De la Inauguració del Mercat de Sant Antoni i altres cosetes.

Tant de temps esperant, tant de temps deliverant, com havia d´èsser, de com havia de viure´s, amb veïns, amb diferents alcaldies, i ves aqui que la seva inauguració arriba en temps de Crisi Catalana, tant institucional com pública i social.

I és que quelcom tan important, tant totèmic, tan present i passat, arriba amb una falca de destrucció a sota dels peus.

A l´excavar sotar els fonaments de l´importantíssim mercat, el més gran de BCN, amb més activitat de sempre, de tot tipus, amb una situació més privilegiada en l´extrem oest de la ciutat, a la sortida de muralla cap a Madrid i Saragossa, s´hi van trobar restes de l´antiga muralla del segle XVII, i de la Via Augusta.

posts del twitter de l´Ajuntament.-

Ara una, llenç per fer pintades reclamatòries contra l´Estat, i l´altre per caminar amb peus nus per un futur sense la seguretat de la societat que la va posar en aquell lloc conquerit, en aquell lloc generador de noves riqueses per l´Imperi més gran de tots els temps, el romà.

¿Que hi farem de la lluita de carrer per protegir aquest nou MUHBA barceloní?, just sortirem del macrosupermercat amb el rotulador nou a la mà i farem una gran pintada en favor dels Pressos no encara alliberats, allà a on el general Espartero posava punt de mira pels seus canons reprimidors des de Montjuic.

O posarem una tovallola espanyola, i espanyolista, a sobre del llenç d´empedrat que va trepitjar el rei Jaume I, o el pretor Daciano, quan allò del comtat català era una realitat o una promesa en "ciernes".

El mercat per mi es maco, gran, espaiós, amb bones pensades per guarir els nombrosos tendals de tot tipus de mercaderies, que ja s´havien d´ennoblir amb la seva ubicació d´una vegada per totes, sempre amb el record del carro de llibrer que es conservava el dia 26 a dintre de la nova estructura regenerada en una cantonada oblidada.

Però es això precisament el que m´amoina, quelcom ben fet, que ja es difícil en els temps moderns que corren, amb tantes opinions respectables, i amb tant de treball darrera, ara pot acabar en el no res, anorreat per gent sense escrúpols.

Vindràn unes eleccions desnaturalitzades, un polític que voldrà treure profit, un tonto malfactor que embrutarà el que es de tots, sense respecte, sense consciència, i passarà per sobre, com sempre, d´un passat que no vol opinions, que no vol més que reconeixement i estabilitat...

Que el que diguin els homes el temps ho destrueixi, 

i que el futur que vingui no tingui res a veure amb el que soc, 

si no amb el que he fet, 

per que a la fi, el que fa que el que he fet perduri o no perduri, 

dependrà sempre del que els demes opinin, 

i de lo que el temps resguardi de tot allò important que vaig marcar.

¿És això els que tots volem per la nostra Democràcia, que d´això es tracta?, doncs aprenem a respectar el nostre passat per sobre de tot.

Visca el mercat de Sant Antoni, i tot el que representa per una societat que ara mateix es mou amb el vent que més fort bufa.

festa d´inauguració el 27 de maig de 2018

porxades grans per posar el mercat dominical
amb brisoleil pel sol i la pluja

rumba a la pl. del c. Tamarit

imagineu això ple els diumenges?

superilla del c. Compte Borrell.