Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 7 de desembre de 2015

Can Remisa, el Cau Faluga a Manlleu



porta fàbrica

nau industrial pertanyent a l´antiga Can Remisa,  


cos principal d´accés, Can Remisa, pedra i totxo



Una altra fàbrica tèxtil que hem visitat, una altra colònia que m´ha sorprés, una altra guia amb bona preparació que ens ha posat sobre la pista del que va èsser i va significar per Manlleu, la ciutat capital del tèxtil a Osona, una tèxtil cotonera de les més importants de Catalunya.

Propietat de la familia Rusiñol entre 1877 i 1912, de l´avi del genial pintor paisatgista i escriptor Santiago i el seu germà Albert.

Fàbrica amb un poder de ------ fusos de filar en continues, amb turbina de riu de -------- potencia, amb màquina de vapor de ----------- potencia.

Ben provista de cases, poques, per treballadors ben vinguts de Manlleu, Roda de Ter, i cercanies.  Esclavista i paternalista, que proveia de tot lo necessari als treballadors al seu economat, cuidadora de fes, amb la seva capella de Sant Joan Baptista, ara desapareguda, i amb una diferència de classe molt notable, amb una casa de l´amo molt i molt burgesa, gran i excelsa, atenta a la rebuda d´amics barcelonins de l´art i l´ostentació.




pati i xemeneia

casa director

Cau Faluga, li ve el nom de l´antiga heredat a on Santiago va construir el Cau Ferrat

entrada coberta a l´actual restaurant

xemeneia guix i pedra amb escultures de Clarasó

detall porta entrada Cau

xemeneia de 40 metres, restes de record del vapor


Però passem a dintre, a la nau de cardes, de comportes, de turbina, allargada i provista de pilars de fossa en més de 100 metres, neta ara però preparada per treballar de nou si fós necessari.  Amb finestrals industrials i dos pissos d´alçada, xemeneia de 40 metres ben conservada entre el Cau Faluga i la nau.

Tot Manlleu olora a tèxtil, moltes fàbriques apinyades en torn del seu canal industrial, i als dos individuals de Can Dolcet i Can Remisa.  Tot Manlleu va lluitar per portar tren, inversió i cotó a finals del segle XIX.  I a fe seva que ho va aconseguir des que Can Malars es va establia a mitjans segle, la pobre Vic, sense aigua ni tren no ho va poder impedir.

Rusiñol va quedar-se a Sitges, però el senyor Andreu, germà avançat de la casa, va saber fer del tèxtil l´imperi de la casa.

lo més destacat de tota la visita com encara es pot veure funcionar UNA CONTINUA DE FILAR, les màquines que juntament amb les SELFACTINES, van baixar preus de ma d´obra i van acabar modernitzant de manera definitiva la principal activitat industrial catalana a durant tot el segle XIX, i gran part del XX.

carda com aquesta o semblant es pot visitar


lo més impressionant la continua de filar treballant





1 comentari:

pots deixar el teu comentari si vols!!