Jornades de patrimoni 2020
Malgrat el COVID, un total de 30 persones aproximadament hem anat a fer la visita del molí d´en Rata de Ripollet durant les jornades de patrimoni 2020, una tarda plujosa del 10 d´octubre.
L´Ester i la Isabel ens han ofert a dins del museu del moli la possibilitat de fer dues visites guiades programades;
-la primera a l´exposició de pintura de l´"Andreu Solà, la mirada d´un Ripolletenc".
Pintor nascut a la ciutat, que va anar a fer l´aprenentatge de tot bon pintor modernista a Paris, a Montparnasse, coincidint en l´ocasió amb Rusinyol, Clarasó i Utrillo, i que va tornar amb una bona ma per retratar dones desvalgudes, aclaparades pel dolor, retrats costumbristes dels entorns de la ciutat on va nèixer, i quadres composats des de fotografies fetes a agents de l´ordre i camperols rurals. Un bon pintor, més de natura que de figura humana, encara que amb prou encert, el qual fons de quadres encara queda en mans de la seva descendència, sense saber el seu volum total final exposable. La pinacoteca del museu té un bon número entre originals i reproduccions.
-la segona visita, la que més m´interesava de fer, va ser a l´interior del moli fariner del rec Monnar (moliner)
Molí posat en marxa a mitjans segle XIX i restaurat i museitzat el 2005. Molí pre-industrial que no va aixecar atenció al seu voltant d´altres fàbriques més modernes per instal.lar-s´hi, aprofitant el rec Monnar i la seva força hidràulica, i que s´estaven implementant a poblacions com Sabadell o Terrassa, empreses tèxtils. O sigui, Ripollet va continuar essen eminentment rural fins ben entrat el segle XIX. Aquest era un dels quatre entre fariners i drapers que hi havia al rec. Altre, aquest draper va ser el que hi ha continuació del rec, (file:///C:/Users/Recepcion/Downloads/Xemeneia%20del%20Moli%20den%20Calvet.pdf)
La part meravellosa del molí és que encara conserva intacta la seva turbina hidràulica, una Fontaine com la del MIT de Manlleu, sense ús, ni servei actual.
L´altra cosa es, que treballava de forma totalment arcàica, tan sols per moldre farina portada pels propis agricultors, com es feia en època medieval, i que no donava el producte final per mitja d´intermediaris als mateixos amos de la farina.
El molí d´en Rata es una de les poques infraestructures semblants que es conserven al voltant de Barcelona, tan sols el molí de Sant Vicenç dels Horts se li assembla (http://www.svh.cat/municipi/guia-del-municipi/equipaments/0000-00-00-moli-dels-frares.html), i per tant es una peça de patrimoni industrial que s´ha de conservar, protegir i valorar a la vegada que es difón arreu, una consideració per part de la xarxa MNACTEC seria necessaria i adient.
La Isabel ens ha guiat per les seves estances, a la primera trobem la tremuja i les moles de l´antic molí, la mola Subirana i la Jussana, per comprendre el funcionament llegiu (https://cipmolidenrata.ripollet.cat/wordpress/?page_id=19). Després hem passat a la que gusten de dir, la "casa del moliner", amb la seva ambientació interior original; llum d´oli, llar de foc, pica de pedra, càntir, estris a taula, lletera, molí de café, etc., i al pis superior ens ha guiat en una història de més de 10.000 anys per la història del pa, molt ben narrada i entenedora, l´hem feta partìcep de la nostra més que guanyada felicitació, després de més de 10´ explicant conte tras conte; com el que parla de on ve la denominació del molí, d´en "Rata", perquè el moliner tenia bigoti de rata i els seus fills eren cridats, amorosament, com "ratetes" cada vegada que arribava el moment de menjar a taula.
Els cereals, vinguts de Mesopotàmia, van arribar a l´edat del ferro a Europa, i des de llavors s´ha sabut cuinar i fer, amb diverses llavors i forns de pedra.
El projecte es tornar a fer rodar la roda de la turbina del pis de sota la planta baixa amb aigua recirculada, però fins llavors ens haurem de conformar en veure la roda seca i el canal de sortida sota terra en forma de mina de totxo. La bassa de la part superior i la canonada de caiguda de l´aigua a sobre les pales estan amagades i cegades.
La jornada ha acabat fent la visita als personatges més reconeguts de la ciutat, que tenen també el seu racó habilitat a dins del museu , i que clamen pel seu nom reconegut per tothom a Ripollet i el Vallés.
-Joan Chichi Creus (base de basket català)
-Lluisa Sallent (pintora i artista)(instruida per Pere Pruna https://elpais.com/diario/1977/01/20/cultura/222562808_850215.html)
-Gaietà Renom (tenor del tema Rosor)
-Emma Maleras (flamenca virtuosa de les castanyoles)
-Josep Mª Brull (escultor i mestre durant la República)
Una bona diada, al voltant del patrimoni no centralitzat a les grans ciutats, que a poblacions adjacents de Barcelona, encara brilla per la seva excepcionalitat i originalitat, ben tractat i amb recursos suficients per anar incrementant valor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
pots deixar el teu comentari si vols!!