Feia temps que volia visitar el fons museístic que integra el
famós MUSEU DEL FERROCARRIL de MORA "LA NOVA", no confondre amb
la de "L´EBRE", situada a l´altre banda del riu, famosa per ser
lloc de desembarcament de la tropa republicana pujant cap a
Pàndols.
Mora la Nova era punt a meitat de camí en la pujada de tren des
de Barcelona a Saragossa de la cia MZA, després RENFE, fins als
anys 50´s amb ús de locomotores de vapor, i lloc també de repa
ració, canvi i desballestament, o sigui, una estació important en
tota la xarxa ferroviaria espanyola, encara que avui tan sols
sigui una estació infrautilitzada de la R-15.
Ara l´estació s´ha guanyat l´honor de poder ser lloc de trobada
i mostra pels amants de la història ferroviaria, de gran part
del fons de locomotores antigues i vagons del que ja no pot fer
servir RENFE, per ser material anticuat.
Locomotores de vapor, eléctriques i diesel integren el fons
restaurat amb cura i amb feina feta per voluntaris i antics
treballadors, que encara volen seguir vivint de records i el que
va ser el seu antic treball.
Quan arribes al lloc, sembla que el lloc estigui oblidat de la
ma de Deu, però quan hi entres dues coses criden l´atenció, la
primera es que encara té una cafeteria oberta a la gent que ha
de passer hores esperant que arribi el seu tren de molt bona
qualitat, i l´altre la majestuositat de les seves antigues ins-
tal.lacions.Feia temps que volia visitar el fons museístic que integra el famós MUSEU DEL FERROCARRIL de MORA "LA NOVA", no confondre amb la de "L´EBRE", situada a l´altre banda del riu, famosa per ser lloc de desembarcament de la tropa republicana pujant cap a Pàndols.
Mora la Nova era punt a meitat de camí en la pujada de tren des de Barcelona a Saragossa de la cia MZA, després RENFE, fins als anys 50´s amb ús de locomotores de vapor, i lloc també de repa ració, canvi i desballestament, o sigui, una estació important en tota la xarxa ferroviaria espanyola, encara que avui tan sols sigui una estació infrautilitzada de la R-15.
Ara l´estació s´ha guanyat l´honor de poder ser lloc de trobada i mostra pels amants de la història ferroviaria, de gran part del fons de locomotores antigues i vagons del que ja no pot fer servir RENFE, per ser material anticuat.
Locomotores de vapor, eléctriques i diesel integren el fons restaurat amb cura i amb feina feta per voluntaris i antics treballadors, que encara volen seguir vivint de records i el que va ser el seu antic treball.
Quan arribes al lloc, sembla que el lloc estigui oblidat de la ma de Deu, però quan hi entres dues coses criden l´atenció, la primera es que encara té una cafeteria oberta a la gent que ha de passer hores esperant que arribi el seu tren de molt bona qualitat, i l´altre la majestuositat de les seves antigues ins- tal.lacions.
La visita preparada i el dia van ser propicis, un Divendres Sant, perquè tot estigués rodejat d´un bon rotllet magnífic.
El Paco va ser el nostre guia, antica maquinista de RENFE, assabentat de la història que ens explicava.
De tot el que vaig aprendre, el més important són les casualitats i troballes que vaig poder mirar amb els meus propis ulls, del seu fons de patrimoni industrial, com sempre mal pagat per les autoritats responsables, tirant pedres enfora dels diners que s´haurien de gastar per conservar la nostra història, us faig cinc cèntims......
1.- vagó FGC, completament restaurat de la línia que va promoure el Sr. Pearson per abastir la zona de Mirasol fins a Terrassa de l´altre bande de Collserola a Bcn.
2.- jardineres i tramvias de Bcn, cremats però per restaurar completament.
3.- locomotores MIKADO impressionants de 1.200 tonelades fabri- cades per la MAQUINISTA TERRESTRE I MARITIMA
4.- un automotor de la línia Puebla de Hijar-Tortosa d´al.lumini
5.- una locomotora de la linia d´olot a Girona.
6.- antigues locomotores a vapor belgues
7.- una filera de vagons del funicular de Vallvidrera.
8.- la "Cuco", una locomotora que va donar servei a la linia Mataró- Bcn
La visita preparada i el dia van ser propicis, un Divendres Sant,
perquè tot estigués rodejat d´un bon rotllet magnífic. El Paco
va ser el nostre guia, antica maquinista de RENFE, assabentat de
la història que ens explicava.
De tot el que vaig aprendre, el més important són les casualitats
i troballes que vaig poder mirar amb els meus propis ulls, del
seu fons de patrimoni industrial, com sempre mal pagat per les
autoritats responsables, tirant pedres enfora dels diners que
s´haurien de gastar per conservar la nostra història, us faig
cinc cèntims......
1.- vagó FGC, completament restaurat de la línia que va promoure
el Sr. Pearson per abastir la zona de Mirasol fins a Terrassa de
l´altre bande de Collserola a Bcn.
2.- jardineres i tramvias de Bcn, cremats però per restaurar
completament.
3.- locomotores MIKADO impressionants de 1.200 tonelades fabri-
cades per la MAQUINISTA TERRESTRE I MARITIMA
4.- un automotor de la línia Puebla de Hijar-Tortosa d´al.lumini
5.- una locomotora de la linia d´olot a Girona.
6.- antigues locomotores a vapor belgues
7.- una filera de vagons del funicular de Vallvidrera.
8.- la "Cuco", una locomotora que va donar servei a la linia Mataró-
Bcn
