Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 15 d’agost del 2025

LA CRUEL GUERRA DELS REPUBLICANS, I LA SEVA ÚLTIMA DEFENSA A L´EBRE.-

 

l´efemeride, el pas a l´Ebre el juliol del 1938 i l´última resistència heròica contra

l´avanç fascista de les tropes republicanes.


El motiu, la vida a las trinxeres durant la resta de l´any resisistint un contraatac

amb avanç irresistible i tot el que la gent que volia recuperar el poder polític establert

democraticament al pais van haver de passar i sofrir.


La pròpia motivació, posar-me en la pel d´aquells heroïs que sense altre motiu que el

descric, van prestar el servei llibertari de donar la seva vida, al final de tot, en la

retirada, sense remeï per no tenir premi principal i individual.


Aquest es el meu repte a l´escriure aquest article....


Les tropes republicanes, impulsades per la necessitat de retardar el pas de l´Ebre a les

tropes feixistes, i invadir Catalunya com a últim bastió i tancar el pas de la frontera

i l´arribada d´ajut des de l´estranger, van haver de fer un últim esforç heròic de fer

retirar l´exèrcit cap a l´Aragó des de la zona de terol i València.


Van creuar l´Ebre a la zona de Mora, Mequinença i Benifallet, i van aturar l´avanç de les

tropes mores de Lister a la zona de Gandesa.


Van cavar trinxeres i fortificar amb filferro i casamates els pasos alts de port a Pàndols i 

la Fatarella, i van haver de resistir sense poder avançar més durant la resta de l´any,

guanyant temps esperant reforços i armament.


Pot ser la fe anarquista i llibertària els va atiar per resistir, sota les bombes dels avions

Fiat italians i els Heinkel alemanys, i l´artilleria més nombrosa fascista, i els atacs

impetuosos dels seus enemics, però sense esperança van poder aguantar amb escasetat de

recusos, passant gana i tenit poca provisió de municions, aqui estriva la seva heroicitat.


Els camps d´aviació instal.lats als terrenys del Penedés, van ser amics durant aquells dies,

amb visites comptades durante els bombardejos sistemàtics de tots aquells mesos.  


L´arribada de tropes de reforç també va faltar, però els voluntaris estrangers, i la seva moral

heredats de la Primera Guerra Mondial, van ser suficients per tapar la manca d´efectius.


N´hi han testimonis de soldats iinstal.lats a la Fatarella, a les trinxeres la serra de

Pàndols, i als pobles de Mora i Faió, que ens expliquen que després d´estar en perill en

cos a terra durant hores pels bombardejos sistemàtics, havien d´aixecar-se per repel.lir la

rabia dels soldats moros en atac impetuós a les posicions elevades de les muntanyes que

ocupaven.


Dies durs que van haver de suportar els homes que van ser reclutats havent nascut el 1920,

l´anomenada lleva del biberó, nens-homes, l´última lleva possible de la República per

lluÏtar desesperadament sense instrucció militar prèvia, ni coneixement del que era una

lluïta cos a cos, contra legionaris experts en el servei.


A Sabadell es muntaven el "mosquits" rusos que sortien del Penedés per volar i atacar la

legió Condor alemanya, experta en bombardejos sistemàtics com el de Guernica, i que els

preparaven i instruïen pel que havia de venir a Europa.  Eren minoria i malgrat van fer

el que van poder.


Un últim atac, de Seròs cap a Fraga va  voler fer retardar la presa de posicions en el traspàs

dels cims de la part de la Ribera d´Ebre i el Segrià. Del pas de les tropes per Aitona, aquel

noviembre del 38, són testimoni les fotos que va fer el gran fotògraf de guerra, Robert Capa, i

que mostren que l´intent va ser inútil.









FOTOS DELS PLAFONS QUE PODEU TROBAR A LA SERRA BRISA D´AITONA,  

val la pena visitar in situ, posant-se en la pell de Capa, esperançat en que l´avanç de les tropes

republicanes poguessin aconseguir el seu objectiu mínim i poder retardar la presa de posicions

de les tropes franquistes, Cappa que havia tornat a Espanya per fer els últims reportatges, ja havia

 segurament perdut l´esperança de veure un contraatac victoriós, però ell seguí fent fotos

 professionalment fins i tot camí de la frontera seguint la retirada.



L´ultim record van ser les tombes, trepitjades pels tancs, dels últims heroïs que van quedar

defensant les trinxeres, sabent que estaven comdemnats perquè havien de donar temps

als seus companys que havien de creuar altre vegada l´Ebre en retirada, per seguir 

lluïtant per defensar Catalunya fins al gener de l´any seguent.


Testimonis rescabalats els últims anys, en les serres del Penedés, de la linia fortificada 

L-1, en les mateixes casamates de Pàndols i la Fatarella, en la Serra Seca del Solsonés, i en 

la frontera francesa.  Tombes anònimes que parlen de l´horror de la Guerra española

que va voler defensar la primera democràcia popular aconseguida per vot universal.





;

dilluns, 28 de juliol del 2025

museu TREPAT de Tàrrega



      Fa enveja aquest lloc museitzat tenim com tenim llocs a Barcelona amb passat industrial,

més gran i més important per la seva vida laboral, dins de la història de patrimoni
social i de desenvolupament econòmic a Catalunya, encara dempeus i amb tot el seu fons
d´estris conservats in situ, en molts cassos donats pels propis propietaris als Ajuntaments
corresponents, i amb acords de respecte de conservació firmats.

¿Per qué no sabem fer el que s´ha fet a la fàbrica Trepat de Tàrrega?

Per posar en situació el que significa la fàbrica Trepat, hem de saber que es va dedicar
a fer, en temps abans i després de la República, estris manobrats de tecnólogia punta pel
seu temps, per treballar el camp, amb models copiats d´América, i que van significar real-
ment un avançament molt important en el temps que es dedicava a conrear i recollir blat.

CONSERVAR, RESTAURAR I PRESENTAR en el seu lloc d´origen i treball tota una vida 
industrial, és un deure per qualsevol desenvolu0pador de territori, inventint diners i esforços, 
per divulgar col.legis i interessats el que es feia en temps que ja no recordem.

d´exemples en Barcelona abandonats tenim molts.....

-la BÒBILA CARMEN de la Teixonera, última que va treballar a Barcelona fent totxo, ara amb
projecte de restauració per fer-hi una llar d´equipaments pel barri, amb tot el seu fons
d´quipament i maquinària guardat, i amb acord amb el seu amo per fer-hi in situ un museu
semblant al de Can Tintorer a Esplugues.

-la TECLA SALA de l´H, que de fa anys es una biblioteca pública, central a la ciutat, i que
tan sols guarda restaurat l´edifici i la casa bressol, i que podria tenir un racó dedidat
a transmetre la emotiva història de la més important propietària de fàbrica téxtil a tota
Catalunya, venida de Roda de Ter, per establir-se en el lloc de treball del seu marit fent
tel.la i sent matriarca agraïda de colònia téxtil.

-l´ARNAU del Paral.lel. ara amb una difícil restauració a fer, podria ser també un museu
merescut del passat d´oci de la que va ser la nostra Montparnasse barcelonina, Per què no
posar exposats els vetits de vedette i cantant amb record de vítors i aplaudiments al centre
mateix de la ciutat, recordar de veritat a Mary Santpere, Raquel Meller, Victoria dels
àngels, la Caballé o la mateixa Merche Mar, que va morir fa tam poc temps?

El museu Trepat ens parla en primer lloc de com una idea empressarial adient, desenvolupada
amb oportunitat i èxit, amb  recolçament polític i econòmic al seu temps, tot pensat amb
enginy però amb poca inversió, distribuïda a la major part del territori, inclós l´estranger,
aprofitant la seva valuosa aportació de facilitació de esforços rurals i feina al camp, i amb
valentia per uns empressaris menestrals de Balaguer, va durar més de 40 anys a Tàrrega,
donant feina i deixant record en tota lleida.




Un home de Agramunt va pensar, copiant models americans, fer per parts una màquina dalladora
per tallar el blat a l´estiu més ràpida i comodament, en temps de desenvolupament agrari,
fent servir foneria i procés de prova i error, i va aconseguir fer una máquina més petita,
adaptada al tamany del terreny que s´hi treballava a Catalunya, efectiva, barata i amb
accessoris de recanvi suficients.  Tot un èxit en temps d´arribada de la República, mantenint
el seu èxit durant època franquista, i extenentse com la polvora per tot el territori espanyol.



taula de motllos i positius de fusta


primera màquina dalladora inventada


i model americà emprat per copiar




antics forns, molt antics, per fer ferro colat






Un èxit que no va aconseguir mantenir més enllà dels anys 80´s per no tenir un motor que
s´hi adaptés, i que va deixar la fàbrica sense modernització, als anys de termini de producció
encara treballaven amb petits forns de ferro col.lat i una foneria al terra més que perillosa,
fent servir torns i fresadores tirades per correatges i embarrats.

De les 19 naus que s´hi van construïr encara resten dempeus les 19, però tan sols estàn en ús
com a museu 5 d´elles, la resta, espero que fent servir diners de la xarxa MNACTEC, puguin
explicar-nos, d´aqui a poc, com es pintaven, enmagatzemaven i es provaben les màquines que
s´hi van inventar, i que tanta feina van fer al camp, encara corren pel nord, museus amb
màquines de la fàbrica TREPAT.


dilluns, 2 de juny del 2025

FIRA DEL VAPOR DE SANT VICENÇ DE CASTELLET

 No ho sabia, però un poble del terme mig del llobregat feia la festa en homenatge als temps del vapor de carbó mes amorós i encantador que mai s´ha fet pels racons oblidats del que van ser fàbriques i gents trebatlladores del tèxtil i el seu temps.

Tot al costat del Llobregat, el riu amb més fàbriques de vapor instal.lades del món.




No ho sabia, però SANT VICENÇ DE CASTELLET dedica, aquesta va ser la 17ª ed, al maig - principis de juny, els seus diners públics i esforços voluntariosos a  homenatjar altres temps de feina i treball diferents, de jornades feineres de + de 10 hores, d´arribada del llum elèctric, de passat de colònia industrial, de començament de cinema mut, d´arribada de ferrocarril, al seu només nomenat com a nucli poblacional modern, amb tota la dedicació i homenatge possible.


Els seus veïns es disfressen de modernistes, l´Ajuntament contracta figurants, músics, colles sardanistes, estris i recursos, per posar al carrer i dotar els seus veïns d´estris per fer endinsar els visitants en altre món, més pencaire i vitalista del dia a dia que nosaltres fem.


Els Barons surten de Sant Vicenç en comptades ocasions, i la comarcal n’és una d’elles,




Una gran odisea de bon rotllet i posada en escena de les glòries d´aquells temps principis de segle passat, aquesta edició 2025, dedicada a recordar la figura de la MARINA TORRES, actriu del cinema mut a Bcn i nascuda a Sant Vicenç de Castellet.

Altres anys ha estat el ferrocarril i la seva arribada a Sant Vicenç el 1859, els balls populars típics de l´època, el ganxo o excusa per atiar la festa, i tot el decorat, boat i llegenda s´ha fet al voltant del tema escolllit.


Heu d´anar-hi, viure el que es un poblet petit, gaudir de les seves gents, de l´ambientació, del caloret de muntanya, i la passejada pel lloc ple de patrimoni i història, gaudireu si us deixeu emportar per l´anyorança, del sentiment de com es vivia antigament en pobles de treballadores del fil esforçades, d´enramades pel Corpus, de corals de Clavé,  de vida comunal empàtica, de fum de carbó i veïnatge a flor de pell.


Jo vaig passejar pel c. Gran, recollir info a l´stand de l´Ajuntament a la pl. major, acompanyar la rua final, gaudir de la música de la banda de jazz de capçalera, veure les tartanes plenes de nens passar pel mig de la feria, gaudir del duo de música en  directe que recordava música de blues amb bona veu femenina, prendre una cervesa a la fresca, veure per dins l´ antic cinema de St Vicenç, admirar meravellosos vestits d´època, propis de concurs de costureres d´edat mitjana, veure ballar sardanes, mestissar amb gents de tot arreu, i passar per davant de la fàbrica Balet.







el elenco de veïns participants.



Un record propi, doncs, el dia de la projecció del curt rodat durant la festa del 2025, al cinema antic de "El Coro", en que una Agustina d´Aragó pròpia lluitava amb els  francesos mentre la gent que hi va participar al rodatge, tots ells veïns igualment, reien de les seves imatges singulars i ridicules, divertint-se metre feien el que es història de Sant vicenç de Castellet ja mateix, GRÀCIES per un dia tan maco!!





https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/sant-vicenc-de-castellet/tots/torre-d-en-bernat-angel-vila-llonch





les ciclistes també van tenir la seva exhibició el dissabte, igual que la
boxa comtemporània i l´atletisme.




dimecres, 23 d’abril del 2025

MUSEU FERROCARRIL MORA LA NOVA

Feia temps que volia visitar el fons museístic que integra el famós MUSEU DEL FERROCARRIL de MORA "LA NOVA", no confondre amb la de "L´EBRE", situada a l´altre banda del riu, famosa per ser lloc de desembarcament de la tropa republicana pujant cap a Pàndols.

 Mora la Nova era punt a meitat de camí en la pujada de tren des de Barcelona a Saragossa de la cia MZA, després RENFE, fins als anys 50´s amb ús de locomotores de vapor, i lloc també de repa ració, canvi i desballestament, o sigui, una estació important en tota la xarxa ferroviaria espanyola, encara que avui tan sols sigui una estació infrautilitzada de la R-15. 


 Ara l´estació s´ha guanyat l´honor de poder ser lloc de trobada i mostra pels amants de la història ferroviaria, de gran part del fons de locomotores antigues i vagons del que ja no pot fer servir RENFE, per ser material anticuat. 

 Locomotores de vapor, eléctriques i diesel integren el fons restaurat amb cura i amb feina feta per voluntaris i antics treballadors, que encara volen seguir vivint de records i el que va ser el seu antic treball. 

 Quan arribes al lloc, sembla que el lloc estigui oblidat de la ma de Deu, però quan hi entres dues coses criden l´atenció, la primera es que encara té una cafeteria oberta a la gent que ha de passer hores esperant que arribi el seu tren de molt bona qualitat, i l´altre la majestuositat de les seves antigues ins- tal.lacions.Feia temps que volia visitar el fons museístic que integra el famós MUSEU DEL FERROCARRIL de MORA "LA NOVA", no confondre amb la de "L´EBRE", situada a l´altre banda del riu, famosa per ser lloc de desembarcament de la tropa republicana pujant cap a Pàndols.

  

linia antiga de la MZA que unia Bcn i Saragossa passant per Reus


antic calaix de bitllets de cartró, cada bitllet és per un tipus de viatger i llarg o curt termini


La visita preparada i el dia van ser propicis, un Divendres Sant, perquè tot estigués rodejat d´un bon rotllet magnífic. 

El Paco va ser el nostre guia, antica maquinista de RENFE, assabentat de la història que ens explicava. 

De tot el que vaig aprendre, el més important són les casualitats i troballes que vaig poder mirar amb els meus propis ulls, del seu fons de patrimoni industrial, com sempre mal pagat per les autoritats responsables, tirant pedres enfora dels diners que s´haurien de gastar per conservar la nostra història, us faig cinc cèntims...... 

1.- locomotores MIKADO impressionants de 1.200 tonelades fabri- cades per la MAQUINISTA      TERRESTRE I MARITIMA 



famosa foto de LA MAQUINISTA TERRESTRE A SANT ADREU



2.- un automotor de la línia Puebla de Hijar-Tortosa d´al.lumini 










3.- jardineres i tramvias de Bcn, cremats però per restaurar completament. 




4.- la "Cuco", una locomotora que va donar servei a la linia Mataró- Bcn


5.- una filera de vagons del funicular de Vallvidrera. 



6.- vagó FGC, completament restaurat de la línia que va promoure el Sr. Pearson per abastir la zona de Mirasol fins a Terrassa de l´altre bande de Collserola a Bcn. 






7.- una locomotora de la linia d´OLOT a GIRONA