Al voltant nostre, en cada ciutat, resten vestigis (façanes, naus,
ginys) d´allò que, no fa molts anys, van ser fàbriques i edificis
industrials, mols d´ells ben conservats.
xemeneie de bòbila al barri de Can Serra a L´Hospitalet
xemeneia de tèxtil al carrer Danuvi de BCN
Xemeneia a Badalona, pl. Ernest Lluch
Qui no té un parc amb la xemeneia d´una antiga fàbrica tèxtil, o
bòbila, com a monument al bell mig, o qui no sap que en aquell
edifici, i darrera aquella antiga fàbrica, no s´hi feia alguna
activitat industrial?.
Aquestes són pistes que, si comencem a tractar de desvetllar, ens
mostraràn alguna història interessant del nostre passat no tan
remot i llunyà.
Dit això voldria recapitular i dir que a Catalunya hi ha una experiència
increible que poca gent ha gosat disfrutar de plé, amb totes les seves
possibibitats, per trobar i conèixer les pistes deixades per la industria
a les nostres comarques. La industria amb majúscules, que des del
segle XIX ha fet crèixer i posar riquessa, en aquest pais nostre.
Tenim un Patrimoni Industrial riquíssim que encara es conserva,
patrimoni que va des de:
molins fariners (ex. Castelló d´Empuries), que van ser els primers
que van emprar la força de l´aigua de riu per moure roda de molí
i protomaquinària a Europa.
paperers (ex.Capellades), per moldre massa de fusta i fer làmines
de paper.
fargues de metall (ex.Ripoll), per moure martells i llaminar i
treballar el ferro roent.
naus tèxtils (més de 50 exemples) a les conques del Cardener, el
Llobregat i el Ter, que van aprofitar també la força de l´aigua
dels rius per moure, mitjançant turbines més modernes, tel.lers
i maquinària dedicada a transformar la seda, la llana, el cotó i
altres matèries fil.loses.
d´estampats (ex. Premià de mar), que mitjançant la planta dita
indiana, colorejaven els teixits fabricats a les tèxtils de cotó.
sureres (ex. Palafrugell), naus transformadores del suro de l´Empordà
en taps per les ampolles de vi i cava de mitja Europa a principis
de segle passat.
adoberies (ex. Igualada), a on, a prop d´una font d´aigua abundant
es transformaven les pells en cuir.
mines (ex. Cercs), carbó, potassa, mines molt antigues que encara
es poden visitar a bord dels seus trenets singulars.
inclús podem visitar museus del
transport com a Vilanova, famós
per la seva colecció de locomotores i ginys de ferro per viatjar
a sobre vies.
fassines de licor, per exemple a l' Espluga de Francoli, a on es destilava de la pulpa del raim el licor que els catalans intercanviaven per coto a les Ameriques. En el cas de l' Espluga la visita inclou el passi per l' antiga fabrica amb tot els aperos llestos i diversos alambics
serradores, fàbriques de ciment, etc. fàbriques que durant més enllà
del segle XIX, ens han fet arribar articles de nova fabricació, per
fer la nostra vida més fàcil.
La primera vegada que, personalment, vaig poder apropar-me a un
dels seus museus, va ser quan vaig assabentar-me que, a Terrassa, hi havia una màquina de vapor original ben conservada, a dins una antiga fabrica tèxtil.
El museu de Terrassa, situat en un lloc privilegiat de la ciutat, i
molt ben comunicat amb Barcelona, per Ferrocarrils de la Generalitat
i Renfe, és un record de la Indústria transformadora de la llana a
Catalunya, i es poden veure des de les màquines que s´empraven pel
seu treball, fins els embarrats i les corretges que les feine moure,
amb ambientació d´espais propis i evocadors d´aquells temps, molt
aconseguit (amb una mica de llum ambiental,i un escenari adequat
s´aconsegueix fàcilment excitar la imaginació).
El vapor Aymerich, molt ben conservat, amb la seva xemeneia
característica al capdamunt de la Rambla Egara, és un dels exemples
de fàbrica més ben feta del seu temps, sobretot per la llum i la respiració
que hi té, aspectes molt importants a considerar per qualsevol recinte
fabril, gràcies a les seves voltes compostes de maó, amb vidrera.
Dissenyada per uns dels arquitectes més ben considerats de
Terrassa, el sr. Josep Muncunill, fa companyia a tot un reguitzell
d´obres molt singulars del ric patrimoni modernista de Terrassa.
Després, i ja sabent que el MNACTEC de Terrassa no és l´únic museu
de la xarxa, he procurat esbrinar quantes antigues fàbriques hi han
sigut rehabilitades, i amb gran sorpresa he descobert moltes, i molt
interessants;
MUSEU DEL SURO DE PALAFRUGELL.
Recentment traslladat a la nova seu de "Can Mario", és una veritable
descoberta, per la gent que no és de l´Empordà, que la zona del cap
de Creus hi era plena d´alzina surera i va ser el motor generador de
tota una indústria transformadora del suro cap allà el començament
de segle a la Costa Brava, a on tota una onada migratòria va poder
viure de fer taps per ampolles de vi, i a on, inclús s´hi va construir
un trenet de via estreta per portar materials i treure el producte cap
al nord, a on eren els principals clients, ara ruta verde de la comarca,
i que travessava des de Palamòs fins a Girona.
"CAN SANGLÀS", MUSEU TÈXTIL I CENTRE INTERPRETACIÓ
DEL TER A MANLLEU.
També antiga fàbrica transformadora del cotó, i ara, ademés de tenir
record de la seva antiga llavor industrial, es centre d´Interpretació
del riu Ter, s´hi poden fer passejades ben senyalitzades, de descoberta,
i de ecosostenibilitat, tot a lo llarg del mateix.
En aquesta època s´hi fan representacions amb actors ben caracteritzats,
que per 9€, les nits dels messos de vacances, et posen sobre les pistes
d´una època singular que no tornarà, però que ens ha marcat com a esforçats
treballadors per sempre. Representacions que aprofitant les instal.lacions
del museu, segueixen el libreto d´una petita obra de teatre ambientada en
les entranyes i vivències d´una fàbrica modernista.
MUSEU DE LA TÈCNICA DE MANRESA.
Antiga seu del dipòsit d´aigues de la ciutat, en les seves caves d´aigua
exposa maquinària de la industria de la cinteria, famosa a la comarca del
Bàges, i la història de la sèquia que va treure la set de la ciutat a
l´edat mitjana, amb el miracle de la lllum que tant celebren els Manresans
el 21 febrer. Aquesta mateixa sèquia va donar força als molins de la
ciutat.
El museu, per la seva ambientació i el lloc a on s´hi troba, dins del
lloc més fresc de tota la ciutat, val la pena la visita, té un munt de
tel.lers que, restaurats i mantinguts, encara funcionen, tel.lers jacquars,
que són la meravella de l´exposició sobre el món de la cinteria, i
altres expos sobre la història de l´aigua de boca a Manresa, i el
manteniment de la sèquia, que feia un bon recorregut i salvava una
pendent minsa fins que arrivava a les llars i indústries.
Per arrivar tan sols s´ha d´agafar el FFCC a l´estació de plaça Espanya
i baixar a l´abaixador de Manresa, el museu esta a deu minuts caminant.
MUSEU DE LES MINES DE CERCS.
Antiga explotació de carbó que va ser convertida en una petita atracció
per families, amb el seu trenet que donava viatge a les entranyes de la
terra. En una de les seves galeries s´hi fa una visita guiada per fer
conèixer com es treballava a l´interior dels tunels de la mina, el centre
d´Interpretació és magnífic i la visita a les mines molt recomanable.
Per arribar, només cal pujar per l´autopista de Sabadell, Terrassa i
Manresa, i la C-16, fins a Guardiola de Berguedà, una mica més amunt
s´hi troba la central térmica i al costat les mines.
MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES.
En una entorn bucòlic s´hi recrea, inclús encara s´hi pot treballar i
fer pasta de paper, activitat dirigida per nens d´escola, el treball
d´aquestes proto-industries, que molien desde fusta de campeig, fins
gra de blat.
Una bassa de contenció d´aigua regalima, a la plana del davant de
l´edifici, cap a un canal encisador ple de vegetació al talús, que
al caure darrere el molí restaurat, per un cascada petita, fa moure
la roda d´aspes i les moles de pedra, com passava fa mes 300 anys.
Per arribar, consultant sempre horari d´apertura, s´ha de fer via
cap a a Igualada i després baixar en direcció Capellades i Sant Quintí
de Mediona.
FARGA PALAU DE RIPOLL I MUSEU ETNOGRÀFIC.
Al lloc s´hi fa visita del que era el treball del ferro, sobretot, a
l´antiga farga del segle XVII, s´hi por trobar l´antiga forja restaurada,
el forn, els martinets hidràulics, la sèquia, i, després, amb visita
guiada, conèixer al museu, com eren els productes sortits d´aquesta
feina.
Es pot parlar amb l´Oficina de Turisme de Ripoll i reservar hora per
la visita guiada, d´una hora de duració, per 20€, o fer la visita sols
per 4€. El museu etnogràfic es troba a la plaça de Santa Maria i per
arribar toca pujar per la c-15 per sobre de Vic.
MUSEU DEL FERROCARRIL DE VILANOVA.
Un dels més coneguts de la xarxa de museus de la ciència, fàcilment
accessible en tren des de Sants Estació, és una meravella pel seu
contingut museístic, amb locomotores que van donant testimoni des de
l´arribada de la caldera de vapor, fins a l´electricitat i el diesel.
El Centre d´Interpretació també esta molt ben triat, al costat de
l´estació de RENFE de la ciutat, es mostren tots els estris emprats
des de les estacions fins als centres de control, vestits de guardavies,
maquetes de trens, insignies, un audiovisual sobre l´expansió de les
diferents companyies de tren a la península, i una reconstrucció del
centre de comandament de sortida de l´estació de França al començament
del segle XX.
Però l´últim exemple que he tingut la sort de poder veure amb els meus
propis ulls va ser aquest juliol, i, la veritat m´ha impressionat!.
COLÒNIA "CAL VIDAL" A PUIG-REIG.
Es tracta de la visita guiada a l´antiga colònia tèxtil de "Cal Vidal",
a Puig-reig, antiga colònia, una de les últimes a desaparèixer al
Llobregat, que donava vida a més de 250 persones, entre filadores,
manyans, operaris de manteniment, teixidores, etc.
La visita recorre tot el recinte fabril, acompanyats de la Consol, el
fantasma d´una antiga filadora, unes 15 persones, vàrem poder veure
les instal.lacions, recreades, de principis de segle passat.
les instal.lacions que vàrem poder veure amb la seva foto són:
-habitatge dels treballadors, amb mobiliari d´origen,
descripció: a l´entrada un petit rebedor amb dos dormitoris a cada banda,
al mig de l´estança, d´uns 25 metres quadrats, la sala principal amb
taula i cadires per sis persones, un moble baix pels estris, i quadres
religiosos, paper pintat decoratiu, i la cuina i un altre dormitori al
final, amb entrada des de aquesta sala, al capdamunt de tot una gal.leria
amb orientació oest dona llum al menjador.
-el safareig dels vius i els morts
descripció: hi havia dos, un per fer safaereig i netejar roba el dissabte
pels vius, i un altre per fer lo mateix amb la roba dels malalts.
-dutxes comunitaries.
descripció: cabina amb tres dutxes, separades, servides per aigua de
pou i escalfada per caldera.
 |
| caldera per escalfar aigua |
-Peixateria i tenda de llegums cuïts.
descripció: el menjar de migdia era ràpid, tota la familia treballava a
la fàbrica i s´havia de fer via, per arribar al torn de tarda i fitxar
quan més aviat millor, si el menjar estava ja cuït i preparat era la
millor manera d´assegurar-se de que tothom podria reparar forces i anar
tranquil, bacallà sec i salat, arengades, cansalada, llegums, era el
millor per passar.
-caixa d´estalvis de Manresa.
descripció: un espaï separat per una vitrina per rebre la paga semanal,
que després es gastava a les tendes de la mateixa colònia.
 |
| taula del director de la sucursal |
-el Teatre Nou i cinema de diumenge.
-l´antiga escola i la biblioteca a la Fundació Vidal.
descripció: El propietari, amb caràcter paternalista, garantia l´escolarització
dels nens fills de treballadors fins als 9 anys, i proveïa de llibres
controlats la seva biblioteca, que malgrat tot era de les més importants.
de Puig-reig.
 |
| fet a semblança del Liceu Barceoní |
 |
biblioteca
|
-la casa de joves.
descripció; convent per distreure les noies i fer que es mantinguessin
obeients a dins el sentiment religiós, dirigida per monjes.
-església
a on tothom tenia l´obligació d´anar els diumenges.
I per fi la màquina de vapor, increible, que com veureu a la foto es
conserva magnificament, no sent la original, aquesta va ser prestada,
com no!, pel MNACTEC de Terrassa, la turbina hidràulica, que
donava la força principal a la fàbrica i les màquines de teixir cotó.
turbina hidràulica, l´alçada es de 30 metres per
aprofitar la força de la caiguda de l´aigua.
El "Jepeto", altre fantasma de l´antiga colònia, marit de la Consol,
i fantasma no cregut, al final de la visita ens va posar en marxa el
sorollque devia sentir-se a dintre la nau i va ser un cop atronador,
com devien viure a dintre tots els seus treballadors!!.
 |
| Teixidora de garrot |
Les fàbriques de filar llana i cotó, per confeccionar roba, eren perilloses
i molt ruidoses, els treballadors, contents malgrat tot, passaven jornades
d´onze hores al seu interior, i després anaven a les vuit al llit per
tornar a feina a les cinc del de matí següent, de dilluns a dissabte.
Tot el Llobregat estava plé d´aquestes fàbriques, que aprofitaven la
força hidràulica per generar riquessa i poder, fins ben entrat el segle
XX, aquestes empresses ens han fet rics als catalans, però amb molt
alt cost de vides i esforç.
Gràcies a la Consol i al Jepeto per la seva visita i si voleu reviure el
que es reflexa en les fotografies anteriors, recordeu, dissabtes de tot
l´any a les onze, i a l´estiu tots els dies.
Per arribar C-16 cap a Berga, i desviament a 4 kms. de Puig-reig direcció
"Cal Vidal".
Només em queda dir que fora de les visites programades pel MNACTEC,
n´hi han altres espais que també val la pena molt de visitar.
cada mes de març a la colònia Güell fan la Fira Modernista, i una de les
bones activitats a fer durant el cap de setmana que hi dura, hi ha la de
visitar el recinte fabril amb la companyia d´un bon antic treballador ja
jubilat, si teniu sort podreu veure l´antiga nau mal conservada de tel.lers
petits, per fer panes, amb pilars i embarrats, que hi resta com era originalment.
També tenim la sort de poder pujar a la xemeneia de la bòbila Almirall de
Terrassa, de visitar casinos i llocs de lleure modernistes, pagats amb els
diners dels propietaris d´aquestes fàbriques, de poder fer viatges, encara,
en màquines de vapor, de visitar amb el MUHBA de Barcelona, l´antiga
casa d´impulsió d´aigues del Besós, i de, per sobre de tot, disfrutar del que
encara ens perdura, i que ens ha de seguir perdurant, relacionat amb el
començament de la industria al nostre pais.
video-exemple de la ruta per la colònia Vidal
generador de llum encara funcionant amb la força cinética de l´aigua
entrada a la fàbrica, amb sirena i tot!!
CONSERVEM EL PATRIMONI INDUSTRIAL DE CATALUNYA
COM A TESTIMONI DEL NOSTRE GRAN PASSAT.
.JPG)
