museu de la pesca de Palamós

El nostre lloc d´estiueig hi es cada any a Palamós, lloc que ens va conquerir el cor per les seves platges i el seu entorn natural privilegiat, al costat del GR-92, del camí de ronda, de la platja de la Fosca, i dels seus carrerons turístics, i el seu port, es clar.  Port de fondaria suficient per encabir grans trasatlàntics i creuers de luxe, i a tota la flota pesquera de la part mitja de la Costa Brava, el mateix Pere II portà les seves naus de guerra per conquerir Sicilia al segle XIII, o sigui un lloc amb molta història, antiga i present.  

Mentre nosaltres disfrutem de la oferta turística estiuenca, festa major al juny, festival d´havaneres catalanes a l´arbreda a primers d´agost, restaurants amb cambrers andalusos, platjes d´ensonni, comerços peculiars, vi de Calonge i Cadaqués i festivals de música "Cap Roig", a Calella,  un passat de port i lluita a la mar ens alvira.

Un passat de lluïta protagonitzada per la gent de la mar aqui a Palamòs i a totes les petites caletes que hi trobem al voltant, amb les seves casetes petites, vora mar, amb arrambadors de sorra de barca i barraques de guarda de captura.  Ara ja hi queden pocs, esforçats mariners posats al voltant de la llotja de peix que s´hi esmerça al mateix port, amb les seves xarxes al terra i la seva dàrsena d´arribada de vaixells guaitant i vigilant l´arribada dels palangrers i arrastrers companys, amics de feina, curtits pel sol, cansats de feina i esperant el preu i la venda del que tant s´hi han esmerçat en pujar per la borda.

Les dades de la Llotja i de la flota palamosina actual són les seguents (dades tretes de la pàgina principal a internet):  

flota:

Composició de la flota pesquera de Palamós:

–  23 vaixells d’arrossegament

–  23 vaixells d’altres arts

–  4 vaixells d’encerclament

subasta:

Matí: Peix d’encerclament. Hora inici hivern: 8h. Hora inici estiu: 7.30h

Tarda: Peix d’altres arts i arrossegament. Hora inici: 16:15h.

Subhasta Remota: Hora inici: 16:15h

mercat del peix de llotja:

Horari de venda de peix fresc de Palamós directa al consumidor:

Horari: de 16:30h a 19:30h

Hem d´imaginar la gent de mar sortint ben d´hora cada dia, a trenc d´alba, per anar amb xarxa i gàbies de pesca a alta mar, palangres (Un palangre és un tipus d'aparell de pesca artesanal utilitzat arreu dels Països Catalans i que bàsicament consisteix en una llença que es manté fondejada i que porta penjades altres llences més primes i curtes armades d'un ham cadascuna, de manera que cada peix es pesca "individualment" a cadascun d'aquests hams. La mida d'aquests hams depèn dels peixos que hom pretén pescar) (wikipedia), i rastrells d´arrosegament, buscant la zona pelagica (d´uns 11 metres de fondaria), a on poden trobar la millor pesca als bancs escollits o deixats, per treure arts i posar el vaixell a contravent, esperar i tornar a pujar el peix ja capturat, després posar en gel per conservar fins l´arrrivada als mercats, tornar a port quan la lluna ja cau, o a l´hora de la venda a punt, i cobrar el preu de les minses captures.  Tot bé, tot cronometrat, tot perfecte, fins quan comencen a dir; sempre fa bona mar allà?, el peix cau a les xarxes o a les gàbies com angelets al sac?, els preus siràn els que l´esforç marca?, no hi hauràn accidents de companys?,

El museu de la pesca de Palamós, instal.lat en un dels magatzems del mateix port, ens ensenya el que explico, ens mostra des d´ams de pesca de tot tipus, fins a les arts de pesca, les zones de millors captures, fotos i tradicions de mar, màquines i estris de barca, veles, xarxes i molta tradició pesquera.

Ens explica històries com la de la dona que repasava xarxes al portal de la casa familiar, i que va quedar cega, coneixia el nom de cadascuns dels rocs i rocams de costa a prop de Palamós, preocupada sempre pels seus d´alta mar, neguitejada igual, perquè després de la malaltia feinejava com sempre, fins que va morir ja major. Històries com la del pirata Barba-rossa, que va asaltar els ports de la Costa Brava allà cap el 1543, quan va baixar des de Cadaqués i Roses per matar i saquejar Palamós.

Ens mostra com és, des de la famosa gamba de palamós, pescada amb xarxa, fins el congre i la japuta, el peix de corall, el de zona pelàgica com la sardina i la tonyina, i els tipus de costa que hi podem trobar a la Costa Brava, amb les seves diferents profunditats.

Una bona visita ara que no tot es relax a l´estiu.

Dies quotidians en temps de guerra, ruta per l´Eixample

El propassat dia 29 de juny va encetar-se, amb iniciativa dels dinamitzadors de l´Eixample esquerre i la Taula de Memòria Històrica, una ruta que vol parlar del passat, i no de qualsevol passat, sino del Memorial Democràtic que va tenir com a protagonista la gent i els escenaris dels voltants del carrer Diputació, plaça doctor Letamendi, c. Aragó i c. Enric Granados a BCN.

El passat protagonista aquesta vegada es un molt proper, que encara podem sentir de boca dels nostres besavis, i avis vells, un passat de por i impotència, de sofriment, de penalitats i de solidaritat.

Bombardeijos, fam, guerra, refugiats i seccions de govern encarregades de foragitar tota la casuística portada per l´aixecament feixista el dia 18 de juliol de 1936, són explicats amb veu ferma i il.lusió per la nostra guia, la Mar Trallero, autora de la mateixa, en 6 ponts de parada principal.

1.- caserna 19 de juliol, txeca comunista del c. Enric Granados

2.- bombardeig del c. Aragó el 1937

3.-refugi antiaeri conservat, i no obert encara al públic, de sota la pl. dr. Letamendi.

4.-Sindicat d´Industries Alimentàries de la CNT, al c. Enric Granados

5.-Oficina d´atenció als refugiats de la guerra, c. Diputació

6.-Seminari de la Universitat Popular encetat abans de la guerra, darrera Universitat     Central.

L´acte va ser presentat per la Mercé Tatjer (professora i especialista en història de la ciutat),  la Carme Mendez (representant de la Taula de Memòria Històrica), el sr. Ricard Vinyes (Comissionat de Programes de Memòria) i el sr. Gerardo Pisarello  (Regidor del Districte de l’Eixample), tot des d´un podi al mig de la zona peatonalitzada del darrera del seminari de la Universitat, i des d´allà vam pujar, unes 50 persones, cap a la part alta del c. Enric Granados guiats per la pròpia Mar.

Al final dubtes i preguntes per part dels assistents, i es que tots anaven donant voltes a lo mateix.

-Que hagues sigut de la meva vida si l´hagues passat en temps de guerra durant més de tres anys?

-Quina seria la por que sentiria si hagués de còrrer  cap a un refugi en una nit de bombardeig i temença per la meva vida?

-I si m´hagués hagut d´allistar a combatre contra el feixisme?

-I sobretot, si hagués estat una dona, com hauria sigut la valentia que segur m´hagués sortit de dins per lluitar inclús al front?

-Si hagués de deixar la meva casa amb l´avanç del front de guerra, quins pensaments m´haurien d´acompanyar en el cami de fugida...,tindré algú que em vulgui i m´acompanyi d´ara endavant?, podré estar junt amb la mare i el pare?, s´acabat per mi el futur?

Sensacions de por, de vergonya, de fam, de solidaritat, d´inseguretat, totes reviscudes en una recorregut d´una hora, que segur faràn pensar i reflexionar als que poguem disfrutar de les explicacions de la Mar a partir de la tornada de vacances.

http://beteve.cat/dies-quotidians-temps-guerra-ruta-taula-memoria-historica-eixample/

De la Inauguració del Mercat de Sant Antoni i altres cosetes.

Tant de temps esperant, tant de temps deliverant, com havia d´èsser, de com havia de viure´s, amb veïns, amb diferents alcaldies, i ves aqui que la seva inauguració arriba en temps de Crisi Catalana, tant institucional com pública i social.

I és que quelcom tan important, tant totèmic, tan present i passat, arriba amb una falca de destrucció a sota dels peus.

A l´excavar sotar els fonaments de l´importantíssim mercat, el més gran de BCN, amb més activitat de sempre, de tot tipus, amb una situació més privilegiada en l´extrem oest de la ciutat, a la sortida de muralla cap a Madrid i Saragossa, s´hi van trobar restes de l´antiga muralla del segle XVII, i de la Via Augusta.

posts del twitter de l´Ajuntament.-

Ara una, llenç per fer pintades reclamatòries contra l´Estat, i l´altre per caminar amb peus nus per un futur sense la seguretat de la societat que la va posar en aquell lloc conquerit, en aquell lloc generador de noves riqueses per l´Imperi més gran de tots els temps, el romà.

¿Que hi farem de la lluita de carrer per protegir aquest nou MUHBA barceloní?, just sortirem del macrosupermercat amb el rotulador nou a la mà i farem una gran pintada en favor dels Pressos no encara alliberats, allà a on el general Espartero posava punt de mira pels seus canons reprimidors des de Montjuic.

O posarem una tovallola espanyola, i espanyolista, a sobre del llenç d´empedrat que va trepitjar el rei Jaume I, o el pretor Daciano, quan allò del comtat català era una realitat o una promesa en "ciernes".

El mercat per mi es maco, gran, espaiós, amb bones pensades per guarir els nombrosos tendals de tot tipus de mercaderies, que ja s´havien d´ennoblir amb la seva ubicació d´una vegada per totes, sempre amb el record del carro de llibrer que es conservava el dia 26 a dintre de la nova estructura regenerada en una cantonada oblidada.

Però es això precisament el que m´amoina, quelcom ben fet, que ja es difícil en els temps moderns que corren, amb tantes opinions respectables, i amb tant de treball darrera, ara pot acabar en el no res, anorreat per gent sense escrúpols.

Vindràn unes eleccions desnaturalitzades, un polític que voldrà treure profit, un tonto malfactor que embrutarà el que es de tots, sense respecte, sense consciència, i passarà per sobre, com sempre, d´un passat que no vol opinions, que no vol més que reconeixement i estabilitat...

Que el que diguin els homes el temps ho destrueixi, 

i que el futur que vingui no tingui res a veure amb el que soc, 

si no amb el que he fet, 

per que a la fi, el que fa que el que he fet perduri o no perduri, 

dependrà sempre del que els demes opinin, 

i de lo que el temps resguardi de tot allò important que vaig marcar.

¿És això els que tots volem per la nostra Democràcia, que d´això es tracta?, doncs aprenem a respectar el nostre passat per sobre de tot.

Visca el mercat de Sant Antoni, i tot el que representa per una societat que ara mateix es mou amb el vent que més fort bufa.

festa d´inauguració el 27 de maig de 2018

porxades grans per posar el mercat dominical
amb brisoleil pel sol i la pluja

rumba a la pl. del c. Tamarit

imagineu això ple els diumenges?

superilla del c. Compte Borrell.

la plana del Penedés, curiositats i propietats personals

La meva relació amb el pais de la plana plantada de ceps de vi i de cava ha sigut sempre amable i plena de sorpreses.

Va començar al voltant de les terres vilafranquines el dia que, en la diada de St. Félix, l´aplec de grups de cultura catalana de la ciutat arriba davant de l´església del seu patró, i llença els espetecs més sorollossos que he sentit mai.

Va continuar a la plaça Major aprenent, en la diada de Sant Félix, de les colles de castellers més famoses de tota Catalunya, la Vella i la Jove de Vilafranca, junt amb les colles convidades de Valls i Terrassa, aixecant els castells més màgics de tota la temporada castellera estival.  Dosos, quarts, anxaneta, aleta.....

Després, i seguint el fil de les meves caminades de 20 kms., vaig descobrir aquell tram de GR-92 que puja de Vilanova i acaba davant del castell de Castellet, als peus del pantà de Foix, un dels més macos i naturals del Pais.

Una terra plana, que puja des de Foix fins a Albinyana, entre arbres fruiters, oliveres, planes i torrents.  Que va ser terra de frontera amb els àrabs, amb castells de lluita entre aragonesos i moros com els de Subirats, Gelida, Olèrdola, tots conservats com a patrimoni d´una terra ara en pau, però altres temps feréstega.  Terra de sortida del Garraf, amb aigua i plena de vida, pas de la Via Augusta romana, que baixava del pont del diable de Martorell per Sant Sadurni, Vilafranca i L´Ordal, amb variants per Olèrdola.

Si els romans la van travessar, els burgesos del vi i el tèxtil s´hi van enriquir, fent iclús les Indies d´ultramar, per tornar d´allà a invertir els diners estalviats.  Ells van portar aiguardent i cotó filat a vendre i van tornar rics per erigir cases tan maques com les que trobem a la Rambla de Vilanova i als espaïs industrials i culturals dels voltants de l´estació, seu d´una Expo Industrial al 1888, o al carrer Hospital del centre de Sant Sadurni, els camins costeruts de Gelida, o la muntanya de dalt, a prop del seu famós castell.

La fil.loxera la va esquilmar, però va reeixir, el cava l´ha feta famosa, i el vi és el seu principal atractiu turístic,

Si voleu caminar i travessar-la, feu servir el GR-5, des de Sitges fins a Collbató, la cara nord de Montserrat, passant per Olesa de Bonesvalls, el Ordal i Gelida, a més de la plana de la Beguda.

Si voleu veure museus, aneu al "Vinseum" de la plaça Jaume I de Vilafranca, al davant de l´església de Sant Felix.

Si voleu veure castells, a la diada d´agost de Vilafranca.

Si voleu tastar cava a Sant Sadurni, el dia del "Cavatast" a primers d´octubre

Per Festes Majors les de Vilanova a finals de juliol, Sitges a mitjans agost, Vilafranca a finals d´agost, la Fil.loxera a Sant Sadurní a principis de setembre, una per cada data no coincident.

Per gastronomia el xató de Vilanova a l´hivern, i els calçots a Valls al gener.

Un segell especial amb denominació d´origen, que en aquest cas te un recorregut per St Sadurni lligat al seu passat romà.  Aquest es el patrimoni que hi trobem al seu pas.

arc romà de l´antiga muralla que rodejava
tot l´antic asentament romà
inici c. Hospital

rectoria (1824)

església de Sant Sadurnï
torre gòtica, i façana noucentista
inscripció "que el cor sani el cos"

reforma de Jordi Garcés

http://santsadurni.cat/document.php?id=1423&per_imprimir=1

fassina Cal Guineu i Centre Interpretació del Cava
antigament el licor que es feia s´exportava a ultramar
i es venia per part dels que després van tornar
com a indians a fer les seves cases modernistes
i noucentistes.

fassina abans de ser reconstruida

casa dels propietaris de la fassina de Cal Guineu,
el Sr. Lluis Bru, lloc de reunió dels "7 savis"
protagonistes de les festes del setembre
Festes de la Fil.loxera, que van saber fer-s´ho
per comunicar i trobar la solució a la plaga

Cal Formosa, noucentista (1928)
c. Hospital

casa Josep Mestres (1883)
pl. Ajutament

Ajuntament St. Sadurni
Ubald Iranzo i Miquel Niubó (1900)

casa Mota (1893)
c. Raval

casa Lluis Mestres (1912)
c. Raval

torre de muralla d´en Mingo
reconvertida més tard en torre d´aigua
c. Raval

caves Freixenet

part de la riera d´en Lavernó

Cal Calixtus (1885), modernisme
antic eix nord-sud de conexió amb l´estació
zona creixement modernisme
c. Diputació

casa Miró (1850)
c. Diputació

caves del centre del poble.- 

"Lacrima Baccus"

"Recaredo" http://www.recaredo.com/
El 1924 Josep Mata Capellades s’inicia en el món del cava com a desgorjador
 i elaborador professional. A pic i pala, enceta la construcció de les caves
 tot just a sota de casa seva, al centre històric de Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona).