Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 28 de febrer del 2019

Picasso a BCN



De la petjada que va deixar Picasso a Barcelona, podem dir que queden dos històries fidelment lligades al nostre passat.


La primera es la visita que repetidament va fer a l´alberg del carrer Avinyó, alberg..., ja sabeu...., d´estança més que alegra per l´hoste agosarat. Al carrer Avinyó, 44, queda provat que hi havia un bordell famós, a prop dels estudis que frequentava l´artista a començaments del segle XX, c. Escudellers Blancs, Nou de la Rambla, i al voltant del barri de Sant Pere.  El nostre afamat autor s´esmerçava en viure la vida nocturna de la Rambla, un noi de 19 anys no podia deixar escapar l´oportunitat de conèixer en directe a cantants com "la Zarina", de l´Eden Concert del carrer Nou de la Rambla, en l´edat de començament del que després serien les cupletistes de les Rambles, noies alegres i conciliadores que tenien veu d´ocell del paradís i cos de bailarina de can-can.

Després una visita a algun burdell de la zona era cosa imprescindible per prendre inspiració per les postures de les seves noves models femenines de quadre.  Picasso era més que amant de les dones, i no fingia que eren molt atractives i inspiradores per ell.






quadre pintat dels terrats de BCN en la seva primera estança


D´allà, d´aquella subversió de l´esperit, surt la base del que va ser el motiu més que provat, per pintar el tema del seu famós quadre les "Mademoiselles d´Avignon".

L´altre petjada bé de rebot, de la reconstrucció en terres d´Horta-Guinardó del Pavelló de la República del 37, lloc a on el nostre protagonista d´aquesta entrada de post, va col.locar per primera vegada el seu famós Guernica.

Barcelona no va ser el lloc pensat per presentar el quadre per primera vegada, però la situació, al costat de la muntanya del Carmel, a on van ser situades les bateries antiaeries per la defensa de la ciutat, ben valen un record de memorial per totes dues places.

48 hores Open House any 2017

El Guernica, ara al Princesa Sofia, i abans al MOMA de Nova York, és un quadre reclam d´atenció, de Republica i crítica contra els fascisme, i fet per un geni que ve mereix un lloc a la comunitat més republicana de tota Espanya, la nostra Catalunya benvolguda.

divendres, 15 de febrer del 2019

tradicions per Santa Eulàlia a Barcelona



Només acabada la celebració del que va ser el martiri i llegenda de la nostre veritable patrona a Barcelona, edició 2019, i després d´haver viscut en directe, a la fi, els dos grans actes d´homenatge a Santa Eulàlia de les seves festes d´hivern, faig un resum del que és el sentit i significat de les celebracions al voltant de tan honorable personatge.

Santa Eulàlia primer de tot, va ser una noieta cristiana del segle I a. C. que va baixar des del Desert de Sarrià a veure al governador romà Dacià, per demanar per què martiritzava la seva gent.  La llegenda diu que en càstic va ser sotmesa a 13 martirs diferents segons l´edat que tenia per aquells llavors.

Els més espectaculars podrien dir de forma morbosa que serien; el tancament a la cel.la del passatge de l´Arc de Santa Eulàlia, a on era una bòveda de la muralla, prop del carrer Boqueria i la Via Augusta, la baixada a dins d´una barrica plena de claus i vidres trencats pel que encara és al gòtic el carrer de la baixada de Santa Eulàlia (un dels martiris homenatjats in situ durant les festes de forma tradicional), la crema de pits i la seva cura amb pedra per produir encara més nafres, la cremada amb oli i plom fós, etc.

Al final la llegenda diu que la Santa va ser posada a la creu en forma d´aspa i va morir al que ara es la plaça del Padró, just a l´altra banda de la ciutat en terrenys abandonats, que van ser encerclats per la muralla del segle XVIII molt temps després, i que just llavors va començar a nevar a la ciutat, quedant la neu blanca tacada de la seva sang.  El dia de la ruta Santa Eulalienca en festes de Santa Eulàlia es comença a caminar just des del davant de l´estàtua restaurada, la més antiga de Barcelona en el seu temps, fins que la van trencar en temps de la Guerra Civil, reconstruïda pel Frederic Marés.



A l´edat mitjana, era costum pels personatges reials i importants que venien a la ciutat de visita, fer-los dormir fora de la muralla, i al dia seguent anar a recollir-los per portar-los al davant de la seva cripta a la Catedral, per retre homenatge.  Segons s´explica al final del llibre del Juan Francisco Ferrandiz "la Terra Maldita", les rel.liquies van ser trobades a l´església de Santa Maria a finals dels segle IX, després d´una ardua búsqueda que va enfrontar a contes i reis per poder tenir accés al prestigi  pels seus diferents regnes i ciutats, que suposava la troballa dels ossos amagats de la nena màrtir.

cripta a la Catedral
(imatge treta d´internet)


Les restes, trobades al final per honor de la ciutat de Barcelona, van ser treslladades en època medieval, encara, fins a la Catedral, però al creuar el barri de Sant Pere, just on ara podem visitat la pl. de l´Angel de la Via Laietana, allà van quedar aturades, clavat el seu rel.licari a terra per una força celestial, que va deixar la processó astorada per tan gran miracle.  La Santa no volia arribar al seu lloc de descans definitiu fins que no li tornessin el petir os que li mancava, i que feia que no arribés inmaculada.  L´ós el tenia un clergue que l´havia sustret d´amagat, i que va haver de declarar la seva felonia per poder reprendre el camí.  Aquesta es la llegenda que es desfà el primer dia de festes, el dia del Protocol de l´Àliga.

Doncs bé, explicat tot això, tornem al que signifiquen per Barcelona les festes de la Santa màrtir.  Sempre s´han tingut les festes de Santa Eulàlia, per part de la ciutadania, com unes festes per nens fetes en època de fred a la ciutat, i això és el que es palpa al carrer, acompanyant a la gegantona i a la desfilada de gegantones durant el seguici i la desfilada de les Laies, la presència de la canalla es evident, inclús homenatjada el dia 12 amb xocolata desfeta i llacets de Santa Eulàlia dolços.

Es veritat, es innegable, i això honora més encara la festa, però no hem d´oblidar el que deia al principi, no es la Mercé la veritable patrona de Barcelona, sinò Santa Eulàlia per mèrits propis, i aixó s´ha de marcar d´alguna manera protocolària i exemplar, i això es proclama en dos actes emblemàtics desenvolupats el primer i l´ últim dia de festes.

El primer de tots el PROTOCOL DE L`ÀLIGA, acte del divendres abans del dia 12 de febrer en dates de calendari a l´any que toca, s´hi celebra una cercavila protocolària que surt, amb part del Seguici Popular; els gegants de Santa Maria, la Coronela i trabucaires de Perot Rocaguinarda, el lleó i l´Àliga protocolaria, des de la plaça de Sant Jaume (davant de l´Ajuntament), fins a l´església de Santa Maria, en tornada simbolica del camí de la Santa i les seves rel.liquies al lloc on va ser trobada.  A  l´arribar, seguint diferents camins, aquest any a tocat pel c. Mercaders,  homenatge de la Coronela a la que era també la seva patrona i abanderada durant el setge del 1714, al Fossar de les Moreres, i més tard, entrada d´ imagineria festiva a dins de l´església, rebuda del rector de Santa Maria, i ball protocolari de l´Àliga en homenatge a la Santa.  Acte encantador que sempre agrado de proposar a amics i seguidors de la cultura popular barcelonesa en la pàgina uolala.com.

àliga 


Coronela



El segòn, més bucòlic i encantador si pot ser, es la DESFILADA acompanyada de canalla de les "LAIES", dia en que totes les gegantes i gegantones tancades al voltant de la casa d´entremessos i la Virreina, canvien el seu nom i surten a dançar i homenatjar la Laieta gegantona, portada per seu grupet de noietes de la colla al capdavant.  Surten pels carrers del call jueu i la Catedral principal, i a l´arribada a la  famosa baixada de Santa Eulália, a prop de la plaça de Sant Felip Neri, la parella de gegantones escollida fan el ball d´homenatge principal al davant de la imatge que recorda la Santa al lloc a on va ser martiritzada.  Després, de tornada a la plaça de l´Ajuntament, ball final de les Laies, i tancament de festes amb l´acompanyament de la cobla Sant Jordi.


Laia i bandera de Santa Eulàlia





baixada de Santa Eulàlia,
santa imatge amb creu homenatge

ball protocolari al davant de la imatge


Tot amb liturgia cuidada i amb música esollida, que no desmereix de la resta d´actes del cap de setmana; el SEGUICI del dissabte (des de 1983), la jornada castellera, la trobada de dimonis, la visita a l´Ajuntament gratuïta i l´abertura de museus, les colles convidades d´altres indrets i els esbarts de la plaça de la Catedral.  També s´hi representen els miracles de Santa Eulàlia a dins de la Catedral i a sobre de la Cripta.

Per acabar dir que a Merida també es santa Eulàlia la patrona, i al barri veï de l´Hospitalet del mateix nom, situat al costat de la Via Augusta i amb la seva ermita dedicada a la patrona com a principal monument patrimonial.
http://www.consorciomerida.org/conjunto/monumentos/criptasantaeulalia
https://provenzana.blogspot.com/search?q=ermita

També dir, que la propera trobada mística i llegendària de Barcelona sirà la setmana del 16 al 24 de març, per honorar SANT JOSEP ORIOL, el nostre "Sr. Pa i Aigua" miracler i Sant masculí de l´esglèsia del Pi,  amb el seu retaule a dins de l´església, per explicar els goigs que popularment li aplanaren el camí a la beatificació.  Sant Josep va viure al voltant del Pi i Santa Maria del Mar al voltant del meitat segle XVII, i diuen que feia miracles als pobres i "levitava", com es pot veure al mural de Portaferrisa, ja us podeu ben creure!!