Fa enveja aquest lloc museitzat tenim com tenim llocs a Barcelona amb passat industrial,
més gran i més important per la seva vida laboral, dins de la història de patrimoni
social i de desenvolupament econòmic a Catalunya, encara dempeus i amb tot el seu fons
d´estris conservats in situ, en molts cassos donats pels propis propietaris als Ajuntaments
corresponents, i amb acords de respecte de conservació firmats.
¿Per qué no sabem fer el que s´ha fet a la fàbrica Trepat de Tàrrega?
Per posar en situació el que significa la fàbrica Trepat, hem de saber que es va dedicar
a fer, en temps abans i després de la República, estris manobrats de tecnólogia punta pel
seu temps, per treballar el camp, amb models copiats d´América, i que van significar real-
ment un avançament molt important en el temps que es dedicava a conrear i recollir blat.
CONSERVAR, RESTAURAR I PRESENTAR en el seu lloc d´origen i treball tota una vida
industrial, és un deure per qualsevol desenvolu0pador de territori, inventint diners i esforços,
per divulgar col.legis i interessats el que es feia en temps que ja no recordem.
d´exemples en Barcelona abandonats tenim molts.....
-la BÒBILA CARMEN de la Teixonera, última que va treballar a Barcelona fent totxo, ara amb
projecte de restauració per fer-hi una llar d´equipaments pel barri, amb tot el seu fons
d´quipament i maquinària guardat, i amb acord amb el seu amo per fer-hi in situ un museu
semblant al de Can Tintorer a Esplugues.
-la TECLA SALA de l´H, que de fa anys es una biblioteca pública, central a la ciutat, i que
tan sols guarda restaurat l´edifici i la casa bressol, i que podria tenir un racó dedidat
a transmetre la emotiva història de la més important propietària de fàbrica téxtil a tota
Catalunya, venida de Roda de Ter, per establir-se en el lloc de treball del seu marit fent
tel.la i sent matriarca agraïda de colònia téxtil.
-l´ARNAU del Paral.lel. ara amb una difícil restauració a fer, podria ser també un museu
merescut del passat d´oci de la que va ser la nostra Montparnasse barcelonina, Per què no
posar exposats els vetits de vedette i cantant amb record de vítors i aplaudiments al centre
mateix de la ciutat, recordar de veritat a Mary Santpere, Raquel Meller, Victoria dels
àngels, la Caballé o la mateixa Merche Mar, que va morir fa tam poc temps?
El museu Trepat ens parla en primer lloc de com una idea empressarial adient, desenvolupada
amb oportunitat i èxit, amb recolçament polític i econòmic al seu temps, tot pensat amb
enginy però amb poca inversió, distribuïda a la major part del territori, inclós l´estranger,
aprofitant la seva valuosa aportació de facilitació de esforços rurals i feina al camp, i amb
valentia per uns empressaris menestrals de Balaguer, va durar més de 40 anys a Tàrrega,
donant feina i deixant record en tota lleida.
Un home de Agramunt va pensar, copiant models americans, fer per parts una màquina dalladora
per tallar el blat a l´estiu més ràpida i comodament, en temps de desenvolupament agrari,
fent servir foneria i procés de prova i error, i va aconseguir fer una máquina més petita,
adaptada al tamany del terreny que s´hi treballava a Catalunya, efectiva, barata i amb
accessoris de recanvi suficients. Tot un èxit en temps d´arribada de la República, mantenint
el seu èxit durant època franquista, i extenentse com la polvora per tot el territori espanyol.
taula de motllos i positius de fusta
primera màquina dalladora inventada
i model americà emprat per copiar
antics forns, molt antics, per fer ferro colat
Un èxit que no va aconseguir mantenir més enllà dels anys 80´s per no tenir un motor que
s´hi adaptés, i que va deixar la fàbrica sense modernització, als anys de termini de producció
encara treballaven amb petits forns de ferro col.lat i una foneria al terra més que perillosa,
fent servir torns i fresadores tirades per correatges i embarrats.
De les 19 naus que s´hi van construïr encara resten dempeus les 19, però tan sols estàn en ús
com a museu 5 d´elles, la resta, espero que fent servir diners de la xarxa MNACTEC, puguin
explicar-nos, d´aqui a poc, com es pintaven, enmagatzemaven i es provaben les màquines que
s´hi van inventar, i que tanta feina van fer al camp, encara corren pel nord, museus amb
màquines de la fàbrica TREPAT.