Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 16 d’octubre del 2016

globalització contra comerç local en Barcelona

Avui dia 15 d´octubre, s´ha celebrat en BCN una manifestació per reclamar a les potències econòmiques mondials que deixin sense validesa final el propòsit de fer del capitalisme l´únic sistema d´enriquiment econòmic indepenent de la preservació ecològica del planeta.

El capitalisme sempre s´havia senyalat per la seva manca d´escrúpols, però ara, intentant aconseguir que els últims recursos energètics disponibles, els més bruts i més perillosos per acabar d´escalfar la Terra fins al punt de no retorn, avalin el progrés d´unes poques empreses de EEUU i Europa posades en contra de les ruses, resultarà que acabaràn de donar la raó a qui va pronosticar un futur de poderosos sense aturador per part de les assamblees de control mondial.

Però lo millor de tot plegat és que el fracking, o millor dit, l´obtenció de petroli a base de facturació hidràulica a grans profunditats.... "Luego de perforar hasta alcanzar la roca de esquisto, se inyectan a alta presión grandes cantidades de agua con aditivos químicos y arena para fracturar la roca y liberar el gas, metano. Cuando el gas comienza a fluir de regreso lo hace con parte del fluido inyectado a alta presión" (definició del diari "el Mundo"), te un simil molt clar en el món actual de la petita empresa catalana.

Si, perquè facking es la injecció de diners, de ningú sap on sortits, en projectes antics, de tota la vida, que estaven a punt de tancar per manca de liquidesa econòmica en els seus fonaments.  Fracking es el reaprofitament de recursos més que gastats, i en temps més que útils, per tornar a donar vida a segons quins clients selectes.  Fracking del bó en aquests casos, fracking aprofitable i lliurador de sinèrgies netes i benpensades.

A Barcelona hi havien dos projectes antics que ja havien tancat feia messos i que són d´aquells projectes que en un futur s´havien de fer recordar per la seva manca en l´oferta de carrer.  Dos projectes, un que feia gegants a Barcelona, d´aquells que formen part de comparses de cultura popular i que tenen nom i record de personatges de barri, i fan feliços nens i adults.  I un altre que donava de menjar a molts treballadors i persones de la cultura catalana, i que estava obert des de feia 75 anys, en contra de menus sofisticats i amb la història de fets i gents de procedència i caràcter divers.

"CASA LEOPOLDO" (C. Sant Rafael, al costat de la Rambla del Raval) i "EL INGENIO" (C. Rauric, al costat del c. Ferran), són dos locals rescatats de l´oblit, objecte del fracking d´altres empresaris més joves que han volgut guarir i s´han apiadat de gent que volia mantenir vius els seus negocis, sabent el seu arraigament en la història de Barcelona, petés qui petés.





Rosa Gil, la propietària de "Casa Leopoldo", després d´haver sofert la destrucció dels carrers que van servir per obrir la Rambla del Raval i altres avatars, va tancar el passat novembre del 2015, i Rosa Cardona, la propietària de "El Ingenio", ho va fer també a principis de mes, quan l´Agustí va plegar i va deixar de fer els seus famosos nans i carotes de gegant.

Les dues Roses, les dues dones, i les dues rescabalades per nois joves i emprenedors, d´aquells que ens sobren a tota Espanya en temps de Crisi, i que tan maltractats estàn pel nostre govern.

Dos nois de dinasties de families empresaries, un l´amo del "REI DE LA MÀGIA", el Pau Martínez, i l´altre, restaurador a la ciutat.

La història dels dos locals passa per una subsistència ecològica inductable, establerta en el temps i amb ganes de fer bon camí per la seva senda al servei de la comunitat catalana més tradicional.

"El Ingenio" va ser obert el 1838 i ha passat per dues dinasties, primer els Escalé, i després els Cardona Homs per vendre principalment "figuretes de sant", capgrossos i trucs de màgia i carnaval, ara la generació pertany a la Rosa Cardona, que va heredar la tenda del seu pare.

Molts dels capgrossos i gegants catalans tenen procedència del taller de ninots de l´Agustí, artesà reputat per la seva bona feina i segell propi, aprenent del pare de la Rosa.

"De "El Ingenio" són els del Prat de Llobregat, les Borges Blanques, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Tomeu i Guida de Maó o els gegants de Navàs pubills. Entre les mostres de bestiari més destacades s'hi compta el drac de tres caps de Sant Pere de Ribes, dissenyat per Lola Anglada.
(https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Ingenio)"





De l´altre casa, el "Rei de la Màgia", obert el 1881, en aquest cas parlem de la casa que ha fet que tornés a obrir aquest negoci del carrer Rauric, podem dir que té ara mateix un museu teatre obert al carrer Jonqueres, i la seva tenda de tota la vida, inaugurada pel famós mag Joaquim Partagàs, que té gegant propi, i que podreu veure a la propera celebració de Sant Josep Oriol pel març pels carrers del Gòtic, al carrer Princesa.



En el cas dels restauradors parlar de que "Casa Leopoldo" ha donat de menjar a un munt d´artistes i "toreros", a més de la gent del Raval, i que tenia per costum fer bon menjar a un preu just (lubina, albondigues i plats de cuina mediterrànea que eren del gust de gent com Perich, Vazquez Montalban o Jaume Permanyer), els seus continuadors, altra chef jove i ben asortit de propostes continuarà aviat amb la llegenda.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

pots deixar el teu comentari si vols!!