Igualada una desconeguda ciutat catalana fins ara per nosaltres, una ciutat que tan sols tenia referència a la meva ment adicta al soroll de la maquinària fabril i a l´olor a l´oli d´engreixar, pel seu famós Museu de la Pell, inclós dintre de la xarxa Mnactec catalana. Una ciutat que s´havia de descobrir i que ha acabat sent tot un sac de sorpreses.
Per començar les sorpreses, ¿sabieu que la ciutat te un REC que va servir de vell antuvi per moure roda de molí fariner, i que després va convertir-se, minvant capacitat i caudal, en un simple canal d´aigua per proveïr adoberies i que va lliurar-se de moure turbines i rodes industrials tèxtils?. Sembla increible per la gent del Llobregat o del Ter, que normalment havien d´anar a buscar aquests salts per instal.lar les seves industries, barallant-se per posseïr drets, i que han arribat als nostres dies com veritables reis de la producció elèctrica de riu. N´hi ha qui diu que el riu Llobregat es perd ell sol en canals industrials que treuen aigues, i retornen més avall, remogudes i amb olor de ferro.
Però es que ademés, també es pot dir que de la poca industria que queda a Catalunya, viva i amb ús d´obrador original antic, de treballador que repecta els seus orígens mentre evoluciona poc a poc cap a un futur sense esperances, aquesta hi viu a Igualada. Parlem dels famosos ADOBERS, que en temps antics sofrien els rigors del fred, de la cremor de la calç, de la intoxicació per tanins, i de les olors putrefactes, i que ara tenen la pell més protegida, la seva pròpia, i unes rentadores que fan la feina en menys de la 10ª part de temps, però que encara fan un producte brut que no té comparació en acabat amb cap d´altre pell de la mateixa classe que es pugui trobar arreu.
 |
| tartanes de viatge entre tren i vila |
 |
| tartana mallorquina |
 |
| carruatge victorià, al museu del traginer recomanable, de titularitat privada, propietat del senyor Ros, traginer que va tornar a ennoblir l´art dels TRAGINERS a la vila d´Igualada. Preu combinat dels dos museus d´Igualada amb el carrilet a les guixetes de la linia. |
Parlem de la PELL que s´hi fa a Igualada, feta per BASTIR caballeries de TRAGINERS, pell que confecciona selles de muntar, fundes de roba, maletes, guarnicions de caballeries, de carro, de tartana, de diligència. Parlem de pell per ús de la gent que movia mercaderies i persones quan no havien carreteres a Catalunya, quan tothom havia d´aprofitar veredes, camins de ferradura i vials intransitables per anar als pobles amb més importància, i més propers als camins reials que recorrien el pais de nord a sud i d´est a oest. Parlem de pell que, plena de significació d´ofici i amb una manipulació meravellosa, encara ens assombra amb el seu treball inteligent, que permet lligar caballeries d´animals poderosos, als carros herculis que suporten fins a 3 tones de pes en les exhibicions de la festa dels TRES TOMBS que es fan per Catalunya de gener a juny.
 |
| "bastos" del baster |
 |
| diferents càrregues diferents tipus de "bastos" |
 |
| també es feien maletes de cuir per viatgers |
diligència que feia el camí Igualada-Martorell en 7 hores, i Martorell-Barcelona en 3 +
La pell com he dit encara es treballa a Igualada, si aneu a fer la visita al Museu de la Pell us ensenyaràn com es treballava a principis del segle XVIII, una visita guiada que segurament fareu tot sols per 3.80 euros persona, una ganga per les explicacions que us acompanyaràn a dintre de CAL GRANOTES, fetes per un veritable entés en la materia explicada. Pagareu al taulell de l´antiga fàbrica tèxtil de CAL BOYER, que es la seu principal del museu, però l´itinerari no el començareu allà mateix, sinò que anireu després, primer escolteu el que us ha de dir el bon home que us guiarà a una petit edifici, antiga adoberia, que es troba al costat de l´antiga fàbrica. Allà fareu un trajecte de més de mitja hora per la història de feina de tot un any, parada en clots i forats plens d´aigua per NETEJAR, aigua i CALÇ per ESPONJAR i separar més facilment pell de pell, CALÇ altre vegada, aquesta vegada MORTA, per acabar d´OBRIR i preparar per ficar en clots plens d´ESTIERCOL, a on els bacteris, acabaven de NETEJAR d´impureses la pell ovina.
Més tard arribava el torn dels TANINS, tins vegetals trets de l´escorça de pi, passada per la mola de molí i d´aquesta manera triturada i esmiculada, llesta per tenyir aigua i pell submergida.
A la part superior de l´adoberia s´ASSECAVEN les pells i s´estiraven amb el MARLET, donant acabat especial si era necessari a la superficie.
El procés donava resultat d´una PELL GRUIXUDA, que era la més adient per fer bastos de traginer, i corretges de guerrera i cartutxeres. Per això, durant la Guerra Mondial, la gran demanda va modernitzar el sistema de fabricació per fer que un procés que trigava quasibé un any en acabar, per una pell, ho fés en un més i escaix, fent servir "boombos" i productes diferents per tenyir i netejar les pells de bruticies i parts no desitjades.
video del Museu de la Pell
https://youtu.be/aYUpDIGl_I4
 |
| bassa de mescla de tanins, amb les pells colgades |
 |
| eines de tallar pell i pel, i marlets |
 |
| molí de tanins tirat per bèsties |
 |
| "bombo" per mesclar anterior a les rentadores |
 |
| rentadores per mesclar alum i pell, o calç, i que van estrenyer temps després de la Guerra Mondial |
De les TÈXTILS antigues que queden a Igualada, només dir que van ser també nombroses, van fer competència a les adoberies fins a cert punt, i cert temps, però el cabal del riu Anoia no era lo suficientment important, i Igualada va quedar massa lluny de la zona més productora del Llobregat i el Ter, encara que té com a fet diferencial el poder pressumir de tenir l´ empresa d´estil manxesteria més antiga, compentint amb alguna altra de Mataró.
 |
| arriba el Carrilet a Igualada a finals del segle XIX |
Les dues empreses estudiades fins al moment són CAL BOYER, seu del Museu de la Pell, amb dos naus conservades molt maques, una per-modernista, i una altra modernista industrial, feta de totxo. Les dues amb grans finestrals, sostre a dues aigues fet amb teules, i pilars de fundició amb encaixos de cartel.les per clavar embarrats. També com a dada curiosa, al pati hi trobem un airejador modernista del dipòsit que hi ha sota.
La xemeneia i la casa del vapor, la casa del guarda i les reixes d´entrada són també conservades, incloent un antic magatzem. El propietari, el sr. Ignasi Boyer va construir la fàbrica el 1897, es una antiga cotonera (Vapor Nou), que antigament va tenir més de 200 persones treballant.
 |
| entrada Cal Boyer |
 |
| entrada Museu de la Pell |
L´altre, de la que parlava al principi, es la IGUALADINA COTONERA, cotonera de fil, establerta el 1841 al centre del poble. Els propietaris eren els srs. Ramon Castells i Pié, Ramón Godó i Llucià, i l`Oleguer Godà Castelltort. el 1844 tenia 120 treballadors, el 1855, 500 treballadors i 4.400 fusos. El propietari més destacat va ser el sr. Godó, propietari del diari la Vanguardia, amb fàbrica al Poble Nou, i a Martorell (Can Bros).
Patrimoni reconegut i no reconegut Igualadí.....
 |
| Añadir leyenda |
VIDEO del programa de tv3 "EL DIVENDRES", emés el dia 13 de gener, parlant de tot lo escrit de forma més gràfica i amena, dia que jo també hi vaig sortir a la tele.........
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/divendres/la-festa-dels-tres-tombs-digualada-part-1/video/5577309/
VIDEO del programa de tv3 "EL DIVENDRES", emés el dia 14 de gener, parlant de tot lo
escrit sobre patrimoni Igualadí, minut 30 aprox.
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/divendres/divendres-14012016/video/5577580/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
pots deixar el teu comentari si vols!!