Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 21 de juny de 2013

"El patrimoni Eulalienc, un segle d´evolució"





Estem en l´última setmana de cole, el cap de setmana de la revetla més famosa, i al començament de les calors de l´estiu, arriba el moment de fer caps de setmana de platja, de planejament de vacances i de colònies d´estiu pels nens, però...., hi ha gent que encara disfruta treballant, preparant rutes culturals pels turistes que passen l´estiu amb nosaltres, avui m´he trobat precisament, perdoneu la interrupció, un metge estranger ferit al terra a la sortida del metro de Marina, encara amb ganes de descobrir la ciutat,  i  també exposicions culturals per a gent amb la ment encara oberta a nous projectes d´aprenentatge cultural, malgrat s´esgoti el temps de les ments actives les 24 hores del dia, com fins ara passa amb molta gent atrapada a la Crisi i la derrota, que ens fa ser més vius que mai, per tal de que no se´ns marqui amb la creu del "pasotisme".



de izqda a dcha
Juanma Gallardo, Ireneu Castillo, Manel Dominguez, jo, el meu company de contes 


aqui els mateixos menys Juanma i en el seu lloc el Santos Vallespin

On hi ha vida n´hi ha d´esperança diuen, veritat?, doncs això és el que s´ha aplicat el grup de gent que ha volgut posar a disposició del públic inquiet de Santa Eulàlia, i de BCN en general, el catàleg més complet de joies vives...., i mortes, que han poblat el terra del nostre benvolgut barri de l´est de l´H, SANTA EULÀLIA, Santa Eulàlia de gent major, Santa Eulàlia de gent jove, Santa Eulàlia d´Associacions culturals amb majúscules, Santa Eulàlia de passejants a la llum de la lluna, Santa Eulàlia de passat i Santa Eulàlia de FUTUR, CAP A UNA NOVA VIDA ALLÀ ON VULGUIN PORTAR-NOS ELS TEMPS ESFEREIDORS.  Joies de patrimoni i de riquesa heretada del barri, que no ens hem de deixar perdre, perquè una ciutat rica es la que sap aprofitar el que hi té i construir sobre les seves petjades.

Tot va devenir de l´empenta d´un emprenedor amb majúscules, que el temps ha marcat amb la creu de l´anonimat, un bon company que voldria l´estima dels seus veins pel que realment sap fer molt i molt bé, rescatar memòria de la ciutat i guardar-la per posar-la a l´abast de tothom, i que ha sabut tirar endavant aquest projecte de forma magistral, juntament amb el Celh, de l´edifici Molí al costat de la Tecla Sala en el barri de Sant Josep, el millor grup oficial de recerca històrica i salvaguarda memorial de l´Hospitalet, el grup Perseu de protecció patrimonial, que va començar la seva merescuda fama de grup inquiet gràcies a la lluita per la salvaguarda de les restes del Canal de la Infanta al darrera de la Remunta, i el Centre de Cultura del barri, que ens ha ofert les seves instal.lacions, i la seva gent per donar marc a l´expo sobre el patrimoni del barri.

Així es com aquesta setmana, després que el nostre amic Santos, membre de Perseu, fes un reguitxell de fotos professionals del barri, centrades en el seu patrimoni històric, ens hem posat mà a l´obra fent tria d´objectes històrics importants en el apartat de patrimoni, i hem decidit donar protagonisme a la llista seguent d´edificis dividits en tres grups, desapareguts, conservats i en perill de desaparició:


Juanma de l´Arxiu de Santa Eulàlia i el Santos, el nostre fotògraf, membre de Perseu.


Sta Eulàlia els anys 30


conservats

1. església romànica, l´edifici més vell de tot l´Hospitalet, que va passar per ser galliner!!!

2. mercat municipal,  el periode de temps que va de 1920 a 1930, el barri de Santa Eulàlia va crèixer en població exponencialment, i el 1935 l´arquitecte municipal, pensant en dotar d´equipament indispensable al barri, va dissenyar aquest mercat, l´últim dels tres que va projectar per la ciutat.  Es conforma a base de dos naus independents, que tenen un centre de gir comú en el centre, que ocupa una llanterna de llum, i que queda en l´actualitat una mica desvirtuat arquitectònicament per les parades que s´afegiren posteriorment, encara que justificadament.

3. olis "Regàs", amb la seva façana meravellosa del C. Buenos Aires

4. pont Torrassa, que van unir durant molt de temps Santa Eulàlia amb la resta de l´H.



5. Edificis Puig i Gairalt, 
-casa Casals (C. Santa Eulàlia, 155) (Ramon Puig i Gairalt) 
casa del 1935, tipologia de dos habitatges per replà, influència racionalista, l´arquitecte era soci numerari del GATPAC, demostra aquesta part el que la façana sigui asimètrica, per això fa servir els volums sortints i entrants de les galeries, donant importància i focalitzant el xamfrà amb el seu coronament recte central.

-casa Talens (C. Santiago Rusiñol, 6) (Ramon Puig i Gairalt) 
casa del 1934,tipologia de casa obrera de 6 metres de façana, amb pati al davant i possibilitat de remunt, pensada per hostatjar traballadors de les empreses tèxtils de la zona.  La decoració de la façana denota ja un noucentisme depurat però simètric, que es trasllada a la tanca.  La rambla Just Oliveras va ser pensada per estar  poblada de casetes com aquesta, però el temps va dictar que les construccions fossin més altes per hostatjar tota la inmigració que tot just arribava.

-casa Carreras (C. Muns, 27) (Antoni Puig i Gairalt) 
casa del 1930, tipologia de dos habitatges per replà amb escala central i pati posterior connectat amb la zona humida.  Coetània amb la casa Munné no disposa del  llenguatge modern que estava desenvolupant en altres edificis per, suposem, imperatiu dels clients. La simetria de façana i les abertures rectangulars, menys a l´últim pis, són les característiques que la classifiquen de noucentita.
  
6. edificis arq. Puig Janer, l´institut i la parròquia de Sant Isidre, aquesta última del 1951.

7. cotxeres metro, del 1932, encara en servei

8. "Can Colom", que després d´aquesta exposició he aprés que els propietaris tenien familia emparentada amb els Martí Codolar del meu barri de residència actual.

9. escultures públiques, "la Velleta" d´Hector Césena, i el monument a l´Hospitalet del Sr. Subirats.
  
10. Festa Major actual, es clar!, amb el seu dia d´havaneres, els seus xiringuitos i els balls andalusos.

11. masia "Escorsa", recollida dintre de l´antiga foneria que va ocupar el solar, i que va arribar a ser una de les principals d´aquesta part de BCN, fonent pilars per construccions industrials, com per exemple l´estació de la Magòria, que encara conserva a la seva entrada, ara centre cívic.  Antigament va fer servei de camp, al costat del Canal de la Infanta.



fundició Escorsa, que abans havia estat a l´actual Av. Mistral.



en perill

1. edifici carrer Cavall Bernat, un desconegut al barri, però molt ben conservat, una de les joies que amaga 
l´eixample del costat montanya del carrer Santa Eulàlia, entre el bar Serra i "Can Gras".  Edifici noucentista amb un gran jardí frontal que té inclús una font ben maca.

2. "Can Gras", l´únic que queda de la fàbrica tèxtil que confonem normalment amb Can Trinxet.  L´arquitecte que va aixecar aquests murs va tenir molt de renom a Sants per aquells temps, era Modest Feu.
  
3. edifici carrer Santa Eulàlia (relleu filadora), si arribeu a l´alçada del pati a on es troba el Centre de Cultura de Sta Eulàlia, venint pel carrer del mateix nom, una mica més enllà, mireu cap a dalt abans d´arribar a l´Escorça, hi veureu un relleu molt maco a dalt d´un edifici, que simbolitza la feina que feien les dones a mitjans segle XIX a les fàbriques de la ciutat.

4. edifici carrer Santa Eulàlia (data 1835), edifici de planta baixa al costat de l´anterior.

5. "Can Trias" + sèquia Canal Infanta, la fàbrica de Jute del prat de les Sangoneres, a mitjans segle XX va ser, a la mort de la vidua Sra. de Trias, co-associada amb els propietaris del "Cànem" de Sant Martí, del Canal de la Infanta encara es conserva al seu costat una fillola o sèquia tapada per la vegetació.
  
6. Castell, el propietari d´una llibreteria del carrer Aribau va construir aquest edifici per la seva princesa enamorada, al carrer Blas Fernánder Lirola.

 7. capitell església, aquest motiu decoratiu afegit a la façana de l´ermita de Sta. Eulàlia es creu tenia la funció d´esporuguir les dones luxurioses de l´antic poble, sembla recordar cuatre serps que devoren un cos humà, quina por!.

Segons recentment he pogut escoltar per boca de la gent del museu de l´H, els motius refletxats podrien ser sirenes, relacionades amb el camí de Santiago, que passava, en el seu camí català, al costat de l´ermita.

retazos extraidos de la página "www.elcaminosantiago.com"

"Los orígenes del Bestiario se remontan a la Cultura Bizantina y representaban animales reales o figurados como expresión de la dualidad: Virtud o Maldad , Dios o El Diablo.
El Arte Románico, incorporo estas tendencias. Habida cuenta, en El Camino de Santiago, nos encontramos la mejor muestra de Arte Románico y por tanto veremos con asiduidad, estas figuras de dualidad en Capiteles, Canecillos y Tímpanos.
En esta época, la información se trasmitía, básicamente de forma oral. La tendencia a la tergiversación de la información, genera: Leyendas, Monstruos imaginarios cargados de virtudes o maldades, héroes, guerreros invencibles y malvados, santos milagrosos.... .
Los poderes fácticos de los Reinos, Condados e Iglesia, usaban esa información para atemorizar y subyugar a la plebe. Los escultores de estas Iglesias, son gente popular, que recibe esta cultura y la expresa en sus obras.
El bestiario puede ser Real o Imaginario. El primero usara la figura de animales como representación de la Dualidad. El imaginario, realizado como una combinación de diferentes partes animales, a fin de realzar la sus virtudes o maldades, usando la lucha y devoramiento de humanos, todo ello para producir efectos intimidatorios sobre el pueblo.
  1. Sirena. Simboliza la seducción y entrega a los placeres carnales Se representa como un cuerpo femenino y se sustituyen las piernas por una cola de pez."



desapareguts

1. "Ca n’Alós", la masia que va fer desapareixer al seu darrera la Vanguard i que es trobava a l´altra banda de les vies, en territori Eulalienc, es creu que d´edat mitjaval.



2. altres masies, Cal Bruixa, Cal Tres,....


"Cal Bruixa"

  
3. "Can Trinxet", la més important industria tèxtil de l´Hospitalet, dedicada a fer fil de cotó i teixir.


  
4. Canal de la Infanta, del qual hem aconseguit rescatar el pont de la Remunta, com a "Protegim el Canal de la Infanta" fa un any, i que donava rec des del 1819 a tota la Marina que va de Molins, Sant Feliu i Cornellà fins a Montjuic i el Morrot, fent crèixer les produccions en 4 collites l´any des de llavors.
  
5. Respeto Mutuo, el casal de gent obrera i la cooperativa de consum dels anys 20 al barri, va tenir una vida cultural prou respectable.


  
6. caserna Lepanto, antic quarter ara ciutat de la Justícia.
  
7. altres fàbriques (ATASA, Caralt…), dedicades al blanqueig i a la tintoreria moltes d´elles, ja no existeixen però van deixan petjada en torn al carrer Pareto.


Caralt

  
8. sitials / escombreries, al C. Aprestadora, abans tota la zona de "les Sangoneres" estava ocupada pels escombriaires que feien tria de materials i el reciclatje dels anys 60 a la ciutat.


  
9. mural INDO, que podem dir de la famosa fàbrica òptica al carrer Amadeu Torner, que va deixar de fer ulleres per passar a ser una plaça dedicada a l´entitat més famosa del món, UNICEF.
  
10. els "Tres Tombs", la festa dels agricultors de l´època, que volien protegir els seus animals de granja.

11. "Cal Ramonet", l´hostal de pas abans d´arribar a muralles, que els carros aprofitaven per passar nit i descansar, situat a la cantonada de la Riera Blanca i el carrer Sta. Eulàlia.



Ara fins el dia 3 de juliol us toca a vosaltres fer aquest repàs a través de les fotografies recopilades pels arxius de la ciutat, i que posen, crec jo, en relleu de forma molt adecuada, el paisatge que vàrem tenir i que encara, en part conservem, esperem que els projectes de futur de ciutat no ens prenguin el dret a disfrutar de totes les joies que encara resten al barri.

1 comentari:

pots deixar el teu comentari si vols!!