Dos canals de rec y dos histories diferents, però semblants a la vegada, un a cada extrem de Barcelona, podria ser el títol d´aquesta pel.lícula.
El primer va ser el de "Mir", que va ser el que el va perllongar des de les restes romanes que hi posseia, al segle X, comença a Montcada i acava al centre de Barcelona, al costat oest del parc de la Ciutadella, entre muralles, baixant pel carrer Regomir, 12 kilómetres, aquesta era aigua de mina, procedent del riu Besòs.
L´altre anomenat de "la Infanta Carlota", filla de Carles III, agafava aigues del Llobregat i anava fins al port des de Molins de Rei, en una llargada de 17 kilometres, aquest canal va ser començat el 1188, però va ser acavat al segle XIX, pagat pels propietaris de les terres que havia de regar.
Les obres que s´hi van endegar per provehir d´aigua les ciutats en època medieval i pre-moderna, van ser faraòniques pel temps que corrien, aqueductes, inclús en el cas del Rec, pendents d´un 1 per mil pel cas del de la Infanta, els homes que les van aixecar les van pensar perquè perduressin i així en part és encara, aquesta és una comparació entre dos d´ells, dos de ben propers a Barcelona.
fotos gentilessa del blog "tot Barcelona", de Miquel Cartisano (Rec al seu pas per Sant Andreu)
foto del fons de la plataforma de facebook, "Protegim el Canal de la Infanta"
foto del blog "l´Abans de l´Hospitalet", del Sr. Lluís V. Bagan.
Tots dos anaven plens de l´aigua benvolguda, i cara de trobar, pels regants de les hortes de la plana de Sant Andreu de Palomar i de Sant Martí de Provençals, a més dels de l´interior de les muralles, i per l´altre banda dels de Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, la Marina de l´Hospitalet i el peu de la muntanya de Montjuic. Els cabals del Rec Comtal feien, a més, servei de boca, per, en principi, la gent de la font de Canaletes, i més endavant, conduida per mitja de mines soterrades i canalons, i comptada per mitjà de plomes de cabal, per cases nobles i convents, del centre del Raval, diferència afegida a les ressenyades a dalt.
Encara, però que els seus usos eren de rec, els dos Canals, cosins-germans, si haguessin de donar-los parentesc, també feien girar rodes de molins, a través dels seus salts, al molins de campetx i les serradores de marbre i molins paperers, en el cas del de l´oest del delta, i als molins fariners i drapers al cas del de l´est, o sigui, que el seu ús intensiu feia que aquestes dues construccions, en el fons, servissin i tinguessin la mateixa
vital importància pels que volien controlar la seva càrrega, per això sempre hi ha hagut Associacions de Regants i Societats de Propietaris, en el cas del Rec Comtal, constituida, després de moltes lluites el 1842, per controlar-les.
La història del seu tracte i respecte com a obres hidràuliques les deixarem per un altre capítol, o article, però el que si esmentaré es que sempre ha sigut aberrant. Al principi, mentre va ser útil el seu servei, van espectar-se els seus traçats a cel obert, però, sobretot degut a l´expansió urbana de les ciutats que atravessava, va començar a tapar-se amb pedra i formigó, i en el cas del de la Infanta, el del Baix Llobregat, a convertir-se en claveguera.
Malgrat tot, ambdues conduccions segueixen tenint un sentit bucòlic, i tenint el seu racó, a on es mostren, actualment, com devien ser ja fa més de 800 anys.
En el cas del Canal de la Infanta, savem que hi ha masies, com la de "Cal Capellà", a la Marina, molt a prop de l´hospital de Bellvitge, que segueixen regant la seva horta amb aigua del Canal, i propietaris de petits horts urbans, també ho fan, cada dijous de setmana, amb conduccions precaries, que segueixen en part l´antic traçat de les filloles secundaries del canal principal conduit.
També es conserva la seva casa de comportes a Molins, que recollia, a més, aigues d´un altre rec que baixava del Papiol, i que donava força de molí a un parell de fàbriques d´oli.
En el cas del Rec Comtal, hi ha un petit parc, amb la casa de comportes del senyor "Mir" encara conservada, a la ciutat de Montcada, dintre del seu "Parc de les Aigues" i des d´allà circula, lentament, entre bedolls i pau, a cel obert encara, fins a la entrada de la Meridiana per Vallbona.
En l´actual.litat cada vegada que es fa un forat al terra, a la zona est de Molins, centre de Sant Feliu i Sant Joan Despí, barris de Sant Josep, Santa Eulàlia, a l´Hospitalet, i parc de Can Mercader a Cornellà, a més del barri de la Bordeta i de la Zona Franca de Barcelona, es fàcil que algú expliqui la història de´haver-hi trobat restes del que va ser una conducció d´aigua, doncs bé, senyors!, aquest conducte va treure als catalans de la pobressa, a la Marina va propiciar que terres de conreu que donaven una collita a l´any, donessin tres o quatre, arran la seva arribada.
En el cas del Rec Comtal passa el mateix, fa poc, al juny del 2009, quan es feien unes obres al costat de la "torre Agbar", es va foradar una tapa de canal, que es suposa es va tornar a omplir.
Però encara es senten les veus dels treballadors de "Can Fabra", la més coneguda com la fàbrica de filatura "Fabra i Coats", en Sant Andreu i de "Can Portabella", també de Sant Andreu, fàbrica llanera, piolant meravelles del seu Canal, dels comptes de Barcelona adjudicant predis d´ús i administrant reclamacions per l´aigua, dels regants de la Marina recollint collita rera collita, dels veins del centre de les ciutats del Baix festejant al voltant de la seva "platja" particular, dels treballadors que feien el seu torn al costat del Canal encarregats de la seva manutenció, i dels indignats que, en el cas de L´Hospitalet, volem com a plataforma
pel salvament del tros de Canal de la Infanta que passa darrera del quarter de la Remunta de Sant Josep, conservar un petit testimoni viu d´aquest petit bocí de la nostra història comuna.
 |
| dos companys a la visita teatralitzada del dia 23 de març el Sr. Rovira i Trias i el seu carboner |
SEGONA PART DE COM CARLES III VA PROVEIR NOVA AIGUA PER BCN.(entrada 2013)
El passat dia 24 de març, convidats pel MUHBA, Casa de les Aigues, i els co-organitzadors de les Jornades de l´Aigua, el Grup d´Estudis de la Vall d´Horta i la Muntanya Pelada (el POU), en el seu cap de setmana privat de celebracions, els membres de la Plataforma Protegim el Canal de la Infanta, vam assistir a una ruta molt ben portada, amb dos amfitrions de luxe, el mateix senyor Rovira i Tries i el carboner de la sala de bombes a vapor, per l´última part de la història de l´arribada d´aigua de boca a la ciutat comtal des del Rec Comtal.
El 1878, l´Ajuntament de la ciutat va voler incrementar el cabal d´aigua que arribava a la ciutat, des de les famoses mines de Montcada pel Rec Comtal, i va contractar al famós arquitecte Antoni Rovira i Trias, perquè construís una nova casa de l´aigua al peu del Besòs, els quals aquífers estaven preparats encara, després de més de 1000 anys, per aportar 23.000 m3 d´aigua diària a la ciutat.
Es vant construir tres pous de captació, i es van dotar de bombes de succió mogudes per màquines de vapor fabricades pels germans Alexander, a la fàbrica veina de la Maquinista Terrestre, al carrer Ginebra de la Barceloneta.
Antoni Rovira i Trias va donar cós a l´edifici modernista i a les instal.lacions per cobejar la maquinària, i va revestir d´un maco mosaic l´interior, que va cobrir amb les estructures de ferro dels seus mercats a BCN.
Tot un progrés per una ciutat que per llavors vivia de l´aigua que arribava per diferents punts al centre habitable, que cada vegada necessitava més quantitat per cobrir usos de boca i sanitaris, s´imposaven els sistemes d´arrossegament de bruticia per mitja d´aigua potable als pisos alts de l´Eixample, a més de les noves fàbriques de l´envoltant de la ciutat.
-aigua de l´aqueducte de Dos Rius, a Matarò, amb seu al Parc de les Aigues de la Muntanya Pelada (a les seves instal.lacions corresponen el dipòsit del Carmel i l´aqueducte petit del camí Font ´en Quintana, al costat del Parc Central de Nou Barris).
-aigua de l´aqueducte del Baix Vallés, provinent de rieres de Ripoll i de Caldes, (aqueductes de Torre Baró i Ciutat Meridiana).
-aigua del Llobregat
-aigua de les mines de Collserola.
-aigua del Rec Comtal, de l´aquifer de Montcada, amb un cabal de 23.000 m3 diaris.
les dues instal.lacions anteriors pertanyien a la Societat d´Aigues de Barcelona, una adquirida el 1867 i l´altre el 1881
info adicional.
El passat dia 24 de març, convidats pel MUHBA, Casa de les Aigues, i els co-organitzadors de les Jornades de l´Aigua, el Grup d´Estudis de la Vall d´Horta i la Muntanya Pelada (el POU), en el seu cap de setmana privat de celebracions, els membres de la Plataforma Protegim el Canal de la Infanta, vam assistir a una ruta molt ben portada, amb dos amfitrions de luxe, el mateix senyor Rovira i Tries i el carboner de la sala de bombes a vapor, per l´última part de la història de l´arribada d´aigua de boca a la ciutat comtal des del Rec Comtal.
El 1878, l´Ajuntament de la ciutat va voler incrementar el cabal d´aigua que arribava a la ciutat, des de les famoses mines de Montcada pel Rec Comtal, i va contractar al famós arquitecte Antoni Rovira i Trias, perquè construís una nova casa de l´aigua al peu del Besòs, els quals aquífers estaven preparats encara, després de més de 1000 anys, per aportar 23.000 m3 d´aigua diària a la ciutat.
Es vant construir tres pous de captació, i es van dotar de bombes de succió mogudes per màquines de vapor fabricades pels germans Alexander, a la fàbrica veina de la Maquinista Terrestre, al carrer Ginebra de la Barceloneta.
Antoni Rovira i Trias va donar cós a l´edifici modernista i a les instal.lacions per cobejar la maquinària, i va revestir d´un maco mosaic l´interior, que va cobrir amb les estructures de ferro dels seus mercats a BCN.
Tot un progrés per una ciutat que per llavors vivia de l´aigua que arribava per diferents punts al centre habitable, que cada vegada necessitava més quantitat per cobrir usos de boca i sanitaris, s´imposaven els sistemes d´arrossegament de bruticia per mitja d´aigua potable als pisos alts de l´Eixample, a més de les noves fàbriques de l´envoltant de la ciutat.
-aigua de l´aqueducte de Dos Rius, a Matarò, amb seu al Parc de les Aigues de la Muntanya Pelada (a les seves instal.lacions corresponen el dipòsit del Carmel i l´aqueducte petit del camí Font ´en Quintana, al costat del Parc Central de Nou Barris).
-aigua de l´aqueducte del Baix Vallés, provinent de rieres de Ripoll i de Caldes, (aqueductes de Torre Baró i Ciutat Meridiana).
-aigua del Llobregat
-aigua de les mines de Collserola.
-aigua del Rec Comtal, de l´aquifer de Montcada, amb un cabal de 23.000 m3 diaris.
les dues instal.lacions anteriors pertanyien a la Societat d´Aigues de Barcelona, una adquirida el 1867 i l´altre el 1881
 |
| reixagó mina romana |
 |
| sortida del Rec de la Casa de les Aigues |
 |
| Casa de les Aigues de Montcada |
 |
| sala de pous i sostre de fusta amb suport metàl.lic (= antics mercats modernistes BCN) |
 |
| abans de la visita teatralitzada |
 |
| davant del pou central |
 |
| màquina de vapor Alexander vertical |
 |
| calderes a l´habitació de l´esquerra trobem la de màquinaria en un nivell superior |
 |
| vista del pou central |
 |
| recorregut pel Rec i Vallbona |
 |
| casa aigues Trinitat Nova |
info adicional.
http://www.amb.cat/c/document_library/get_file?uuid=b5b64ee5-8bb4-4469-b1de-630402e43629&groupId=5000
http://w3.bcn.cat/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,335907851_1585469943_1_1768641867,00.html?accio=detall&home=
Miguel Angel Valero López
(membre de la plataforma "Protegim el Canal de la Infanta")
