Ruta de la transició ARXIU HISTÒRIC ROQUETES NOU BARRIS

Un  dia  per retrobar cors i voluntats lluitadores, de refrescar pensaments i revifar reivindicacions de gent de barri, associacionisme, sindicats, mitings i manifestacions, això va ser per tots el que vam viure amb el testimoni propiciat per la gent de l´Arxiu de Roquetes Nou Barris el passat dia 18 de setembre.

El dia va començar assolejat, allà cap a les nou del matí, al lloc escollit de l´antiga plaça Llucmajor, ara, i gràcies a la reivindicació dels veïns, plaça de la República reeixida.

Perquè a Nou Barris tota la vida es viu al calor de les associacions de veïns, associacions que l´Arxiu ens vol recordar amb la introducció necessaria d´alguns testimonis lligats a la vida sindical i política d´un barri de treballadors, que a les seves hores lliures havia de sortir al  carrer vestit de diari per reclamar places, clavegueram, nous carrers i serveis, i lloguers més baixos pels nou-vinguts.  “Aquí la plaça encara no estaba asfaltada, era un descampat, i tan sols arribaven alguns tramvies, d´aquí vam començar a construir amb protestes cap endins el barri”, així parla l´Arni, el president de l´Arxiu que ens convida, que agafa la paraula i fa la introducció en el marc històric de la nova plaça anclada en els temps llibertaris de més enllà el feixisme.

Parla el senyor Recio, expresident de l´Associació de Veïns de Prosperitat, al parc de la Guineueta del que van ser els Pactes de la Moncloa, parla del que va significar per un barri en confecció, jornades inesgotables de pensament crític que volien treure de l´oblit dels Ajuntaments, encara franquistes, unes vides i uns hostatges a refer que s´havien de pagar amb uns impostos que eren insuficients per tanta feina comunal acumulada.

A la part nord del parc, davant del camp de futbol de la Guineueta, un altre testimoni, militant de la CNT, ens fa cinc cèntims de com van tocar els nassos de les autoritats aquells companys, anats per celebrar el primer de maig junts en un espaï aïllat al nord de la ciutat, i que pacificament van cridar l´atenció en els dies seguents a totes les planes dels diaris.

Diari "Catalunya Laboral" 27-4-78

Passem, tot passejant les més de 20 persones convocades, i després de la primera pica-baralla inevitable entre companys de diferent ideología sindical, cap al voltant est del passeig de Valldaura.

Arribem a l´antic Mental de Nou Barris, espaï objecte, als seus temps, de llargues reivindicaciones per part dels veïns afectats per l´especulació dels blocs de Barcinova i Calinova, que veient pujar especulativament els seus lloguers, van haver de fer front.  Abans però, la lluita va ser pel salvament i calificació de l´espai històric, ja massa degradat per aquells llavors, lluitant per la seva reordenació com a espai públic i conversió en equipaments, cosa que s´ha conseguit només en part.

També, i per primera vegada, parla el Sr. Josep Ortiz, president de l´Associació de Veïns de Can Peguera;  “Totes i cadascuna de les pedres que s´han posat a Nou Barris s´han aixecat amb la lluita dels seus veïns”, i es per això que la plataforma “Nou Barris cabrejada diu prou”, està encara treient encara actualmente als seus “associats”, veïns de tots els barris del districte, al carrer per fer reclamació de tot el que està mal fet al barri.  Josep es part del projecte de la plataforma emprenyada, únic tentacle actiu de l´antic moviment 15-M, segons el meu humil coneixement, que es composa sencerament  d´associacions de veïns de Nou Barris que protesten per tallar les “retallades” al barri dels tretze barris.

Josep per parlar del que escric, ens convida a visitar la seu de l´Associació de veïns de Can Peguera.  Comença el debat i es parla, asseguts en còmodes cadires, de com l´ Ajuntament democràtic va treure militancia de les associacions per participar, o no, del nou govern de transició.

A migdia estem davant la cruïlla del carrer Pi i Molist i el c. Escultor Ordoñez, allà, davant del nucli antic del barri de Vilapicina, l´Arni parla de com va sumar-se tothom a la lluita post-franquista, encara que ja tinguessin drets de fa anys, drets de poble antic.

A la plaça Soller parlem una companya de camí i el que escriu d´un dels principals problemes actuals que s´està lluitant en moltes entitats per defensa dels aturats, de com haurien els empressaris I govern d´afrontar el repartiment de feina nova entre treballadors per edats, i no deixar cap col.lectiu desprotegit, just en aquest moment ens adonem de que l´exemple està amarant els pensaments dels presents en la caminada histórica.

Avança la marxa, al davant de la plaça Harry Walker, el Sr. Recio parla de com els arquitectes que havien fet el projecte del perllongament de la Ronda del Mig, van convencer els veïns del barri de la Prosperitat, de que era millor que una rambla, fer un boulevard, com s´ha fet a la Diagonal actualment, en el lloc que s´havia de refer de l´avingua Rio de Janeiro.

Ell mateix diu que va ser complicat entrar en la reunió convocada per dir als veïns que s´havien equivocat i que les grans lluites fetes (talls de la Meridiana l´any del Mondial del 82) tan sols havien servit per reconèixer que la rambla reclamada no era posible als mateixos arquitectes amb qui s´enfrontaven.   Record per la vaga de la fàbrica de components d´automoció i la Caixa de resistència que va fer el barri per recolçar-la durant 60 dies també.

D´allà pujem tot el barri per arribar a la plaça Angel Pestanya, a on unes vivendes als anys setanta van ser venudes a diferents propietaris pel mateix pis més d´una ocasió, i van acabar sent ocupats per families inmigrades sense recursos.  Barraquisme vertical i lluita per reconèixer drets, tot va acabar amb el reallotjament cap a l´ any 83, massa tard com sempre.

Després, un altre convidat ens parla al davant del centre cívic  de la repressió a dintre dels locals d´entitats dels 70´s, intimidacions al carrer amb “pipes” ocultes, amenaces i resistència entre dretes i esquerres, que va acabar malament en alguna ocasió.  També record al paper desenvolupat dintre les parròquies pels seus rectors, donant aixopluc i recolçament de tota mena a Santa Engràcia i Santa Sebastià, allà es van gestar i pactar moltes de les Festes Majors de Prospe, Roquetes, Verdum, etc. d´aquells anys.

La caminada continua  i creuem, ja una mica cansats, la linia de separació entre Prospe i Verdum, lloc de lluita aparellada en aquesta ocasió al voltant de l´arribada del metro i l´arranjament de la, aquesta vegada si, rambla, que va acabar de posar fi al maleït dit de “baixar a Barcelona”.  Ara anem en busca de la parròquia de Sant Sebastià i el local de l´”Escola d´Adults Freire”, que va ser pionera en la formació continuada de gent gran al barri, lluitadora com la resta dels seus companys d´escenari, entre aquelles entitats el nostre benvolgut Arxiu als seus començaments, “El nostre espai van ser els lavabos d´aquesta construcció prefabricada, que vam haver de treure per poder posar taula en un espai tipus calaix” ens diu l´Arni.

“la Freire” va fer arribar la cultura a tothom propiciant, als seus inicis, el que ara és la celebració de l´event “la cultura va de festa” al parc de la Guineueta,  cada maig des de l´any 88, a on les més de 50 entitats i associacions de Nou Barris fan presencia i activitat particular per mostrar-se a tota la ciutat, tot un exemple que no cal dir al principi, va portar més d´un maldecap per la manca d´infraestructura.

I ara si, feliços i contents, arribem a dalt la Via Favència per fer visita al nostre benvolgut Arxiu, a on els organitzadors d´aquesta maca activitat , Arni, Antonio, Marta, Jesús, invitats agraïts, han completat amb èxit l´activitat “Històries de la transició”, feta amb motiu de les jornades de patrimoni europees.  Allà ens mostren i ensenyen el que tenen i fan a dintre del seu ja preservat espaï cada dimarts i dijous, de 17.00  a 20.00 hores cada setmana.

Gràcies companys, com sempre.