Torre d´en Malla, Parets, museus per mostrar grans troballes culturals

Una idea va venir-me al cap el passat cap de setmana dedicat per molts municipis d´arreu Europa a la valorització del seu patrimoni estimat, les dites Jornades de Patrimoni Europeu.

El dia en questió vam acceptar la invitació de l´Ajuntament de Parets del Vallés per visitar la Torre de´n Malla a les afores de la ciutat i en el camí romà que anava cap a Roma, la famosa Via Augusta, fortificada per defensar el viatge de peregrins dels atacs dels pobles "bàrbars".

foto cortesia del blog "la colla dels dimecres"

A l´arribar en cotxe a l´alçada del paratge a on es troba el monument la impressió va ser espectacular; es tracta d´un magnífic mas fortificat, encimbellat a dalt d´una rasant envoltada de camp de cereal, llaurada i a punt per posar llavor encara per aquestes dates, envoltada de camps en guaret i al mig d´una plana verda inmensa entre els terminis municipals de Parets i Mollet del Vallés.

El mas es impressionant, amb dos torres als cantons sud-est i sud-oest, que la fan senyorial i temuda.  Tota ella de pedra de diferents canteres, refeta i encara dempeus.  Amb la seva capella, els seus rebosts, el pou, la era, la seva porta adovellada, els finestrals gòtics de la torre sud-est.

Vam arribar una mica tard, si voleu trobar-la heu d´anar amb molta atenció, perquè tan sols hi han dos camins que porten allà, un des del costat de Mollet, a la sortida cap a Granollers per la nacional, i un altre des de Parets, una mica amagat des del centre de la població, i la guia, com deia, ja estava portant la visita pel front de la capella, que no podia ensenyar perquè la propietat era privada...., la gent preguntava si es que els amos no deixaven visitar-la per egoisme, sense fer resó d´aquesta paraula, a lo qual la noia  empatitzava tot dient; "els amos són de molt bell antuvi, i la propietat de l´Incasol, no es afí a fer visites guiades, a més els amos són els veritables propietaris del mas i no són partidaris de deixar passar a dintre casa seva".

Vaig veure la contradicció de seguida; un bé patrimonial de primer ordre per la ciutat, que es de propietat privada i que, però, encara es dedica a l´activitat ancestral a la qual es va consagrar.  Això tan sols pot significar dues coses.

-L´anhel per part d´alguns de recuperar-la per Parets i evitar que es perdi o es desmunti pedra a pedra, o que caigui de vella.

-El tancament dels propietaris actuals per mantenir una propietat i un be inmoble pel patrimoni de la familia.

La solució es ben senzilla, i grata per totes les parts, si senyor!!; molt bé, cuidin vostés la masia, però per un suposat futur d´abandonament per manca de recursos, cuidin i no modifiquin l´estructura  del mas.

Mentrestant, s´hauria de posar un petit museu obert els caps de setmana, just al costat del mas, o a l´entrada del camí, per posar un guia que doni suport a les explicacions dels murals gràfics explicatius de la història del mas i faci una petita guia als voltants de l´edifici, interessant als propietaris en tenir aquella gent puntual el voltant, que pugui comprar els seus productes i posi en valor per la ciutat tan meravellós tresor cultural.

Petits museus per patrimonialitzar i posar en valor per la població la història, bastits al costat dels llocs històrics o bens patrimonials, llocs fixos o desmuntables (faristols o tendals de campanya, dona igual), per parlar d´aniversari de fets, per jaciments arqueològics o per reclamar restes amagades al subsol de les nostres ciutats. Tot posat per Ajuntaments o Associacions Patrimonials,

foto cortesia del sr. joan Termes Roig
presa al centre Matas i Ramis de BCN
amb motiu de la celebració del 50 ani
de l´arribada del metro a Horta

Els MUHBA repartits per la ciutat de Barcelona sirian un bon exemple.  El MUHBA del Call del barri Gòtic, a la placeta Manel Ribé, amagat al mig de la ciutat vella, i que rep visites de turistes jueus que estàn de pas per BCN, a més de la gent encuriosida de Barcelona, o també els Centres d´Interpretació de la muntanya de Collserola, amb info puntual de la riquesa de l´entorn natural de la nostra benvolguda muntanya.

També aplicable la idea a la reclamació de les restes del Canal de la Infanta al seu pas pel territori del Baix Llobregat, projecte que encara resta viu a les ments dels associats a Perseu, El Centre d´Estudis Comarcals, o les associacions patrimonials de Molins de Rei, Cornellà, o Sant Feliu. 

L´exemple efectiu està molt clar, tenim encara un pontet rehabilitat al costat del parc de la Remunta, amb la llera marcada per sota del pas del Canal, que ara mateix ningú, que no sàpiga la seva història, sap reconèixer, doncs posem un petit tendal els primers diumenges de mes, per atreure gent i explicar in situ la seva història peculiar.

O la gent de Cornellà, fer lo mateix a la entrada de la fàbrica de cartró, amb roda de moli moguda per l´aigua del Canal, o la gent de Molins al costat de la seva biblioteca nova i flamant la Ferrer i Mora.

Petits museus, barats i fàcils de mantindre, que facin feina i guardin la nostra història puntual al mateix lloc a on es troba., que em dieu??