Totes aquestes van formar colònia mens Borràs i Burés.
CAL CAVALLER
CAN CORTES (CALLÚS)
Francesc Cortés i Morató va ser el propietari rural que volia vendre les terres per fer negoci, i que ja tenia uns edificis primigenis en ús.
Després passa a Antoni Torras que posa en funcionament 7.000 fusos i 80 telers amb 200 treballadors.
Després 1922, agafa propietat la vidua d´Ignasi Torras.
Al 1933 s´arrenden les naus a "Hilatures Ibérica", que vé del poble de Grauges (Casserres), per sobre de Cal Vidal, i porta treballadors per formar colònia.
Al 1948 té 6.000 fusosi 160 treballadors
Al 1983 té 15.000 fusos i 170 treballadors
 |
| presa de fusta en principi cap a la fàbrica |
 |
l´edifici que veiem en primer termini podria ser l´antic
molí ?? |
 |
| xemeneia per una turbina de 150 CV. |
COLÒNIA ANTIUS (CALLÚS-SURIA)
Fundador Joaquim Torrens i Fuster, pagés de Callús
Cotonera filats
1899 greu incendi
1922 Llogari Torrens i Serra, hereu, casa amb l´Antonia Burés i Borràs, de la familia Burès de Castellbell i el Vilar,
1932 es lloga la fàbrica a Filatures Callús S.A.
1948 tenia 6.000 fusos i 140 treballadors/-es que provenien de Suria, St. Mateu de Bages, Camps i Fals.
Al 1960 grup tèxtil Manufactures i Industries Tèxtils Agrupades (MITASA)
Tancament al 1993
 |
| casa del director, pel camí rural venint de Callús |
 |
| xemeneia per dues turbines amb un total de 300 CV potència |
 |
| naus i porteria darrera la porta entrada |
 |
| capella i naus |
 |
| canal i entrada fàbrica |
 |
| pont del canal industrial que vé del Cardener |
 |
| resclosa al fons del camí de pujada cap a Suria. |
 |
vivendes obrers per unes 140-200 persones
en 8 blocs de 2 plantes cadascún |
 |
| edificis socials, dispensari, escola, teatre, economat, etc. |
 |
| sona d´arbres per fer ombra a la vora del camí |
 |
| vista general |
 |
camí accés fàbrica, cada matí a dos quarts de 4 els
treballadors/-es passaven per aqui per començar la jornada
escoltant el fort xiulet de vapor, i escalfant dits
amb l´humitat de primera hora en horari d´hivern |
 |
| jo i els edificis socials al darrera |
 |
| escales-grades i font |
 |
| plafó explicatiu de la història in situ |
 |
| dibuix dels edificis i el seu ús original |
Fàbrica GALLIFA (Sant Joan de Vilatorrada)
Fundada el 1845 pel Llorenç Balari i Ferrer
Més endavant agafarà les regnes el Francesc Gallifa associat amb l´Isidre Argemí i Vila
el 1885 era cia "Balari, Gallifa i Vila
i el 1898 "Gallifa i Vila"
Van arribar a tenir 6.390 fusos, 29 cardadors amb una inversió inicial de 575.000 rals.
Feia tel.la i fil de cotó
 |
| canal industrial |
Gallifa també al CARDENER.-
 |
| "La Plantada" |
 |
| xemenenia al bell mig de la zona de barra del restaurant |
detal del pati del restaurant i antic pati de servei de fàb.
 |
| porta secundària façana oest |
 |
| porta principal |
 |
| locals auxiliars, ara casestes habitades |
Fàbrica BORRÀS (Sant Joan de Vilatorrada)
Propietari Oleguer Borràs
Fill Ignasi Borràs es tresllada a Castellbell i el Vilar
Amb una inversió inicial de 154.000 rals compra 2.000 fusos i dona treball a 311 treballadors/-es
cotonera de fil i tela
cosa curiosa és l´explotació en exclusiva durant tres anys (1928-1931), de l´empresa Jorba de Calders, per haver-se calat foc)
 |
| fàbrica Borràs i xemeneia |
Fàbrica BURÉS O DEL MIG (Sant Joan de Vilatorrada)
Propietari Francesc Burés i Balet
Fundada entre el 1860
Capital inicial de 178.000 rals amb inici de màquines amb 1.500 fusos, 16 telers i 36 treballadors/-es.
"Quan morí Francesc Burés i Balet van continuar dirigint la fàbrica els seus fills, els germans Esteve i Francesc Burés i Arderiu, però aquest últim morí aviat. El 24 de novembre de 1869 es reformà la societat on Esteve Burés incorporà les seves germanes Ignàsia i Carme.
Esteve Burés es va casar amb Ramona Borràs i Pons, filla d'Oleguer Borràs que havia estat soci del seu pare a Sant Joan de Vilatorrada. Seguint les passes del seu cunyat, Ignasi Borràs i Pons que continuava el negoci del seu pare, es decidí a construir una gran fàbrica a Castellbell i el Vilar el 1874.
El matrimoni d'Esteve Burés i Ramona Borràs va tenir dos fills: Francesc Burés i Borràs i la seva germana Antònia. L'any1875, la societat canvia de denominació i passa a anomenar-se "Germans Burés". Esteve Burés i Arderiu continuà al centre fabril de la colònia Burés fins a la seva mort l'any 1893. Fou enterrat al cementiri de Castellbell al panteó familiar.
El 1895 es creà la raó social "Burés i Salvadó", formada pel fill d'Esteve, en Francesc Burés i Borràs i els seus oncles, amb oficina al carrer Fontanella.
La societat "Burés i Salvadó" construí una nova fàbrica de filats i teixits de cotó a la conca del Ter, prop d'Anglès (la Selva). A la llarga, aquella indústria, coneguda com a Indústries Burés,
En 1905 se disolvió la sociedad familiar que tenía con sus tías y Francesc Burés se quedó como único titular hasta su muerte, en 1907. La nueva empresa se denominó Viuda e Hijos de Francisco Burés, que se disolvió en 1920, y su hijo, Francisco Burés y Regordosa, tomó el relevo"
wikipedia
1922 Jaume Major, converteix en una fàbrica llanera i fa una entesa a la ciutat de Castellbel i el Vilar, per muntar amb l´empressari Bofill i Coromines un gran empori llaner.
"En 1940 se constituyó como sociedad anónima con el nombre de Industrias Burés SA, hasta que en 1971 un aguacero destruyó una de las fábricas.
La fábrica Burés, que fabricaba entre otros las conocidas sábanas «El Burrito Blanco», cerró sus puertas definitivamente en 1991, después de estar vinculada al grupo KIO a través de Javier de la Rosa.
El último representante familiar en la sociedad fue José María Juncadella y Burés, sobrino de Francisco Burés y Regordosa y casado con la escritora Mercedes Salisachs y Roviralta".
wikipedia
 |
canal que passa pel mig de Burès i després surt a la part
baixa de Gallifa, passant per sota del carrer que les separa. |
 |
| Colònia Burès |
