Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 13 de juny de 2014

Santa Maria de Vallvidrera


Racons amagats de la nostra Barcelona, racons escrits i oblidats, racons emocionals i amb el veritable sentir del passat, que encara podem visitar en alguna escapada i que de veritat haurien ser el destí de les nostres passes, de les nostres recerques de temps lliure.


Sempre ho he dit, no sé si hi haurà al món una altra ciutat com la nostra, amb tants racons que en el seu dia van ser escenaris protagonistes de veritables històries complexes dignes d´omplir planes de diaris i llibres, i que ara ja no figuren en la nostra memòria col·lectiva present, tan sols ens serveixen per continuar avançant cap a un futur no-escrit que mai sabem on ens portarà.


Els historiadors estem per posar en relleu aquests fets, fer que no s´oblidin, donar  de la seva inscripció en la nostra memòria passada, i rescabalar el seu dret a dir que són origen de les nostres desgràcies o avenços.


Entre aquells racons que veritablement criden, una vegada posats en tinta, la nostra atenció, són aquells que estan situats en llocs molt amagats, plens veritablement de records, com passa amb el cementiri amagat de Sarrià, que va ser construït entre cases i en terrenys cedits per un ric burgès, i que encara viu, darrera una tàpia que evita la vista d´un escenari literari, el llibre "Marina" del sr. Zafón està ambientat en el seu interior.

"Una vez hayas cruzado la Vía Augusta, sigue por la calle de l’Hort de la Vila a la altura de la entrada de los FGC de Sarrià. Cuando llegues a la calle Anglí, gira a tu derecha y sigue en sentido descendiente. Gira hacia la calle de Pau Alcover y sigue hacia adelante. Una vez llegues a la calle Doctor Roux, gira a la izquierda, y ahí es donde debes demostrar tu pericia para adivinar por dónde debes seguir para llegar a la puerta de acceso al cementerio, ya que se encuentra en medio de modernos edificios, rodeados de zonas ajardinadas de acceso privado, que seguro te despistarán. El único cartel indicativo lo encontrarás en la misma puerta de entrada." 

Copiat del blog de la Conxita Piñero;
http://barcelonasightseeing.blogspot.com.es/2013/07/por-el-nucleo-antiguo-del-barrio-de.html

També hi ha racons que, posats a la vista de tothom, no diuen la història que veritablement amaguen a la vista de tothom. Això passa amb el carrer Balmes, al seu tram d´encreuament amb Gran Via, que amaga un dels escenaris més luctuosos de la nostra història tràgica, la mort d´en Francesc Layret, o l´encreuament de Gran Via amb Girona, a on va ser atropellat Antoni Gaudí.


Però el que ara em mou a escriure´s fer una glossa del racó més amagat de Collserola, un racó amb molts records de la gent de Vallvidrera, els "Llebrencs".







Un racó bucòlic, situat en la fondalada del turó de l´Espinagosa, una mica més amunt alta del pantà de Vallvidrera, amb Vil·la Joana ensenyorint.se de les vistes i amb les planes famoses dels berenadors de l´àrea de lleure de Santa Maria i les Planes.


Lloc de pa de bandolers com "Panxampla", de francesos, durant la Guerra del 1808, d´anarquistes que van ser afusellats al peu del seu cementiri.


Lloc de possessió feudal de vell entubi, igual que la seva veïna de Santa Creu d´Olorda de la mateixa edat, principis del segle XI.


Parlo de l´església de Santa Maria, centre de vida de la gent de Vallvidrera, per on, després de pujar fins al rètol de "ja hi som", des de l´altra banda de la muntanya, baixen per delectar-se amb les aigües de la font de Santa Bàrbara, passant, de pas, per la de Sant Ramón, que baixa directament a cercar la pujada al centre d´Interpretació del parc.


Lloc de secrets i d´amorios, de vida tranquil·la al raser dels versos de mossèn Cinto, i d´obres i soroll de grans obres hidràuliques, i de turistes curiosos que volen arribar al gran pantà de Sarrià aprofitant el "Mina-Grott".


http://eltranvia48.blogspot.com.es/2012/02/el-mina-grott-la-semilla-de-la-gran.html


Imagino el jovent de "Mas Sauró" jugant a la riera del pantà mentre sonen les campanes de l´església els diumenges, o els dies de difunt, ben protegits de la vista dels viatgers a llom del cavall o la tartana que ve de Sant Cugat, i que abans d´arribar al lloc on van assassinar les monges durant l´anarquisme, van fent vall anant cap al cim del Tibidabo, a on encara no han acabat d´aixecar del temple del Sagrat Cor ideat pel Sr. Sagnier, arquitecte insigne.


Una vegada assedegats per l´enrenou, una pujada salvatge cap a la Budellera a fer un most d´aigua amb propietats, i de cap avall una altra vegada a cercar la companyia dels veïns, que fan camí pel camí de mont d´Orsà en aquelles hores, per veure com inauguren el tramvia que farà el prodigi de portar Barcelona a dalt la muntanya, com havia proveït el famós metge dr. Andreu, que s´ha gastat els quartos, seus i d´un burgesos amic seus, remuntant amb enginys mecànics la muntanya des del carrer Balmes, posant en actiu hotels, i cases de bon-estança, parcs d´atraccions i casinos pels rics propietaris tèxtils de la capital.


I una altra vegada el prodigi fet, un racó amagat, torna a ser posat en passat per donar pas a un altre conte meravellós d´aquesta ciutat nostra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

pots deixar el teu comentari si vols!!