La meva relació amb el pais de la plana plantada de ceps de vi i de cava ha sigut sempre amable i plena de sorpreses.
Va començar al voltant de les terres vilafranquines el dia que, en la diada de St. Félix, l´aplec de grups de cultura catalana de la ciutat arriba davant de l´església del seu patró, i llença els espetecs més sorollossos que he sentit mai.
Va continuar a la plaça Major aprenent, en la diada de Sant Félix, de les colles de castellers més famoses de tota Catalunya, la Vella i la Jove de Vilafranca, junt amb les colles convidades de Valls i Terrassa, aixecant els castells més màgics de tota la temporada castellera estival. Dosos, quarts, anxaneta, aleta.....
Després, i seguint el fil de les meves caminades de 20 kms., vaig descobrir aquell tram de GR-92 que puja de Vilanova i acaba davant del castell de Castellet, als peus del pantà de Foix, un dels més macos i naturals del Pais.
Una terra plana, que puja des de Foix fins a Albinyana, entre arbres fruiters, oliveres, planes i torrents. Que va ser terra de frontera amb els àrabs, amb castells de lluita entre aragonesos i moros com els de Subirats, Gelida, Olèrdola, tots conservats com a patrimoni d´una terra ara en pau, però altres temps feréstega. Terra de sortida del Garraf, amb aigua i plena de vida, pas de la Via Augusta romana, que baixava del pont del diable de Martorell per Sant Sadurni, Vilafranca i L´Ordal, amb variants per Olèrdola.
Si els romans la van travessar, els burgesos del vi i el tèxtil s´hi van enriquir, fent iclús les Indies d´ultramar, per tornar d´allà a invertir els diners estalviats. Ells van portar aiguardent i cotó filat a vendre i van tornar rics per erigir cases tan maques com les que trobem a la Rambla de Vilanova i als espaïs industrials i culturals dels voltants de l´estació, seu d´una Expo Industrial al 1888, o al carrer Hospital del centre de Sant Sadurni, els camins costeruts de Gelida, o la muntanya de dalt, a prop del seu famós castell.
La fil.loxera la va esquilmar, però va reeixir, el cava l´ha feta famosa, i el vi és el seu principal atractiu turístic,
Si voleu caminar i travessar-la, feu servir el GR-5, des de Sitges fins a Collbató, la cara nord de Montserrat, passant per Olesa de Bonesvalls, el Ordal i Gelida, a més de la plana de la Beguda.
Si voleu veure museus, aneu al "Vinseum" de la plaça Jaume I de Vilafranca, al davant de l´església de Sant Felix.
Si voleu veure castells, a la diada d´agost de Vilafranca.
Si voleu tastar cava a Sant Sadurni, el dia del "Cavatast" a primers d´octubre
Per Festes Majors les de Vilanova a finals de juliol, Sitges a mitjans agost, Vilafranca a finals d´agost, la Fil.loxera a Sant Sadurní a principis de setembre, una per cada data no coincident.
Per gastronomia el xató de Vilanova a l´hivern, i els calçots a Valls al gener.
Un segell especial amb denominació d´origen, que en aquest cas te un recorregut per St Sadurni lligat al seu passat romà. Aquest es el patrimoni que hi trobem al seu pas.
Si voleu caminar i travessar-la, feu servir el GR-5, des de Sitges fins a Collbató, la cara nord de Montserrat, passant per Olesa de Bonesvalls, el Ordal i Gelida, a més de la plana de la Beguda.
Si voleu veure museus, aneu al "Vinseum" de la plaça Jaume I de Vilafranca, al davant de l´església de Sant Felix.
Si voleu veure castells, a la diada d´agost de Vilafranca.
Si voleu tastar cava a Sant Sadurni, el dia del "Cavatast" a primers d´octubre
Per Festes Majors les de Vilanova a finals de juliol, Sitges a mitjans agost, Vilafranca a finals d´agost, la Fil.loxera a Sant Sadurní a principis de setembre, una per cada data no coincident.
Per gastronomia el xató de Vilanova a l´hivern, i els calçots a Valls al gener.
Un segell especial amb denominació d´origen, que en aquest cas te un recorregut per St Sadurni lligat al seu passat romà. Aquest es el patrimoni que hi trobem al seu pas.
 |
| arc romà de l´antiga muralla que rodejava tot l´antic asentament romà inici c. Hospital |
 |
| rectoria (1824) |
 |
| església de Sant Sadurnï torre gòtica, i façana noucentista inscripció "que el cor sani el cos" |
reforma de Jordi Garcés
 |
| fassina Cal Guineu i Centre Interpretació del Cava antigament el licor que es feia s´exportava a ultramar i es venia per part dels que després van tornar com a indians a fer les seves cases modernistes i noucentistes. |
 |
| fassina abans de ser reconstruida |
 |
| casa dels propietaris de la fassina de Cal Guineu, el Sr. Lluis Bru, lloc de reunió dels "7 savis" protagonistes de les festes del setembre Festes de la Fil.loxera, que van saber fer-s´ho per comunicar i trobar la solució a la plaga |
 |
| Cal Formosa, noucentista (1928) c. Hospital |
 |
| casa Josep Mestres (1883) pl. Ajutament |
 |
| Ajuntament St. Sadurni Ubald Iranzo i Miquel Niubó (1900) |
 |
| casa Mota (1893) c. Raval |
 |
| casa Lluis Mestres (1912) c. Raval |
 |
| torre de muralla d´en Mingo reconvertida més tard en torre d´aigua c. Raval |
 |
| caves Freixenet |
 |
| part de la riera d´en Lavernó |
 |
| Cal Calixtus (1885), modernisme antic eix nord-sud de conexió amb l´estació zona creixement modernisme c. Diputació |
 |
| casa Miró (1850) c. Diputació |
caves del centre del poble.-
 |
| "Lacrima Baccus" |
 |
| "Recaredo" http://www.recaredo.com/ El 1924 Josep Mata Capellades s’inicia en el món del cava com a desgorjador i elaborador professional. A pic i pala, enceta la construcció de les caves tot just a sota de casa seva, al centre històric de Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona). |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
pots deixar el teu comentari si vols!!