Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 27 de maig de 2014

el Coll, Vallcarca, la Salut, barris i contes


Història d´un barri amagat


EL COLL, VALLCARCA-PENITENTS I LA SALUT.-



El nord de Barcelona està ple de racons amb molt de secret amagat, petits trossos de la nostra història col·lectiva que ens pertanyen i que haurem de conèixer.



Tenim per exemple l´antic cementiri de Sarrià, protagonista i escenari a l´obra "Marina" del Zafón, petit i amagat encara entre els edificis de la part baixa del passeig de la Bonanova; el lloc de pelegrinatge i recolliment de San Ignasi de Loiola a l´ermita de Santa Justina i Sant Cebrià; la casa dels Massó, joiers del centre de la ciutat, que van amagar la seva fortuna en algún amagatall no trobat de la serra; la casa Martí Codolar, primer focus del primer zoo de Barcelona; la història màgica del tramvia de la Rabassada, que sortia de la cantonada de Craywinckel amb avinguda República Argentina i arribava fins a les portes del Casino de Collserola; la torre Castanyer, al passeig de la Bonanova, o de Sant Gervasi, a on va romandre hostatjada la reina Isabel II i el seu fill Alfons XII, durant l´Expo Universal del 1888; etc.





El tarannà feréstec, de riera encaixada, de camps fèrtils, molt a prop de la ciutat emmurallada, penseu que en temps antics no tant com ara, fan d´aquest punt cardinal de la ciutat un lloc a on tot va canviar molt lentament, acompasat per l´arribada de forasters que volien trobar pau i tranquil·litat, sobretot a partir de la caiguda de les muralles i l´esclat del modernisme. El Coll és un d´aquests espais, que encaixat entre la Muntanya Pelada i el turó del Coll, era escorrentia d´aigües pluvials de Collserola, allà hi trobem història d´aigua, de casetes famoses i gent burgesa, encara que sempre amb un cert tarannà privat i reclòs, que va lligat a la història del barri de Gràcia, més poderós, i vil·la antiga del pla de Barcelona.



Cases burgeses com la de la sra. Josepa Marsans i Peix, filla dels propietaris de la banca-agencia de turisme constituïda a principis de segle, Marsans, construïda per l´arquitecte Juli Marial i Tey, al carrer Mare de Deu del Coll, ara alberg de joventut; la casa-castell Balet i Blay, al carrer Coll de Portell, propietat de la productora del primer film d´animació espanyol"Garbancito de la Mancha (desapareguda); Vil.la Esperança, d´estil modernista, propietat de la família Tarragó, ara casa d´un conegut artista conceptual, el Francesc Ruestes, dintre del passadís d´accés al parc de Maria Baldó, un raconet molt curiós del barri; La preciosa casa modernista obra de Salvador Valeri i Pupurull, el mateix que el de la casa "Comalat", d´estil modernista put, al carrer Sant Eudald (desapareguda), etc.


casa Sant Jordi
façana lateral
                 




castell Balet i Blay



parc de Maria Baldó, Vil.la Esperança
detall primer pis




I cases més modernes, com els dos exemples del GATPAC que hi té a dintre les seves fronteres, la casa Vilaró, a l´avinguda Coll de Portell, de Sixte Illescas, i la casa Barangé, a la plaça Mons, a l´altra banda del viaducte, que va ser obra de Ricardo Xurruca i Germà Rodriguez i Arias. Totes dues molt semblants, però amb una veritable inspiració racionalista, com era l´esperit d´aquell corrent espanyol que hauria revolucionat l´arquitectura al país si l´autarquia hagués volgut.



casa Barangé







Tenim també la història del barri de Vallcarca-Penitents, amb històries d´eremites i Mossén Cinto, que va tenir en propietat un convent el 1892 en la part alta del mateix, al carrer Ticià amb Passeig de Vall Hebrón, a sobre la Ronda mateix, i que va passar la seva convalescència de Tuberculosi a Vil.la Joana, a dins Collserola, però a prop del lloc datat abans. D´aqüeductes d´aigües com el de Can Turull, que venien de la font de Vall Parc o de Can Falcó, a la part de sobre del monestir de Mossén Cinto, dintre la muntanya, i que passaven per sobre de la riera portant el cabal que tenia la font fins a Barcelona. D´història de cases pintoresques, com la dels arabescos, a sota del pont de Vallcarca, que es vol salvar en aquests temps que corren. Del viaducte mateix, fet per comunicar carrers amb el Putget a principis de segle XX, i que va ser un dels primers construïts de formigó.

http://www.ruestes.com/works.html

http://www.graciatelevisio.cat/vallcarca-vol-recuperar-el-patrimoni-del-barri



La Salut, per la seva banda, té el seu conte molt agafat amb la història del parc Guell; de la rambla Mercedes; de la font del Carbó, que està en reforma i que podem trobar a dintre els terrens del "Cotolengo"; i de l´ermita que va donar nom al barri i que també està mig assetjada per la picota, al passeig de la Salut. Allà hi tenim per visitar el Santuari de Sant Josep, sant molt lloat pels graciencs i barcelonins, col·legi de nenes òrfenes, construït el 1902 per Francesc Berenguer i Mestres.


ermita en el seu estat actual

1 comentari:

  1. La Torre Sant Jordi del carrer sant Eudald que vostè anomena, per sort no està desapareguda. Encara existeix. Vaig tenir el plaer de gravar amb BTV un reportatge fa un parell d'anys.

    ResponElimina

pots deixar el teu comentari si vols!!