Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 3 d’abril del 2012

catàleg de patrimoni urbanístic Horta







CATÀLEG I SITUACIÓ D´EDIFICIS PROTEGITS HORTA
(amb nom arquitecte i any construcció)




"Torre del Moro" ("Mas Enrich", segle XVI)




C. Chapí, 46-52


"Foment Hortenc", C. Alt de Mariner, 15 (1917)


C. Campoamor, 1 (arq. Avelino Baldellou, 1947)


Església Sant Joan D´Horta (1911)



C. Campoamor, 5 (arq. J. Graner, 1916)





"Can Sala", C. Campoamor, 9 (reforma de l´arq. Josep Masdeu, 1919)

-torre estiueig del 1861
-la seva reixa d´entrada és del 1900
-al 1939 s´hi va treslladar l´Academia Martí que
hi estava situada abans al c. Salses.
-



C. Campoamor, 21



C. Campoamor, 23 (1900 aprox.)


pilar mina aigua "Can Travi" (1860 aprox.)




C. Campoamor, 42 (1905)





Col.legi Dominiques, C. Campoamor, 49-61 (arq. Josep Torres Argullol, 1875)
esglesia (arq. Joan Martorell, 1903)



C. Campoamor, 52 (arq. Joan Bruguera Roget, 1907)


"Casa Julià", C. Campoamor, 56 (arq. Josep Masdeu, 1920)


"Casa Coca", C. Campoamor, 58 (arq. Arnaldo Calvet, 1903)




antiga creu de terme, C. Campoamor and Av. Estatut








"Can Cortada", C. Campoamor (segle XI)






"Cal Xinxo" "Ca N´Andalet" Ptge. Ca n´Andalet, 11 (segle XVI)



Pou aigua C. Capcir, 2-6 (1890)





Cami antic de Sant Genís (segle XVIII)


Torre Jussana (1825 aprox.)


Can Travi Nou (segle XVIII)


"Can Travi Vell" Av. Can Marcet, 2-10 (segle XVI) 



"Can Marcet" Pg. Vall d´Hebron, 254-262 (arq. Manuel Baldrich i Tibau, segle XIX)



 esglesia Llars Mundet, Pg. Vall d´Hebron 149-169 (arq. Manuel Baldrich (1954-57)





Fundació Alba Pg. Vall d´Hebron 149-169 (1927)








Marti Codolar Av. Vidal Barraquer (jardins Arturo Rigol, origen segle XV,
edifici segle XIX)


Parc del Laberint (1791)



Palau de les Heures






Residència germanes Carmelitanes, C. Salses, 70-82 (arq. Miquel de Bertran, 1902)



C. Salses, 38 (arq. Frederic Farreres, 1899-1910)


C. Salses, 36 (1915 aprox.)


C. Rectoria, 15 (1910)


C. Rectoria, 6 (1897)


C. Chapí, 73




C. Chapí, 80 (1925 aprox.)



C. Chapí, 46-52 (1910 aprox.)


"Casa Ramis", C. Feliu Codina, 20-22 (arq. Josep Masdeu, 1912)


C. Feliu Codina, 34 (1916)



C. Feliu Codina, 68 (1890 aprox.)



"Vil.la Pilar", C. Feliu Codina, 72 (1916)




C. Congrés, 18-20 (1909)



C. Congrés, (1915 aprox.)


murs contenció i pérgola, C. Horta, 134-148 (1900 aprox.)




edifici "la Caixa", C. Horta, 65 (1950)


"Casa Mayol", C. Horta, 61-65 (1911)


"Can Mariner", biblioteca barri, C. Horta, 46 (segle XVII)


"Casa Joaquim Puig i Grau", C. Vent, 4 (arq. Federico Farreras, 1899)






C. Horta, 1 (cases segles XVIII - XIX - XX)


"Can Gras", Pl. Santes Creus (segle XVII)






Antic Casal de la Vil.la d´Horta (arq. Claudi Duran i Ventosa, 1895)



conjunt plaça Bacardí (1870)





C. Aiguafreda, Rentadores d´Horta (pous i safareigs)








C. Fulton, 12 (1920 aprox.)


C. Fulton, 17 (1915)



Porxo del 1940


plaça eivissa, 14






Pl. Eivissa, 1 (1910)


pilar d´aigua, mina d´aigua de "Can Travi" (finals segle XIX)





C. Sant Pere i Miquel, 25-29 (1905 aprox.)


Ateneu Hortenc, C. Pere Pau, 6-8 (arq. Federico Farreras, 1897)




Ptge Gabarnet, 10-12 (arq. Josep Domènech Mansana, 1921)


"Can Fargas", Pº Maragall, 383-389 (segle XIII) 


"Casa Querol", Pº Maragall, 378-394 (1775-1777)




Pº Maragall, 347 (1890)


"Casa Ribera", Pº Maragall, 357 (1890) 



C. Peris Mencheta, 23 (1915 aprox.)


"Can Carabassa", C. Peris Mencheta, 26-46 (1915 aprox.,
fetes en terra de masia del 1655)


Casa dels Periodistes, C. Peris Mencheta, 50 (arq. Juli Mª Fossas Martínez, 1916)


C. Peris Mencheta, 57


C. Pedrell, 148 (1910)




C. Pedrell, 157 (1905 aprox.)





"Casa Manuel Villanueva", C. Ciéncies, 35 (arq. Josep Masdeu, 1920)



TOTAL 73



















dijous, 29 de març del 2012

Històries de Gràcia!!

antic TEATRE "El Bosque" = actual CINEMES "Bosque"







Aquestes cares hi figuren a sobre de la porta d´accés als multisales del
barri de Gràcia, els cinemes "Bosque", segur que hi heu passat alguna
vegada per sota, i no us hi heu fixat, però abans figuraven i van ser tretes
d´un altre indret amb història de teatre ubicat al mateix joc.

Saveu la seva història?

Doncs si!!, segons l´article publicat en aquest interessant recorregut pel
barri, escrit pel Josep Martí Valls, membre de Associació de veïns i
comerciants de la plaça Lesseps i assesorat pel J.Mª Contel (Taller
d’Història de Gràcia) i Toni Ramón (Escola d’Arquitectura UPC),

http://www.avclesseps.cat/itineraris/201002viladegracia2.pdf


Al començament del 1900 s´urbanitzà, seguint el plànol marcat per tot
el districte per l´arquitecte Rovira i Trias, la ciutat agregada a Barcelona,
el 1897, i des de llavors barri de la ciutat, i en aquest lent procés va tocar
per fi als terrenys del Sr. Vicens de Roca i Pi, la masia dita de "LA
FONTANA", sita a on ara hi ha la Rambla del Prat i l´estació del metro.

A aquesta masia el Josep Taxés i Mestres li va dedicar una sardana el
1957.


foto treta del blog, recomanable blog de la Maria Trinida Vilchez

 http://mtvo-lasmentiras.blogspot.com.es/2012/03/barrio-de-gracia-dedico-este-post-maria.html

Doncs bé la finca tenia una gran zona enjardinada, a la qual es podien
fer festes multitudinàries, i el senyor Josep Valls, avi de l´autor del
reportatge, empresari d´Arts gràfiques i propietari dels terrenys, va
fundar el primer TEATRE d´"EL BOSC".

L´accés es feia per la cantonada amb Princep d´Asturies, i amb sort
el propietari va poder afegir els terrenys del que va ser el tercer cinema
que existí a Barcelona, el cinema "La Campana", a la Rambla del Prat
número 2, el 1903, i que també feia atraccions, així com també, els
jardins del mateix cinema.

Tot rutllava!!, i l´antiga entrada amb arc i taquilles, va passar a ser una
monumental amb les estatues dedicades a la "Tragèdia", la "Comèdia",
la "Música", i el "Ball", a sobre de columnes dòriques de 4 metres d´alçada,
fetes per encàrrec per l´artista Pau Gargallo, amb les carotes, que abans
es mostraven, que representen als personatges de Ramón Raventós (1892-
1976), arquitecte cap del Servei d´Edificis Culturals de la Ajuntament de
BCN, L´Isidre Nonell (1872-1911), pintor modernista del grup dels
"Quatre Gats", el propi Pau Gargallo (1881-1934), pintor i escultor
aragonés, i el Pablo Picasso, (1881-1973).



aspecte actual de l´antiga entrada i dels cinemes.


El GRAN TEATRO DEL BOSQUE, unificat, s´inaugurà el 19 de març de
1905, amb la representació de "Marina", llàstima que ara tant sols siguin
"enllaunades" les representacions que s´hi fan allà.

dimarts, 27 de març del 2012

la fàbrica de vidre, o tèxtil??, del carrer Danubio de Sants.

Este post va dedicado a mi buen amigo bloggero de "L´Abans de l´Hospitalet", el Sr. Lluis Bagán, al que quiero intentar atraer fuera de su territorio, hacia la gran Barcelona, donde hay grandes compañeros amigo del "post-it", que le pueden acompañar en esta apasionante ruta por el descubrimiento histórico dentro de los ex-pueblos componentes de la gran urbe, aunque sólo sea hasta Sants y sus alrededores.

Hoy he salido con la cámara fotográfica a ver si la chimenea que vi ayer en el "Google Earth" cerca de la Travessera de les Corts, se correspondia con la de la fábrica que publicó en el grupo de facebook ("L´Hospitalet de Llobregat, imatges retrospectives d´una ciutat"), el dia 26 del presente, el buen amigo Lluis.

Pues si, todavia existe!!, en la calle Danubio, en la frontera entre L´H y el barri de Sants.

He buscado información de la fábrica a la pertenece la chimenea, que todavia está entera, con sus naves y su secadero de material, y me he encontrado diversos datos curiosos, no podia ser de otra manera, primero "in situ" y después a traves de internet.

primero.- en la tapia que encierra el recinto hay unos esgrafiados en forma de cesta de mimbre decorada, que podria apuntar hacia una fábrica más bien dedicada a la cinteria, o al téxtil, y unos edificios en el pasaje Madrona Piera, con la misma decoración en los "gablets" de la parte superior.

segundo.- preguntando a un carpintero del pasaje Sena, allí muchas de las calles tienen nombre de rio!!, me ha informado que la fábrica podria ser  una bòbila antigua.

tercero.- en internet, he encontrado que podria tratarse de una fàbrica de pantallas de luz, aunque su situación podria estar justo por encima del solar ocupado por la bóbila, transcribo el párrafo correspondiente y pego el link en el pie de post.

".....Per finalitzar aquesta història de la urbanització de la zona només ens
 queda resaltar la creació l´any 1941, per part de Juan Pedro Bertran,
d´una fàbrica d´òptiques i llums a la part superior de l´avinguda de Sant
Ramon Nonat, entre el que actualment és Cardenal Reig i el passatge Madrona
de Piera.  Aquesta es va anar ampliant durant els anys diverses vegades. Val
a dir que, com veurem més endavant, la reutilització que l´any 1995 s´ha fet
del solar ha estat prou curiosa, amb l´obertura del carrer del Sena, paral.lel
als altres passatges."

cuarto:- ) y cambiando de tercio, he averiguado que las casas burguesas que se extienden por esta parte del barrio, entre ellas, las del pasaje Madrona Piera, se construyeron en el ensanche proyectado en el 1920, cuando Sants estaba cubierta de campos y entre ellos habia fábricas dedicadas a la construcciónque demandaba la ciudad, en aquel tiempo dedicada a levantar el recinto de la Expo Universal de Montjuic, por ejemplo, o las obras del metro transversal.  Y fueron proyectadas por MODEST FEU I ESTRADA.

quinto.- entonces que tienen que ver los esgrafiados con las casas o con la fábrica, pudiera ser la señal de identidad del arquitecto que modelo la calle, y quiso decorarla??

sexto.- la nave que aparece en la foto sacada del grupo de facebook de "les imatges retrospectives" corresponde con las que he fotografiado detrás de la valla?, las mias estan colocadas transversalmente a la de la foto publicada por duplicado más abajo,  y aunque parece que la situación en el mapa es la misma, podria ser que la nave principal fuera enderrocada para construir unos edificios modernos que hay actualmente dando fachada principal a la Travessera de les Corts.




foto del grup de facebook ("L´Hospitalet de Llobregat,
Imatges retrospectives d´una ciutat")





montaje propio donde se pueden ver
los edificos contiguos del pasaje
Madrona Piera, el detalle de la cesta,
y la fachada de la bóbila, desde la
Travessera i la calle Danubio.


Avui m´ha passat el Lluís un article sobre la urbanització dels carrers adjacents al de Sant Ramon Nonat i he trobat alguna resposta als dubtes, penjo link a sota.

seté.- sobre els motius decoratius de façana i tàpia de bòbila;

"El fet que els projectes de les zones adjacents a l´avinguda de Sant
Ramon Nonat estiguessin centrats en poques persones, i que aquestes
tendissin a prendre el mateixos arquitectes, ha donat una continuïtat
molt gran a la zona. Podem observar com els motius decoratius i
arquitectònics es van repetint arreu dels carrers (vegeu figura 4)."

vuité.- sobre la primera propietària i d´on ve el nom del carrer citat

"Per sobre del camí de la travessera i a l´oest de la riera Blanca, en el lloc
anomenat pla de Collblanc, es bastí al final del segle XIX un más conegut
per Cal Nena Cases (1896). El propietari era Miquel Piera i comprenia una
illa formada per l´actual carrer de Pintor Tapiró, el passatge Tapiró i el
carrer Cardenal Reig. L´any 1928 els béns foren repartits entre els seus fills.
La seva filla Madrona, que morí soltera, rebé la casa i una peça d´una mujada
i mitja. L´herència d´aquesta fou arrendada ja parcel.lada(19). "

Después de leer un libro de biblioteca sobre el patrimonio del barrio, he llegada a la conclusión de que iba por mal camino, y que la fábrica pudiera ser la fàbrica CARNE téxtil, y que las casas del passatge de Xile, pertenecen a la misma urbanización.
SOBRE ESTA ÚLTIMA ASEVERAVIÓN

BLOG REFERÉNCIA

SITUACIÓN EN "GOOGLE MAPS" DEL LUGAR


ARTICLE REFERÈNCIA A LA PART FINAL PASSAT PEL LLUÍS

dilluns, 26 de març del 2012

3º reunió plataforma "Aturem Eurovegas"

presentació del MANIFEST "Aturem Eurovegas", a la seu de Depana a Gràcia.

22-3-2012





A les 19.00 hores de la tarda s´ha presentat, per part de la plataforma "Aturem Eurovegas", constituida divendres dia 16 de març, el front opositor al macroprojecte
del Complexe de joc i residencial-lúdic al Delta del Llobregat, format per Entitats i partits polítics, d´esquerres principalment, amb Unió de Pagesos com a portanveu de taula en aquesta ocasió, amb el seu representant Lluís Parés, acompanyat del
representants de les comisions de Dinamització, Manifest i Divulgació, membres a la seva vegada de Entitats com SOS Delta, y WWF, i de Jose Garcia membre de l´entitat convocant aquesta vegada, les anteriors reunions es van fer a l´antic escorxador de Viladecans.

Tots encabits amablement  en el local de "Depana" (Defensa del Patrimoni Natural) del barri de Gràcia, al carrer Sant Salvador, amb la preséncia d´ents locals d´informació com són TV3, la SER, BTV, CatINFO, etc.

També en aquesta ocasió s´ha volgut sumar a l´acte, sense torn de paraula, el senyor Ricard Gomà, membre de l´Ajuntament de Barcelona, i simpatitzants amb diferents interessos sempre convergents amb la causa de la preservació dels interessos naturals i agraris del Delta, i com no, jo en nom del "Protegim el
Canal de la Infanta", la nostra pròpia plataforma de preservació del medi patrimonial
a l´Hospitalet, i més adient-ment del nostre tros de Canal afectat per l´ARE de la Remunta.

Primer s´ha llegit el Manifest Unitari definitiu, que paso a transcriure, fil per randa.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------

Plataforma Aturem Eurovegas - Salvem el Delta del Llobregat

Las entidades firmantes, antel los rumores e informaciones periodísticas sobre el proyecto llamado "Eurovegas" que el Gobierno de la Generalitat estaría negociando con el multimillonario norteamericano Sheldon Adelson (Las Vegas Sands Co.), consistente en construir un macro-complejo de juego y ocio, en el área metropolitana de Barcelona, muy probablemente en la zona agrícola del Delta del Llobregat.

MANIFIESTAN su oposición al mencionado proyecto por las siguientes razones:

*El Proyecto Eurovegas profundiza en un modelo de crecimiento económico basado en la especulación urbanística y financiera. El proyecto podria representar una de las mayores inversiones de la historia de Catalunya en este sentido, llevándonos a perpetuar un modelo que se encuentra entre las causas principales de la crisis económica que sufre nuestro país.

*Al contrario de lo que nos quieren hacer creer desde el Gobierno de la Generalitat, el negocio principal de Eurovegas será el juego, y no otros sectores como el de las convenciones. Según el informe anual de Las Vegas Sands (Annual Report 2010) (1), el 75% de los ingresos de la empresa provienen del juego en los casinos, mientras que los ingresos en hoteles, convenciones y otras no llegan al 25%.

*El negocio del juego y el modelo de ocio que comporta sólo genera beneficios a la multinacional implicada, sin aportar beneficios reales en los territorios cercanos ni a sus empresas. El Estado de Nevada, donde se encuentra Las Vegas, es el primero en tasas de paro y el tercero en criminalidad violenta de todos los EE.UU.

*el modelo de mega-casinos trae asociado inevitablemente graves efectos secundarios, como el aumento de la corrupción, las mafias, las drogas, la prostitución y las ludopatías. Reconocidos expertos en la materia (como Roberto Saviano) han alertado que Eurovegas supondrá un fuerte polo de atracción para la mafia internacional.

*Es poco creible que Eurovegas pueda aportar los 260.000 puestos de trabajo que se prometen. Según el informe anual de Las Vegas Sands Co. (Anual Report 2010) (1), los cuatro megacomplejos que tiene actualmente la compañia en el mundo, dan trabajo sólo a 36.000 personas. De hecho, todo el sector del turismo (hosteleria y restauración) en Catalunya ocupa a un máximo de 350.000 personas en las aproximadamente 500.000 camas hoteleras. Las cifras que se prometen por Eurovegas son, sencillamente, imposibles. Es lamentable como se está utilizando la desesperación de la población en paro para justificar socialmente este proyecto.

*La ubicación de Eurovegas en el Delta del Llobregat vulneraria la planificación urbanística y territorial que se ha desarrollado los últimos treinta años. El Baix Llobregat ha contribuido al desarrollo de Catalunya, aportando su territorio para ubicar las mayores infraestructuras de todo el país, y en cambio sufre los índices de paro más elevados y los últimos en renta familiar.

*La construcción de Eurovegas causaría graves impactos ambientales sobre todos los espacios naturales conservados en virtud de sus valores excepcionales, y que están protegidos según la legislación catalana y europea vigente. El proyecto porduciría una gran afectación en especies en riesgo de flora y fauna, especialmente aves, y sobre ecosistemas de protección prioritaria, ya fuera por afectación directa y/o por contaminación atmosférica, acústica o lumínica. No es posible desarrollar este proyecto sin vulnerar la legislación europea.

*En el acuífero situado bajo el Delta del Llobregat se almacena un volumen de agua equivalente al pantano de Sau, constituyendo una de las reservas más importantes de Catalunya, que evita durante las sequías recurrentes de nuestro país las restricciones en Barcelona y en su área metropolitana. Con el cambio climático cada vez más acentuado, resulta irresponsable pensar construir un complejo que sería un inmenso consumidor de agua dulce (campos de golf, hoteles,...) y afectaría la recarga del acuífero.

*Este tipo de instalaciones son enormes consumidoras de energía. Aumentar el consumo eléctrico nos aleja del necesario apagón de las centrales nucleares, y nos vuelve más dependientes del petróleo, formentando de manera irresponsable el cambio climático

*No nos podemos permitir perder el Parc Agrari, una de las tierras más fértiles del Mediterráneo al lado mismo de Barcelona. Es imprescindible para garantizar la seguridad alimentaria de la población y no empeorar la dependencia de las importaciones de alimentos del exterior para el consumo cotidiano.

*El secretismo con el que el Gobierno de Catalunya negocia con la empresa responsable del proyecto supone una actitud indigna de un gobierno democrático. Se está haciendo de espaldas al territorio y sin dar información veraz y contrastada a la ciudadania, ni a los y las representantes de los posibles ayuntamientos afectados.

*Satisfacer las exigencias de modificaciones legales a medida, en un tipo de subasta a la baja de deberes legales, sería una intolerable sumisión del Estado de Derecho, en un comportamiento propio de una "República bananera" al servicio de los intereses de una gran empresa multinacional. Las exenciones de impuestos y de contribución a la Seguridad Social que plantea el promotor son un insulto para los miles de pequeños empresarios y emprendedores que cada día luchan para llevar adelante unos negocios que aportan, conviene no olvidarlo, la mayoria de puestos de trabajo del país.

Nosotros, las entidades firmantes, consideramos que la implantación del macrocomplejo llamado Eurovegas representa un modelo de desarrollo insostenible, absolutamente opuesto a un modelo socioeconómico que contemple dos aspectos irrenunciables: satisfacer las necesidades sociales de trabajo, servicios público y bienestar, a la vez que se conserva el territorio para las generaciones futuras. Apostamos por desterrar la cultura de la economia especulativa y por fomentar la de la economia productiva y ecológicamente sostenible que es la única que será viable social y ambientalmente a largo plazo.

Por todo esto decimos; Eurovegas, !ni aquí ni en ninguna parte!

Catalunya, 21 de Marzo de 2012

Referencias

(1) http://files.shareholder.com/downloads/abea-242mde/1741393734x0x463572/818e9cdd-5760-42a9-9202-e18d7fe779b1/lvs_annual_report_-_2010.pdf


----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Després, el senyor Lluís Parés ha fet una crida, adreçada als partits d´Esquerra especialment,  a no desfer el treball ja consensuat al Delta, sobre la protecció del seu entorn com a Parc Natural i Agrari, que ja porta molt de bagatge al seu darrera,
i que sempre, inclús èpoques de molta mala maror, s´ha volgut recolçar des de
el costat dels pagesos del Prat, Sant Boi i Viladecans, como a lloc fora especulació.

A més ha plantejat el problema que suposarà, i que ha volgut resenyar, i si es veritat el que preveuen els enginyers agrícoles, que dintre de poc temps els aliments naturals no arribaràn a satisfer les necessitats mundials, i els recursos energétics també mancaràn, o sigui, que passarem gana per no preveure la preservació de les terres de conreu en tot el mon.

El torn de paraula donat als periodistes ha comptat amb mes de 10 preguntes, totes contestades pels portanveus de la plataforma, en relació al recolçament entre Entitats, els actes a partir d´ara, la comunicació amb l´altre plataforma de Madrid, l´Eurovegas NO, i el suport polític fins al moment.

La roda de premsa ha durat una horeta i al final Eva Yus, la encarregada de la Comisió de Divulgació, ha posat sobre la taula el calendari d´actes per després ja de Setmana Santa, la presentació del Manifest amb Entitats de recolçament en un altre acte el dia 18 d´abril, que es vol invitar a membres de la plataforma que va lluitar a l´Aragó per la no implantació del Casino del Monegros, i la gran manifestació per defensar la sobirania alimentaria el dia 21, dissabte, que sortirà des de la plaça Espanya cap a un lloc, encara per concretar, del Parc Agrari.

http://www.depana.org/public/


http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/eurovegas-requeriria-mes-100-expropiacions-sud-bcn-1577086


http://www.ecologistasenaccion.org/article22837.html