30-10-2011
Jo vaig néixer al costat d´una bòbila, hi ha molta gent que podria dir el mateix, però a mi m´ha marcat una mica la meva vida, molts dels meus millors i pitjors moments han passat al costat d´una d´aquestes fàbriques ceràmiques, o el lloc que vàren ocupar en un passat no molt llunyà.
Sempre he volgut saber més d´elles, de saber de la seva obra i vida pròpia, la dels seus treballadors, els seus amos, la seva història de negoci, com elles han sabut de la meva.
Des de fa uns quants messos he pogut seguir una pista per trobar una llista detallada de les que hi havia a L´H a començaments de segle XIX, des de 1830 fins a ben entrat el segle XX, ja que la història de la ciutat ha anat a cavall de l´empenta de la seva força econòmica, i els arxius històrics no han pogut no mostrar la seva emprenta a dins el territori.
Les industries tèxtils primer, i després les bòbiles ceràmiques i forns de metall i vidre, junt amb d´altres industries més diseminades, van fer despertar demogràficament la ciutat, convertint-la, amb 300.000 habitants, en la segona més gran de Catalunya, aquesta població va anar a mitjans del segle passat a treballar al polígon de la Zona Franca, més detalladament al sector metal.lúrgic, per acavar de completar el seu creixement.
La pista me l´ha donat l´Arxiu Històric del carrer Cobalt i el Centre d´Estudis de L´H, que amb els seus fons bibliogràfics m´han fet prendre unes dades valioses de cita d´aquestes al voltant de tractats de recollida de dades particulars, confeccionades a partir d´històries de gent involucrada amb els seus barris i amb la ciutat, i plànols detallats per èpoques.
El resultat es aquesta llista amb prop de 60 fàbriques establertes a l´H, que volien aprofitar la demanda de totxos i peces ceràmiques cuites a altes temperatures, inclús amb tractament d´esmalt i color, per la construcció de la gran BCN, la seva proximitat a aquesta i la confecció del seu terra geològic, amb terra sedimentari, sobretot a la part del "Samontà", i aigua abundant, ja que L´H es terra de rieres que venen de la muntanya de Collserola, van propiciar la seva implantació, a més de la mà d´obra barata.
Les bòbiles es composaven d´un molí, amb una màquina de mescla de terres amb aigua i una d´estirament, un pati de primer assecat, de totxos conformats amb motlles, i uns forns, que ocupaven gran part del solar de la fàbrica, primer de llenya, i després de gas i gasoil, conforme passaren els anys.
Ara veure-ho de que parlo, la llista esta ordenada per barris i té nota de la seva situació i any de inauguració, tot, per suposat, està en procés de rectificació, però serveix d´aproximació.
SANTA EULALIA
1.-
1/ "JAUME FIGUERAS", 2/ "JOSEP BOADA", 3/ "LLUIS MARQUES",
4/ "BONAVENTURA MUNNÉ"
1863
C. SANTA EULALIA, 25
2.-
"SOLER I ARTAL"
(teules i maons)
C. SANTA EULALIA, 186
3.-
"LLUIS ABADAL OLIVERAS" ó "CUSSÓ"
C. SANTA EULALIA,183 ó 218
4.-
"PERE COMA"
(mosaic hidràulic)
C. PI I MARGALL, 76-90
5.-
"CAN CUCURNY"
(material refractari)
(PAU CUCURNY I DELAHAYE-pare // 1893-MARIUS CUCURNY I GUIU-fill //
LEANDRE I LLUIS CUCURNY I SANMARTÍ-nets)
1840-1971
-1859 introdueixen un forn continu per a la cocció
-1859 domicili social al carrer Bsea de BCN
-1873 domicili social al carrer Cotoners, 6
-1878 2 forns
-1883 3 forns a vapor
-1889 fàbrica amb 125 obrers i producció de 14.000 tn anuals de maons
-1897 producció de 2.500 tn anuals
-1900 1 màquina a vapor de 50 CV fabricada a "El Nuevo Vulcano"
-1905 20.000 tn anuals
-1916 12.000 tn anuals
-1922 5 forns mecànics
-1925 (aprox.) s´inaugura fàbrica a Montmeló (50.000 m2)
compra de "Productos refractarios, S.A." a Burela (Lugo)
sucursals a Madrid, Cartagena, Màlaga, Sevilla i Saragossa.
-1937 domicili social provisional a Sevilla durant la guerra
-1944 es constitueix "Cucurny S.A." amb fàbrica a Montmeló
C. PI I MARGALL, 57
c. SANTA EULÀLIA, 5-7
COLLBLANC-LA TORRASSA
6.-
"BATISTA MASCARELL"
(mosaic hidràulic)
C. MAS, 16
7.-
"GERMANS ALBERT RODRIGO"
(maons)
(sistema Hoffmann)
C. COLLBLANC
8.-
1/"LUIS ABADAL I OLIVERAS"
(tinaja)
1904-...........
arq. MODEST FEU
TORRE MARINA, ó TORRE MELINA, a l´entrada de la Diagonal.
9.-
"FERRER I VALLS" 1/ JOAQUIM VALLS I GRAS, 2/ RAMON FERRRER I COLOMER
1888-............
C. FERRAN I CLUA AMB RAFAEL DE CAMPALANS
10.-
"JOAQUIM MASSAGUÉ I BLASCO"
(mosaic hidràulic)
C. RAFAEL DE CAMPALANS
11.-
"TEULERIA PIÑOL I CIA"
1901-...........
C. ROSICH
12.-
"MIQUEL JULIÀ I BLAS BARELLAS"
1891-............
C. VAQUER AMB PUJÓS
13.-
"PRATS I CASANOVAS"
1893-............
TRAVESSERA COLLBLANC
14.-
"JOSEP FARNÉS"
1891-........
TRAVESSERA DE COLLBLANC
15.-
"JOSEP FARNÉS"
1892-..........
TRAVESSERA DE COLLBLANC
16-
"VALENTÍ TRULLA"
1896-.............
TRAVESSERA DE COLLBLANC
17.-
"FÉLIX DOMENECH I BRACONS"
1897-............
TRAVESSERA a 51 m. CTRA COLLBLANC
18 .-
"LLOPIS ESPIRIDON"
(rajola)
C. COLLBLANC, 48
19.-
"JOAN ROCA I COMAS"
(tinaja)
C. COLLBLANC, 2
20.-
"ENRIC TERMENS"
(mosaic hidràulic)
C. COLLBLANC, 57
21.-
"RAMON BELLES VIVES" ventura-gazulla?
(mosaic hidràulic)
C. PROGRESO, 90
22.-
MARTÍNEZ SANTANDER ventura-gazulla?
(mosaic hidràulic)
C. PROGRESO, 5
LA FLORIDA
23.-
"LA REDEMPTORA" EXEMPLE COL.LECTIVITZACIÓ = JOSEP ABADAL JANSANA?
(teules i maons)
(80 treballadors)
1899-1939
C. PEDRAFORCA
posada en vaga el 1911 va rebre el suport dels bobilaires anarquistes Hospitalencs encapçalats pel Domingo Canela.
24.-
"DELS VALENCIANS"
.............-1968
PLAÇA LLIBERTAT
25.-
"MARTÍ CREHUET LLOBERA"
(maons)
(sistema Hoffmann)
TORRENT GORNAL
26.-
"FERRÉ I CIA"
(maons)
TORRENT GORNAL
27-
"MARTÍ I CIA"
(maons)
TORRENT GORNAL
28.-
"JOAN SUBIRATS"
TORRENT GORNAL
29.-
"FRANCESC GRANELL"
(maons)
(forn formiguer)
TORRENT GORNAL
30.-
"JOSEP ABADAL I JANSANA" = LA REDEMPTORA?
(teules i maons)
1885-.......
TORRENT GORNAL
31.-
"BALTASAR BONET"
(maons)
(sistema Hoffmann)
TORRENT GORNAL
32-
"CARBONELL PERRAMON"
(maons)
TORRENT GORNAL
33.-
"JOSEP MITATS UMBERT"
(maons)
TORRENT GORNAL
34.-
1/ "BALANYÀ" , 2/ "MONET I BOSCH"
(maons)
PARC DE LOS PAJARITOS
35.-
"MONET I BOSCH i FILLS"
(maons)
PARC DE LOS PAJARITOS
36.-
"INDUSTRIA CERÀMICA PER LA CONST."
AV. CATALUNYA
37.-
"ERNEST MAJORAL"
1923-..........
BOMBERS
PUBILLA CASES
38.-
PL. BÒBILA
CENTRE
39.-
"JOAN ROMEU ESCOFET" (RAMON ESCOFET)
manyà - 3 forns
rajoleta - 2 forns
teules i maons - 4 forns
(200 treballadors)
1878-1905
PRAT DE LA RIBA, 55
40.-
"CAN BARELLA" 1/ANTONI ANTONÉS, 2/ JOSEP ANTONÉS,
3/ JAUME BARELLA I PARÉS
(rajola i cairò)
1857-1936
CTRA. PROVINCIAL, 41
PRAT DE LA RIBA, 55
41.-
"COSMETODA"
(tinajas)
(rajola)
(maons)
(nau de Puig i Gairalt)
(inicia la seva carrera amb Joan Romeu)
1883-.........
C. PRAT DE LA RIBA, 60
42.-
"OLIVERAS" (fills Josep, Antoni i Lluis)
(teules)
(maons)
1868-1971
C. MUNTANYA, 13
43.-
"CAN GOYTA I VINYALS" (familia de Josep Llopis, cunyats)
(rajoleta o cairó)
(maons)
1924-1970
+"CEBACSA" (camp de futbol)
+ "IMPACOSA"
PARC DE LES PLANES
 |
| parc de les planes 1974 |
44.-
1/ "COSTA I CIA" , 2/"RAMON ROSALES I CIA"
1862-1878
C. DEL CENTRE, 7
45.-
"CAN LLOPIS"
(dos forns)
(teules)
(rajoles)
1883-...........
C. PRAT DE LA RIBA, 10
46.-
"CÀNDID PEDROL"
(mosaic hidràulic)
C. AGRICULTURA, 40
47.-
F. ARSO M.
(mosaic hidràulic)
C. AGRICULTURA
48.-
"CAN BATLLORI"
(tinajas)
(rajoleta) (va ser l´introductor del cairó a L´H)
(3 forns)
1874-2001
C. PRAT DE LA RIBA, 80
CTRA. PROVINCIAL, 61
49.-
"BOU LEANDRO, M"
(mosaic hidràulic)
C. PRAT DE LA RIBA, 114
50.-
BATISTA ARRUFÍ
(mosaic hidràulic)
PRAT DE LA RIBA
51.-
"ANTONI CASAS AGUILAR"
(mosaic hidràulic)
C. SANT JOAN, 32
52.-
"JOSEP COLL PETIT"
(maons)
(sistema Hoffmann)
C. MUNTANYA
53.-
"CORRATGE I BAZQUEZ, L"
(maons)
TORRENT CASPIO (cementiri)
54.-
"PERE FELIU TRILLAS"
(mosaic hidràulic)
C. RODÉS
55.-
"SERRA"
LÍMIT CORNELLA
SANT FELIU & CAN VIDALET
56.-
"TORNS"
TORRENT "CAN NYAT"
57.-
"E. PRATS I TRIAS"
58.-
"ROVIRA GERMAN"
MATERIALES DE LA CONSTRUCCIÓN
(50 treballadors)
CAMI DEL CANYET
59.-
"INDUSTRIAL LADRILLERA"
C. MIQUEL PEIRÒ I VICTOR
CAN SERRA
60.-
"MARC SALVAT I CIVIT"
(maons)
Vidalet?
61.-
"ARTURO ROQUE RABAT"
(maons)
Vidalet?
62.-
"J. ROVIRA"
63.-
"TELMO FERNANDEZ JANOT
(maons)
C. DEL MOLÍ
SERRADORES MARBRE
TOMAS GIMÉNEZ
C. Muntanya
GERMANS FRANC
C. Centre
MARBRES RODON
C. Sta Eulàlia, 11
FÀBRIQUES SENSE SITUAR ENCARA
-CAL QUIM SASTRE
"-ROCA CALCERENY"
-"IMPACOSA"
-"BONET I CIA"
-"JACINT FIGUERES"
-"RIBAS I ROMEU"
-"LA CUBANA"
-"ROCA"
-"MANUEL BARRACHINA"
(mosaic hidràulic)
C. BACH DE RODA, 9
-"MIQUEL CASTELLS BALADA"
(mosaic hidràulic)
C. ROMANINS, 67
-"M. MALIEU A."
(mosaic Hidràulic)
C. ALIANÇA
Les bòbiles de l´H van ser objectiu militar a la Guerra Civil, ja que van esdevenir dipòsits d´armes; van haver de viatjar amb l´especulació de BCN de la mà, als anys de pre i post-guerra; van ser exemple de col.lectivització obrera als anys 30, com va passar amb la "Redemptora"; la "Lleialtat", la "Técnica", i la "Productora", van fer créixer totes aquestes families empressarials, molt famoses a la ciutat, com els "Cosmetoda"; i, sobretot, van canviar el paisatge urbà amb senyals, encara avui dia visibles, que he anat resseguint durant anys, i us convido a fer a vosaltres.
