Vilassar tèxtil

A Vilassar de Dalt va haver-hi una important industria tèxtil que aprofitava la força del vapor per moure telers de cotó.

En el segon quart del segle XIX; entre 1.787 i 1.842 Vilassar de Dalt passa de 1.435 a 2.668 habitants, que venen de les masies hortolanes a proveir de mà d´obra la creixent aplicació de la manufactura tèxtil.

 L´any 1.850 Vilassar de Dalt s´ha convertit en la sisena població industrial del Principat amb 1.070 telers distribuïts entre trenta fabricants, amb 1.634 obrers reconeguts. Això suposa un 56 % de la població dedicada al tèxtil, d´uns 3.000 habitants que tenia el poble per aquells llavors....

L´any 1.861 la mecanització arriba ja al 32 % de la producció tèxtil local però comporta una reculada del creixement demogràfic entre 1.857 i 1.861. Aquest són també anys de gran conflictivitat social, conflictivitat que, unida a l´alça dels costos energètics del carbó, portarà Mateu Serra i Tauran a abandonar Vilassar i instal.lar-se a l´Ametlla de Merola el 1870.

Després de la crisi del 1915 i la 1ª Guerra Mondial, l´any 1.932, amb 1.226 telers distribuïts entre 44 fabricants, Vilassar de Dalt és la capital comarcal del cotó i un dels principals nuclis de la industrialització tèxtil catalana.

plànol de Vilassar de Dalt, la RIERA DE TARGA, situada cap al centre de la imatge va servir per establir la neixent industria cotonera.

(nota del 14 de gener del 2008, "El Govern ha aprovat avui les obres de soterrament de la riera de Targa i els torrents de Daniel i Lloveres -des de la confluència amb la riera de Salvet fins al límit d’aigua amunt del nucli urbà- al municipi de Vilassar de Dalt. El soterrament de la riera reduirà el risc de desbordament al seu pas per aquest municipi de la comarca del Maresme i assegurarà així la correcta recollida dels cabals.") 

El quadrat més gran situa el centre històric de Vilassar, i el quadrat que escapa d´aquest la biblioteca "Can Manyé", els quadrats de l´est representen, de dalt a baix, "Can Vives", després "Les Sedes", ara restaurant "El Teler", i la casa antiga de "Can Rafart", que no té res a veure amb la nostra història però faré un breu esment.  El quadrat gran del nord seria la fàbrica "Can Feliu", desapareguda, i el quadrat del sud "Can Calvet", dels amos que van construir la casa Calvet de l´Eixample barceloní, encarregada a Gaudí.

 

La llista dels vapors es la seguent:

1.-VAPOR SERRA, "Les Sedes" (treslladat més tard a l´Ametlla de Merola per constituir colònia al Llobregat), al final del post parlarem de la seva màquina de vapor recuperada de l´incendi que es va produir al pavelló on estava hostatjada a Sevilla.

La història es la mateixa que la de la Colònia Guell, el Sr. Mateu Serra i Tauran, fart el 1870 de conflictes amb els seus treballadors va treslladar produccions després de 22 anys de produïr a Vilassar, des de 1848, fins al 1863.

paret oest

paret sud

                                                paret sud

Gonzalez Llado S. A., Vilassar de Dalt

ACCESORIS PER LES FÀBRIQUES TÈXTILS.

Gonzalez Llado S. A.

Tt. Lloveras. S/N

08339 Vilassar de Dalt

Barcelona

detall barana

accés restaurant actual

2.-VAPOR FELIU (amb sucursal a Parets del Vallés, amb el nom de "El Camaleó")

 A Parets el Sr. Antoni Feliu i Peix va construir una gran fàbrica el 1880, la primera de Parets, en la que va incorparar, a part de la casa del director (conservada com a Escola de Música de la ciutat), una casa cuna per treballadores, i unes 111 vivendes obreres.  La raó social passà a "Fills d´Antoni Feliu" el 1890, i després a "La Linera, S.A.".

fab. de Parets

Tenia despatx al c. Casp, 32, i magatzems al c. Fontanella, 9 i a la Rda. St. Pere, 8

3.-VAPOR CALVET "Cal Boter" (1878) (C. Clapés).

1860 = a nom Josep Calvet

1869 - 27 telers manuals

1873 = a nom Pere Martir Calvet

1873 = 66 telers

1877 - 77 telers mecànics

1899 - 110 telers mecànics

1928 - fins a 4.800 fusos en la seva època de filatura que va començar el 1894

1896 - nom de "Succesors de P. M. Calvet".

1910 - 175 telers i una d´aprestos

1931 - cessament de l´activitat i tancament fins després de la Guerra  Civil.

1940 - nom de "Fills de Pedro Pujol"

1950´s - tancament

4.-VAPOR "CAN MANYÉ" vapor estrany, (1881) (C. Llessamí)

El més important, per nissaga i orígen antic, de familia obradora domèstica, amb més de 10 telers, es "Can Manyé".  Que va ordir cotó durant més de 80 anys a la vila.

-1879 - nom de Manyé-Ordeig encarreguen la primitiva nau a Rafael Guastavino

-1905 - es construeix la nau modernista, obra de Bonaventura Bassegoda, ara biblioteca

-1910 - 289 telers 

Aqui teniu el seu arbre genealògic de la familia Estrany, un dels socis de la Cia Estrany, Mañé i Ordís.

Josep Estrany va casar amb Madrona Feliu i Terrades, que era filla de Jaume Feliu i Vives, formant la nissaga Estrany-Feliu.

La filla Eulàlia del matrimoni de Josep Estrany i Madrona Feliu, va casar amb Lluis Valls, encarregat del Vapor Mañé, i van formar la nissaga Valls - Estrany

                              

façana sud-est

 

la foto de dalt en l´actualitat

façana oest

façana est

façana oest

pilars fabricats a Premià, foneria "Juan Roure"

taulell de la biblioteca actual

pilars de forja i escales noves

nau rehabilitada

accés biblioteca "Can Manyé"

5.-VAPOR ESTRANY "Can Pau del Café" (C. St. Miquel al costat de la riera de Targa)

= 1864 = a nom de Jaume Estrany

=1869 = 48 telers manuals

=1920 = a nom de Jose Roman Moragas

=1920 = 20 telers mecanics 

=1928 = a nom Pau Recoder i Estrany, el dit Pau del Cafe

=1928 = 16 telers

=1931 = nom Andres Dougenie

=1931 = 24 telers

=1939 = nom Matias Esmarats

=1939 = 27 telers

=1970 = a nom Pere Llado Llimona

=2000 = Teixits Odall s.a.

6.-VAPOR VIVES "Cal Garbat" (1854) (C. Llibertat)

Vapor ben conservat, que encara te bona imatge i podria aguantar una rehabilitacio, amb tres pisos, i mes de 50 metres de llargada, finestres acabades en arc escarser, acabat estucat i pintat de color ocre.  Reixes a la planta baixa d.epoca, sostres atirantats i pilars de ferro forjat.  Sostre a dues aigues i xemeneia de 30 metres al darrera, conserva les cases obreres al voltant.

-fundador Jaume Vives i Bonamusa 

-1869 - 74 telers manuals

-1879 - 28 telers manuals i 16 mecànics

-1879 - nom a "Fills de J. Vives Bonamusa"

-1900 - 76 telers mecànics moguts a vapor i tint i blanqueig

-1904 - aprestos

-1910 - 170 telers i 400 fusos

-1917 - nom a "Hijo y nieta de J. Vives Bonamusa"

-1917 - 162 telers

-1926 - nom a "Antonio Vives"

-1926 - 58 telers

-1930 - tancament

-1940 - nom a "Francisco Canals Corbatera"

-1940 - 34 telers fins als 70´s

- 1958 - compartit amb "Textil Marro" després "Vilassar Tèxtil"

pati d´obra

façana nord

façana sud

xemeneia

detall façana

cases entre la fàbrica i la xemeneia

 

façana principal

façana principal, oest

interior

interior

font del barri

-VAPOR PONS DE VALL (C. Marqués de Barberà amb C.St. Martirs)

-"Can Ribot" (C. de Mar) (1903)

- Propietat de Francisco Coll i Cia i J. Ribot, en comandita

-1912 -  22 telers mecànics i 5 telers manuals dels Sr. Josep Llobera

-1914 - nom a "Juan Ribot Clot"

-1925 - 25 telers jacquard, 10 mecànics i 5 manuals

-1935 - 18 mecànics, 7 jacquard i 1 manual, conservat al museu del textil

-1941 - 18 mecànics, 7 jacquard

-1970 - tancament

7.=CAN PARONET = RIERA DE LA TARGA cantonada Sta Engracia = 1870

= nom de Gaspar Nonell i Roure

=1871 = 24 telers manuals

=1915 = 45 telers mecanics

= 1924 = nom de Jaume Nonell i Armengol

=1940 = cia amb Josep Trepat

=1975 = tancament

8.=CAN CEFERINO. c. Angel Guimera  1923

propietari Josep Puig Marco

Després de la Guerra Civil arribarien...

9.-TINTS I ACABATS VILASSAR

10.-PONS I MARSAL

11.-VILASSAR TÈXTIL

12.-NOGUERA JORDÀ Riera de Targa 1950.s
      =Tresllat de produccio de la fabrica la Manigua

També tenim noticia de la màquina de vapor de "LES SEDES", que va anar a visitar l´Expo de Sevilla del 92 i es va cremar en el Pabelló dels Descobriments.  La gent de Vilassar la va rescatar i apedaçar, i ara es troba exposada al bell mig de la seva biblioteca, esperant que en l´edifici del costat, la nau antiga de la tèxtil vilassarenca, es pugui inaugurar el nou museu tèxtil.

Es una màquina amb pistó vertical, de la qual es van fabricar menys que de les d´arbre horizontal a l´antiga fàbrica "Nova Vulcano" de la  Barceloneta.

biela i balanci hidraulic a vapor vertical

regulador de pressio

engreixador

calderi

politja de fusta i embarrat, amb motor electric supletori

CAN RAFART i el més insigne dels seus moradors....


Capità de la Coronela de Barcelona - 5ª Companyia, al front del gremi de flassaders, vidriers, escultors i dauradors, del III batalló de Santa Eulàlia, va morir defensant el Portal Nou, contraatac per la plaça de Sant Agustí el 11.9.1714.

la casa va ser heretada per l´Alcalde PORCIOLES