El "Vesper de la Gloriosa"

 

allistació de l´aeròdrom dels Monjos, seu del Ciarga

Contexte

La República ha de guanyar la Guerra Civil per poder mantener l´estat Democràtic obtingut a les urnes de l´abril del 31, i davant, al front de guerra, els revoltats fascistes, ben armats i ben entrenats als quarters del Marroc, més nombrossos, en segons quins encontres, que les tropes populars que volen defensar-se de l´atac dels golpistes.

Els fascistes recolçats per paissos poderossos preparats en armament i intencions per guanyar o perdre una Segona Guerra Mondial que començara el 1939, i els populars defensors legals, recolçats pels soviètics comunistes, que han començat la revolució obrera també fa poc temps.

La mancança d´armes per part de l´exércit popular es palesa, no tenien canons, ni tancs, ni fusells, tan sols al mar els destructors i creuers lleugers eren més nombrossos,

Però l´aire, que tal vegada, era menys important en superioritat, va fer la millor feina, metrallant i impedint bombardejos de l´aviació italiana i alemanya als fronts de batalla, i a les ciutats proferint por i desmembrança d´esperança.

aeròdrom de Pacs del Penedés, a prop de Vilafranca i del poble de Pacs.

 

“Vesper de la Gloriosa”

El “Vesper de la Gloriosa” va fer tot el que va poder per fer retrocedir i donar temps als intents heròics dels soldats anarquistas per recobrar Espanya pel control de la República, només fa poc temps constituida amb tots els esforços que van caldre.

Despres de l´aeròdrom de Sarinyena, muntat l´agost del 36, i després que el front de l´Aragò passés al costat de l´Ebre cap a començaments del 38, es van muntar 4 aeròdroms a la zona del Penedès, protegida i a mig camí del retrocés de tropes i del riu Ebre.

Pacs, Sabanell, Els Monjos i Santa Oliva, van ser els pobles escollits, plantats d´uva i amb llauradors disposats a deixar les seves feines per explanar terres i ajudar la lluita de la República, que era la seva, hostatjant els pilots joves i assenyats que voluntariament van voler volar en els nous aparells importats de Russia, els famossos Polikarpov I-15 (Xatos), i els I-16 (Mosques)

 

Vida i miracles dels aeròdroms del Penedés.

Els camps d´aviació del Penedés eren subministrats i proveïts pels veïns dels pobles propers, i els motors muntats en instal.lacion s disperses al territori, però conectades fàcilment per vies ferries i camins protegits.

L´artilleria antiaeria es col.locava en llocs estratègics al voltant d´aquestes posicions vulnerables, essent la major part de les ocasions ineficaces contra els bombardejos de l´aviació italiana que arribava de Mallorca per atacar pobles i aeròdroms.

En el cas dels Monjos, a prop del poble també s´hi van posar mitjans de defensa pròpia, a prop de l´antic teatre s´hi muntaven "xatos i mosquits", fent servir els motors soviétics i construïnt la carcasa del caça.

Els mecànics del camp d´aviació anaven a primera hora del matí a posar a punt els aparells per les accions del dia, sortien en estols de cinc o sis avions patrullant el front de l´Ebre i del Segre. Una de les accions més curioses era el moment d´arrencada del Polikarpov; els camions d´únic ús, anaven amb el motor d´arrencada de l´avió al trailer, es situaven just al davant del morro i les èlix amb la cabina per davant, encaixaven el capçal de gir en l´eix del motor per fora, i feien girar el motor externament, com si fós una manivela automàtica, fins que arrencaven les pales de gir.

Les bombes de 1.000 kilos de bombardeig de ciutats eren substituides aqui per bombes més petites de 50 o 100 kilos, els bombarders de la Republica, estaven situats al nord, a Celrà o Garriguella.  També es municionaven les metralladores sincronitzades i es carregava combustible amb bombes autònomes.

Els pilots engaviats en els seus seients, havien de fer pericia d´habilitat acrobàtica en pilotatge per maniobrar aparells que podien anar a una velocitat de 360 kms/hora.  Els picats i girs eren la especialitat d´aquests heroïs, que passaven fred a cabina descoberta i no TENIEN PARACAIGUDES POSATS, però si a ma si donava temps per fer-los servir si eren abatuts.

Anaven al front, feien varies pasades metrallant les posicions feixistes, i esperaven no ser tocats pel canonejament des de terra, després tornaven a carregar combustible i feien altra sortida.

L´aviació Republicana va fer el seu treball, no gaire efectiu més que puntualment, i van abatre pilots de l´altre bandol com el Sr. Benjumea, que va servir a les brigades blaves i després acavà sent Ministre de Guerra durant el mandat de Franco

Els avions petits i poc evolucionats dels que van lluitar durant la Primera Gran Guerra, eren ràpids, però també efectius contra una aviació més evolucionada però menys entregada a la causa, els pilots alemanys i italians de la Legió Condor i Legió Italiana.

 

aquest va ser un "Ala Roja"

aquest fascista i arribà a ser Ministre de Guerra amb Franco

va estar empressonat al Castell de Penyafort

al davant de l´aeròdrom el 38

capturat per les forces Republicanes

Mecànics, utillers, artillers, bombes i refugis antiaeris i posts de comandaments poblaben els aeròdroms, I donaven vida de primera hora del matí, amb les primeres sortides de les esquadrilles, fins a la nit, esperant per reparar els aparells a l´arribada de les “Ales vermelles”.

Final

Al gener del 39, quan les linies de defensa van passar a l´Ordal, per la retirada de l´exercit Republicà cap al nord, el aerodroms van ser ocupats, i la vida dels mateixos va passar a la història de la lluita aeria española……