La visita guiada per l´antic Sanatori de Torrebonica en la zona sud de Terrassa, al costat de l´Hospital General i de la ctra de Sabadell, es una experiència inoblidable.
De fa algun temps ja, l´Associació Sant Llatzer i la nostra benvolguda guia-artista, la Teresa i el seu company, antic treballador del complexe, que tenia fins i tot granja, colònia i escola al voltant, ens deleiten amb un passi ben treballat pels interiors de l´hospital que es va dedicar a sanar malalts tuberculosos, des de finals del segle XX.
Un passi ple de nostàlgia i encara amb sensacions impresses de que un projecte noble i rotund va passar per aquell edifici. Es conserva sencer edifici i serveis, trajos inclosos, rescavalats dels armaris propis pel nostre gentil sereno, que va obrint portes conforme ens apropem a elles en el recorregut.
Un projecte de la Caixa de Pensions, iniciat abans, que va aconseguir portar a terme el que moltes altres iniciatives havien volgut endegar en aquells temps i d´altres posteriors, i que tan sols els diners no van poder enllestir, com si allò fos un problema a començaments de segle de creixement industrial català i de cotó!!. Un projecte majestuós, tirat endavant per doctors preparats. Un projecte social que durant un bon grapat d´anys va fer feina ben feta i organitzada, ajudant milers de malalts, fins que la tubercul.losi va ser erradicada, i que va ser servit, com sempre, per un grapat de treballadors que encara podem veure vagant pels passadisos, cansats i fatigats després d´haver cosit, rentat, servit, acomodat i treballat camps per alimentar la quantitat d´habitants que s´h guarien a dins les seves parets.
La Teresa ens explica una història plena de fantasmes i records, i que amb les meves paraules quedaria ben plasmada de la seguent forma.
"A l´arribada a Torrebonica recordo com una preséncia estranya en guiava cap a la que havia d´èsser la meva cambra durant una bona estada de convalescéncia, una estància forçada per la meva malaltia, la tubercul.losi pulmonar, que segons la meva madrina, la meva pertanyença a la nòmina de malalts subvencionats per la Caixa de Pensions la qual havia pogut tenir la sort d´accedir; "Una bona estada a l´aire lliure i pur de Sant Llorenç et guarira de ben segur", això es el que em deien els doctors de Barcelona.
Les instal.lacions eren ben modernes, despatxos mèdics equipats amb raig x, habitacions ventilades separades per sexes, planxadores, rentadores, cosidores, infermeres, cuineres, agricultors i mestres que cuidaven de la canalla i la nostra alimentació sana, feien un conjunt de gent seriosa i instruïda, respectuosa amb nosaltes i amb l´ambient del sanatori.
Havia arribat en tren, a l´aturador del darrera del sanatori, i ja havia vist la colònia de vivendes de la gent que m´havia de cuidar, a més dels jardins i de la casa de l´administrador que cuidava que tot rutllés.
Al final el sentiment d´anar acompanyada em va deixar tot just arribar a la porta de la meva cambra, i una última recomanació em va xiuxejar a cau d´oïda; sempre que vulguis ens trobarem a l´antiga capella del Roser i ara de la Verge de Montserrat, perquè preguem juntes per la teva sanació, i la de tots el que aqui hi resteu."
"A l´arribada a Torrebonica recordo com una preséncia estranya en guiava cap a la que havia d´èsser la meva cambra durant una bona estada de convalescéncia, una estància forçada per la meva malaltia, la tubercul.losi pulmonar, que segons la meva madrina, la meva pertanyença a la nòmina de malalts subvencionats per la Caixa de Pensions la qual havia pogut tenir la sort d´accedir; "Una bona estada a l´aire lliure i pur de Sant Llorenç et guarira de ben segur", això es el que em deien els doctors de Barcelona.
Les instal.lacions eren ben modernes, despatxos mèdics equipats amb raig x, habitacions ventilades separades per sexes, planxadores, rentadores, cosidores, infermeres, cuineres, agricultors i mestres que cuidaven de la canalla i la nostra alimentació sana, feien un conjunt de gent seriosa i instruïda, respectuosa amb nosaltes i amb l´ambient del sanatori.
Havia arribat en tren, a l´aturador del darrera del sanatori, i ja havia vist la colònia de vivendes de la gent que m´havia de cuidar, a més dels jardins i de la casa de l´administrador que cuidava que tot rutllés.
Al final el sentiment d´anar acompanyada em va deixar tot just arribar a la porta de la meva cambra, i una última recomanació em va xiuxejar a cau d´oïda; sempre que vulguis ens trobarem a l´antiga capella del Roser i ara de la Verge de Montserrat, perquè preguem juntes per la teva sanació, i la de tots el que aqui hi resteu."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
pots deixar el teu comentari si vols!!