visita a la torre de l´amo de Viladomiu Nou

Viladomiu Nou, la gran colònia de Gironella, que va crèixer fins els 80`s a reser de l´èxit del seu fil de cotó i dels seus llençols i camises.

La colònia que encara perdura el seu gran encert d´haver fet un grup humà de treballadors que encara s´estimen el seu lloc de treball i vida, i és que molts d´aquells encara hi viuen, després que amb els deutes que l´amo va deixar en els seus darrers sous, van poder disposar de les seves cases per preus molt asequibles a canvi.

Cal Viladomiu, a reser del riu, a sota de la seva predecesora Viladomiu Vell, la de l´amo Tomàs, i ella amb propietaris amb nom de Jacint i Josep i Marc, fills d´aquell.

La del teatre, la que tenia escola bressol, escola per treballadors, economat, esglèsia, casa de monjes i que podia presumir que tohom que volia podia feinejar i tenir cura dels seus en una casa pròpia.

ESGLÈSIA 1900

 

La torre del que va ser el seu amo, el senyor Marc, es una casa de dos pisos, amb cotxera i dependencies de servei a la planta baixa, uns baixos sota terra coberts amb volta catalana que van servir de carbonera, i una escala principal que pujava fins al rebedor de la part superior rodejat de totes les cambres nobles, la cuina i la sala de planxa, amb escala de fusta propia per separar servei dels accesos privats dels amos.

Com a culminació de la construcció tenim gal.leria ampla de cara al sud, i un terrat amb mirador al que s´accedeix per una escala de ferro forjat.

Façada de pedra i totxo, finestrals amb perfil acabat amb totxo decoratiu i pedra sorrrenca decorada en la façana principal, sostre de fusta de teix, a quatre cobertes, amb teula i mirador merlat de totxo i balconada generosa, galeria porticada de finestrons de fusta.  Escales de pedra amb terres de pavés hidràulic, menys en la de pujada la terrat.  Sostres alts i ventilats, lavabos amb aigua corrent i aixetes daurades, paper pintat a les parets i vidres a les portes del rebedor.  Cuina econòmica, rentador de marbre i escala de servei de cargol en fusta.

FAÇANA PRINC. NORD

DETALL FAÇANA EST

FAÇANA OEST

FAÇANA EST

GALERIA

MENJADOR 1ª PLANTA

MOBLE MENJADOR DETALL

DORMITORIO PRINCIPAL

LAVABO

Tot un luxe que va rebre bisbes i visitants en dies d´estiu i visites esporàdiques als directors de la fàbrica, algun cotxe de luxe, i senyors i senyores d´altres temps més favorables per l´economia catalana.

repàs al patrimoni del Baix Llobregat en excursió i visita guiada

El passat dia 26 de març vaig proposar una excursió pel meu Baix, que tant anyoro, i que volia fer un repàs del patrimoni més important de tres municipis de la comarca,  més el meu L´H, que no és del Baix Llobregat però si del Barcelonés.  Els municipis visitats van ser; Cornellà, Sant Joan Despí i Esplugues.

La visita començava amb una visita guiada feta al MUSEU DE LES AIGUES DE CORNELLÀ, el mateix dia de celebració de la Setmana de l´Aigua, propiciada pels amables organitzadors i dinamitzadors del museu, que aquell dia tenien per davant una feinada matinera, però que no van badar per oferir-nos aquesta activitat feta a mida, i després resseguia les restes de patrimoni al voltant de la linia marcada per les vies del TRAMBAIX per aquells indrets.

Com deia jo a la ruta programada.....

"En aquesta ocasió tornem al meu Baix, al municipi lligat al fluir de l´aigua del LLobregat, ....

Visitarem la Casa de l´Aigua de Cornellà, i el seu patrimoni guardat (referent a les bombes que impolsaven les aigues del Llobregat fins a dalt la muntanya), i tot el patrimoni que guarden en relació a la protecció de la biodiversitat del riu,

Després farem record patrimonial al pas per 4 municipis de la banda esquerra del Llobregat. A la tornada agafarem el TRAMVIA DEL BAIX I farem visita a:

-el parc de la Infanta a Cornellà i la casa Camprubi de l´insigne arq. Josep Jujol, 

-Can Negre a Sant Joan Despí, obra també de Jujol i joia de Sant Joan Despí.

-el centre històric medieval d´Esplugues, us sorprendrà pels qui no coneixeu la ciutat, teniu esglèsies, artistes famosos i masies maquísimes.

-i a la fi rendirem visita a l´Hospitalet, i a la maca història de Can Rigalt, envoltada de barraques i rieres antigament, masia noble i pagesa, víctima de l´especulació, reclamació de l´associació de veïns del barri de Pubilla Cases i frontera entre dos barris antagònics però complementaris, història desafortunada pels que vivim a L´H,

Tornada sobre les 17.00 hores des de l´estació de Pubilla Cases a la linia 5."

Vaig acabar el meu torn de treball, vaig pujar a casa, vaig despertar la dona, fer els bocatas pel most del migdia, i fresquets i amb el ticket T-10 a la butxaca vam sortir d´Horta per veure que ens deparava la jornada.

El resum es que va ser una caminada molt maca, marcada pel Sol i les ganes de descobrir el que anaven passant al pas de passejada i viatge de tramvia, pels meus companys aquell dia, que tot sia dit de pas, no coneixien en la seva gran majoria el que els hi esperava.

La visita al museu va deixar que fés fotos a les meves estimades màquines de vapor (burres) com aquestes, algunes preparades per produïr electricitat pels pous de bombament, estem al 1909, i altres per impulsar l´aigua a gran distància cap a una alçada de més de 300 metres sobre el nivell del mar.

La passejada de després va començar per CAN CAMPRUBI, una de les cases que Josep Maria Jujol va fer al Baix, en aquesta ocasió al terme de Cornellà, i que ara resta integrada al centre del Parc de la Infanta.

Després vam passar per CAN NEGRE, la joia més maca de tot el Baix, una masia de camp reconvertida en casalot modernista pel mateix Jujol (https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Negre), i que aquell mateix dia era visitada per la seva gent del Centre Cívic Can Negre, (últim diumenge de mes per 6 euros). (http://www.sjdespi.net/wca/la-ciutat-temes/cultura/centre-jujol-can-negre-escola-dart).


Després vam fer el most de migdia cap allà les 15.00 hores al davant de la "CASA DELS OUS" (TORRE DE LA CREU), la casa que primer va fer Jujol a Sant Joan Despí, i que era una casa per llogar, i una altra just a l´altra banda, per la seva tieta.

A la tarda la ruta va pujar en TRAM cap a Esplugues, per passejar pel C. MONTSERRAT, i arribar a l´esglèsia de la Magdalena, camí que també va sorprendre als meus companys de viatge, 

Ja per acabar van agafar el tramvia a la parada de Pont d´Esplugues i vam baixar fins a Pubilla Cases (Can Rigalt), per parlar de la disortada història de la masia neoclàssica, cassalot, que està lluitant l´Ajuntament de L´H per fer la porta Nord de la ciutat, i els veïns del barri per posar algún tipus de servei comunitari i equipament, del qual Pubilla Cases està mancat.  Mentre la casa se´ns cau pedra a pedra, mala sort!!.

Us deixo un record gràfic de la sortida, que haig d´agraïr a la Pilar Gregorio, fotografa de mena, que s´ho fa la mar de bé amb la seva meravellosa càmera-mòbil i que es curra montatges com aquest...

GRÀCIES PILAR.

https://www.magisto.com/album/video/Oic4RloOE1k-Pj0EDmEwCX19?l=vswi&o=w&c=e&et=1&t=MCdZMRQUDgocNGA6IABSBDcnBCoQEE0HClIMNlxzCEZmUgV0R2oJS2JYDHNGdQJfZwtFbxJ3Aks2AgwgEiNZETVSDHAXJgJH

robatoris de Perot lo Lladre 2017

deia Perot Rocaguinarda, que atracava i robava els viatgers de bossa plena en nom dels que també en tenien pela per guardar.

Quan baixava a ciutat, venia a amagar-se dels seus captors a la casa del baró de Maldà, que hi vivia a on son ara les galeries comercials de la plaça del Pí, i a on encara podem visitar l´entrada del que era el seu cau de lladre, el passatge que porta el seu nom passat a l´argot popular com a Perot lo lladre.

Perot Rocaguinarda, "lo lladre" a partir d´ara, era admirat, per canalla i gent del poble, i per aquesta raó va arribar a conéixer el Cervantes, que va venir a Barcelona expressament per coneixer-lo, i així es va entrevistar amb ell....

nota del diari "La Torre, Nació Digital", diari de Terrassa (15-12-2015)

"En la segona part del Quijote de la Mancha, en el capítol LX en què es parla «De lo que sucedió a Don Quijote yendo a Barcelona», Cervantes descriu fets reals, mentre que la resta de la seva obra és pura ficció. El Quixot anant de l’Aragó en direcció a Barcelona topà amb la partida de "Roque Guinart". El van fer presoner durant tres dies.

«Luego Roque Guinart conoció que la enfermedad de don Quijote tocaba más en locura que en valentía, y, aunque algunas veces le había oído nombrar, nunca tuvo por verdad sus hechos, ni se pudo persuadir a que semejante humor reinase en corazón de hombre; y holgóse en estremo de haberle encontrado, para tocar de cerca lo que de lejos dél había oído».

Cervantes era coneixedor de la realitat social i històrica d'aquella època i de la popularitat d’en Perot lo Lladre. Aquest va publicar la segona part del Quixot el 1615. Per les descripcions del paisatge i de Barcelona és possible que Miguel de Cervantes fes el camí personalment.

Els estudiosos del pas del Quixot per terres catalanes especulen que la trobada de l'hidalgo amb el bandoler podria haver-se produït al camí ral de Manresa a Barcelona, en plena serralada de Sant Llorenç".

També se l´acusa a ell, al "Capablanca" i al "Serrallonga", d´haver cavat el passadís que des de la torre Figuerola, del poble de Sant Genís al nord de Barcelona, arribava fins el centre de l´antiga ciutat enmurallada.

També va ser inspiració per construïr un gegantó que cada 23 de març, per festes de Sant Josep Oriol, encara surt a atracar els locals del barri gòtic i repartir "duros de xocolata" com a botí, a tota la canalla que vol fer li companyia.

AIXÍ QUE CANTEU I BALLEU PERQUÉ;....

"PASSEJANT PER CIUTAT VELLA

VAIG CONÈIXER UN BANDOLER

QUE PEROT LLADRE ES DEIA

EN PEROT LO BANDOLER...."

MONEDES DE 20 RALS QUE LLENÇA EL PEROT PEL GÓTIC!!

 

CAPELLA DE SANT JOSEP ORIOL
homenatjat també aquesta setmana
El Sant que volava i guaria dels mals
anomenat "dr. Pa i Aigua"
i que té passat realment humà i de poble

toma de Sant Josep al terra de la seva capella
a on originalment va ser enterrat el 1702
beatificat el 1806 i canonitzar el 1909

crèdits de luxe:

-FELICITATS ALS ORGANITZADORS, ELS GEGANTERS DEL PI, que fan la sortida explicant anècdotes històriques a cada portada de comerç que visiten, curioses i entenedores pels nens que els hi acompanyen, ben "sonats", per la seva meravellosa banda de gralles, i amb un valent, que segur que és el que més disfruta, i que fa ballar el gegantó.

-SORPRESA D´UN DELS COMERÇOS VISITATS, EL LLUIS DE LA XURRERIA DEL BARRI, que participa finançant el repartiment de duros, i que cada matí veig passar a dos quarts de set, cap al seu comerç i que no sabia que era tan eixerit.  Ell a la seva xurre del carrer Banys Nous, i jo al meu hotel al C. Boqueria.

GRÀCIES A TOTS per una festa de record històric tan ben feta, i que cada any poder tornar a disfrutar.

1ª sortida de l´aigua amb l´Arxiu de Roquetes Nou Barris

antigues rieres, ara convertides en cloaques tapades
 que abans discorrien a cel obert
plenes d´aigua en època de pluja....
humides,
produïnt avingudes devastadores
temides i separadores de nuclis habitats
 naturals i agrestes
salvatges i vertebradores de ciutat
buscant el mar
buscant sortida
ara el progrés us aparta
però sabeu que abans tenieu el poder
a les vostres perilloses mans.

Avui hem fet repàs del secret amagat que hi té la història de l´aigua que envolta a la serra de Collserola, en la seva part més propera a les rieres de Sant Andreu, Canyelles, torrent d´en Tissó i torrent de Campanyà.

Hem trobat mines d´aigua que agafaven aigues de les filtracions de pluja en el camí que hem fet, i que conduïdes en profunditat mitjançant camins artificials subterranis, construíts a base de peces de ceràmica i molt de treball dels manobres, portaven l´aigua de Collserola fins a pobles d´aquells temps
com Sant Andreu, en la vall de Canyelles, la qual font de Canyelles antiga era aprofitada per donar de veure a la gent de Sant Andreu a prop del seu nucli més antic.

També hem trobat dipòsits d´aigua i basses, com les de Can Masdeu, que pot enmagatzemar fins a 5.400 m3 d´aigua per regar les antigues terres de conreu, a més dels dipòsits de bombament d´aigues del Ter a Roquetes, al costat del castell de Torre Baró, i el que n´hi ha per sobre del c. Llobera.

Antics aqueductes, com el del Tres Ulls, famós e imponent en altres temps al perfil dels barris de Roquetes i Trinitat, i que servia les conduccions de l´estació d´aigua de la Trinitat Vella.  Aquest volia portar aigua a la part nord de la ciutat a començaments segle XX, era una aqueducte de pedra i totxo amb un pendent pronunciat, que elevava l´aigua fins una alçada de 125 metres, per aprofitar la força de la gravetat en el servei de fer arribar aigua fins a una distància de 3 kms. a Vallcarca.  Tot servit amb la bona aigua de Montcada bombada amb les màquines de vapor de l´estació que hi havia al costat de la Meridiana, i que encara es conserva, i estàn obertes i museitzades pel públic.

El pont del Tres Ull es a sota terra guardat, intacte, com un fòsil, esperant que un futur el rescavali per a gaudi de l´espectador amant del patrimoni i del nostre passat conservat.  Un pont imponent, de més de 5 metres d´alçada, que va ser colgat per una feixa argil.losa inmensa i que l´amaga en le camí que baixa del restaurant "el Cordero", fins a la Trinitat.

També vam poder gaudir de les fonts antigues a cel obert que amaga la serra, com la vella de Canyelles, en el fons de la seva riera, a broc baix i tancament de pedra enllucida.

Les rieres, com diria el meu amic Juanjo, mestre arquitecte a Colombia, van configurar carrers a la ciutat, i en aquest cas, el parc Central en correspondència amb la riera de Sant Andreu, i el de la Guineueta amb la de Canyelles, són un exemple, així com el c. Rio de Janeiro.

Els nostres guies en aquesta ocassió han tornat a ser la gent de l´Arxiu de Roquetes Nou Barris, que tenen algunes idees per posar en valor la presència d´aquestes troballes, i confeccionar un entorn digne pel seu gaudi general;  com per exemple, aprofitar la talaia del dipòsit del c. Llobera, per fer un parell de camins que arribin des del jardí de plantes aromàtiques del c. Turó de Roquetes, i del castell, i posar a l´abast el seu mirador privilegiat.

O obrir el pont dels Tres Ulls com a part del museu de l´aigua, que fa poc que ja podem visitar com a compOnent dels Museus d´Història de Barcelona.

Per una propera sortida, queden els aqueductes del Vallés i els vestigis del Rec Comtal a la base de la muntanya i a peu de barri de Ciutat Meridiana i Vallbona.