COLÒNIA BON MATÍ (SANT JULIA DEL LLOR)
Els colons primigenis de la colònia Bon Mati del municipi de Sant Julia del Llor, que van arribar a la contrada cap allà els anys 80´s de la centura XIX, per treballar a les fàbriques tèxtils dels srs. Casacoberta i Estrany, i més endavant a la paperera Torras, si la del paper moneda de l´època!!, eren arribats a una terra humida pel pas del riu TER, una terra rica en conreu i feina, una terra guanyada pels industrials gràcies a la força motriu proporcionada pels salts de riu i la materia prima propera, fusta i cotò arribats d´ultramar gràcies al tren d´olot.
Aquestes eren unes fàbriques de feina feixuga, desagraïda pel tracte de l´amo de les cotoneres, la fàbrica Torras, menys poblada, era més generosa, tan sols va fer una vaga d´un dia en la seva història.
Les naus de les cotoneres i la de paper, unes al costat de les altres, colze amb colze, amb unes vivendes al costat per hostatjar els treballadors, llogades per la familia Bon Matí, que va ser la propietaria des del començament de les instal.lacions i dels terrenys, encara es conserven a la zona, unes naus poderoses, gastades per la humitat i el pas del temps, però encara en actiu algunes d´elles, són l´orgull dels habitants de l´ajuntament de Sant Julia de Llor i Bonmatí, and sub-seu de l´Ajuntament independent, que encara viuen amb orgull als pisos rehabilitats, fa uns dies desallotjats i portats cap al poliesportiu municipal, per culpa de les inundacions del 19 i 20 de gener del 2020.
 |
| presa amb crescuda riu per desvasament Susqueda |
CAPELLA PURISSIMA CONCEPCIÓ
inscripcions a les escales d´accés a la torre de l´amo
 |
| VISTES DES DE LA TORRE DE L´AMO DE BON MATÍ |
torre de l´amo
 |
| moli de plom de la pl. del motor |
 |
| detalls paperera, nau i xemeneia |
 |
| detalls sobre aquestes linies d´una de les naus |
 |
| casa director |
 |
| detall font |
 |
| economat |
 |
| detall entrada escala habitatges |
 |
| habitatges |
Les edificacions existents pels treballadors serien vàl.lides per altres colónies encara amb residents oficials, aquestes rehabilitades amb fusta, reboc nou i pintura i instal.lacions modernes. Si imaginem el seu camí diari cap a la feina, amb els paisatges que envolten la zona, cap a Girona o Anglés, o inclús cap a Vic, podem pensar que el camí sirà llarg però agraït.
Encara la colònia conserva el salt d´aigua, la casa de l´amo, la paperera amb la seva xemeneia, les naus de les cotoneres, l´Ajuntament-antiga casa del director d´una de les fàbriques, i la fàbrica de la mina de plom, al costat de la casa de l´amo i la capella de la Divina Concepció.
El pont i l´estació antiga, ara adosada a la via verda de Olot a Girona, són altres records del pas d´una activitat inusual per la zona.
EL BURÉS.- (ANGLÉS)
 |
| fàbrica a la ctra Olot |
 |
| canal ind. de camí cap a Burés |
 |
presa El Pasteral
20 m d´alçada, 150 de llargada i turbina de 1.600 CV
una de les més importants de l´època a Catalunya |
La colònia Burés a Anglés ha donat, des de començaments del segle XX, una territorialitat primordial al terme municipal, Vil.la comtal medieval en principi, i després com a ciutat moderna per l´arribada de treballadors tèxtils.
La implantació com a cotonera principal del Ter a la zona de la Pastera, i amb tradició productiva vinguda de Manresa i el Llobregat, a la zona de Castellbell i el Vilar, que ha sabut atreure diners i amb ells ha fet inversions útils a Anglés, ha fet que Anglés pugui pressumir de ser el primer Ajuntament d´Espanya que va tenir enllumenat públic gràcies a la inversió en producció d´electricitat de la Burés inicial.
La Burés ara segueix treballant, encara conservant, canal industrial, habitatges, casa de l´ama per rehabilitar amb urgència i la segona cosa de la que pot pressumir, tenir el primer vapor original conservat en el seu lloc d´implantació primerenc de tota Catalunya, dintre de poc visitable gràcies a la cura i organització del MNACTEC.
Una llarga lluïta veïnal i d´associacions de protecció patrimonial va poder rescavalar la màquina després de la venda per concurs de creditors de l´antiga Burès que va entrar en fallida. Ara, restaurada i posada en funcionament, els propis veïns d´Anglés i de la comarca tenen part de la culpa de la seva neteja principal, està preparada per ser una de les joies visitables del passat industrial tèxtil català.
 |
| Vil.la Eulàlia |
 |
| habitatges costat oest |
 |
| habitatges |
 |
| habitatges i ctra. |
De la via de tren estreta (FEVE) que va fer el camí des d´Olot fins a Girona, amb cronologia de principi segle fins el 1969, i que tants records porta a la gent d´Anglés i Bon Matí, pels aturadors corresponents. Tren de vapor, que baixava carbó fins al mar i pujava materia primerenca, dir que ara es una VIA VERDE i que aquest són dos posts interessants per llegir sobre el tema.
sobre la mateixa via verde, mapes, història, descripció
sobre l´aturador de Bon Matí, un post molt interessant amb personatges i vida
l´aturador de Bon Matí a l´actual.litat i abans quan feia d´estació
i de fonda, amb garatge i via morta, el pont de la colónia, encara
dempeus queda tapat pels arbres en la foto de dalt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
pots deixar el teu comentari si vols!!