Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 6 de setembre de 2012

antiaeris del carmel

BATERIES ANTIAEREES DEL CARMEL.-

visita feta al reducte l´any 2011, amb Maite i el gos convidat, vistes magnífiques




Hi ha un lloc al Carmel que va restar oblidat fins fa poc i que es troba al capdamunt del turó de la Rovira, famós pel seu tunel que creua Barcelona fins al nord, fins a Collserola, un lloc amb molta història que fa de nexe d´unió entre el monument a les brigades internacionals, republicanes, que van lluitar a la gran Guerra, situat a la sortida del tunel, i els bombardejos de la Guerra Republicana a BCN.
 
Per arribar només cal tombar, al sortir del tunel direcció muntanya, a mà esquerra en el primer desviament, carrer Llobregós, pujar fins passar el mercat del Carmel i tombar, primer encreuament a mà esquerra, abans de la parada de metro del Carmel.  Pujar la Conca de Tremp fins al capdamunt (bon pendent!), a baix de la parròquia del barri, una vegada allà, tombem a mà dreta i veiem el cim del turò,...., passat el semàfor, tombem a mà esquerra  i deixem a la dreta el tauró dibuixat, després, quan comença la baixada cap al parc Güell, per la carretera del Carmel, hi veiem el carrer Mühlberg, un dels accessos al reducte que trobem just a mà esquerra al costat del bar del mirador, (deixar el cotxe i pujar caminant és la meva recomanació final) .
 
MUSEU MEMÒRIA HISTÒRICA.-

Si senyor!!, al Carmel, a dalt de tot del Turó de la Rovira, els resistents a l´ocupació de la ciutat van situar una bateria de 6 canons antiaeris, semblants als de la foto de sota, ja de museu, i presa de la pàgina de facebook i blog interessant sobre la Gran Guerra, 
 (https://www.facebook.com/lasegundaguerramundial), aquests eren Vickers del 10.5, que van bombardejar, al 1939, els avions nacionals que venien des de Collserola.
 
 
 
canons reals que van ser deixats pels militars al lloc
 
 
Pilots italians, amb base a Mallorca, que des del 37 (veure llista de bombardejos a Barcelona a sota), venien a bombardejar la primera ciutat i població civil, asetjada en una gran guerra, i que van causar milers de morts entre aquest any i el 39.
 
 


 
 
 
Una història ens parla que el president Companys va restar amagat a una casa que hi ha a la base de la muntanya de Collserola (Casa Gallart), i mai va rebre una detonació des de l´aire, per estar ben situada i protegida, seria part de culpa d´aquesta posició republicana?, que va haver de construir el seu reducte malgrat la mala comunicació per cami del turó.

Un reducte que va ser concebut amb tot tipus de dependences i fortificacions, dormitoris per oficials i soldats, polvorí, menjador, sitial de formigó amb base fixa, despatx de comunicacions i zona de comandament, ampliada en diverses ocasions i que ha resistit prou bé el pas del temps, val la pena que us hi atenseu a fer una ullada després de l´arranjament de la zona a la fortificació, sense canons i a les vistes que s´ofereixen de Barcelona, un guia us ensenyarà el centre de memòria un diumenge cada mes, previ pagament.

pd.- Llistat dels Bombardeigs (cedida pel blog barcino-under-bombs)
-1937
13 de febrer · El vaixell de guerra italià Eugeni de Saboya bombardeja Barcelona causant 18 morts i impactant a la fàbrica Elizalde, situada al Passeig de Sant Joan.
 
16 de març · Atac de l’aviació sobre el Poble Sec, causant vuit morts.
 
18 d’abril · Atac de l’aviació, amb un balanç de cincmorts i catorze ferits. Quan les bombes van caure van afectar les rodalies. La majoria de morts viatjaven en tranvia.
 
29 de maig · 64 morts i 88 ferits al major dels bombardeigs patits per la ciutat fins al moment, signat per 7 avions trimotors junkers.
 
1 d’octubre · 87 morts provocats pels atacs de l’aviació sobre el Passeig Nacional (Passeig Joan de Borbó).

-1938
1 de gener · El primer dia de l’any nou un atac sobre el casc antic va provocar més de 60 morts.
 
7 de gener · Va quedar destruïda l’Escola de Mar.
 
19 de gener · . Es produeix el bombardeig amb més víctimes del mes de gener. En els primers 20 dies de gener de 1938 es produeixen més víctimes que en tot l’any 1937.
 
30 de gener · Una bomba d’aviació provoca una gran matança de civils (més de 200 persones), la majoria nens, en l’església Sant Felip Neri.
 
18 de març · Els avions italians bombardegen Barcelona durant tres dies, fins al 18 de març, en el major bombardeig que sofreix Barcelona. La ciutat acumula ja més de 1.300 morts i 22.000 ferits entre la població civil. Entre juny i juliol es produeixen més de 15 bombardejos.
 
12 de maig · Atacs sobre el casc antic i el Poble Sec causen 35 morts i 139 ferits.
 
19 de juliol · Una bomba cau sobre la Catedral de Barcelona.
 
16 de setembre · Una bomba cau al Mercat de la Barceloneta i provoca 42 morts.
 
23 de novembre · La ciutat va rebre quatre atacs amb un resultat de 44 persones mortes.
 
31 de desembre · 50 morts a causa d’un nou bombardeig sobre el centre de la ciutat.
-1939
24 de gener · Últim bombardeig, sobre el port de Barcelona.
 
BARRAQUISME.-


 
barraques del Carmel
http://www.llegeixbarcelona.net/archives/92
 

La posició a començaments dels anys 50, va ser presa i habitada per una munió d´inmigrants espanyols que vàren construïr el famós barri de barraques del Carmel, i que pujaven en tandes des de l´estació de França, per treballar i malviure a dalt del Turó, a dalt d´una pedrera amb un pendent horrible, però unes vistes inmmillorables de la ciutat, i així, les dependències que formaven el reducte militar, de comandament, els dormitoris dels militars, ben forticades durant la guerra, amb formigó i pedra, i tota la
infraestructura, ja abandonada i desarmada, passaren a ser part de la història del barraquisme a BCN.
 
A la ja perllongada història del barri del Carmel encara hi resta en un lloc ressenyat de la història del Carmel, la gran solidaritat que va encetar aquest "barri dintre del barri".  Els veïns de l´altra façana del turó de la Peira, l´estament eclesiàstic de la parròquia del Carmel, i tothom que podia, feia un cop de mà a la gent que amb imaginació i els pocs diners que tenien vestien i donaven vida a una pedrera inhabitable (tenien font foradada del dipòsit d´aigues de BCN existent, escales i llum), però careixien de clavegueram, serveis i asfalt als carrers), aquesta gent, amb el pas dels anys i les reivindicacions, van aconseguir, per l´any de les Olimpiades, sempre grans esdeveniments a la ciutat acaven d´arreclar problemes que venen de vell antuvi, que se´ls treslladés a altres edificis nous, com per exemple la promoció que es va endegar a Canyelles i la Trinitat, i ara tan sols queden al lloc les restes dels terres i els començament dels murs de les barraques, tretes a la llum per la rehabilitació del lloc.

Ja fa alguns estius, grups d´estudiants europeus feien stages de treball de recuperació, durant les seves visites a BCN, a les restes, netejant de bardisses i rastolls i fent recuperació arqueològica superficial.

Però.....

Aquesta és una història que té final alegre, ja que ara, per fi l´Ajuntament d´una ciutat ha sigut sensible a les nostàlgies históriques, de les poques accions de recuperació real que trobem actualment, i ha volgut recuperar el conjunt per la seva visita guiada, obres inaugurades la Setmana Santa passada, més endavant s´hi farà un museu, aprofitant una de les dependéncies restants, per recuperar així la història agredolce que el cim del Turó representa, incloent-hi el poc que queda dels terres i construccions efimeres de les pròpies barraques, que el nostre alcalde preferit, Pasqual Maragall, va enderrocar l´any 1990.

Penjo fotos de trivago del reducte.



Jo he vist restes de trinxeres i records de la guerra i de veritat que aquests records encara em colpeixen, com per exemple els que resten a la Sierra d´Alcubierre, a Zaragoza, front de guerra durant la batalla de l´Ebre, i que als voltants de Leciñena
i Sariñena, pobles dels Monegros, encara es poden veure restaurades amb molta fideidegnitat, amb els seus refugis de comandament, dormitoris, amb lliteres, i arsenals, una trinxera a una banda, i la dels nacionals a l´altre, també restaurada, i
un silenci sepulcral que ho fa tot encara més dramàtic, per allà podreu visitar la ruta Orwell, i viure un cel encara estrellat.
 
Nota: Una mica més amunt, pujant per la carretera que va de Zaragoza a Sariñena es trobava la pista d´aterratje dels avions republicans que van bombardejar Saragossa i el Pilar, o sigui, una veritable linia de front que va restar estable molt de temps.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

pots deixar el teu comentari si vols!!