Contexte
La
República ha de guanyar la Guerra Civil per poder mantener l´estat Democràtic
obtingut a les urnes de l´abril del 31, i davant, al front de guerra, els
revoltats fascistes, ben armats i ben entrenats als quarters del Marroc, més
nombrossos, en segons quins encontres, que les tropes populars que volen
defensar-se de l´atac dels golpistes.
Els fascistes recolçats per paissos poderossos preparats en
armament i intencions per guanyar o perdre una Segona Guerra Mondial que
començara el 1939, i els populars defensors legals, recolçats pels soviètics
comunistes, que han començat la revolució obrera també fa poc temps.
La mancança d´armes per part de l´exércit popular es palesa,
no tenien canons, ni tancs, ni fusells, tan sols al mar els destructors i
creuers lleugers eren més nombrossos,
Però l´aire, que tal vegada, era menys important en
superioritat, va fer la millor feina, metrallant i impedint bombardejos de
l´aviació italiana i alemanya als fronts de batalla, i a les ciutats proferint
por i desmembrança d´esperança.
“Vesper de la Gloriosa”
El “Vesper de la Gloriosa” va fer tot el que va poder per
fer retrocedir i donar temps als intents heròics dels soldats anarquistas per
recobrar Espanya pel control de la República, només fa poc temps constituida
amb tots els esforços que van caldre.
Despres de l´aeròdrom de Sarinyena, muntat l´agost del 36, i
després que el front de l´Aragò passes al costat de l´Ebre cap a començaments
del 38, es van muntar 4 aeròdroms a la zona del Penedès, protegida i a mig camí
del retrocés de tropes i del riu Ebre.
Pacs, Sabanell, Els Monjos i Santa Oliva, van ser els pobles
escollits, plantats d´uva i amb llauradors disposats a deixar les seves feines
per explanar terres i ajudar la lluita de la República, que era la seva,
hostatjant els pilots joves i assenyats que voluntariament van voler volar en
els nous aparells importats de Russia, els famossos Polikarpov I-15 (Xatos), i
els I-16 (Mosques)
Vida i miracles dels aeròdroms del Penedés.
Els avions petits i poc evolucionats dels que van lluitar
durant la Primera Gran Guerra, eren ràpids, però també efectius contra una
aviació més evolucionada però menys entregada a la causa, els pilots alemanys i
italians de la Legió Condor i Legió italiana.
Sortien en estols per torns dels aeròdroms i anaven a
lluitar a l´Ebre, feien la seva feina de recolçament a l´avanç de les forces de
terra i lluitaven contra els messerchmitz alemanys, o evitaven bombardejos quan detectaven
l´arribada dels Heinkel des de Mallorca.
Herois
que tenien les seves històries pròpies, i que van crear una camaradería a tota
prova, de tal manera que en esquadrilles de 10 a 15 avions, podien morir per
tal de defensar el company amb una metralladora al darrera.
Mecànics,
utillers, artillers, bombes i refugis antiaeris i posts de comandaments poblaben
els aeròdroms, I donaven vida de primera hora del matí, amb les primeres
sortides de les esquadrilles, fins a la nit, esperant per reparar els aparells
a l´arribada de les “Ales vermelles”.
Final
Al
gener del 39, quan les linies de defensa van passar a l´Ordal, per la retirada
de l´exercit Republicà cap al nord, el aerodroms van ser ocupats, i la vida
dels mateixos va passar a l´història de la lluita aeria española……