A Mataró, mentre s´hi desenvolupaven les industries a vapor dedicades al tèxtil, el sr. Miquel Biada, indiano de Cuba i amb calerons per invertir al neixement del ferrocarril a Espanya, tirava endavant el projecte del tren de Mataró a Barcelona, allà arribava per portar materia primera i carbó, a més de passatgers, des de l´esació de França, unida al port per un altre tren, el del Morrot. El tren reseguia la costa, passava per davant de l´explanada de barraques del Pequin, de les industries del barri de Sant Martí, de la fàbrica de gas de Premià del pobles pescadors, i arribava fins a Can Gordils, el primver vapor d´Espanya.
 |
| estació del tren 1889 |
El tren de Mataró i l´estació de Termini, passà a ser propietat de...., ("Esta estación fue popularmente la Estación de Francia/Estació, pues durante el siglo XIX el pequeño ferrocarril de Mataró, fusionado con la Compañía de los Caminos de Hierro de Barcelona a Gerona que había construido la línea a Granollers, creció hasta la frontera francesa de Port-Bou, permitiendo el viaje al país galo tanto por la costa como por el interior. La denominación popular prendió tanto en el habla de la gente que desde el año de 1992 Renfe ha cambiado los carteles oficiales de “Término” por los de “Barcelona-Estació de França”")(wikipedia). Tingué força importància al desenvolupament de tota la franja de confecció de cotó de Mataró fins a Vilassar i Premià. A Mataró s´hi feien mitges de cotó, roba interior i banyadors a partir dels anys 20´s.
Can Marfà, de Cayetano Marfà, la fàbrica d´antoni Regàs, Colomer fills i la d´Antoni Gassol (primera a fer mitges de cotó a Espanya), van ser exemple a Mataró.
RELACIÓ DE ESQUELES PUBLICITARIES DE LES DIFERENTS CASES MATANONINES.-
 |
| Antoni Regàs |
 |
| publicitat fàbrica Premià |
 |
| Hnos Colomer |
 |
| Antonio Gassol |
Aqui faré homenatge a la NURIA i la seva mare que va treballar honorablement fent mitges a Can Gassol abans de casar-se, la fàbrica estava a prop del camí de la Geganta..
La relació de fàbriques de Mataró que feien punt i tel.la a Mataró eren, amb adreça i info útil...
** GENERE DE PUNT
1.-CAN FABREGAS I CARALT/1883
MARTIN I Cia/1890
JAUME MARTI I SERRA/1916-1928 (tintado) doble uso....
S.A. FABREGAS I CARALT/1925-1975 (se dedica a la fàbrica de paper)
c. Miquel Biada, 15
2.-ANTONI GASSOL
(fàbrica a Salt el 1895)
avda. Prat de la Riba, 89
3.-CA L´YMBERN/FARINERA MATARONENSE
SALA i BADIA/1911**
YMBERN S.A./1920
1987 enderrecocament
pl. Ca l´Ymbern
4.-VAPOR GORDILS/1839 (primer vapor català ) (COTÓ)
VINYAS/1869
VINYAS I SANGLAS/1899
c. Sant Agustí, 66
5.-MANUFACTURES RIBAS I JULIÀ/1866
PEDRO RIBAS & FILL/1893
MANUFACTURES RIBAS I JULIÀ/1915
"CLASPUNT"/1959
c. Campeny,27
6.-CAN MARFÀ/1851**
VIDUA I FILLS DE GAIETÀ MARFÀ/1881
FILLS DE MARFÀ/1892
IND. MATARÓ -GIRONA/1931
S.A EN FORMA DE COOPERATIVA/1984
c. Jordi Joan, 5
7.-FÀBRICA COLOMER/1840 **
COLOMER GERMANS/1880
MANUFACTURES COLOMER GERMANS S.A./1927
c. Del Prat, 12
8.-FÀBRICA MINGUELL/ (filats i tints)
PLANELL I BONET/1850
BONET i Cia/1862
FONTRODONA i Cia/1895
MINGUELL PERADEJORDI I Cia/
MINGUELL I Cia, vda DE MINGUELL i Cia/1900
BALADIA (nebots)
"CONTEXTA"/1947-1957
(marca "El Ciervo")
c. Puigblanch -c. Madoz
9.-CLEMENT- MARROT
c. Prat de la Riba, 84
10.-"CONTEXTA S.A."/1947
(propietari Jaume Baladia i de Ferrater)
(màquina de vapor de ALEXANDER GERMANS)
c. Quintana, 1
11.-COLL i REGÀS (Antoni i Joaquim)**
(oficines a BCN al c. Pau Claris, 8)
(casa partic. c. Argentona, 55, arq. Puig i Cadafalch)
Cami Real, cantonada Jaume Recoder
12.-CA L´ARENES/VAPOR NOU/1855
FILLS D´ANTONI FÀBREGAS/1900 (paper i cartró)
c. Lepant, 2
13.-COOP. OBRERA MATARONENSE/1875
(projecte d´un jove GAUDÍ)
c. cooperativa, 25
14.-TINTEX
pl. Assamblea de Catalunya
15.-FÀBRICA FONTDEVILA I TORRES/ punt Julià i Majó/ ca la Boja /1890
c. Goya, 2
16.-CABOT I BARBA /1853
(edifici actual projectat el 1889 per l´enginyer EDUARD CULLA)
(JOSEP PUIG I CADAFALCH al 1897 aixeca un pis)
(el 1907 JOSE CABOT I BARBA, aixeca segòn pis)
(1918 LLUIS GALLIFÀ I GREZNER contrueix l´últim edifici)
(ara centre cívic)
pl. Miquel Biada, 5
 |
| mitges a Can Gassol, al "camí de la Geganta" |
http://historiatransportcat.blogspot.com.es/2014/11/la-fabrica-de-lempresa-manufacturas.html
 |
| circular de mitjons, anomenada "COMET" i feta a Mataró |
S´hi feien servir màquines de xerric i circulars per fer mitges i tela de punt, diferenciada de la tela plana per la forma de teixir i deixar que el fil vagi fent una trama a través de tota la peça, el que produeix que aquesta tingui propietats d´el.lasticitat i adaptació al cos. Al principi amb costures per tota la part trasera de dalt a baix fins al taló, com tenien aquelles mitges de pin-up que van tornar bojos els homes als anys 40´s, i més endavant, gràcies als telers circulars sense..
https://ca.wikipedia.org/wiki/Tricot
 |
| teler circular de punt |
 |
| circular amb costura lateral a posteriori de punt |
 |
| circulars en cadena |
 |
| teler de xerric català |
 |
| detall A de la part superior |
 |
| detall B de la "pinta" |
 |
| detall C del lateral de la màq. de xerric |
 |
| detall D de la pinta de xerric |
Can Marfà va obrir com a museu de record del passat industrial de la gran Mataró, Museu del Gènere de Punt.
Una de les dues naus que es conserven del seu passat tèxtil es va reconvertir fa dos anys per poder hostatjar el museu que la ciutat requeria i que havia de ser seu del fons de maquinària que el sr. Jaume Vilaseca, i els seus socis, havien recollit a lo llarg dels anys dels diferents vapors antics que anaven desapareixent allà pels volts dels anys 70´s. La quantitat de maquinaria, unes 100 de fons actual, ampliable i renovable, amb exposicions temporals incloses, la forma de mostrar el conjunt, amb intro de producte mare, el cotó i com es fila, audiovisual final d´empresses mataronines i record històric, i apunt del que pot ser el futur del teixit intel.ligent, fan que sigui aquesta una visita ordenada i entenible, amb sorpreses paticulars en el descobriment del tèxtil a tot lo llarg del recorregut.
Com diu el mateix Ajuntament ....
"La Fundació Jaume Vilaseca, entitat sense afany de lucre fundada per l’industrial mataroní Jaume Vilaseca i Bertranpetit, fa temps que treballa per la recuperació del patrimoni tèxtil relacionat amb la indústria del gènere de punt, alhora que es recupera una part molt important de la memòria històrica de la Mataró.
L’Ajuntament de Mataró, per la seva banda, amb la voluntat de donar a conèixer i no perdre aquest valor i posicionar-lo com un nou element de projecció cultural i turística de la ciutat, té previst, des de fa anys, incorporar com a nou eix temàtic del discurs museístic del Museu de Mataró el patrimoni tèxtil mataroní i, en concret, sobre el gènere de punt, entès com l’activitat industrial més important i determinant de la història de la ciutat.
Davant la convergència de les dues voluntats, la Fundació Jaume Vilaseca va decidir fer, el 1996, una donació gratuïta de tot el seu fons a la ciutat....."
 |
| màquina per fer barrets de punt |
 |
| màquina de gènere de seda |
 |
| màquina antiga manual de carda. |
Durant la visita feta per 6 amics el passat dia 21 de gener, el guia ens va fer un repàs sucint, però molt útil per comprendre que va ser el gènere de punt a la ciutat, i com es treballava per fer que un nucli coster, amb antecedents de telers particulars i teixidores treballadores, acabés sent el pressent dels "banyadors intel.ligents" a Espanya.
Aquestes visites, gratuites i voluntarioses, que practica el museu són un reclam cap a la promoció històrica i turística d´una ciutat que mereix una consideració per part d´aquells que vulguin conèixer una mica més del nostre passat industrial català. Em crida moltíssim l´atenció que les visites es facin, sigui quin sigui el quorum, en aquesta ocasió unes 20 persones malgrat el fred de finals de gener i el temporal, una vegada al mes, la nostra més gran felicitació per una meravellosa inciativa com aquesta.
GRÀCIES A LA GENT DE CAN MARFÀ!!.
http://culturamataro.cat/ca/museu-i-exposicions/museu-de-mataro/can-marfa/programacio
 |
| començament de la visita al costat de la maqueta de Can Marfà |
 |
intro sobre el fil de cotò, origen de tot el procés de la
filatura del gènere de punt a Mataró |
 |
| roba produïda als anys 20 i precedent dels actuals banyadors intel.ligents. |
