Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 1 de febrer del 2017

Edificis modernistes de la Caixa de Sabadell

visita del dia 2antiga seu del Banc del 1915.-

EDIFICI DE L´OBRA SOCIAL I ANTIGA BIBLIOTECA I SEU DE LA C. DE SABADELL (1915)


FAÇANA ORIGINAL AMB ESCULTURES 
primer pis; Josep Llimona (La Virtut i El Treball)
planta baixa; Eusebi Arnau (filadora, ferrer, moliner)
gàrgoles falses al terrat
gàrgoles veritables al balcó






detall de la porta d´accés a l´interior



LATERAL DRET (antiga biblioteca)


treball de forja magnífic, i llibre a la cantonada

PATI TURULL A L´INTERIOR, planta baixa

escultura del Sr. Pere Turull i Sallent
industrial promotor de l´edifici

detall




PRIMER PIS, saló d´actes






frescos que recorden l´obra social i el seu us real


detal de les tesel.les del terra

base del pilar de pedra a l´interir del saló de actes



EDIFICI DE L´ESCOLA D´ARTS I OFICIS
que es va fer després i durant la construcció de la seu de la Caixa per poder ensenyar els futurs professionals i encarregats de les empreses llaneres de Sabadell en el treball del tèxtil, i que va projectar Jeroni Martorell.

a dalt el que va ser observatori astronòmic de Catalunya


tan sols el detall de la farola amb la mostra dels
diferents oficis que s´ensenyaven a l´arrencada
de l´escala principal

dilluns, 23 de gener del 2017

Visita a Can Marfà, gènere de punt

A Mataró, mentre s´hi desenvolupaven les industries a vapor dedicades al tèxtil, el sr. Miquel Biada, indiano de Cuba i amb calerons per invertir al neixement del ferrocarril a Espanya, tirava endavant el projecte del tren de Mataró a Barcelona, allà arribava per portar materia primera i carbó, a més de passatgers, des de l´esació de França, unida al port per un altre tren, el del Morrot.  El tren reseguia la costa, passava per davant de l´explanada de barraques del Pequin, de les industries del barri de Sant Martí, de la fàbrica de gas de Premià del pobles pescadors, i arribava fins a Can Gordils, el primver vapor d´Espanya. 

estació del tren 1889



El tren de Mataró i l´estació de Termini, passà a ser propietat de...., ("Esta estación fue popularmente la Estación de Francia/Estació, pues durante el siglo XIX el pequeño ferrocarril de Mataró, fusionado con la Compañía de los Caminos de Hierro de Barcelona a Gerona que había construido la línea a Granollers, creció hasta la frontera francesa de Port-Bou, permitiendo el viaje al país galo tanto por la costa como por el interior. La denominación popular prendió tanto en el habla de la gente que desde el año de 1992 Renfe ha cambiado los carteles oficiales de “Término” por los de “Barcelona-Estació de França”")(wikipedia).  Tingué força importància al desenvolupament de tota la franja de confecció de cotó de Mataró fins a Vilassar i Premià.  A Mataró s´hi feien mitges de cotó, roba interior i banyadors a partir dels anys 20´s.

Can Marfà, de Cayetano Marfà, la fàbrica d´antoni Regàs, Colomer fills i la d´Antoni Gassol (primera a fer mitges de cotó a Espanya), van ser exemple a Mataró.

RELACIÓ DE ESQUELES PUBLICITARIES DE LES DIFERENTS CASES MATANONINES.-

Antoni Regàs

publicitat fàbrica Premià


Hnos Colomer

Antonio Gassol

Aqui faré homenatge a la NURIA i la seva mare que va treballar honorablement fent mitges a Can Gassol abans de casar-se, la fàbrica estava a prop del camí de la Geganta..

La relació de fàbriques de Mataró que feien punt i tel.la a Mataró eren, amb adreça i info útil...

** GENERE DE PUNT

1.-CAN FABREGAS I CARALT/1883
  MARTIN I Cia/1890
  JAUME MARTI I SERRA/1916-1928 (tintado) doble uso....
  S.A. FABREGAS I CARALT/1925-1975 (se dedica a la fàbrica de paper)

c. Miquel Biada, 15


2.-ANTONI GASSOL

(fàbrica a Salt el 1895)

avda. Prat de la Riba, 89

3.-CA L´YMBERN/FARINERA MATARONENSE
  SALA i BADIA/1911**
  YMBERN S.A./1920
  1987 enderrecocament

pl. Ca l´Ymbern

4.-VAPOR GORDILS/1839 (primer vapor català ) (COTÓ)
  VINYAS/1869
  VINYAS I SANGLAS/1899

c. Sant Agustí, 66

5.-MANUFACTURES RIBAS I JULIÀ/1866
 PEDRO RIBAS & FILL/1893
 MANUFACTURES RIBAS I JULIÀ/1915
  "CLASPUNT"/1959

c. Campeny,27

6.-CAN MARFÀ/1851**
 VIDUA I FILLS DE GAIETÀ MARFÀ/1881
 FILLS DE MARFÀ/1892
 IND. MATARÓ -GIRONA/1931
 S.A EN FORMA DE COOPERATIVA/1984

c. Jordi Joan, 5

7.-FÀBRICA COLOMER/1840 **
 COLOMER GERMANS/1880
 MANUFACTURES COLOMER GERMANS S.A./1927

c. Del Prat, 12

8.-FÀBRICA MINGUELL/ (filats i tints)
 PLANELL I BONET/1850
 BONET i Cia/1862
 FONTRODONA i Cia/1895
 MINGUELL PERADEJORDI I Cia/
 MINGUELL I Cia, vda DE MINGUELL i Cia/1900
 BALADIA (nebots)
 "CONTEXTA"/1947-1957

(marca "El Ciervo")

c. Puigblanch -c. Madoz

9.-CLEMENT- MARROT 

c. Prat de la Riba, 84

10.-"CONTEXTA S.A."/1947
 (propietari Jaume Baladia i de Ferrater)
 (màquina de vapor de ALEXANDER GERMANS)

c. Quintana, 1

11.-COLL i REGÀS (Antoni i Joaquim)**

(oficines a BCN al c. Pau Claris, 8)
(casa partic. c. Argentona, 55, arq. Puig i Cadafalch)

Cami Real, cantonada Jaume Recoder

12.-CA L´ARENES/VAPOR NOU/1855
 FILLS D´ANTONI FÀBREGAS/1900 (paper i cartró)

c. Lepant, 2

13.-COOP. OBRERA MATARONENSE/1875

(projecte d´un jove GAUDÍ)

c. cooperativa, 25

14.-TINTEX

pl. Assamblea de Catalunya

15.-FÀBRICA FONTDEVILA I TORRES/ punt Julià i Majó/ ca la Boja /1890

c. Goya, 2

16.-CABOT I BARBA /1853

(edifici actual projectat el 1889 per l´enginyer EDUARD CULLA)
(JOSEP PUIG I CADAFALCH al 1897 aixeca un pis)
(el 1907 JOSE CABOT I BARBA, aixeca segòn pis)
(1918 LLUIS GALLIFÀ I GREZNER contrueix l´últim edifici)

(ara centre cívic)

pl. Miquel Biada, 5

mitges a Can Gassol, al "camí de la Geganta"


http://historiatransportcat.blogspot.com.es/2014/11/la-fabrica-de-lempresa-manufacturas.html

circular de mitjons, anomenada "COMET" i feta a Mataró

S´hi feien servir màquines de xerric i circulars per fer mitges i tela de punt, diferenciada de la tela plana per la forma de teixir i deixar que el fil vagi fent una trama a través de tota la peça, el que produeix que aquesta tingui propietats d´el.lasticitat i adaptació al cos.  Al principi amb costures per tota la part trasera de dalt a baix fins al taló, com tenien aquelles mitges de pin-up que van tornar bojos els homes als anys 40´s, i més endavant, gràcies als telers circulars sense..

https://ca.wikipedia.org/wiki/Tricot


teler circular de punt

circular amb costura lateral a posteriori de punt

circulars en cadena

teler de xerric català

detall A de la part superior

detall B de la "pinta"

detall C del lateral de la màq. de xerric

detall D de la pinta de xerric


Can Marfà va obrir com a museu de record del passat industrial de la gran Mataró, Museu del Gènere de Punt.
Una de les dues naus que es conserven del seu passat tèxtil es va reconvertir fa dos anys per poder hostatjar el museu que la ciutat requeria i que havia de ser seu del fons de maquinària que el sr. Jaume Vilaseca, i els seus socis, havien recollit a lo llarg dels anys dels diferents vapors antics que anaven desapareixent allà pels volts dels anys 70´s.  La quantitat de maquinaria, unes 100 de fons actual, ampliable i renovable, amb exposicions temporals incloses, la forma de mostrar el conjunt, amb intro de producte mare, el cotó i com es fila, audiovisual final d´empresses mataronines i record històric, i apunt del que pot ser el futur del teixit intel.ligent, fan que sigui aquesta una visita ordenada i entenible, amb sorpreses paticulars en el descobriment del tèxtil a tot lo llarg del recorregut.

Com diu el mateix Ajuntament ....

"La Fundació Jaume Vilaseca, entitat sense afany de lucre fundada per l’industrial mataroní Jaume Vilaseca i Bertranpetit, fa temps que treballa per la recuperació del patrimoni tèxtil relacionat amb la indústria del gènere de punt, alhora que es recupera una part molt important de la memòria històrica de la Mataró.

L’Ajuntament de Mataró, per la seva banda, amb la voluntat de donar a conèixer i no perdre aquest valor i posicionar-lo com un nou element de projecció cultural i turística de la ciutat, té previst, des de fa anys, incorporar com a nou eix temàtic del discurs museístic del Museu de Mataró el patrimoni tèxtil mataroní i, en concret, sobre el gènere de punt, entès com l’activitat industrial més important i determinant de la història de la ciutat.

Davant la convergència de les dues voluntats, la Fundació Jaume Vilaseca va decidir fer, el 1996, una donació gratuïta de tot el seu fons a la ciutat....."

màquina per fer barrets de punt

màquina de gènere de seda

màquina antiga manual de carda.


Durant la visita feta per 6 amics el passat dia 21 de gener, el guia ens va fer un repàs sucint, però molt útil per comprendre que va ser el gènere de punt a la ciutat, i com es treballava per fer que un nucli coster, amb antecedents de telers particulars i teixidores treballadores, acabés sent el pressent dels "banyadors intel.ligents" a Espanya.

Aquestes visites, gratuites i voluntarioses, que practica el museu són un reclam cap a la promoció històrica i turística d´una ciutat que mereix una consideració per part d´aquells que vulguin conèixer una mica més del nostre passat industrial català.  Em crida moltíssim l´atenció que les visites es facin, sigui quin sigui el quorum, en aquesta ocasió unes 20 persones malgrat el fred de finals de gener i el temporal, una vegada al mes, la nostra més gran felicitació per una meravellosa inciativa com aquesta.

GRÀCIES A LA GENT DE CAN MARFÀ!!.

http://culturamataro.cat/ca/museu-i-exposicions/museu-de-mataro/can-marfa/programacio

començament de la visita al costat de la maqueta de Can Marfà

intro sobre el fil de cotò, origen de tot el procés de la
filatura del gènere de punt a Mataró

roba produïda als anys 20 i precedent dels actuals banyadors intel.ligents.






divendres, 30 de desembre del 2016

Las reinas del Paralelo

GRACIA IMPERIO

Vedette de la transición, con cartel en Barcelona, Madrid y Valencia, su atractivo se ceñia al encanto de sus curvas y sus ojos árabes, que la convertían en una diosa sobre los escenarios.  Compañeros de cabaret fueron los artistas Juanito Navarro, Pepe Marqués y Quique Camoiras.

La carrera vestida de pluma, lentejuela y insinuantes y ajustados vestidos de noche vino de la mano de Matias Colsada, empresario madrileño, con negocios en Barcelona, en el "Apolo" del Paralelo, y en Madrid en el teatro de "La Latina".  La platea enloquecia con canciones y bailes como los que interpretaba en el espectáculo "La Caprichosa", con Luis Cuenca y Pedrito Peña, o "A Medianoche", con los mismos compañeros.

Su vida, como tantas otras artistas de la Revista, se vio rodeada de affaires con hombres y el lujo ofrecido por sus fans, que al final quedaron implicados en los antecedentes previos a su muerte, llegada aún en plena carrera en su periodo valenciano.

Un film dirigido por Francesc Betriu "El dia que murio Gracia Imperio", le rindió homenaje en el año 2012.



TANIA DORIS

Al igual que Gracia Imperio, Tania Doris fue llevada de la mano de Matias Colsada al Paralelo Barcelonés, concretamente al "Apolo", teatro del que fue la musa participando en múltiples Revistas de la época de los 60´s ("Esta noche si" con Luis Cuenca y Pedro Peña) y en los 70´s ("Venus de fuego", "Yo soy la tentación", "Seductora", "La dulce viuda", "Deseada" ó "Quiere ser mi amante").

Los títulos de sus carteles definen perfectamente cual era el propósito de las representaciones, distraer al respetable con bailes y canciones sugerentes que dieran a entender un mundo de fantasia, carnaval y liviania, que en aquella época de restricción y persecución política era lo que el público más deseaba disfrutar.

Tania Doris fue la gran diva de la parte baja del Paralelo, que también tuvo un final polémico por la disputa de la herencia del que fue su representante teatral, con el que pasó sus últimos dias.




BELLA CHELITO

La gran artista cubana, amiga del danzón, el cual bailaba a las mil maravillas, cupletista de "La Pulga", y antecesora del género teatral de las variedades.  Nacida en 1886, su madre Doña Antonia se encargó de administrar su carrera, comenzando en cafés de Barcelona y acabando en el Chantecler madrileño del barrio de Sol, en la pl. del Carmen.

Su gran atractivo y su bonita voz, apta para hacer los giros que el "cuple sicalíptico" necesita, la hicieron toda una estrella del cante, era un gozo verla hacer apuntes picarescos en sus letras, y verla insinuar con su cuerpo lo que la letra escondia.

Ella tuvo además la gran suerte de retirarse joven y guapa, en la cima del éxito de los escenarios, luego tuvo alguna reaparición en el 48 en el teatro "Florida" madrileño,  o en el 51 en el "Romea" de Barcelona.



BELLA DORITA

La musa del "Molino" de los años 40´s, tuvo una larga y completa trayectoria como cupletista.  Sus cuplés "La Vaselina", "La Pulga", y "El Tren" causaron furor desde una Gràcia de adopción que la llevó en el 1923 a debutar en los teatros de toda la ciudad.

Tuvo tres maridos diferentes y presumia de suicidios a pares por amor, debutó en el antiguo salon "Amaya",
dió clases de canto con Raquel Meller y pasó por el "Apolo" antes de que lo hiciera Tania Doris.

Su más famoso cuplé "Fumando Espero", que le pidió prestada Sara Montiel.




RAQUEL MELLER

La grandísima, amada y homenajeada frente a su teatro referencia el "Arnau", fue una muchacha modesta, descubierta desde su oficio de modista y aleccionada para enfrentarse a sus más famosos cuples con una más que conseguida e impresionante ejecución "La Violetera" y "El Relicario".

Contemporanea de "La Bella Dorita" y "La Bella Chelito", musa de Charlot en Broadway, y con una carrera más que longeva, la hacen la mayor Vedette original de nuestro querido Paralelo.

La pretendida por "El Molino", en la época de su "Petit palace", y que nunca llegó a actuar allí.

http://artistasoguerreras.blogspot.com.es/ (leed sobre ella en el blog del amigo Diego)




LA BELLA OTERO.-

Nacida en 1868 sufrió una infancia triste que la hizo renegar de su origen, luchando contra la vida que la habia maltratado para llegar a ser una gran artista y vedette del "Folies Bergere", e competencia con Diana de Pougy y Emiliana de Alençon.

Recorrió medio mundo cantando y bailando, presumiendo de su falso pasado andaluz y gitano, y destacando por su baile y su voz, que la hicieron musa de los teatros franceses de la Belle Epoque,  

Musa de Toulouse Lautrec, "La Sirena de los suicidios" para muchos de sus pretendientes, llegó a conocer a Rasputín en Rusia, la primera actriz española conocida internacionalmente en la historia de los escenarios

Su lado oscuro vino reflejado por su ludopatia y su sometimiento al amor de personajes célebres como reyes europeos, amantes que la mantuvieron hasta su muerte en Niza a la edad de 97 años.

http://www.galeriadalonxevidade.com/?page_id=763


LITA CLAVER "LA MAÑA".-

La aragonesa nacida el 45 que primero se dió a conocer en tablaos de la calle Miguel de la Ara al lado del Pilar, y que una vez inmigrada a Barcelona llegó a ser la musa del Molino de los años 70´s, junto a Merche Mar y Vicky Lusson, Escamillo y Johnson.

Como propietario de teatro, fué la última del Arnau, y su peculiar acento la hizo una de las últimas más populares del Paralelo.


LINA MORGAN.-

María de los Ángeles López Segovia, o más conocida como Lines Morgan, fue una actriz y vedette de los años 40´s en la España de la autarquia, que ella vivió amante de su familia directa, de su vida ligada al barrio de "La Latina" madrileña, y de su más que prolongada carrera sobre los escenarios de medio país.

Fue, con todo su valor reconocido, la empresaria y actriz más famosa y rica de España, queridísima de sus amigos y fans, que tuvo una vida profesional llevada dela mano del empresario Colsada, y de su director de cine de cabecera Mariano Ozores.

Acabó sus dias como empresaria, y dedicó los últimos años del género de las "variedades teatrales", a conservar el embrujo que sus montajes producían en una capital en la que el "destape" ya no estaba bién visto.












dilluns, 19 de desembre del 2016

GREEN FAB LAB a Can Valldaura (Collserola)


Avui dia 18 de decembre de 2016, trobada amb l´Arxiu de Roquetes Nou Barris a la boca de metro de
Mundet.  Són les 9 del matí i la proposta aquesta matinada passa per fer una pujada pels voltants de la 
font de la Marquesa, amb arribada a les portes de la masia de Can Valldaura.







Es la clàssica de Collserola de Nadal i el Jesus i l´Arni s´han currat una visita guiada a la, fa només uns 
messos restaurada, masia feta als començaments del segle XX pel propietari Francesc Guardiola Juvany.

El senyor Guardiola només va fer que aprofitar que la finca antiga que va servir per instaurar a Catalunya
l´ordre del Cister al segle XII, propietat després dels comptes catalans Martí l´Humà i Jaume I, estava a
la venda després de la desamortització i l´abandonament de la zona.

La finca de més de 131 Ha. va servir per aixecar una casa nova i una serie de conreus de vid i arbres 
fruiters, exemple a la seva època de regadius aprofitats d´aigua de muntanya i bancades de terra feraç.

El nostre guia a l´arribada sobre les 11 del matí es un xicot ben trempat que ens fa cinc cèntims de tota
la història de la finca, ensenyant-nos documents que ha trobat en l´Arxiu de Protocol de BCN al carrer del notariat, 4 (barri Raval).


Després ens mostra la distribució de l´espai, i el seu creixement en plantes i adossats.

La casa consta de dos plantes i unes golfes, amb un adossat a dos plantes d´uns 5 metres d´amplada, 
també té dos sotas i un pati davanter, i un de lateral i un altre traser.

sala noble 1er pis

sala central 1er pis

xemeneia pl. baixa (3 focs)

adossat est, 1er pis


cuina pl. baixa


La casa és un "remake" de l´antiga masia catalana, amb murs mixtes de pedra i totxo cuits en una bòbila
propera, les finestes i les portes originals són de fusta, i les vigues que han aguantat el pas del temps
igualment, a la part baixa les vigues passen a ser de metall i al sostre es van respectar les encaballades
de fusta original encara que s´hagués de refer tota la teulada, acabada en teula.

Terres de peça argil.losa cuita, amb petits espaïs interiors readaptats amb ceràmica colorejada, portes
de fusta, amb contraportes portades del castell de Valldaura original.  Xemeneies originals amb problemes
de tir, i calefacció produïda per caldera de biomassa com a novetat més curiosa.

Les alçades de les cambres de descans i comunes són de més de 5 metres, com també correspón a una masia catalana antiga, i els mobles i lavabos són un "remake" d´un acusat interiorisme de reaprofitament
modern de mobles i elements de suport vital, tan sols els sanitaris i griferies són moderns.

escales primer pis

golfes

encaballades sostre


escales originals per anar al terrat


Els camps conlindants estàn sent rehabilitats pels grups de treball que s´han encarregat d´ocupar els
espaïs lliberats a dins del complex organitzat per l´Universitat de Catalunya (Institut de Recerca Avançada)

S´estan reforestant els antics camps de conreu, i reaprofitant la fusta tallada.  Es vol també recuperar les
restes de l´antic castell de Valldaura, i els camins d´aigua de regadiu (mines i basses properes), a l´igual
que els murs perimetrals i els camins antics.

magistral exemple de bòveda catalana feta in situ
pels propis ocupants, hi ha projecte de construïr
bòbila per coure els propers totxos a emprar
fent servir els forats del sostre com a evacuació fums


maquinària i bancs a la segona pl. del sota


A dins de la casa, hi podem trobar diferents equips interdisciplinaris treballant que proclamen un empoderament de la cultura i la ciència, per poder prendre la capacitat de decisió en questions energètiques i ecològiques als governs, i donar aquesta capacitat al poble, decidint directament com s´ha de produïr energia, aliments i avenços tecnològics a les generacions del futur, és l´anomenat "GREEN FAB LAB".  Projectes com
el de produïr energia mitjançant la molsa, o la "caca" de peix.

Un exemple d´això són els seguents videos