Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 18 de gener del 2020

parc Pla Armengol





Avui dia 17 de gener del 2020 hem fet visita del que s´ha fet al voltant de la finca Pla Armengol al barri del Baix Guinardó, una finca Noucentista, molt ben conservada, que es patrimoni del barri, juntament amb el Mas Guinardó i Can Garcini, totes tres cases de burgesos delS segles XVIII-XX, benestants barcelonins, metges, advocats i comerciants.  Dona gust veure com,  el que van ser cases adinerades, de burgesos que van encarregar construir les seves llars a arquitectes com  Adolf Florensa, encara es poden admirar rodejades dels seus jardins originals, una mica retallats per la urtbanització dels terrenys més propers.

història de la mà d´una de les lluitadores que va voler salvar el seu patrimoni pel Guinardó.
la Carme Martí.....

Una joia molt agradable de disfrutar que permet recòrrer, com ho feien aquelles gents de principi de segle, amb els seus carruatges, les seves terres, les seves idees deiroses de prosperitat en avanços mèdics, i les passejades per jardins romàntics en tardes de rememoració de records antics.  En el cas del Mas Pla i Armengol, la història parla d´un metge de l´Hospital de Sant Pau, que va voler comercialitzar a tot arreu uns medicaments paliatius de la gran malaltia de començaments segle XX, la tubercul.losi, I la seva filla, que va rescabalar el seu patrimoni en plena guerra i transició, i que tenia deria per comprar i guardar mobles antics amb tot el ser valor intacte.

museu visita.-

La lluita veïnal i històrica-patrimonial, no acaba aqui, aquesta endegada des del 2011, quan l´ultima propietaria la Sra. Nuria Pla va morir, havent deixat a l´Ajuntament la seva casa com a herència ja des del 1989, per gaudi decidit pel mateix consistori.  Al final i tras nombrossos litigis amb els familiars que volien quedar-se sobretot la quantitat de patrimoni museístic que es conserva a dins l´antic estudi mèdic, i que ara per ara ja es visitable en visita concertada, s´ha decidit, des del 2016 fer un parc i conservar recinte residencial, treient quadres i construccions sense valor, que treien espaï enjardinable i conreable.   I dic que no acaba aqui, perquè encara resta la lluita, més antiga encara, de restaurar Can Garcini, sembla que amb futur de residènica geriàtrica, això si, després de moltes altres lluites de veïns que la van salvar de la picota del Sr. Nuñez i Navarro, convençut a base de permuta de terrenys.

El centre cívic Mas Guinardó, i la seva història del 1714, ja va ser una realitat el 2011, gran real.litat, però mal feta, ja que reclama arranjaments  importants en l´actual.litat en temes d´instal.lacions i ampliacions per espaïs mal calculats.

Total, unes 3.600 hectàries de terreny ben aprofitat, amb museu de mobles antic incorporat, horts urbans llogats al veïnat, jardins i fonts decoratives, que donen valor a la nostra ciutat, tot enganxat al Torrent de llops, altre solar municipal que incorpora a la zona, centre cívic "artístic", camps de futbol del Martinenc i piscina esportiva municipal estiuenca, tot un luxe per un barri que poc pot pressumir d´espaï, però si de patrimoni viu.

projecte;

La passejada comença a dalt de tot del passeig de la Mare de Deu de Montserrat, a on tenia l´entrada l´antiga mansió noucentista, comprada pels metges Ravetllat //Pla i Armengol, a on es conserva la porta de ferro forjat, la tanca i la venus escultòrica rodejada de pilars flamígers, després d´un pati d´arribada de carruatges, que conserva també la seva quadra particular, tenim el cos principal de la casa, amb la seva porta original, i el seu gablet noucentista.







  



Els camins ens porten, envoltant l´edifici, a la part del darrera, enfonsada en el terreny, un veritable afegit monolític construit, de tres plantes, en uns 100 metres d´amplitud per 10 de fons, que era a on els investigadors treballaven amb el serum tret dels cavalls que creaven els anticossos i que feien servir per les seves metzines.  Tenim allà un altre pati enjardinat amb fonts, verenadors, i escultures, més maco que el de dalt.





Caminem per pistes amples, de dos metres d´ample, amb sorra i vorals de fusta, molt ben aplanats i protegits de baranes i esglaons de formigó.

Els jardins que envolten tota la resta d´espaïs, son amples, amb til.lers, plàtans d´indies, garrofers i alzines molt antigues, dos estancs romàntics a la part oest i un turonet enmirallat a la mateixa banda, completenla banda del carrer Cartagena, tot ple de romaní i plantes aromàtiques.



Per la part est, bones vistes de la Marina de Barcelona, i el contacte obert amb el Torrent de Llops, els horts urbans, molt extensos, i el Martinenc.


Noticies,




























































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































  

Avui dia 17 de gener del 2020 hem fet visita del que s´ha fet al voltant de la finca Pla Armengol al barri del Baix Guinardó, una finca Noucentista, molt ben conservada, que es patrimoni del barri, juntament amb el Mas Guinardó i Can Garcini, totes tres cases de burgesos benestants barcelonins, metges, advocats i comerciants.  Dona gust veure com,  el que van ser cases adinerades, de burgesos que van encarregar construir les seves llars a arquitectes com  Adolf Florensa, encara es poden admirar rodejades dels seus jardins originals, una mica retallats per la urtbanització dels terrenys més propers.
Una joia molt agradable de disfrutar que permet recòrrer, com ho feien aquelles gents de principi de segle, amb els seus carruatges, les seves terres, les seves idees deiroses de prosperitat en avanços mèdics, i les passejades per jardins romàntics en tardes de rememoració de records antics.  En el cas del Mas Pla i Armengol, la història parla d´un metge de l´Hospital de Sant Pau, que va voler comercialitzar a tot arreu uns medicaments paliatius de la gran malaltia de començaments segle XX, la tubercul.losi, la seva filla, que va rescabalar el seu patrimoni en plena guerra i transició, i que tenia deria per comprar i guardar mobles antics amb tot el ser valor intacte.
La lluita veïnal i històrica-patrimonial, no acaba aqui, aquesta endegada des del 2011, quan l´ultima propietaria la Sra. Nuria Pla va morir, havent deixat a l´Ajuntament la seva casa com a herència ja des del 1989, per gaudi decidit pel mateix consistori.  Al final i tras nombrossos litigis amb els familiars que volien quedar-se sobretot la quantitat de patrimoni museístic que es conserva a dins l´antic estudi mèdic, i que ara per ara ja es visitable en visita concertada, s´ha decidit, des del 2016 fer un parc i conservar recinte resindencial, treient quadres i construccions sense valor, que treien espaï enjardinable i conreable.   I dic que no acaba aqui, perquè encara resta la lluita, més antiga encara, de restaurar Can Garcini, sembla que amb futur de residènica geriàtrica, això si, després de moltes altres lluites de veïns que la van salvar de la picota del Sr. Nuñez i Navarro, aconvençut a base de permuta de terrenys.
El Mas Guinardó, i la seva història del 1714 ja va ser una realitat el 2011, gran realitat, però mal feta, ja que reclama arranjaments  importants en l´actual.litat en temes d´instal.lacions i ampliacions per espaïs mal calculats.
Total, unes 3.600 hectàries de terreny ben aprofitat, amb museu de mobles antic incorporat,
Horts urbans llogats al veïnat, jardins i fonts decoratives, que donen valor a la nostra ciutat, tot enganxat al torrent de llops, altre solar municipal que incorpora a la zona, centre cívic artístic, camps de futbol del Martinenc i piscina esportiva municipal estiuenca, tot un luxe per un barri que poc pot pressumir d´espaï, però si de patrimoni viu.



I











































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































 kkakaka

  

Avui dia 17 de gener del 2020 hem fet visita del que s´ha fet al voltant de la finca Pla Armengol al barri del Baix Guinardó, una finca Noucentista, molt ben conservada, que es patrimoni del barri, juntament amb el Mas Guinardó i Can Garcini, totes tres cases de burgesos benestants barcelonins, metges, advocats i comerciants.  Dona gust veure com,  el que van ser cases adinerades, de burgesos que van encarregar construir les seves llars a arquitectes com  Adolf Florensa, encara es poden admirar rodejades dels seus jardins originals, una mica retallats per la urtbanització dels terrenys més propers.
Una joia molt agradable de disfrutar que permet recòrrer, com ho feien aquelles gents de principi de segle, amb els seus carruatges, les seves terres, les seves idees deiroses de prosperitat en avanços mèdics, i les passejades per jardins romàntics en tardes de rememoració de records antics.  En el cas del Mas Pla i Armengol, la història parla d´un metge de l´Hospital de Sant Pau, que va voler comercialitzar a tot arreu uns medicaments paliatius de la gran malaltia de començaments segle XX, la tubercul.losi, la seva filla, que va rescabalar el seu patrimoni en plena guerra i transició, i que tenia deria per comprar i guardar mobles antics amb tot el ser valor intacte.
La lluita veïnal i històrica-patrimonial, no acaba aqui, aquesta endegada des del 2011, quan l´ultima propietaria la Sra. Nuria Pla va morir, havent deixat a l´Ajuntament la seva casa com a herència ja des del 1989, per gaudi decidit pel mateix consistori.  Al final i tras nombrossos litigis amb els familiars que volien quedar-se sobretot la quantitat de patrimoni museístic que es conserva a dins l´antic estudi mèdic, i que ara per ara ja es visitable en visita concertada, s´ha decidit, des del 2016 fer un parc i conservar recinte resindencial, treient quadres i construccions sense valor, que treien espaï enjardinable i conreable.   I dic que no acaba aqui, perquè encara resta la lluita, més antiga encara, de restaurar Can Garcini, sembla que amb futur de residènica geriàtrica, això si, després de moltes altres lluites de veïns que la van salvar de la picota del Sr. Nuñez i Navarro, aconvençut a base de permuta de terrenys.
El Mas Guinardó, i la seva història del 1714 ja va ser una realitat el 2011, gran realitat, però mal feta, ja que reclama arranjaments  importants en l´actual.litat en temes d´instal.lacions i ampliacions per espaïs mal calculats.
Total, unes 3.600 hectàries de terreny ben aprofitat, amb museu de mobles antic incorporat,
Horts urbans llogats al veïnat, jardins i fonts decoratives, que donen valor a la nostra ciutat, tot enganxat al torrent de llops, altre solar municipal que incorpora a la zona, centre cívic artístic, camps de futbol del Martinenc i piscina esportiva municipal estiuenca, tot un luxe per un barri que poc pot pressumir d´espaï, però si de patrimoni viu.



I















































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































diumenge, 12 de gener del 2020

lluita al voltant del CASTELL DE BELLVÍS



Durant moltíssim temps la gent de l´Hospitalet hem pensat que la gent de Collblanc-La Torrassa eren inmigrants murcians, en principi, després de totes les comunitats, que han fet la seva vida treballant a cavall entre Barcelona i la nostra ciutat, anant a primera hora del matí a prendre el tramvia al voltant del metro de Collblanc, antic territori tramviaire, o a l´altra banda del pont d´en Jordà, a baix el Samontà, lloc d´arribada de la linia transversal de metro des de la segona dècada del segle XX.

Hem pensat que eren veïns obrers, anarquistes i lluitadors, amb vivendes, construides els anys 30´s, des d´un petit origen humil, rodejat de fàbriques de vidre i bòbiles.

Però no, passà que l´any 2008, l´Ajuntament de l´Hospitalet, fent unes tasques de manteniment de la Casa de la Torrassa (Ronda de la Torrassa, 123-129), va descobrir que les parets de l´antic mas agrari, previ a la colonització industrial del tall samontanenc del límit amb Sants, tenia carreus i forma real de castell medieval, amagat i disimulat com a veritable mas amb sostre a dues aigues i torre, torre??, defensiva, qui s´havia d´imaginar que realment aquesta era una torre d´homenatge.




El castell de Bellvís podria haver estat un castell de termini i protecció del delta del Llobregat d´atacs pirates, situat a dalt del risc samontanenc del Baix Llobregat, que conserva encara la seva torre d´homenatge, i els seus carreus i torreons defensius, disimulats de reboc i sostre de mas agrícola, que durant molt de temps va ser propietat privada, parcel.lat en vivendes més petites, mÉs de sis al segle XX, i que ara va ser comprat per l´Ajuntament i resta protegit però sense catalogació definitiva de conservació.

Els primers propietaris es creu que es remonten al segle XII, de la familia nobiliaria Bellvís, el Pere i el Guillem, després al segle XVI, perdent la seva fisonomia de mas fortificat, passà a possessió dels senyors nobles d´Alòs, un dels seus descendents el Josep d´Alós i Ferrer, que el 1703 vivia a la masia de Santa Eulàlia llindant a l´ermita de Santa Eulàlia de Provençana (consulteu el blog de l´arxiu provençana.blogspot), i més tard al 1902 el castell i el seu territori fou comprat pels Srs Climent Mas i Romaní amb propietats a Sarrià, les seves torres van donar nom al barri de les Tres Torres (barritrestorres.blogsptot)

Des de llavors, enfrascats en lluïtes de patrimoni amb l´Ajuntament; presevació del tram del Canal de la Infanta pel territori hospitalenc, conservació de les masies de Cal Trabal a Bellvitge, superació del problema de l´encreuament de les vies pel centre de la ciutat i el seu soterrament, deteriorament de Can Rigalt a Pubilla Casas, enderrocament de casetes centenàries per tot el centre, projecte macro-urbanístic al territori de Cosmetoda, la bòbila del Centre de la ciutat, i per últim l´esfondrament i perdua de patrimoni al voltant de la fàbrica de Can Trinxet i Can Gras a Santa Eulàlia, que va despertar la consciència dels veïns de la Torrassa sobre el tema principal d´aquest article, entitats com "Perseu", el "CelH", "Can Trinxet Viu", "Defensem el Castell de Bellvís", "Salvem la zona agricoLHa", "La Saboga" i "No més blocs", es van posar en marxa per posar punt d´atenció per la seva conservació històrica, molts d´aquests grups els trobareu al voltant del perfil de twitter "patrimoniLH".

https://www.vilapress.cat/texto-diario/mostrar/1118208/preocupacion-patrimonio-historico-lhospitalet

Després del juny del 2018 van començar una sèrie de trobades a la plaça Espanyola del barri de la Torrassa, proposades pels propis veïns i destinades a públic general, amb jocs educatius per nens, trobades amb arqueòlegs i historiadors, passejades històriques, visites de patrimoni, ja que la plataforma endegada https://castelldebellvis.home.blog/ també vol salvaguardar els seguents elements patrimonials; Pont d’en Jordà, Antiga fàbrica SAS de mosaic hidràulic, Castell de Bellvís, Edifici del transformador i Parc de La Torrassa, per conscienciar en la defensa i salvaguarda del que  podria ser l´objecte patrimonial MÉS ANTIC conservat a la ciutat, apart de la possible trobada d´una domus romana al subsol de l´ermita de Santa Eulàlia, troballa que podria sobrepassar en antiguitat aquest fet.




Una encomiable activitat que ara el proper dissabte dia 11 de gener endega les seves accions pel només estrenat 2020, any de confecció de cartipàs PEPA de protecció a l´Hospitalet, de començament d´obres al voltant de la COSMETODA, que sense anar més lluny ha trobat fa uns dies les restes de l´antic polvorí soterrat de la fàbrica,  de trobada d´un refugi antiaeri als subsol de l´estació de Santa Eulàlia, etc., altres motius de reclamació patrimonial.

La ruta del dia 11, feta i observada pel que escriu i dos amics més, ha estat una trobada molt didàctica, amb més de 40 participants, que han escoltat amb atenció les explicacions dels nostres erudits guies, la ROSER I EL RAFAEL, una experta en història medieval, i l´altre veï de la Torrassa, molt implicat en el tema de la conservació patrimonial, que ens han parlat des de el començament a la pl. Espanyola, de fites com la de l´edifici Balcells, de Puig i Gairalt, les cases Borràs, de treballadors amb pati interior, de l´esglèsia i del centre Pimpinela de cultura, de la casa Boleda i del pont d´en Jordà.  Una jornada de crida de sinérgies i bones intencions al voltant de la valoració del CASTELL DE BELLVÍS, i de tot el patrimoni en perill que hi tenen a la seva petita part de l´Hospitalet.

Tot ha acabat amb un vermutet i una piulada conjunta de twits generosos al perfil @ElBellvis (Defensem el Castell de Bellvis)

https://www.vilapress.cat/texto-diario/mostrar/1195471/abandono-patrimonio-historico-hospitalet-indigna-vecinos

FOTOS TRETES DEL PERFIL DE TWITTER