EL 15-M REACCIÓ EN CONTRA DE L´ESPECULACIÓ
La primera vegada que vaig escoltar de boca d´un company de feina que
s´havia agafat un deute per 40 anys de més de 1.000 € cada mes, quasibé
en dona un patatús, això no se m´hagués passat pel cap fa 10 anys!!, però
el que no savia es que els temps havien canviat massa ràpid, i així estavem
empenyats per tenir més del que podiem, i amb la sensació que ens mereixiem
allò, i la realitat era que, i així ho sabem els de 40 o més i els nostres pares,
que la vida de l´obrer es fer equilibris per arribar a final de mes, i que tot
pagament innecesari s´ha d´estalviar, ....temps als quals reciclar era agafar una
ampolla de vidre usada i anar al colmat a tornar a omplir-la d´oli, llet, o
vi, .... o les vacances era agafar el cotxe (el que el tenia), i anar al poble del
pare a viure amb els parents un mes a l´any, o aprofitar la roba dels germans,
o fer punt per tenir roba nova, aquesta vida es la nostra abans i sempre.
Però la realitat era, el maig del 2011, que uns banquers, farts de diners, havien
invertit en obra i la vaca s´estava esgotant, amb uns presteces demanats a
Europa per construir que no podiem tornar.
el 15-M, va ser la primera reacció veritable en contra d´aquest procés i la
gent es va llençar al carrer de forma massiva per recolçar als Indignats que
treien cap i es presentaven a les places públiques de tota Europa per dir,
BASTA JA!!
EL MEU RECORD DEL COMENÇAMENT DEL MOVIMENT.-
Doncs bé, va ser un matí, quan vaig arribar a plaça Catalunya i vaig veure,
per primer cop, aquella gent, jove la majoria, que estava fent rotllanes i
parlant entre ells, mesclada amb altres majors, que donaven la seva opinió
amb ulls d´Indignació i amb sensació de alleugiment al seu rostre, parlaven
de tot una mica, que si dels polítics, tant catalans com espanyols, dels deutes
de cadascú, dels bancs, dels financers, de les empreses i els empresaris que
estaven acomiadant sense aturada, dels escàndols i els fiascos fets amb els
nostres diners, i ho feien intentant buscar explicacions i solucions a mig
termini, amb ganes de posar-se de mans al treball.
L´organització del lloc em va agradar moltíssim, jo soc interiorista i aquelles
tendes al cespet, rodejades de pancartes, i tendals d´avituallament, normalment
abastides per mares-cuineres-indignades-voluntàries, era tot un exemple,
comissons per altra banda, de difussió, d´idees per parlar a l´assamblea de nit,
de coordinació entre grups, formaven un poble, que com més tard es va
demostrar, es constituien en establiments tancats autogestionats, però oberts
a tothom, pensats per perdurar en el temps.
La meva vida Indignada va començar aquell dia, i ara mateix està empenyada
amb els grups, ben constituits, que van agafar exemple d´aquella idea llençada
per "Democracia Real Ya" a tota Espanya, i que ara, per barris, pobles i ciutats
fa difussió de les idees que les assembles dels Indignats han deixat als nostres
caps, i diria que també al cor.
LA MEVA HISTÒRIA AL 15-M ES DE COL.LABORACIÓ REAL.-
Jo vaig ésser a plaça Catalunya la nit després que van foragitar la gent de dins
per netejar-la, amb l´excusa d´evitar alderulls amb motiu d´un esdeveniment
esportiu que, realment, no va provocar problemes, com així van propiciar els
mateixos Indignats, tots aquella nit amb les mans blanques cridant contra la
no-violéncia, incidents molt greus amb els mossos que van posar en Felip
Puig, fa poc escollit conseller d´Interior, en l´ull de l´huracà de la protesta.
Fent soroll amb les claus o la olla a les nou per cridar l´atenció dels polítics,
després a les assamblea del centre de l´Hospitalet, participant i aportant medis,
als que dormien cada nit davant de l´Ajuntament de la meva ciutat, amb els
Indignats de Can Baró, a l´estiu, i per fi amb plataformes i assemblees con las
Pah-s i les de refús als tancaments dels CAP-s de Barcelona (la Guineueta, la
Creu Roja del Dos de Maig), i de l´Hospitalet (el CAP de Bellvitge), i els
projectes especulatius com "Aturem Eurovegas" i "Protegim el Canal de la
Infanta", que essent el principal ara mateix per mi, vol conservar un record
patrimonial molt important per la història de L´Hospitalet, contra la confecció
d´un projecte especulatiu que ara mateix no té cap sentit.
També vaig ésser el dia de suport des de tota Catalunya contra el desallotjament
de Sol a l´estiu, a la mani del 19-J, fent soroll el dia que es va constituir
l´Ajuntament de L´Hospitalet amb la entrade de dos regidors de Plataforma
pel Canvi, a Cornellà el dia que va parla a la plaça Catalunya de la ciutat
del Baix l´Arcadi Oliveres, quina llicó maco!!, etc.
Porto la placa a la meva jaqueta i no m´avergonyeixo, ni quan trobi feina i
no pugui participar a les accions del 15-M, em treure del cap que si volem
fer una vida digna, hem de canviar això, treure el poder als especuladors i
malbaratadors, i donar oportunitats a tothom honestament, perquè
puguem exercir el principal dels nostres drets, el de la vida i el treball.
Quan al maig del 2011 vaig assabentar-me que hi havia gent acampada a la
plaça Catalunya que reclamava canvis en la política espanyola a pocs dies
de les eleccions generals, jo ja portava uns anys amb futur incert de treball
i moltes mostres de vides alienes que estaven començant a sofrir a la seva
pell les causes d´una Crisi immobiliaria que ens havia fet passar de ser rics
anònims, a titelles en mans dels poders fàctics.
Ja no podia estalviar, ni pensar en comprar res que suposes un malbaratament
excessiu, ni trobar ofertes adecuades a les meves característiques professionals,
ni pensar en fer vacances a la costa, ni...., i la gent de la meva barriada, no
podia trobar treball a l´acavar uns estudis que tant d´esforç havien costat,
ni pagar la hipoteca cada mes i menjar a la vegada, ni operar-se en una data
no massa llunyana a la sanitat pública, ni pagar festes d´aniversari als nens,
ni sopar cada cap de setmana un dia fora de casa.
Els bancs eren els principals responsables, els amos dels nostres estalvis,
de les nostres nòmines i de les nostres hipoteques, jo no tinc fills i tampoc
comptes amb el banc, i d´això me n´alegro!!, porto 16 anys casat i m´ha
donat temps de pagar el pis, però gent més jove que jo i altres que han vingut
a Espanya cercant una oportunitat, no tenien tanta sort.La primera vegada que vaig escoltar de boca d´un company de feina que
s´havia agafat un deute per 40 anys de més de 1.000 € cada mes, quasibé
en dona un patatús, això no se m´hagués passat pel cap fa 10 anys!!, però
el que no savia es que els temps havien canviat massa ràpid, i així estavem
empenyats per tenir més del que podiem, i amb la sensació que ens mereixiem
allò, i la realitat era que, i així ho sabem els de 40 o més i els nostres pares,
que la vida de l´obrer es fer equilibris per arribar a final de mes, i que tot
pagament innecesari s´ha d´estalviar, ....temps als quals reciclar era agafar una
ampolla de vidre usada i anar al colmat a tornar a omplir-la d´oli, llet, o
vi, .... o les vacances era agafar el cotxe (el que el tenia), i anar al poble del
pare a viure amb els parents un mes a l´any, o aprofitar la roba dels germans,
o fer punt per tenir roba nova, aquesta vida es la nostra abans i sempre.
Però la realitat era, el maig del 2011, que uns banquers, farts de diners, havien
invertit en obra i la vaca s´estava esgotant, amb uns presteces demanats a
Europa per construir que no podiem tornar.
el 15-M, va ser la primera reacció veritable en contra d´aquest procés i la
gent es va llençar al carrer de forma massiva per recolçar als Indignats que
treien cap i es presentaven a les places públiques de tota Europa per dir,
BASTA JA!!
fotos de la plaça de Catalunya els primers dies del moviment
EL MEU RECORD DEL COMENÇAMENT DEL MOVIMENT.-
Doncs bé, va ser un matí, quan vaig arribar a plaça Catalunya i vaig veure,
per primer cop, aquella gent, jove la majoria, que estava fent rotllanes i
parlant entre ells, mesclada amb altres majors, que donaven la seva opinió
amb ulls d´Indignació i amb sensació de alleugiment al seu rostre, parlaven
de tot una mica, que si dels polítics, tant catalans com espanyols, dels deutes
de cadascú, dels bancs, dels financers, de les empreses i els empresaris que
estaven acomiadant sense aturada, dels escàndols i els fiascos fets amb els
nostres diners, i ho feien intentant buscar explicacions i solucions a mig
termini, amb ganes de posar-se de mans al treball.
L´organització del lloc em va agradar moltíssim, jo soc interiorista i aquelles
tendes al cespet, rodejades de pancartes, i tendals d´avituallament, normalment
abastides per mares-cuineres-indignades-voluntàries, era tot un exemple,
comissons per altra banda, de difussió, d´idees per parlar a l´assamblea de nit,
de coordinació entre grups, formaven un poble, que com més tard es va
demostrar, es constituien en establiments tancats autogestionats, però oberts
a tothom, pensats per perdurar en el temps.
La meva vida Indignada va començar aquell dia, i ara mateix està empenyada
amb els grups, ben constituits, que van agafar exemple d´aquella idea llençada
per "Democracia Real Ya" a tota Espanya, i que ara, per barris, pobles i ciutats
fa difussió de les idees que les assembles dels Indignats han deixat als nostres
caps, i diria que també al cor.
19-J
19- J a la plaça d´Espanya
foto cedida per una companya del moviment que ara no recordo el nom
el dia de la protesta en contra de la constitució de l´Ajuntament
de L´Hospitalet de Llobregat
assemblea de Can Vidalet- Pubilla
LA MEVA HISTÒRIA AL 15-M ES DE COL.LABORACIÓ REAL.-
Jo vaig ésser a plaça Catalunya la nit després que van foragitar la gent de dins
per netejar-la, amb l´excusa d´evitar alderulls amb motiu d´un esdeveniment
esportiu que, realment, no va provocar problemes, com així van propiciar els
mateixos Indignats, tots aquella nit amb les mans blanques cridant contra la
no-violéncia, incidents molt greus amb els mossos que van posar en Felip
Puig, fa poc escollit conseller d´Interior, en l´ull de l´huracà de la protesta.
Fent soroll amb les claus o la olla a les nou per cridar l´atenció dels polítics,
després a les assamblea del centre de l´Hospitalet, participant i aportant medis,
als que dormien cada nit davant de l´Ajuntament de la meva ciutat, amb els
Indignats de Can Baró, a l´estiu, i per fi amb plataformes i assemblees con las
Pah-s i les de refús als tancaments dels CAP-s de Barcelona (la Guineueta, la
Creu Roja del Dos de Maig), i de l´Hospitalet (el CAP de Bellvitge), i els
projectes especulatius com "Aturem Eurovegas" i "Protegim el Canal de la
Infanta", que essent el principal ara mateix per mi, vol conservar un record
patrimonial molt important per la història de L´Hospitalet, contra la confecció
d´un projecte especulatiu que ara mateix no té cap sentit.
També vaig ésser el dia de suport des de tota Catalunya contra el desallotjament
de Sol a l´estiu, a la mani del 19-J, fent soroll el dia que es va constituir
l´Ajuntament de L´Hospitalet amb la entrade de dos regidors de Plataforma
pel Canvi, a Cornellà el dia que va parla a la plaça Catalunya de la ciutat
del Baix l´Arcadi Oliveres, quina llicó maco!!, etc.
Porto la placa a la meva jaqueta i no m´avergonyeixo, ni quan trobi feina i
no pugui participar a les accions del 15-M, em treure del cap que si volem
fer una vida digna, hem de canviar això, treure el poder als especuladors i
malbaratadors, i donar oportunitats a tothom honestament, perquè
puguem exercir el principal dels nostres drets, el de la vida i el treball.
plaça Catalunya al maig del 2011
protesta davant l´Ajuntament de l´H durant constitució ple
arribada columna del 19-J a plaça Catalunya
