vàrem començar la recerca de les filloles, filles del Gran Canal
de la Infanta, que vàren recòrrer els terrenys de la Marina de
L´Hospitalet allà pels començaments del segle XIX, fins ben
entrada la centuria passada.
El recorregut sumat de les filloles que travessaven Santa Eulalia,
sembla que era quilomètric, a les traces descobertes per Lluís, la
que passava pel carrer Comerç cap a "Cal Bruixa", i feia la tornada
pel carrer Aprestadora, cap a l´antic "Gasometro", s´han de sumar
unes quantes més que donaven rec als antics camps que neixien
en el mur de la RENFE, i donaven forma, ja, als terrenys de la
Marina.
I ho vàrem fer sota la pluja, començant, com s´ha de fer, per un
extrem de la ciutat, i sempre amb bona companyia.
Primer, el coneixedor del seu barri, el mestre Juanma, em va portar
cap a la part del darrera de "Can Gras", i em va mostrar el mur,
perpendicular al de la RENFE, tan antic com el vell Canal, que
desdibuixa el traçat de l´antiga llera del Canal principal,
paral.lelament al mur que separa Santa Eulàlia de la Torrassa,
podria ser la xemeneia que es conserva una pista del pas pel
seu costat del solc d´aigua??.
Posteriorment, vàrem apropar-nos al portal d´accés als garatge
de la fàbrica, i al davant de la porta Juanma va explajar-se
dient com recordava que per allà passava una fillola, dita
"la Olorosa", pels olors que suspirava, i que donava baixada
a l´aigua cap al carrer Badalona, i la plaça Europa actual.
A la tornada, vàrem cercar pistes del seu pas pel carrer, traçada
que coincidiria amb la del parking en bateria del costat oest,
i, aprofitant que estàven a prop casa´l mestre, els records
vàren anar succeïnt, el mur que separava les fàbriques del
pisos, la lluita dels veins per aconseguir el parc central,
la cobertura de "la Olorosa", la construcció de l´espai per fer
el parquing de cotxes actual, etc.
Després d´abandonar el carrer Santa Eulàlia, vàrem passejar
cap al carrer Ferrer i Guardia, i l´actual col.legi, ja que
com va explicar el Lluís per allà baixava una altra fillola del
Canal, la que venia del Torrent Gornal.
Per allà tot es nou, el carrer es conserva, com a fidel testimoni
d´un passat pas del nostre estimat Canal, però cap pista queda
de tot el que escric.
Baixem cap al Polígon Pedrosa, a prendre a cafetó, amb llet,
que el dia es posa lleig i plou!, i descansem una miqueta.
La intenció següent es apropar-nos al darrera de "Can Trias", i
fer fotos del testimoni viu que hi ha al costat de la fàbrica,
uns 250 metres de llera que encara conserva la seva construcció
de ripis propis, de pedra de canteria irregular, cavalcada en
la seva major part per la paret de totxo de les naus laterals
del costat oest.
La llera, encara que bruta de sediments, plena de bardisses i de
canyes, les fotos següents donen bon testimoni, pateix, malgrat
tot, un bon conservament, i la profunditat de tot el solc és de
ben bé 1,50 ms.
Creuem la Gran Via, camí de "Cal Gotlla", per veure si queda algún
vestigi, .......a aquella alçada la fillola creuava la carretera del Prat,
segurament per sota un pont, i com bé m´explica Juanma, circulant per
sobre els cotxes feien servir un carrer adoquinat que als seus marges
estava elevat dels camps circundants.
Ireneu i jo vàrem veure, al maig, que el terreny de l´antiga masia
respecta la cota original més d´un metre per sota de l´actual nivell
de carrer, però del pas del solc d´aigua no queda res, coincideix
segurament amb la traça del carrer Salvador Espriu, cap el mar.
Ja de tornada, històries de cementiris d´animals, de fàbriques
que es desfeien dels cadàvers d´animals morts, i de com tota
la baixada del carrer Amadeu Torner era de fàbriques petites.
Al final acomiadament i fins la propera.
