollits tots ells per l´historiador Tomás Raguer i els seus col.laboradors. Molt maca la colecció d´armes de martinet del segle XIX, la colecció d´objectes de treball de ferro que va donar renom a la comarca al seu temps, la de ex-vots i la de roba d´època, tot un seguit ja molt difícil de trobar in situ.

http://www.davinci-systems.es/ripoll/ripollmu.htm

També molt maca la recopilació de llegendes a la vora de la llar de foc més llarga que he vist en ma vida, i el video explicatiu de la gestació del museu, remodelat el 2011, i amb la seva pàgina web ja a poquet de començar a difondre el seu interessant fons, que us recomano visiteu, si esteu a Ripoll i a la seva plaça de Santa Maria.


 
les llegendes de la primera planta

 
riu Freser





maqueta farga

final de l´aventura

La tornada va ser llarga, però la diada va valdre la pena, us recomano agafar el bitllet combinat R3 de RENFE i el MIT de Manlleu i acavar la visita amb una passada a veure el poble a on resta enterrat Guifré el Pilós, que es a dins del Monestir de Santa Maria de Ripoll, i que es pot visitar per 3 euros cap adicionals.

dimarts, 11 de setembre de 2012

bòbiles a Horta i Nou Barris


ESTIU 2012
títol article
Bòbiles ens agermanen a TOTS entre Nou Barris i Horta.-

Soc veí del barri d´Horta, barri que sembla ésser en crisi amb Roquetes i la Guineueta pel tema de les urgènciessanitaries del cap de setmana, des de mitjans any passat, però en altres temes no és, ni de bon tros, així; tots dos barris hem tingut històries molt diferents, nosaltres tenim un passat de rentadores i cases nobles, i Roquetes un de treballadors i lluita obrera arrelada  de fa molt de temps, però hi ha algunes petites històries que ens agermanen ben vivament.

Una de les meves més grans aficcions es la recerca històrica, i més especificament, la troballa de pistes del pas de les antigues fàbriques téxtils i ceràmiques pels solars dels nostres barris, solars que ara ocupen parcs i edificis, molt a prop d´on vivim i que, encara que no ens adonem, ens han marcat la nostra vida personal.  Jo, particularment, em vaig criar a L´Hospitalet del Llobregat, al davant de l´actual plaça de la Bòbila del barri de Pubilla Casas, plaça que jo, per sort, he pogut veure ocupada per l´antiga fàbrica de totxos, que amb les argil.les depositades per les rieres, al voltant del territori ocupat ara per la rambla de l´avinguda Severo Ochoa, feien peces de construcció que van ser fonamentals per aixecar les cases de Barcelona a principis de segle passat.

En relació amb la primera recerca fa poc vaig fer una visita al museu de la colònia Vidal a Puigreig, museu que us recomano molt sincerament, en temps de crisi sobretot, allà uns fantasmes del passat (visita teatralitzada per dos grans actors i organitzada per la xarxa de museus MNACTEC), us ensenyaràn a comprendre com es vivia i es treballava al voltant dels vells tel.lers cotonaires que es movien amb la força de l´aigua de riu, era la època en la que Catalunya es va fer rica, i que ara tant estem anyorant, això us posara les piles tot un matí, no hi badeu!.

Però del que vull parlar en aquest article es d`allò que jo deia que precisament ens agermana sense que ho sabem, Hi ha una història molt maca i desconeguda que relliga el que deia abans sobre les bòbiles i les famoses Portes que volen aixecar a Collserola.

Que jo sàpiga a Horta hi ha una porta projectada i a Nou Barris cinc; les de la Font del Gós, la de Can Masdeu, la de la Guineueta, la de Canyelles, la de Torre Baró, i la de la Trinitat, totes aquestes pugem per antigues rieres de Collserola, que jo crec que en això coincidim tots, s´haurien de respectar com antigues entrades a la muntanya lo màxim possible.  De les rieres he dit que les bòbiles treien el seu material primari per coure les peces ceràmiques de diferent classe que feien, i que van abastir els manobres de tota Barcelona a l´època modernista, de totxo estan fets monuments com l´Arc de Triomf, les torres venecianes de Montjuic, edificis modernistes com la Casa de les Punxes de Puig i Gairalt, el Castell dels Tres Dragons al Parc de la Ciutadella, la Central Catalana d´Electricitat de Pere Falqués a l´avinguda Vilanova ó l´editorial Montaner i Simó de Domènech i Montaner, ara Fundació Tàpies, així com edificis públics com les mateixes fàbriques de l´època, el MNACTEC de Terrassa o vapor Aymerich, ciutat també molt rica en exemples.

Així tenim rieres aqui i allà, i exemples de bòbiles en ambdòs barris, i el que es més curiós, ara es vol fer un projecte comú per quelcom que a començament de segle passat tant sols aprofitaven aquestes fàbriques i els nens que pujaven corrents cap a la muntanya des de la part alta de Barcelona, curiós!.

La bòbila de la part d´Horta que volia ressenyar es la que hi ha dalt de tot de la Ronda, al costat del mercat de la Vall d´Hebròn, bé!, quasibé seria més aviat una fàbrica d´aquest barri també germà, però es de la que hi tinc més dades, encara que la que si que va ser ben bé nostra va ser la que hi havia al costat de l´actual cementiri, i que friso per trobar la pista.

bòbila a dalt aen el centre de la imatge al costat del cementiri d´Horta actual

Doncs bé!, l´antiga fàbrica de la familia Puigfel va tancar el 2008, i ara es volen fer pissos, equipaments i una mena de lloc de record del seu treball, que friso també per veure acabat, quan hi hagin diners, per suposat!, que aquests ara els necessiten nosaltres, doncs bé, al que hi anava, la fàbrica va començar la seva feina cap al 1906, de la mà d´una altra familia, la dels Giravent, que tenien un encarregat anomenat Ramon Puigfel, avi de l´últim propietari.  Després dels sotracs del crack del 29 i de la guerra civil espanyola, el senyor Ramon va tenir tractes amb els Margenat per llogar la fàbrica i rellançar la seva producció de maons en l`època de post-guerra.


bòbila Carmen de la familia Puigfel, fons de l´empresa

Van començar fent totxos aprofitant un motopropulsor de tractor que pel de matí havien de posar en marxa tots els treballadors junts tibant de la corda del motor d´arrancada, i així els va venir la casta de bons treballadors del fang a aquests bons homes, que feien l´extrussió de les peces d´argil.la aprofitant un motllo que forçava a passar, abans, la pasta per dintre d´uns tubs de ferro que els imprimien els forats.

La fàbrica va passar a mans dels Puigfel al final i fins al 1969, any de la mort del senyor Ramon, els canvis es van anar seguint, fruit de l´embranzida de la construcció, que ara per fi comença a remetre, mare meva!, es van construir forns de assecat per aire calent descendent, que coia les peces de forma més uniforme, es va constituir una societat nova al 1962 "Societat Puigfel S.A.".

Després de la mort de l´avi l´empressa volia traslladar-se a Cerdanyola i es va constituir amb un altre nom "SA Ceràmica de Sardañola", cosa que no sé si va acavar per ocòrrer realment, va vencer la crisi de la construcció del 67 buscant feina a Almeria i creixent malgrat tot, les oficines i central de la bòbila van passar del carrer Santa Joana d´Arc al Carmel, al carrer del Dr. Letamendi amb el carrer Canigó, al costat del camp de futbol, seu ara de la brigada de neteja del barri i encara amb restes del seu passat a la façana (rétol i porta d´entrada).

Tota una història!, puf!, i de la que l´únic que quedarà en el futur és la seva xemeneia, resta de la última i honorable bòbila que queda dempeus a la ciutat. 

De la bòbila que vull parlar al barri de Nou Barris, i que molts recordareu perquè passaveu molt a prop als anys 90 camí de Sant Andreu quan volieu agafar el bus i anar cap al centre, gent major ara però amb mols records, es de la Plinthos S.A., o més ben dit, la bòbila de Can Dragó, i que va fotografiar el fill de Lluís Doménech i Montaner, el Pere Doménech, i de la que podreu veure la foto al blog del senyor Xavier Castells (http://imatgessobrerodes.blogspot.com.es/2012/02/sangt-andreu-de-palomar.html), una foto molt maca que en l´arxiu han estat esbrinant aquests últims messos la seva història darrera foto i que hem d´agraïr moltísim a aquest bon historiador de barri, activitat molt honorable que tampoc s´hauria de perdre.


Doncs això es tot, veieu!, hem fet història comuna, hem descobert fotos macas i hem fet repàs dels empressaris que van saver sortir de CRISIS com la que estem passant, una bona lectura refrescant que espero que ens inspiri ràpidament per tornar a ser el que eren, salut i força a tothom, i fins a la propera.


Miquel Angel Valero

dijous, 6 de setembre de 2012

antiaeris del carmel

BATERIES ANTIAEREES DEL CARMEL.-

visita feta al reducte l´any 2011, amb Maite i el gos convidat, vistes magnífiques




Hi ha un lloc al Carmel que va restar oblidat fins fa poc i que es troba al capdamunt del turó de la Rovira, famós pel seu tunel que creua Barcelona fins al nord, fins a Collserola, un lloc amb molta història que fa de nexe d´unió entre el monument a les brigades internacionals, republicanes, que van lluitar a la gran Guerra, situat a la sortida del tunel, i els bombardejos de la Guerra Republicana a BCN.
 
Per arribar només cal tombar, al sortir del tunel direcció muntanya, a mà esquerra en el primer desviament, carrer Llobregós, pujar fins passar el mercat del Carmel i tombar, primer encreuament a mà esquerra, abans de la parada de metro del Carmel.  Pujar la Conca de Tremp fins al capdamunt (bon pendent!), a baix de la parròquia del barri, una vegada allà, tombem a mà dreta i veiem el cim del turò,...., passat el semàfor, tombem a mà esquerra  i deixem a la dreta el tauró dibuixat, després, quan comença la baixada cap al parc Güell, per la carretera del Carmel, hi veiem el carrer Mühlberg, un dels accessos al reducte que trobem just a mà esquerra al costat del bar del mirador, (deixar el cotxe i pujar caminant és la meva recomanació final) .
 
MUSEU MEMÒRIA HISTÒRICA.-

Si senyor!!, al Carmel, a dalt de tot del Turó de la Rovira, els resistents a l´ocupació de la ciutat van situar una bateria de 6 canons antiaeris, semblants als de la foto de sota, ja de museu, i presa de la pàgina de facebook i blog interessant sobre la Gran Guerra, 
 (https://www.facebook.com/lasegundaguerramundial), aquests eren Vickers del 10.5, que van bombardejar, al 1939, els avions nacionals que venien des de Collserola.
 
 
 
canons reals que van ser deixats pels militars al lloc
 
 
Pilots italians, amb base a Mallorca, que des del 37 (veure llista de bombardejos a Barcelona a sota), venien a bombardejar la primera ciutat i població civil, asetjada en una gran guerra, i que van causar milers de morts entre aquest any i el 39.
 
 


 
 
 
Una història ens parla que el president Companys va restar amagat a una casa que hi ha a la base de la muntanya de Collserola (Casa Gallart), i mai va rebre una detonació des de l´aire, per estar ben situada i protegida, seria part de culpa d´aquesta posició republicana?, que va haver de construir el seu reducte malgrat la mala comunicació per cami del turó.

Un reducte que va ser concebut amb tot tipus de dependences i fortificacions, dormitoris per oficials i soldats, polvorí, menjador, sitial de formigó amb base fixa, despatx de comunicacions i zona de comandament, ampliada en diverses ocasions i que ha resistit prou bé el pas del temps, val la pena que us hi atenseu a fer una ullada després de l´arranjament de la zona a la fortificació, sense canons i a les vistes que s´ofereixen de Barcelona, un guia us ensenyarà el centre de memòria un diumenge cada mes, previ pagament.

pd.- Llistat dels Bombardeigs (cedida pel blog barcino-under-bombs)
-1937
13 de febrer · El vaixell de guerra italià Eugeni de Saboya bombardeja Barcelona causant 18 morts i impactant a la fàbrica Elizalde, situada al Passeig de Sant Joan.
 
16 de març · Atac de l’aviació sobre el Poble Sec, causant vuit morts.
 
18 d’abril · Atac de l’aviació, amb un balanç de cincmorts i catorze ferits. Quan les bombes van caure van afectar les rodalies. La majoria de morts viatjaven en tranvia.
 
29 de maig · 64 morts i 88 ferits al major dels bombardeigs patits per la ciutat fins al moment, signat per 7 avions trimotors junkers.
 
1 d’octubre · 87 morts provocats pels atacs de l’aviació sobre el Passeig Nacional (Passeig Joan de Borbó).

-1938
1 de gener · El primer dia de l’any nou un atac sobre el casc antic va provocar més de 60 morts.
 
7 de gener · Va quedar destruïda l’Escola de Mar.
 
19 de gener · . Es produeix el bombardeig amb més víctimes del mes de gener. En els primers 20 dies de gener de 1938 es produeixen més víctimes que en tot l’any 1937.
 
30 de gener · Una bomba d’aviació provoca una gran matança de civils (més de 200 persones), la majoria nens, en l’església Sant Felip Neri.
 
18 de març · Els avions italians bombardegen Barcelona durant tres dies, fins al 18 de març, en el major bombardeig que sofreix Barcelona. La ciutat acumula ja més de 1.300 morts i 22.000 ferits entre la població civil. Entre juny i juliol es produeixen més de 15 bombardejos.
 
12 de maig · Atacs sobre el casc antic i el Poble Sec causen 35 morts i 139 ferits.
 
19 de juliol · Una bomba cau sobre la Catedral de Barcelona.
 
16 de setembre · Una bomba cau al Mercat de la Barceloneta i provoca 42 morts.
 
23 de novembre · La ciutat va rebre quatre atacs amb un resultat de 44 persones mortes.
 
31 de desembre · 50 morts a causa d’un nou bombardeig sobre el centre de la ciutat.
-1939
24 de gener · Últim bombardeig, sobre el port de Barcelona.
 
BARRAQUISME.-


 
barraques del Carmel
http://www.llegeixbarcelona.net/archives/92
 

La posició a començaments dels anys 50, va ser presa i habitada per una munió d´inmigrants espanyols que vàren construïr el famós barri de barraques del Carmel, i que pujaven en tandes des de l´estació de França, per treballar i malviure a dalt del Turó, a dalt d´una pedrera amb un pendent horrible, però unes vistes inmmillorables de la ciutat, i així, les dependències que formaven el reducte militar, de comandament, els dormitoris dels militars, ben forticades durant la guerra, amb formigó i pedra, i tota la
infraestructura, ja abandonada i desarmada, passaren a ser part de la història del barraquisme a BCN.
 
A la ja perllongada història del barri del Carmel encara hi resta en un lloc ressenyat de la història del Carmel, la gran solidaritat que va encetar aquest "barri dintre del barri".  Els veïns de l´altra façana del turó de la Peira, l´estament eclesiàstic de la parròquia del Carmel, i tothom que podia, feia un cop de mà a la gent que amb imaginació i els pocs diners que tenien vestien i donaven vida a una pedrera inhabitable (tenien font foradada del dipòsit d´aigues de BCN existent, escales i llum), però careixien de clavegueram, serveis i asfalt als carrers), aquesta gent, amb el pas dels anys i les reivindicacions, van aconseguir, per l´any de les Olimpiades, sempre grans esdeveniments a la ciutat acaven d´arreclar problemes que venen de vell antuvi, que se´ls treslladés a altres edificis nous, com per exemple la promoció que es va endegar a Canyelles i la Trinitat, i ara tan sols queden al lloc les restes dels terres i els començament dels murs de les barraques, tretes a la llum per la rehabilitació del lloc.

Ja fa alguns estius, grups d´estudiants europeus feien stages de treball de recuperació, durant les seves visites a BCN, a les restes, netejant de bardisses i rastolls i fent recuperació arqueològica superficial.

Però.....

Aquesta és una història que té final alegre, ja que ara, per fi l´Ajuntament d´una ciutat ha sigut sensible a les nostàlgies históriques, de les poques accions de recuperació real que trobem actualment, i ha volgut recuperar el conjunt per la seva visita guiada, obres inaugurades la Setmana Santa passada, més endavant s´hi farà un museu, aprofitant una de les dependéncies restants, per recuperar així la història agredolce que el cim del Turó representa, incloent-hi el poc que queda dels terres i construccions efimeres de les pròpies barraques, que el nostre alcalde preferit, Pasqual Maragall, va enderrocar l´any 1990.

Penjo fotos de trivago del reducte.



Jo he vist restes de trinxeres i records de la guerra i de veritat que aquests records encara em colpeixen, com per exemple els que resten a la Sierra d´Alcubierre, a Zaragoza, front de guerra durant la batalla de l´Ebre, i que als voltants de Leciñena
i Sariñena, pobles dels Monegros, encara es poden veure restaurades amb molta fideidegnitat, amb els seus refugis de comandament, dormitoris, amb lliteres, i arsenals, una trinxera a una banda, i la dels nacionals a l´altre, també restaurada, i
un silenci sepulcral que ho fa tot encara més dramàtic, per allà podreu visitar la ruta Orwell, i viure un cel encara estrellat.
 
Nota: Una mica més amunt, pujant per la carretera que va de Zaragoza a Sariñena es trobava la pista d´aterratje dels avions republicans que van bombardejar Saragossa i el Pilar, o sigui, una veritable linia de front que va restar estable molt de temps.