Bòbiles de l´Hospitalet

30-10-2011

Jo vaig néixer al costat d´una bòbila, hi ha molta gent que podria dir el mateix, però a mi m´ha marcat una mica la meva vida, molts dels meus millors i pitjors moments han passat al costat d´una d´aquestes fàbriques ceràmiques, o el lloc que vàren ocupar en un passat no molt llunyà.

Sempre he volgut saber més d´elles, de saber de la seva obra i vida pròpia, la dels seus treballadors, els seus amos, la seva història de negoci, com elles han sabut de la meva.

Des de fa uns quants messos he pogut seguir una pista per trobar una llista detallada de les que hi havia a L´H a començaments de segle XIX, des de 1830 fins a ben entrat el segle XX, ja que la història de la ciutat ha anat a cavall de l´empenta de la seva força econòmica, i els arxius històrics no han pogut no mostrar la seva emprenta a dins el territori.

Les industries tèxtils primer, i després les bòbiles ceràmiques i forns de metall i vidre, junt amb d´altres industries més diseminades, van fer despertar demogràficament la ciutat, convertint-la, amb 300.000 habitants, en la segona més gran de Catalunya, aquesta població va anar a mitjans del segle passat a treballar al polígon de la Zona Franca, més detalladament al sector metal.lúrgic, per acavar de completar el seu creixement.

La pista me l´ha donat l´Arxiu Històric del carrer Cobalt i el Centre d´Estudis de L´H, que amb els seus fons bibliogràfics m´han fet prendre unes dades valioses de cita d´aquestes  al voltant de tractats de recollida de dades particulars, confeccionades a partir d´històries de gent involucrada amb els seus barris i amb la ciutat, i plànols detallats per èpoques.

El resultat es aquesta llista amb prop de 60 fàbriques establertes a l´H, que volien aprofitar la demanda de totxos i peces ceràmiques cuites a altes temperatures, inclús amb tractament d´esmalt i color, per la construcció de la gran BCN, la seva proximitat a aquesta i la confecció del seu terra geològic, amb terra sedimentari, sobretot a la part del "Samontà", i aigua abundant, ja que L´H es terra de rieres que venen de la muntanya de Collserola, van propiciar la seva implantació, a més de la mà d´obra barata.

Les bòbiles es composaven d´un molí, amb una màquina de mescla de terres amb aigua i una d´estirament, un pati de primer assecat, de totxos conformats amb motlles,  i uns forns, que ocupaven gran part del solar de la fàbrica, primer de llenya, i després de gas i gasoil, conforme passaren els anys.

Ara veure-ho de que parlo, la llista esta ordenada per barris i té nota de la seva situació i any de inauguració, tot, per suposat, està en procés de rectificació, però serveix d´aproximació.

SANTA EULALIA

1.-
1/ "JAUME FIGUERAS", 2/ "JOSEP BOADA", 3/ "LLUIS MARQUES",
4/ "BONAVENTURA MUNNÉ"
1863

C. SANTA EULALIA, 25

2.-
"SOLER I ARTAL"
(teules i maons)

C. SANTA EULALIA, 186

3.-
"LLUIS ABADAL OLIVERAS" ó "CUSSÓ"

C. SANTA EULALIA,183 ó 218

4.-
"PERE COMA"
(mosaic hidràulic)

C. PI I MARGALL, 76-90

5.-
"CAN CUCURNY"
(material refractari)
(PAU CUCURNY I DELAHAYE-pare // 1893-MARIUS CUCURNY I GUIU-fill //
LEANDRE I LLUIS CUCURNY I SANMARTÍ-nets)
 1840-1971
-1859 introdueixen un forn continu per a la cocció
-1859 domicili social al carrer Bsea de BCN
-1873 domicili social al carrer Cotoners, 6
-1878 2 forns
-1883 3 forns a vapor
-1889 fàbrica amb 125 obrers i producció de 14.000 tn anuals de maons
-1897 producció de 2.500 tn anuals
-1900 1 màquina a vapor de 50 CV fabricada a "El Nuevo Vulcano"
-1905 20.000 tn anuals
-1916 12.000 tn anuals
-1922 5 forns mecànics
-1925 (aprox.) s´inaugura fàbrica a Montmeló (50.000 m2)
compra de "Productos refractarios, S.A." a Burela (Lugo)
sucursals a Madrid, Cartagena, Màlaga, Sevilla i Saragossa.
-1937 domicili social provisional a Sevilla durant la guerra
-1944 es constitueix "Cucurny S.A." amb fàbrica a Montmeló


C. PI I MARGALL, 57
c. SANTA EULÀLIA, 5-7

COLLBLANC-LA TORRASSA

6.-

"BATISTA MASCARELL"

(mosaic hidràulic)

C. MAS, 16

7.-
"GERMANS ALBERT RODRIGO"  
(maons)
(sistema Hoffmann)

C. COLLBLANC

8.-
1/"LUIS  ABADAL I OLIVERAS"  
(tinaja)
1904-...........

arq. MODEST FEU

TORRE MARINA, ó TORRE MELINA, a l´entrada de la Diagonal.

9.-
"FERRER I VALLS" 1/ JOAQUIM VALLS I GRAS, 2/ RAMON FERRRER I COLOMER 
1888-............

C. FERRAN I CLUA AMB RAFAEL DE CAMPALANS

10.-
"JOAQUIM MASSAGUÉ I BLASCO"
(mosaic hidràulic)

C. RAFAEL DE CAMPALANS

11.-
"TEULERIA PIÑOL I CIA"
1901-...........

C. ROSICH

12.-
"MIQUEL JULIÀ I BLAS BARELLAS"
1891-............

C. VAQUER AMB PUJÓS

13.-
"PRATS I CASANOVAS"
1893-............

TRAVESSERA COLLBLANC

14.-
"JOSEP FARNÉS"
1891-........

TRAVESSERA DE COLLBLANC

15.-
"JOSEP FARNÉS"
1892-..........

TRAVESSERA DE COLLBLANC

16-
"VALENTÍ TRULLA"
1896-.............

TRAVESSERA DE COLLBLANC

17.-
"FÉLIX DOMENECH I BRACONS"
1897-............

TRAVESSERA a 51 m. CTRA COLLBLANC

18 .-
"LLOPIS ESPIRIDON"  
(rajola)

C. COLLBLANC, 48

19.-
"JOAN ROCA I COMAS"  
(tinaja)

C. COLLBLANC, 2

20.-
"ENRIC TERMENS"
(mosaic hidràulic)

C. COLLBLANC, 57

21.-
"RAMON BELLES VIVES"  ventura-gazulla?
(mosaic hidràulic)

C. PROGRESO, 90

22.-
MARTÍNEZ SANTANDER  ventura-gazulla?
(mosaic hidràulic)

C. PROGRESO, 5

LA FLORIDA

 

23.-

"LA REDEMPTORA" EXEMPLE COL.LECTIVITZACIÓ = JOSEP ABADAL JANSANA?

(teules i maons)

(80 treballadors)
1899-1939

C. PEDRAFORCA

posada en vaga el 1911 va rebre el suport dels bobilaires anarquistes Hospitalencs encapçalats pel Domingo Canela.

24.-
"DELS VALENCIANS"   
.............-1968

PLAÇA LLIBERTAT

25.-
"MARTÍ CREHUET LLOBERA"  
(maons)
(sistema Hoffmann)

TORRENT GORNAL

26.-
"FERRÉ I CIA"  
(maons)

TORRENT GORNAL

27-
"MARTÍ I CIA" 
(maons)

TORRENT GORNAL

28.-    
"JOAN SUBIRATS"

TORRENT GORNAL

29.-    
"FRANCESC GRANELL"  
(maons)
(forn formiguer)

TORRENT GORNAL

30.-
"JOSEP ABADAL I JANSANA"  = LA REDEMPTORA?
(teules i maons)
1885-.......

TORRENT GORNAL

31.-
"BALTASAR BONET"  
(maons)
(sistema Hoffmann)

TORRENT GORNAL

32-
"CARBONELL PERRAMON"  
(maons)

TORRENT GORNAL

33.-
"JOSEP MITATS UMBERT"  
(maons)

TORRENT GORNAL

34.-
1/ "BALANYÀ" , 2/ "MONET I BOSCH"  
(maons)

PARC DE LOS PAJARITOS

35.-
"MONET I BOSCH i FILLS"  
(maons)

PARC DE LOS PAJARITOS

36.-
"INDUSTRIA CERÀMICA  PER LA CONST."

AV. CATALUNYA

37.-
"ERNEST MAJORAL"
1923-..........

BOMBERS

PUBILLA CASES

38.-

PL. BÒBILA

CENTRE

39.-

"JOAN ROMEU ESCOFET" (RAMON  ESCOFET)
manyà - 3 forns

 rajoleta - 2 forns
teules i maons - 4 forns

(200 treballadors)
1878-1905

PRAT DE LA RIBA, 55

40.-
"CAN BARELLA" 1/ANTONI ANTONÉS, 2/ JOSEP ANTONÉS,
3/ JAUME BARELLA I PARÉS
(rajola i cairò)  
1857-1936

CTRA. PROVINCIAL, 41
PRAT DE LA RIBA, 55

41.-
"COSMETODA"  
(tinajas)
(rajola)
(maons)

(nau de Puig i Gairalt)

(inicia la seva carrera amb Joan Romeu)
1883-.........

C. PRAT DE LA RIBA, 60

42.-
"OLIVERAS"   (fills Josep, Antoni i Lluis)
(teules)

(maons)
1868-1971

C. MUNTANYA, 13

43.-
"CAN GOYTA I VINYALS"    (familia de Josep Llopis, cunyats)

(rajoleta o cairó)
(maons)
1924-1970

+"CEBACSA"  (camp de futbol)
+ "IMPACOSA"

PARC DE LES PLANES

parc de les planes 1974

44.-
1/ "COSTA I CIA" , 2/"RAMON ROSALES I CIA"    
1862-1878

C. DEL CENTRE, 7

45.-
"CAN LLOPIS"

(dos forns)

(teules)

(rajoles)
1883-...........

C. PRAT DE LA RIBA, 10

46.-
"CÀNDID PEDROL"  
(mosaic hidràulic)

C. AGRICULTURA, 40

47.-

F. ARSO M.
(mosaic hidràulic)

C. AGRICULTURA

48.-
"CAN BATLLORI"   
(tinajas)  
(rajoleta) (va ser l´introductor del cairó a L´H)

(3 forns)

1874-2001

C. PRAT DE LA RIBA, 80
CTRA. PROVINCIAL, 61

49.-
"BOU LEANDRO, M"  
(mosaic hidràulic)

C. PRAT DE LA RIBA, 114

50.-
BATISTA ARRUFÍ
(mosaic hidràulic)

PRAT DE LA RIBA


51.-
"ANTONI CASAS AGUILAR"
(mosaic hidràulic)

C. SANT JOAN, 32

52.-
"JOSEP COLL PETIT"
(maons)
(sistema Hoffmann)

C. MUNTANYA

53.-
"CORRATGE I BAZQUEZ, L"  
(maons)

TORRENT CASPIO (cementiri)

54.-
"PERE FELIU TRILLAS"
(mosaic hidràulic)

C. RODÉS

55.-
"SERRA"

LÍMIT CORNELLA

SANT FELIU & CAN VIDALET

56.-

"TORNS"

TORRENT "CAN NYAT"

57.-
"E. PRATS I TRIAS"

58.-
"ROVIRA GERMAN"

MATERIALES DE LA CONSTRUCCIÓN

(50 treballadors)

CAMI DEL CANYET

59.-

"INDUSTRIAL LADRILLERA"

C. MIQUEL PEIRÒ I VICTOR

CAN SERRA

60.-

"MARC SALVAT I CIVIT"
(maons)

Vidalet?

61.-
"ARTURO ROQUE RABAT"
(maons)

Vidalet?

62.-
"J. ROVIRA"

63.-
"TELMO FERNANDEZ JANOT
(maons)

C. DEL MOLÍ

SERRADORES MARBRE

TOMAS GIMÉNEZ
C. Muntanya

GERMANS FRANC
C. Centre

MARBRES RODON
C. Sta Eulàlia, 11

FÀBRIQUES SENSE SITUAR ENCARA

-CAL QUIM SASTRE

"-ROCA CALCERENY"

-"IMPACOSA"

-"BONET I CIA"

-"JACINT FIGUERES"

-"RIBAS I ROMEU"

-"LA CUBANA"

-"ROCA"

-"MANUEL BARRACHINA"
(mosaic hidràulic)

C. BACH DE RODA, 9


-"MIQUEL CASTELLS BALADA"
(mosaic hidràulic)

C. ROMANINS, 67

-"M. MALIEU A."

(mosaic Hidràulic)

C. ALIANÇA

Les bòbiles de l´H van ser objectiu militar a la Guerra Civil, ja que van esdevenir dipòsits d´armes; van haver de viatjar amb l´especulació de BCN de la mà, als anys de pre i post-guerra; van ser exemple de col.lectivització obrera als anys 30, com va passar amb la "Redemptora"; la "Lleialtat", la "Técnica", i la "Productora", van fer créixer totes aquestes families empressarials, molt famoses a la ciutat, com els "Cosmetoda"; i, sobretot, van canviar el paisatge urbà amb senyals, encara avui dia visibles, que he anat resseguint durant anys, i us convido a fer a vosaltres.

filloles de Santa Eulalia + "la Olorosa"

El passat dia 24 de setembre el Sr. Juanma Gallardo y yo mismo,
vàrem començar la recerca de les filloles, filles del Gran Canal
de la Infanta, que vàren recòrrer els terrenys de la Marina de
L´Hospitalet allà pels començaments del segle XIX, fins ben
entrada la centuria passada.

El recorregut sumat de les filloles que travessaven Santa Eulalia,
sembla que era quilomètric, a les traces descobertes per Lluís, la
que passava pel carrer Comerç cap a "Cal Bruixa", i feia la tornada
pel carrer Aprestadora, cap a l´antic "Gasometro", s´han de sumar
unes quantes més que donaven rec als antics camps que neixien
en el mur de la RENFE, i donaven forma, ja, als terrenys de la
Marina.

I ho vàrem fer sota la pluja, començant, com s´ha de fer, per un
extrem de la ciutat, i sempre amb bona companyia.

Primer, el coneixedor del seu barri, el mestre Juanma, em va portar
cap a la part del darrera de "Can Gras", i em va mostrar el mur,
perpendicular al de la RENFE, tan antic com el vell Canal, que
desdibuixa el traçat de l´antiga llera del Canal principal,
paral.lelament al mur que separa Santa Eulàlia de la Torrassa,
podria ser la xemeneia que es conserva una pista del pas pel
seu costat del solc d´aigua??.

Posteriorment, vàrem apropar-nos al portal d´accés als garatge
de la fàbrica, i al davant de la porta Juanma va explajar-se
dient com recordava que per allà passava una fillola, dita
"la Olorosa", pels olors que suspirava, i que donava baixada
a l´aigua cap al carrer Badalona, i la plaça Europa actual.

A la tornada, vàrem cercar pistes del seu pas pel carrer, traçada
que coincidiria amb la del parking en bateria del costat oest,
i, aprofitant que estàven a prop casa´l mestre, els records
vàren anar succeïnt, el mur que separava les fàbriques del
pisos,  la lluita dels veins per aconseguir el parc central,
la cobertura de "la Olorosa", la construcció de l´espai per fer
el parquing de cotxes actual, etc.

Després d´abandonar el carrer Santa Eulàlia, vàrem passejar
cap al carrer Ferrer i Guardia, i l´actual col.legi, ja que
com va explicar el Lluís per allà baixava una altra fillola del
Canal, la que venia del Torrent Gornal.


Per allà tot es nou, el carrer es conserva, com a fidel testimoni
d´un passat pas del nostre estimat Canal, però cap pista queda
de tot el que escric.


Baixem cap al Polígon Pedrosa, a prendre a cafetó, amb llet,
que el dia es posa lleig i plou!, i descansem una miqueta.

La intenció següent es apropar-nos al darrera de "Can Trias", i
fer fotos del testimoni viu que hi ha al costat de la fàbrica,
uns 250 metres de llera que encara conserva la seva construcció
de ripis propis, de pedra de canteria irregular, cavalcada en
la seva major part per la paret de totxo de les naus laterals
del costat oest.

La llera, encara que bruta de sediments, plena de bardisses i de
canyes, les fotos següents donen bon testimoni, pateix, malgrat
tot, un bon conservament, i la profunditat de tot el solc és de
 ben bé 1,50 ms.

 

 

Creuem la Gran Via, camí de "Cal Gotlla", per veure si queda algún

vestigi, .......a aquella alçada la fillola creuava la carretera del Prat,

segurament per sota un pont, i com bé m´explica Juanma, circulant per

sobre els cotxes feien servir un carrer adoquinat que als seus marges

estava elevat dels camps circundants.

 Ireneu i jo vàrem veure, al maig, que el terreny de l´antiga masia

respecta la cota original més d´un metre per sota de l´actual nivell

de carrer, però del pas del solc d´aigua no queda res, coincideix

segurament amb la traça del carrer Salvador Espriu, cap el mar.

Ja de tornada, històries de cementiris d´animals, de fàbriques

que es desfeien dels cadàvers d´animals morts, i de com tota

la baixada del carrer Amadeu Torner era de fàbriques petites.

Al final acomiadament i fins la propera.

SANTA&COLE, masia-castell Belloch y accesos

Estas fotografias retocadas han formado parte del trabajo de final de

Agosto, tenia la idea de respetar 100% el conjunto arquitectónico y

simplemente arreglar un poco el entorno vegetal, para procurar limpieza

de vistas, evitar obstáculos y pacificar los aledaños, dejando que corriera

el aire y entrara la luz, creo que el fin conseguido es satisfactorio.

Los invitados podrán salir al exterior y tomar contacto con los bosques

circundantes, más que suficientes para aislar al hombre de su entorno

natural habitual, la ciudad.  Se podrán practicar charlas a la luz de las

estrellas, pasear a caballo, practicar deporte y paseos campestres y,

como no!!, tomar el Sol, con la excusa de la reunión correspondiente.

ACCESO PRINCIPAL

FACHADA N-E (segregada uso público)

CABALLERIZAS FACHADA S-W

MIRADOR ENFRENTE SOBRE PISCINA

FACHADA S-E (inicio escaleras acceso nivel estanque)

SANTA&COLE, recorridos del futuro complejo cultural

Trabajados a principio de verano los temas de arbolado y caminos en
torno al estanque, presento las siguientes ideas de urbanización del
entorno del complejo.

Mi idea gira alrededor de una implantación de árboles,  según colores
de floración y follaje, por terrazas, en el talud que sube hacia el Castillo.

En la terraza inferior, sauces y acacias, de tono amarillo, en las intermedias
árbol autoctono, encina y pino, y en la superior, junto a los algodoneros
existentes, el árbol más exótico de la actuación, el ciruelo rojo.

Practicar un acceso directo desde la terraza superior hasta el estanque
por medio de escaleras de piedra.

El tema de la balsa de decantación guardarla bajo tierra con una caseta
de registro y una salida de agua en canal con compuerta, todo ello
como se ve en el dibujo anexo, se podría completar el lateral de la
caseta, de techo de teja y ladrillo enlucido, con unas barbacoas de
recreo familiar, junto a los árboles del parque, y el estanque de agua.

En el horizonte, lado sur-este, toda la montaña será trabajada en bancadas
con escorrentias de agua de lluvia hacia el estanque inferior, en un canal de
regreso hacia la caseta de decantación, y los árboles tratarán de regenerar
el antiguo bosque, dejando calveros de solación para los recorridos internos
a pie del parque regenerado, también se practica el gusto de replantación
según color expresado anteriormente.

Todo ello sabiendo que ya se han escogido hace unos dias ya, a
los ganadores del concurso, al que yo no podia tener acceso, ya que
soy interiorista sin titulo colegial.