Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 17 de març de 2016

el "Sevillano", records





camins diferents:

Al nord el "SHANGAI", que portava els gallecs fins a l´estació del Nord






Al centre el "BOTEJARA", pels extremenys. també a l´estació del Nord

 i al sud el "SEVILLANO" = al "CATALÀ", en versió d´allà






UN CONTE AMB MOLT DE RECORD PER TOTS ELS NOSTRES FAMILIARS QUE JA NO HI SÓN....

-Sr. Eugeni Alfocea
-Sra. Isabel Sánchez
-Sr. Antonio Lietor
-Sra. Ana Maria Torres
-Sr. Miquel Valero
(pares i avis nostres) +


Fa anys recordo, em refereixo a quan tenia uns 12 anys, any 1970 aprox., que una nit d´estiu, entrada la madrugada, els meus pares ens vam despertar el meu germà i a mi ben d´hora, i ens vam fer vestir ràpid i agafar un taxi per anar a l´estació de França.  El cert es que el meu pare encara no havia comprat el nostre r-4 de l´any 75, i havien de sortir pitant cap a Jaen per començar les vacances aquell estiu.

A l´entrar a l´andana amb les maletes, en aquella hora tan primera, la sensació de deja-vú va ser impactant, segurament aclaparat per les imatges tretes de pelicul.les dels anys 30 del cinema negre americà, la flaire a humitat de l´estació, a carbó, la llum esmorteida, la rumor de pases, els remors de ferros dels vagons.

Recordo perfectament dues coses que s´em vam gravar per sempre en la memòria, l´home que regava la part baixa de fusta dels vagons del "Sevillano", i els sillons blaus amb respatger lateral pel cap que ens van servir per fer aquell llarg viatge.

Després de la pitada i la sortida cap a l´aventura d´aquell estiu han passat molts anys, i ara, al http://www.mhic.net/ , la meva dona i jo hem pogut tornar a asseure en aquells sillons, ocupar aquelles cel.les de 4 x 2 metres, tornar a sentir la remor de les rodes, veure el paisatge que passava aquell tren ple de vagons de la sèrie 8000, tornar a tocar als herois que feien les 25 hores que durava aquell viatge en l´època de la inmigració gallega, murciana, andalusa,
 i espanyola en general, o sigui, als temps de Franco. 

Tot gràcies al vagó real del "Sevillano", que es pot visitar just al costat de Sant Adrià, sortint de Barcelona pel carrer Guipuscoa, "en terres de la senyora Maria Consol Moragas, primera marquesa de Moragas, a l’anomenat mas Tondo" a on va ser treslladat l´arc de l´esglèsia dels Carmelites Descalços del C. del Carme de la Rambla.



 Un plaer molt gran per aquells que van viure aquells temps, un plaer inmens dispensat en un lloc molt tranquil, apartat de tot brogit de ciutadania, en mig d´una masia ("Can Serra") , recuperada per ús públic, en un lloc que no es comparable als escenaris que van trepitjar els nostres avis, però que encara vol fer record de totes les fatigues que van passar.

El "Sevillano", el tren de l´esperança i les il.lusions per milers i milers de familiars que deixaven dona i fills al poble d´origen, amb o sense papers de treball, per buscar fortuna a Barcelona, la ciutat de les fàbriques, del tèxtil, de la metal.lúrgia, de la SEAT o de la FECSA, o de la construcció.  Arriscant-se a acabar tancats a dintre de l´estadi de dalt la muntanya, abandonat per donar aquest servei execrable aquells dies terribles, fins que algún familiar portava papers de contrabàn aconseguits a base de soborns o favors, i amb temor amorosit de qui havia patit lo mateix temps abans.

Un futur d´esperança, a viure a casa de lloguer amb pocs mobles i molt fred, i guanyar diners per enviar a casa, a on fills i dona, i pares també, morien de gana, gastant poc a base de recolçament de classe obrera, com fem ara en temps de Crisi inmobiliaria i bancaria, i amb molta empenta sense premi. 

Tot un sacrifici que encara paga premi, per molts que són fills d´aquells HEROIS.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

pots deixar el teu comentari si vols!!