LA FOTOGRAFIA DE LA ROSA FRANCO

  

FOTOS DE L´EVENT A LA PÀGINA DE FACE DE LA ROSA
https://www.facebook.com/rosa.francomendoza.3

Treballadora de correus, estudiant vocacional , avia, i dona valenta, aquesta es la Rosa Franco, una amiga exemple de dona lliure i emprenedora en aquests temps moderns de reclamació i posada al dia de moltes lleis i normes anticuades, de repensar i reconstruir un nou mon, al servei de gent que vol fer coses i fer-les d´altra manera més productiva, individual, i no tant pensada per omplir butxaques i egos arropats per la gran massa.

La seva gran aficció a la fotografia la va fer posar-se al dia com a professional d´aquest petit espaï de creació artistica, periodista curiosa i sociologa no la va fer arronsar en el seu procés formatiu.   

Acabat el grau universitari de fotografia el 2013, va ser animada a trucar les portes de l´empresa per la qual treballava de feia molt de temps, demanar permissos, i accedir per les portes tancades d´espaïs històrics de la seu de l´edifici de Correus de la Via Laietana, edifici històric del primer terç del segle passat.  Tot això va propiciar un treball de master ben curiós, que la nostra fotografa també va ser invitada de completar a d´ altres passis fotogràfics per altres seus de tot l´Estat; Sevilla, Madrid, Mallorca, Valencia....

D´aqui surt la que es ara la nova expo a la sala Montserrat Roig del Centre Cívic Pati Llimona del barri gòtic, o casc antic, com es vulgui dir, fins al 17 d´abril del 2018.  L´expo titulada "Espais en el seu temps"; una expo dividida en dues seccions agraïdes, la primera de fotografies antigues amb nom propi, com el del mateix Branguli, que fan repàs del passat en blanc i negre de la seu, i altra, la de la pròpia de la Rosa, de fotografies arquitectòniques, mudes, testimonials, que amb un gran treball de color i enfocament, donen peu actual al que va ser un lloc ple de feina ara aturada, sense pressa, sense nervis, i amb tota la calma d´un gest maniqueista, imatges donades a tot els pensament posteriors, reflexions necessaries d´un observador sorprés per la imaginació del que va ser un passat laboral.

Aquesta expo, ja portada al Centre d´exposicions Casal Pere Quart (La Rambla 69, Sabadell),  en aquella ocassió amb presencia d´imatges també de la seu barcelonina , el maig de l´any passat, es tot un exemple de treball propi abnegat, sense recompensa material, però si amb el reconeixement de professors i amics de la nostra fotografa, que el passat dia 22 de març, va poder rebre un premi de companyia, en primer lloc dels organitzadors del Centre Cívic, dedicat a promocionar aquest mon artístic a la ciutat, i en segòn lloc, de tots els que sabem del seu esforç i carinyo.

Gràcies Rosa, per fer, com a catalana i com diu el programa de tv3, COSES meravelloses.

ESPAIS DE CORREUS RETRATATS

fotos de instagram

Festes de Sant Josep Oriol i barri Gòtic

Barri Gòtic, barri antic, 

barri vell de tradició i de gent

lloc de niuada d´història de Barcelona

del Pi

de Sant Roc

de Sant Josep Oriol

de Call i de jueus

d´esglèsia i convent

de muralla i de cavallers

de bergants i pidolaires

de fonts i processó

Corpus et reviu

el turisme et fa nou

si Portaferrissa et tanca

el Liceu t´obre la fama

si Sant Jaume et corona

la Via Laietana et condemna la esperança

Barri Gòtic de Barcelona

avui, per Sant Josep Oriol,

un relat al Pi

fa capítol nou 

de remembrança d´auca 

capítol final d´hivern

per una ciutat oberta a l´esperança

Aquesta seria la cançó d´un barri que si volem descobrir trobarem històries noves a cada passa que donarem pel seu interior.

El passeig més conegut modernament seria el que va de Portal de l´Angel, per la plaça Cucurulla, fins a Portaferrissa, a on un sant al mosaic del final del carrer Portaferrissa ens recorda a Sant Josep Oriol, muntat al seu núbol Kingdom.

la meva xurreria preferia, al
c. Banys Nous, que cada
dia del Perot reparteix
"duros" de xocolata

Però n´hi han molts altres camins a recòrrer, el que va pel c. Boqueria a visitar la plaça Manel Ribé i reviure el passat jueu de Barcelona.

La pujada pel carrer Banys Nous fins a la Catedral, passant pel darrera del convent i l´esglèsia de Sant Felip Neri i el "Caelum", que guarda al soterrani les restes dels banys de quan tota la zona era de domini hebrèic, la seva xurreria i els comerços decorats amb el bon gust d´altres temps.

El cami del Bisbe entre la Generalitat i el pati de Santa Eulàlia i els tarongers.

El camí dels Comtes, entre el Palau del Virrei, el Marés i la plaça del Rei, passat de comtat català i subsól romà.

Els camins del Barri Perdut, d´abans de l´obertura de la Via Laietana, barri antic de gremis i hostalers.

I el camí del Portal de l´Angel, camí de convents, de Montsió i cafés modernistes.

Ara la història amagada de les gal.leries Maldà, casa del nostre estimat baró Rafael Amat, els comerços oblidats i històrics com "el Monje" o "l´Ingeni", les xocolateries del c. Petritxol, o les esglèsies com la de Sant Francesc, o del Pi, són les úniques restes que ens permeten tenir una pista del que va ser el barri allà cap el segle XVII o XVIII.  Però no tan sols, una efeméride recordada a la basilica cada 17 de març, en forma de retaule, ens recorda de com aqui, en altres temps, la gent de barcelona va voler el seu Sant estimat, el Sant Josep Oriol dels miracles de salut i de vida espartana, "el doctor pa i aigua".

un cinema que també pateix els estralls de la Crisi

les gal.leries Maldà, amb moltes de les seves
tendes tancades avui dia

Aquest dia primer una cercavila amb la mulassa i l´herald de Roma per una banda, pujant pel carrer de la Palla, i la Coronel.la i el clergue del Pi pujant pel carrer del Pi, i ajuntant-se a la plaça Cucurulla, representen l´arribada de l´anunci de la santificació de Sant Josep Oriol, que tant va costar en testimonis i temps a la ciutat humil d´aconseguir.

Després, i ja a dintre de la basílica, un retaule de quasi bé dues hores de durada, ben conduït, impressionant amb els seus cants gregorians i tocs d´orgue, a més de la professionalitat dels seus actors, a les fosques i darrera de vels traslúcids, en un temple fred però recomfortant, fa reviure en carn, ossos i pell, tota la vida i miracles del que segur es, per la ciutat de Barcelona, el seu Sant més il.lustre i amat, el sant del menjar frugal, i la humanitat manifesta, que va guarir i va estimar la que va ser la seva ciutat natal, i el seu barri central.

foto gentilesa del twitter dels Gegants del Pi

La setmana seguent, la comfraria dels geganters del Pi també sortirà a celebrar el que es, per contrast, el personatge més pinxo i famós, el bandoler Perot, que no per ser el Gòtic un barri de clergues, ha de deixar de ser el més canalla i popular, el més sagnant i arrabaler, el de prostitutes i cantants, o el de pinxos i lladregots. Un cap de setmana beat, i l´altre arrabaler, per demostrar que la ciutat té històries per tots els seus habitants i gustos, unes festes de Sant Josep que, popular i tradicionalment, se m´ha fet un lloc al cor per saber transmetre, any rera any, amb exactitut i amor, unes tradicions que no hauriem de perdre mai aqui, en Barcelona, la ciutat més antiga del món.

Festival Llum 2018

Des de fa uns anys, jo recordo des de 2013, al centre de Barcelona i pels volts de Santa Eulàlia, la nostra patrona emblemàtica, s´ha anat produïnt un fenòmen lluminic trascendent, una abducció col.lectiva sorprenent, amb nivell d´al.lucinació grupal que pot acabar en sessions de viatge espaial o de visió mariana.  M´estic referint al festival-concurs "Llum Bcn".

Són instal.lacions ofertes i estudiades per les escoles de disseny i professionals del disseny i l´art, esporàdiques i puntuals, en anys anteriors en llocs públics del Gòtic, com el Palau de la Virreina, la plaça Sant Felip Neri, o L´Arxiu de la Corona d´Aragó, també el museu Marés, que han anat posant de relllevancia, per l´afluència de públic especialment any rera any, tots els estaments públics dirigents en el consistori de la nostra ciutat.

S´ha posat de moda, ha aclaparat atenció, sinergies i públic durant 7 anys; els mapping de la façana de l´Ajuntament, encara que algun any amb repeticions avorrides, també reeditats a la Mercé, i durant la festa estiuenca al Parc de la Ciutadella, han servit per atraure un públic heterogeni; pares amb els fills al damunt emocionats pels colors i el moviment dels rajos de neó i laser, estudiants buscant noves idees per futurs projectes d´art, parelles en una nit de repàs nostalgic i amorós, grups muntats per organitzadors de xarxa que volen passar una estona emocionant per anar col.leccionant amistats i moments inesborrables, gent que ha fet cues interminables i soportant pluja per les dates
proposades.

El "Festival de la Llum" es diu, i s´han vist instal.lacions impressionants, fetes amb neó, amb llums penjades, de color, blanca, vermella,  programades amb plc´s que donen moviment, projeccions i mappings sobre façanes i ninots parlants, també escultures en moviment, i projeccions mòvils sobre núvols de gas.

El concurs, amb reconeixement per estudiants de final de carrera, nois i noies de 18 anys, que tenen tot el futur per endavant, es una suma de petits impulsos, de peites-grans idees, que sumant esforços amb les caravanes-restaurants, i els voluntatis organitzadors, més els muntadors contractats, tenen un premi satisfactori més que engrescador per futures edicions, que es noten en els resultats aconseguits, i que esperem sigui exemple per les properes festes majors i events organitzats pel consistori barcelonés, "les petites grans idees juntes fan un moment trascendent i..., més econòmic per totes les butxaques!" (cita de la meva collita)

La menció per la instal.lació guanyadora aquest 2018; "Llacuna", de l’Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona (ELISAVA), parla de a quin nivell arriba el reconeixement del jurat; «la seva capacitat per transformar l’espai a través de la llum, generar una experiència urbana nova i per apropar-se a la realitat del barri»,  

El Poblenou, al barri de Sant Martí ha sigut la primera seu escenogràfica fora del centre de la ciutat, per ser el lloc simbiosi a Barcelona de carrer i noves tecnologies, i per donar un espaï més apropiat a les cues que ocupaven massa lloc als estrets i petits carrers com del Bisbe o dels Comptes al centre.

Tenim aquest any com a instal.lacions ressenyables per la meva atenció, 

-L´espectable de la TORRE AGBAR, que no per ser ja fixe en la nit barcelonina, no ha perdut encara capacitat d´emocionar, sembla la Font Màgica de l´altre banda de la ciutat.

fotos agafades de twitter

-L´espetacle dels ninots moguts de l´antiga fàbrica Simon, del grup LAPS, que ja hem va agradar al Parc de la Ciutadella fa un parrell d´anys.i que venen de França.  Amb comicitat, imaginació, treball, van fer divertir el públic arracimat al davant d´una façana de 25 per 25 metres.

foto pròpia

-El "Papitu-coeta-patata", del JORDI TEIXIDÓ, que sembla més aviat una titella animada per nens, i que amb llum propicia fins i tot l´expressivitat d´un cap de cartró.

-les làmpades de TILT, als costats del c. Bolivia, arracimades i canviants de colors càlids, impressionants. 

                                                             foto agafada de twitter #

Per tant, un Festival amb Futur, Imaginació, Creativitat, i Públic, que més podem demanar a un Event que combina espectacularitat i aceptació.  Endavant per la vuitena edició del 2019

Monopoly espanyol, versió 2018, i nacionalisme ben entés

Estem massa abocats cap a una banda en la politica espanyola, ja sé que toca i es moda parlar de Catalunya a principis del 2018, però ja em sembla que estem fent un gra massa de tot plegat, que ja hem de mirar cap a una altra banda, cap a una altra nacionalitat, cap un altre poble, que no sigui català, que no tingui president i que pugui pressumir de quelcom que no sigui tan polític i tan estrany a nosaltres com ho pot ser la tossudesa d´uns quants que creuen que ens representen a tots.

Ara mateix, sembla baladí però no ho és, hi ha pobles que lluiten per ser un dels escollits en posar nom al tapet de caselles urbanites de l´estimat i encartonat solar llest per construir i hipotecar, dintre del joc més famós de la història, en la nova edició 2018. Estic parlant del MONOPOLY (versió espanyola), no d´hipotecat segons una bombolla, com va passar el 2000, si no encara amb més vivesa, però menys corrupció.

El joc, que va fer el 2009 la seva primera tria de carrers españols, per posar de títol a sobre les caselles del tauler de joc de sobremesa, va fer una recollida que incloïa ciutats catalanes com L´Hospitalet, Badalona i la pròpia Barcelona.

En aquesta ocasió, sigui per la distracció nacionalista, o perquè ara no tocava, no hi ha cap candidat de la comunitat autònoma catalana, encara que, com deia al principi, també l´atenció es podria, o millor dit, hauria de descentrar-se de les nostres costes, i posar-se al damunt de les comunitats veïnes.

Això em dona peu per escriure a sobre les qualitats i mérits de cadascun dels candidats finals que han de ser triats a finals de març vinent.

Llocs importants, per diferents raons pertanyents a nou comunitats autònomes.

estació Benalua d´Alacant,
seu de Casa Mediterrani,
lloc de trobada de les cultures del nostre mar

castell de la Concepció,
Cartagena,
sobre el turó s´aixecava en època romana
un temple dedicat al deu Esculapi

museu Picasso en Malaga

peregrinació de la Verge de la Consolació
en Utrera.

-ciutats de mes de 100.000 habitants.

SAN FERNANDO (CÁDIZ) 

Lloc amb història naval i Gran Armada i casa de Camarón

ALCOBENDAS (MADRID) 

Ciutat dels voltants de Madrid, amb un gran centre d´art, el seu teatre auditori

TORREJÓN DE ARDOZ (MADRID) 

També centrat en el seu centre d´art

CARTAGENA (MURCIA) 

La gran ciutat Cartaginesa, i la seva base naval al mig del mar Mediterrani

MÁLAGA (MÁLAGA) 

Segona casa del nostre pintor Picasso

ALACANT (ALACANT) 

Ciutat de costa i amb la importància que dona ser la seu de la Mediterrania

LOGROÑO (LA RIOJA) 

La ciutat del vi i seu del C. Laurel.

ALCALÁ DE HENARES (MADRID) 

Seu de la Universitat més antiga d´Espanya, la que va fundar el cardenal Cisneros

ZARAGOZA (ZARAGOZA) 

El Pilar dona fama cada 12 d´octubre

ELCHE/ELX (ALACANT) 

El Palmeral com a lloc emblemàtic

PATERNA (VALÈNCIA) 

També famosa per les seves falles

SALAMANCA (SALAMANCA)

Universitat del 1218 i amb bona gastronomia I bon pernil

MARBELLA (MÁLAGA) 

El seu urbanisme delirant ens ha fet a tots d´exemple d´estiueig

De entre 100.000 i 50.000 habitants

MÉRIDA (BADAJOZ) 

Passat romà

PONFERRADA (LEÓN) 

Seu templera i amb castell important

ALCALÁ DE GUADAÍRA (SEVILLA) 

Castell moro del segle IX

GUADALAJARA (GUADALAJARA) 

Palau dels marquesos de Bedmar

-de menys de 50.000 habitants.

BOADILLA DEL MONTE (MADRID) 

Palau de l´Infant Lluis, germà de Carles III

ELDA (ALACANT) 

El seu passat com a industria del calçat

UTRERA (SEVILLA) 

La Verge de la Consolació com a patrona i amb ermita de peregrinatge des de Dos Hermanas o Mairena del Alcor,  p. Ex.  Peregrinacions antigues des del segle XVII, i  “miracle del llum d´oli”, als voltants setemb.

PEDROSO (LA RIOJA) 

Un dels dos pobles més petits

AREVALILLO DE CEGA (SEGOVIA) 

L´altre poblet de menys de 100 habitants.

Alguns llocs importants, capitals de província, altres anecdòtics, pobles sense més pretensió que poder atreure al visitant o l´aigua que manca per manca de plujes pròpies, però que uneixen veïns en la seva promoció, veïns que viuen la seva particularitat d´una manera especial, propers a les seves qualitats diferenciadores, llengua, caràcter, cultura, amor al seu entorn, no importa, tots tenim una qualitat que ens enriqueix com a persones i conciutadans d´un mateix indret, que ens preserva de ser anorreats davant la pressió del nostre entorn, i que ens fa voler ser princeps en el món dels jocs de taula, per poder rescavalar-nos del nostre oblit.

el Pont de la Salut de Sabadell i el seu patrimoni

planta del lloc al que dedico aquest post, Riu Ripoll i accés dret al pont de la Salut

pont de la Salut a finals segle XIX
amb el molí d´en Torrella encara dret

mateixa foto en l´actualitat

La vall del riu Ripoll al seu pas pel costat de la ciutat de Sabadell es un tall ample i profund, amb el pont de meitat segle XIX que destaca cusin les dues ribes.  El pont de la Salut es va construir per portar la gent de Sabadell a la riba esquerra que ocupa l´antic Santuari de la Salut, ja bastit en època alt medieval per honorar la Verge que va guarir la ciutat de les pestes de l´època. 

L´Aplec esdevé des d´aquells temps, i va enfortir-se als anys 80´s reconstruïnt parets i torres del que ja era, per aquells temps, una de les seus restanyadores de miracles més importants del Vallés occidental.

façana sud

Verge marinera exterior

campanar modernista

façana oest

Com a patrimoni de riu tenim els molins i fàbriques de resclosa més antigues i noves de la ciutat, ja que la torre d´aigua de l´ingenyer Francesc Izard, el sr. Lluis Homs i Josep Renom, arquitectes del formigó armat, no va arribar fins el 1916, aigua que abastia el nou barri fabril endegat per aquells llavors. I el molí de Torrella es datat del segle XII, de quan la llana encara servia per vestir, i la gent no havia arribat a les indies, per conèixer el cotó i les indianes. 

ruines del molí d´en Torrella

També tenim la caseta de l´aigua, que a la part baixa del riu proveeix les canonades del dipòsit colgat a més de 50 metres per sobre, i la torre d´aigua, justament a dal del tallat, amb accés just a l´entrada del pont pel c. de Pelai Briz, construida per abastir aigua a mes de 5 pisos d´alçada, tota feta en formigó i ferro, té escut i escala de cargol per pujar, a més d´un mirador i un dipòsit de 293.50 m3 

torre de 16 metres d´alçada

escala interior

De tots els edificis patrimonials els que més imprompta al territori van deixar van ser les fàbriques de riu i aprest, "Buxó Nou" i "Moli Xic", maques reminiscències de la tradició tèxtil sabadellenca al fons de la vall, una amb presència encara reconstruida, la dels 4 germans fills de l´alcalde Josep Buxó i Valls, que van voler fer empreneduria conjunta.  I l´altre, dedicada en principi a molí paperer al segle XVIII, i després a l´aprest de teixit.

Artextil

fàbrica Buxó

Per acabar d´adobar un ric patrimoni paisatgistic industrial al voltant d´aquest maco racó de riu, parlaré de la fàbrica "Artextil", ara mateix en procés de reconversió, de la que sembla es salvarà la xemeneia, majestuosa a dalt del tallat dret del riu, i la meitat sud del complex, dedicat a serveis en un futur, mentre que l´altre part, ja construida el 1941 pel Santiago Cassulleras, serà convertida en un complexe de viviendes de 10 pisos d´alçada, amb parcs i jardins i testimonis memorials del que va ser una de les principals tèxtils llaneres modernes de la gran ciutat de Sabadell.

La plaça de l´Angel

Hi han dies que baixo amb el cotxe fins a la Ronda St. Pere, aparco en bateria al costat dels negocis dels majoristes xinesos i m´endinso pels carrers del barri de Sant Pere camí de la feina al c. Boqueria, a l´altra banda de la Via Laietana.

Faig una ziga.zaga màgica, com tots els camins que porten d´una banda a altra d´aquesta ciutat plena de secrets i contes sorprenents, una ziga.zaga que passa per davant del BAR ANDORRA, un dels que tenen més història, al carrer st. Pere mes Alt, nº 74, tombo després cap a St Pere mitjà pel c. de la Victoria, passant per davant de la capelleta a la paret de la Mare de Deu, després baixo pel c. d´en Mònec a visitar al recepcionista del "Musik Boutique", i més tard faig servir el carrer de la primera CLAVEGUERA de Barcelona, el c. dels Mestres Casals i Martorell, per sortir a l´avinguda del mercat de Sta. Caterina, una vegada passades les parets baixes que van quedar com a barricada-record de la guerra que van sostenir els veïns contra el parking del FORAT DE LA VERGONYA .  Ara ja hi arribo al c. Carders per un carreró molt típic de principis segle XVIII, el d´en Tarrós,  a on trobo el BAR DE LA BONA SORT, el que queda de l´antic hostal on treballà la MARIETA DE L´ULL VIU, i faig camí cap a la plaça de la Palla fent servir el c. Carders, carrer de sortida medieval de la ciutat cap a França, a on encara trobem la capella-hospital de MARCUS.  A la pl. de la Palla es a on va viure el SANTET del cementiri del Poble Nou, nen miracle que endevinava i treballava a les galeries "El Siglo" del c. Pelai.

antic hostal de la Bona Sort

sobre el Santet
http://www.barcelonadiferente.es/2013/04/santet-poblenou.html

sobre la resurrecció de l´Andorra el 2012
http://www.elperiodico.com/es/barcelona/20120514/y-el-andorra-resucito-1781983

Un molt bon reportatge sobre la luita dels veïns del barri de St. Pere entre 2000 i 2003
https://archive.org/details/Forat

Sobre la història del bar Trole
http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2014/10/la-boite-del-trole.html


El final del camí, com sempre, sirà  la pl. DE L´ANGEL....., de la història de la plaça va aquest post.

També faig sovint una variant d´aquest camí, buscant les vistes de l´Arc de Triomf, passo a fer una ullada a l´escultura misteriosa de la dona amb el mocador que hi va tenir relació amb el nostre president Companys, davallo fins més avall del bar TROLEY, amb història de discoteca consentida dels anys 50´s, tombo pel c. del Rec i passo per davant del nou hotel que tapa les restes trobades fa dos anys del camí d´aigua de Montcada, baixo cap al sud pel c. de les Basses de St. Pere, fins a la pl. St. Agustí Vell, a on de vegades faig una canya de cervesa rodejat de les fotos de boxejadors i del lleó del sr. Gener, posades a la paret del bar MUNDIAL, i camino després pel c. dels Carders, antic gremi medieval, fins la pl. de la Palla.

bar Mundial

Són dos extrems del mateix fil, dos extrems de fil que s´ajunten i porten al mateix lloc casualment, un lloc tant ple de reencontres que fan d´ell un vortex màgic d´aquesta ciutat apassionant.

La plaça de l´Angel.

-L´antic mercadal de les afores de muralla al segle XVII, segon diu l´Enric H. March, el sr. Enarchenblog i Bereshit al post que hi enganxo a continuació.

"La primera menció d’aquest mercat fora del portal és de 989. L’activitat inicial va ser la venda de productes del camp, artesanals, bestiar i fins hi tot esclaus. L’aparició d’obradors, carnisseries i d’un escorxador va acabar donant forma de plaça a l’indret. A principis de segle XIV l’espai del mercat es va quedar petit i la venda es va especialitzar i dispersar per altres llocs propers que avui sobreviuen en la toponímia urbana: les places i els carrers de l’Oli, de la Llana o Semoleres, en part desapareguts per l’obertura de la Via Laietana (1908-1913).

El Mercadal es va especialitzar en la venda de cereals, moment en què va passar a anomenar-se plaça del Blat,......

La plaça es va engrandir el 1351 enderrocant cases i envans i s’hi va construir una font (situada a la façana del Gremi de Mercers, al costat dret de la Baixada de la Llet, desapareguda quan es va obrir el carrer de Jaume I). Aquesta és la que es considera la primera reforma urbana de Barcelona (2),.....

Segons Amades, a finals del segle XVIII encara s’hi feia mercat i detalla amb precisió que hi havia setze parades d’hortolans i revenedors de fruita al voltant del monument de l’Àngel, que aleshores presidia la plaça, i vuit entre els carrers del Mill i de la Bòria, sis taules de llet en aquest mateix carrer i tres floristes a la paret de la presó."

http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2015/10/lorigen-dels-mercats-medievals-barcelona.html

-Sabieu que a la plaça de l´Angel hi va haver una figura al mig, que recordava el pas pel lloc del cos de la nostra patrona, la SANTA EULÀLIA que havia de dormir a la Catedral aquella nit, i que per no fer-ho inmaculada, per mancar-li una falange del dit del peu, va quedar clavada al terra amb el seu taüt fins que el clergue malfactor va confessar el seu pecat i va retornar la reliquia.  L´antiga escultura de principis del XVII, ara la trobem a dalt l´edifici "Calicó", a la mateixa plaça, en una fornícula, amb la creu clavada al front alliberant el centre pel tràfic de tartanes i galeres de de començaments del XIX  .

-Aqui teniem un portal de la muralla romana i després medieval, per on va entrar el rei Almansor, conqueridor de Barcelona, que estava conectat amb la presó, i per on sortien els presos camí del seu cami d´expiació a llom de la mula, lligats per ser apedregats i fuetejats,  que continuava pel c. Boira, el que s´en deia "ANAR BOIRA AVALL".  Allà mateix tenim una altra història maca que parla de l´empresonament d´una dida que havia sigut acusada de robar uns coberts de plata, i que quan feia la boira avall, va ser exculpada per l´aparició de la cuca que els havia robat entrant per la finestra de la casa.

antic portal medieval de la pl. de l´Àngel

-Tenim la història del BARRI PERDUT, el barri de Sant Roc, que va desaparèixer a començaments de segle passat a cop de talonari, i que va deixar sense casa a moltíssima gent humil que vivia del comerç, i de la feina al voltant dels gremis de la ciutat, també de carreters i hostals de viatge, i amb la història més antiga de la ciutat, moltes de les cases que s´hi van enderrocar eren gòtiques, i alguna amb pati renaixentista.  La història d´aquest barri orgullós, que encara presumeix, cada diada 14 d´agost, diada de Sant Roc, de tenir les festes patronals més antigues de Barcelona, celebrades ja 428 edicions quasi ininterrompudament.   Del nostre Sant benefactor, no propi barceloní, Sant Roc, dir  que hi te la seva capella al costat de la porta romana de la catedral, i que va arribar a Barcelona, des de França, per guarir-nos de la pesta, quedant malalt ell a les portes de la ciutat, tan sols el va cuidar un goset que li portava a la boca un panet per menjar cada dia.  Aquest barri tenia carrers tan típics com el de Filateres, Tapineria, de les Tres Voltes, de la Corribia, hi havia l´esglèsia de Santa Marta, al qual enterrament d´una reina van anar altres tres ja desposeïedes, i va viure el JOSEP MARIA DE SEGARRA, al c. Mercaders, notable escriptor i passejador de l´Ateneu Barcelonés al c. Santa Anna,

hostals de viatge

església de Santa Marta

Sant Roc

Tot va ser canviat per deixar lloc a la nostra, des de llavors, condemnada Via Laietana, sempre rodejada de problemes de trànsic i corredises.

https://www.youtube.com/watch?v=xujlRjM2SJM

-Al subsol passa la xarxa de túnels més antiga de la ciutat, la xarxa de metro inaugurada el 1924 des de Lesseps, i que aprofità l´excavació endegada a l´urbanitzar el carrer a partir del 1911.  Com a dada per acabar el punt, dir que encara es conserva  una mica més avall l´estació de CORREUS, una de les últimes fantasmes de la xarxa barcelonina.

foto propietat de la Rosa Franco Mendoza (al peu del trípode)

A la zona alta d´aquesta part de la xarxa de transport, l´estació de Passeig de Gràcia de la linia groga, com a dada curiosa, encara es pot veure a dins del tunel una paret, en el sentit d´arribada a l´estació des de Urquinaona, que segons he llegit guarda a la part de sota una altra via de la linia verda.  En el seus inicis aquest tram funcionava en by-pass, amb dos vies per sentit (sentit Aragó-Catalunya i sentit Aragó-Urquinaona), s´hi donava pas alternatiu per baixar per la Rambla i després per la Via Laietana el seguent tren.  Una vegada desdoblat el tram en dos linies diferents, les linies 3 i 4 actuals, encara es va aprofitar el calaix fet per compartir dos trams de vies en sentit vertical i aprofitar millor el tunel antic.

-Dels edificis dir que antigament, inaugurat el 1925 i perdut el 1929, just al davant de la plaça, hi va existir la casa "BANÚS I MORATÓ", una casa comercial amb productes vinguts d´Amèrica i d´importació, dificils de trobar a la resta de la ciutat.  Especialitzats en drogues i perfumeria, que era el millor lloc a començaments de segle, per anar a comprar regals.

"Banús i Morató"

-També va tenir construida, com a segona seu, el GREMI DE CALDERERS de la ciutat, després
d´haver estat al c. Beat Simó, darrera l´esglèsia de Sant Jaume al c. Ferran.  El gremi de calderers tenia un símbol característic propi a la façana, que era una decoració propia en forma d´arc sostentat a sobre de la finestra del primer pis, una mena d´arc de Sant Martí en relleu, que guardava a sota un parell de figures i un escut.  També les finestres centrals del primer i segón pis, amb vistes des de la plaça de l´Angel, estaven enmarcades per columnes en relleu i "arquitrabes" avançats.  Ara aquesta decoració resta impostada en un edifici restaurat de la pl. de Sant Felip Neri.  Als anys 50´s també va estar col.locada a la façana d´un edifici d´ús municipal a la part alta del carrer Gran de Gràcia.  O sigui un dels edificis més treslladats de la ciutat, juntament amb la font d´en Ceres, ara posada al mig de l´Avinguda de l´Estadi a Montjuic.

el Gremi de Calderers en la cantonada,
a la façana de la esquerra.

 detall de la façana i les finestres del 1er i 2on pis









Tenim història de l´edifici del Bracafé, construït per l´insigne Enric Sagnier, al 1918, la CASA TOMAS RECOLONS I LLADÓ (propietaris tèxtils cotoners a Ribes, Granollers)

Altra edifici desaparegut va ser el de la PAPERERA ESPANYOLA, construida el 1918, fins l´època de la República, que va servir de seu a la paperera més important d´aquells anys amb seu principal a Bilbao, i fàbrica al Prat.

aquest edifici estava rematat amb un templet molt
maco just a la cantonada que ensenya la foto,
visible en la foto de més a dalt.

Tenim també a prop .......

-La casa a on va morir el nostre Sant més famós, ST. JOSEP ORIOL, el c. Dagueria.

-La casa PADELLÀS, casa gòtica treslladada pedra a pedra des del darrera de la casa Cambó, al costat del mercat de Santa Caterina, per poder encabir el Museu d´Història de la Ciutat, acabat en època de Franco i impulsat per la Mancomunitat de Catalunya, juntament amb l´Institut d´Estudis Catalans, en el seu projecte de salvaguardar la cultura i la història catalana.  

-La plaça a on van viure els nostres reis catalans, la pl. del Rei, amb el seu PALAU REIAL i el Saló del Tinell, les restes romanes al sobsol, i la capella de Santa Àgata.