el Coll, Vallcarca, la Salut, barris i contes

Història d´un barri amagat

EL COLL, VALLCARCA-PENITENTS I LA SALUT.-

El nord de Barcelona està ple de racons amb molt de secret amagat, petits trossos de la nostra història col·lectiva que ens pertanyen i que haurem de conèixer.

Tenim per exemple l´antic cementiri de Sarrià, protagonista i escenari a l´obra "Marina" del Zafón, petit i amagat encara entre els edificis de la part baixa del passeig de la Bonanova; el lloc de pelegrinatge i recolliment de San Ignasi de Loiola a l´ermita de Santa Justina i Sant Cebrià; la casa dels Massó, joiers del centre de la ciutat, que van amagar la seva fortuna en algún amagatall no trobat de la serra; la casa Martí Codolar, primer focus del primer zoo de Barcelona; la història màgica del tramvia de la Rabassada, que sortia de la cantonada de Craywinckel amb avinguda República Argentina i arribava fins a les portes del Casino de Collserola; la torre Castanyer, al passeig de la Bonanova, o de Sant Gervasi, a on va romandre hostatjada la reina Isabel II i el seu fill Alfons XII, durant l´Expo Universal del 1888; etc.

El tarannà feréstec, de riera encaixada, de camps fèrtils, molt a prop de la ciutat emmurallada, penseu que en temps antics no tant com ara, fan d´aquest punt cardinal de la ciutat un lloc a on tot va canviar molt lentament, acompasat per l´arribada de forasters que volien trobar pau i tranquil·litat, sobretot a partir de la caiguda de les muralles i l´esclat del modernisme. El Coll és un d´aquests espais, que encaixat entre la Muntanya Pelada i el turó del Coll, era escorrentia d´aigües pluvials de Collserola, allà hi trobem història d´aigua, de casetes famoses i gent burgesa, encara que sempre amb un cert tarannà privat i reclòs, que va lligat a la història del barri de Gràcia, més poderós, i vil·la antiga del pla de Barcelona.

Cases burgeses com la de la sra. Josepa Marsans i Peix, filla dels propietaris de la banca-agencia de turisme constituïda a principis de segle, Marsans, construïda per l´arquitecte Juli Marial i Tey, al carrer Mare de Deu del Coll, ara alberg de joventut; la casa-castell Balet i Blay, al carrer Coll de Portell, propietat de la productora del primer film d´animació espanyol, "Garbancito de la Mancha (desapareguda); Vil.la Esperança, d´estil modernista, propietat de la família Tarragó, ara casa d´un conegut artista conceptual, el Francesc Ruestes, dintre del passadís d´accés al parc de Maria Baldó, un raconet molt curiós del barri; La preciosa casa modernista obra de Salvador Valeri i Pupurull, el mateix que el de la casa "Comalat", d´estil modernista put, al carrer Sant Eudald (desapareguda), etc.

casa Sant Jordi

façana lateral

                 

castell Balet i Blay

parc de Maria Baldó, Vil.la Esperança

detall primer pis

I cases més modernes, com els dos exemples del GATPAC que hi té a dintre les seves fronteres, la casa Vilaró, a l´avinguda Coll de Portell, de Sixte Illescas, i la casa Barangé, a la plaça Mons, a l´altra banda del viaducte, que va ser obra de Ricardo Xurruca i Germà Rodriguez i Arias. Totes dues molt semblants, però amb una veritable inspiració racionalista, com era l´esperit d´aquell corrent espanyol que hauria revolucionat l´arquitectura al país si l´autarquia hagués volgut.

casa Barangé

Tenim també la història del barri de Vallcarca-Penitents, amb històries d´eremites i Mossén Cinto, que va tenir en propietat un convent el 1892 en la part alta del mateix, al carrer Ticià amb Passeig de Vall Hebrón, a sobre la Ronda mateix, i que va passar la seva convalescència de Tuberculosi a Vil.la Joana, a dins Collserola, però a prop del lloc datat abans. D´aqüeductes d´aigües com el de Can Turull, que venien de la font de Vall Parc o de Can Falcó, a la part de sobre del monestir de Mossén Cinto, dintre la muntanya, i que passaven per sobre de la riera portant el cabal que tenia la font fins a Barcelona. D´història de cases pintoresques, com la dels arabescos, a sota del pont de Vallcarca, que es vol salvar en aquests temps que corren. Del viaducte mateix, fet per comunicar carrers amb el Putget a principis de segle XX, i que va ser un dels primers construïts de formigó.

http://www.ruestes.com/works.html

http://www.graciatelevisio.cat/vallcarca-vol-recuperar-el-patrimoni-del-barri

La Salut, per la seva banda, té el seu conte molt agafat amb la història del parc Guell; de la rambla Mercedes; de la font del Carbó, que està en reforma i que podem trobar a dintre els terrens del "Cotolengo"; i de l´ermita que va donar nom al barri i que també està mig assetjada per la picota, al passeig de la Salut. Allà hi tenim per visitar el Santuari de Sant Josep, sant molt lloat pels graciencs i barcelonins, col·legi de nenes òrfenes, construït el 1902 per Francesc Berenguer i Mestres.

ermita en el seu estat actual