Barri Gòtic, barri antic,
barri vell de tradició i de gent
lloc de niuada d´història de Barcelona
del Pi
de Sant Roc
de Sant Josep Oriol
de Call i de jueus
d´esglèsia i convent
de muralla i de cavallers
de bergants i pidolaires
de fonts i processó
Corpus et reviu
el turisme et fa nou
si Portaferrissa et tanca
el Liceu t´obre la fama
si Sant Jaume et corona
la Via Laietana et condemna la esperança
Barri Gòtic de Barcelona
avui, per Sant Josep Oriol,
un relat al Pi
fa capítol nou
de remembrança d´auca
capítol final d´hivern
per una ciutat oberta a l´esperança
Aquesta seria la cançó d´un barri que si volem descobrir trobarem històries noves a cada passa que donarem pel seu interior.
El passeig més conegut modernament seria el que va de Portal de l´Angel, per la plaça Cucurulla, fins a Portaferrissa, a on un sant al mosaic del final del carrer Portaferrissa ens recorda a Sant Josep Oriol, muntat al seu núbol Kingdom.
 |
| la meva xurreria preferia, al c. Banys Nous, que cada dia del Perot reparteix "duros" de xocolata |
Però n´hi han molts altres camins a recòrrer, el que va pel c. Boqueria a visitar la plaça Manel Ribé i reviure el passat jueu de Barcelona.
La pujada pel carrer Banys Nous fins a la Catedral, passant pel darrera del convent i l´esglèsia de Sant Felip Neri i el "Caelum", que guarda al soterrani les restes dels banys de quan tota la zona era de domini hebrèic, la seva xurreria i els comerços decorats amb el bon gust d´altres temps.
El cami del Bisbe entre la Generalitat i el pati de Santa Eulàlia i els tarongers.
El camí dels Comtes, entre el Palau del Virrei, el Marés i la plaça del Rei, passat de comtat català i subsól romà.
Els camins del Barri Perdut, d´abans de l´obertura de la Via Laietana, barri antic de gremis i hostalers.
I el camí del Portal de l´Angel, camí de convents, de Montsió i cafés modernistes.
Ara la història amagada de les gal.leries Maldà, casa del nostre estimat baró Rafael Amat, els comerços oblidats i històrics com "el Monje" o "l´Ingeni", les xocolateries del c. Petritxol, o les esglèsies com la de Sant Francesc, o del Pi, són les úniques restes que ens permeten tenir una pista del que va ser el barri allà cap el segle XVII o XVIII. Però no tan sols, una efeméride recordada a la basilica cada 17 de març, en forma de retaule, ens recorda de com aqui, en altres temps, la gent de barcelona va voler el seu Sant estimat, el Sant Josep Oriol dels miracles de salut i de vida espartana, "el doctor pa i aigua".
 |
| un cinema que també pateix els estralls de la Crisi |
 |
| les gal.leries Maldà, amb moltes de les seves tendes tancades avui dia |
Aquest dia primer una cercavila amb la mulassa i l´herald de Roma per una banda, pujant pel carrer de la Palla, i la Coronel.la i el clergue del Pi pujant pel carrer del Pi, i ajuntant-se a la plaça Cucurulla, representen l´arribada de l´anunci de la santificació de Sant Josep Oriol, que tant va costar en testimonis i temps a la ciutat humil d´aconseguir.
Després, i ja a dintre de la basílica, un retaule de quasi bé dues hores de durada, ben conduït, impressionant amb els seus cants gregorians i tocs d´orgue, a més de la professionalitat dels seus actors, a les fosques i darrera de vels traslúcids, en un temple fred però recomfortant, fa reviure en carn, ossos i pell, tota la vida i miracles del que segur es, per la ciutat de Barcelona, el seu Sant més il.lustre i amat, el sant del menjar frugal, i la humanitat manifesta, que va guarir i va estimar la que va ser la seva ciutat natal, i el seu barri central.
 |
| foto gentilesa del twitter dels Gegants del Pi |
La setmana seguent, la comfraria dels geganters del Pi també sortirà a celebrar el que es, per contrast, el personatge més pinxo i famós, el bandoler Perot, que no per ser el Gòtic un barri de clergues, ha de deixar de ser el més canalla i popular, el més sagnant i arrabaler, el de prostitutes i cantants, o el de pinxos i lladregots. Un cap de setmana beat, i l´altre arrabaler, per demostrar que la ciutat té històries per tots els seus habitants i gustos, unes festes de Sant Josep que, popular i tradicionalment, se m´ha fet un lloc al cor per saber transmetre, any rera any, amb exactitut i amor, unes tradicions que no hauriem de perdre mai aqui, en Barcelona, la ciutat més antiga del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
pots deixar el teu comentari si vols!!