tèxtils al Raval c. Riereta.

ANTIGA FÀBRICA-NAU TEXTIL

Filatura Lloberas, Casa Ateneu del Raval al c. Reina Amalia

Quadra del Sr. Tarruella Magí, que ocupava els números 18-20 i 22

any 1832

 

pati interior de càrrega i col.locació de caldera de vapor

C. Riereta,35 

Casa-fàbrica Nicola Tous i Soler, gran empressari tèxtil any 1833

abans Bonaventura Gassó

Després estampats de Joan Artós, Salvador Roig, Rafael Saladrigas

c. Sant Pau, 116

Gaspart Roldós, Miquel Clavé i Gil Bonaventura Fabra

any 1836

 

 

part oest, quadra de vapors conservada

Can Bros de Martorell.

De l´antiga colònia industrial dedicada al tèxtil, primer al cotó i després al fil de cotó, que va endegar la seva història com a tal cap al 1852, queden, encara que malament conservades, les 3 naus de tres alçades, l´esglèsia, dos carrers de cases per a treballadors (unes 100 en total), el carrer Elies i el carrer Josep Buxeres, fetes a meitat segle XIX, la casa de l´amo, senyorial i amb una capella peculiar a on hi són enterrats algú dels seus senyors, el que queda de la casa pairal amb una reticula de pilars acabats en arc sense teulada, segurament de la bodega de vi.   El record dels molins bataners i paperers i el canal soterrat i a l´aire lliure amb la pressa uns 500 metres riu amunt.  La cooperativa de consum, el teatre i el café.

No es gran cosa, però hi prestan testimoni, riu avall, del que va ser una de les grans colònies plagades de telers del Baix.

esglèsia

economats i escola

torre de l ´amo de dos pissos amb gal.leria al pis superior
i sostre a quatre aigues

campanar capella

porta capella familia Elias

ninxol i furnicula superior

arc escarces de volta catalana perfecte

c. Elies, un dels amos de la colònia

font

arcs i pilars dela casa pairal

carretera d´acces al poligon Solvay, i pas per sota
de la A-2 (en remodelació),

HISTÒRIA.-

La plana del costat nord-est de l´antic poble de Martorell a la vora del riu Llobregat, vila romana i de pas d´homes i mercaderies, camí d´Igualada i Manresa, al costat de la Via Augusta, l´altrament dit en època moderna, barri de  Can Bros, té una història curiosa que hem de saber al voltant de la producció industrial i agrícola.

Primer va ser un lloc privilegiat fèrtil per conrear aprofitant l´aigua del riu, a més d´un petit salt que un meandre amagava, un ric mercader barceloní va aprofitar per construir tot una sèrie de molins fariners, paperers, farga de metall i de batans per esfeltrar el teixit de llana, gran idea aquella de fer confecció de draps (industria tèxtil primerenca abans de l´arribada del cotó asiàtic), que amb el temps va resultar ser la millor partida per explotar i rendibilitzar aquella aigua beneida.

Tota aquesta primera embranzida industrial va acabar produint la implantació al territori de tres nissagues que van fer negoci des de tres poblacions industrial ben famoses, Gelida, Igualada i Mataró.

La nissaga, i tal vegada la més arrelada a la zona, va ser la del prohom MIQUEL ELIAS, home del Bruc, de Gelida i fadristeny de Sant Pau de la Guàrdia, que va deixar el seu ofici cuidant terres de conreu, per invertir en la industria de moli paperer i roda de molí moguda per l´aigua del Llobregat. Aquest home va construir cases d´obrers i una residència noble a on va ser enterrat, vivint a Barcelona (C. de la Mercé), preferint per orgull les terres que li havien fet ric però sense descendència.

La seva herència va ser al final venuda a la segona nissaga de prohoms Igualadins, RAMON CASTELLS i PIE.  Allà pels voltants del 1852 el Sr. Ramon va ser l´home escollit per tirar endavant el que era per aquells llavors un petit clos de filatura de cotó.

La idea llavors va ser dividir el canal industrial principal en dos petits salts per col.locar  dos turbines, amb  l´arribada dels últims propietaris mataronins va acabar sent tipus Francis (260 CV totals), passant força motriu a dues plantes fabrils (3 plantes), dotades de pilars de fosa, i embarrats amb politges de transmissió vertical, les naus de la part de dalt més antigues amb jàsseres de fusta, que van hostatjar un total, pels volts del 1862, època de màxim esplendor de la colònia dels CATARINEU per descendència posterior,  de 6.000 pues de cotó, en aquells moments encara eren selfactines, i 24 cardes, amb un total de ma d´obra de 425 treballadors.   El 1892 eren 10.320 pues, 600 més de llana i 108 telers.

L`època pintava bé pels empresaris tèxtils Cambrosencs, aprofitaven per filar i teixir i baixar producte manufacturat fent servir el tren dels Catalans que tenien a menys d´un km. de distància.  Tenien una bona provisió de mà d´obra adiestrada a la comarca, lluny de refregues sindicals, i procedents d´Abrera, Olesa, Martorell, Ullastrell i Terrassa.

La major part d´aquests treballadors vivien a la pròpia colònia en un clos apart que va acollir en aquella part del riu, rodejada per les terres de conreu del encara propietari Miquel Elias, i la seva nissaga, café, teatre, (seu de la Coral Claveriana “L´Aurora Cambrosenca”), naus fabrils amb campanes en lloc de sirenes i pont de comunicació entre les naus de dalt i la de baix (orientada transversalment), caldera de vapor tardia per cada una i casa de l´amo i escola própia. 

Cap al 1897 es va construir l´esglèsia que es port veure des de la A-2, just al bell mig de les cases dels obrers i la casa de l´amo i escola, en la façana oest del clos industrial.

La tercera nissaga vinguda per la bonança i atreta per la hipoteca impagada pels vells propietaris Catarineu, va ser la dels prohoms ANTONI FONTDEVILA i MANEL TORRES, establerts a la vila de Mataró des del 1890.  Van decidir de portar la producció de filatura al Llobregat, que era riu amb més força de CV per moure primer selfactines i després continues  (1920), i deixar la seva imponent nau d´allà, al costat  del tren de la línia de França, per tissar i tenyir.

Van estar-se a Martorell fins el 1967, any de començament de la crisi tèxtil a tota Catalunya.

XEMENEIA HEXAGONAL (20 m. alçada)

tallers auxiliars que encara treballen com a tallers de soldadura

nau i pont

https://www.google.es/maps/place/Cam%C3%AD+de+Can+Bros,+08760+Martorell,+Barcelona/@41.4971394,1.9221616,3a,60y,294.19h,94.32t/data=!3m6!1e1!3m4!1spLUopWqnhd_OeaEWhkgFhw!2e0!7i13312!8i6656!4m5!3m4!1s0x12a48eb1d45ebd89:0xbff84e4f7376ee85!8m2!3d41.4944878!4d1.9157155

Iglesia y moli batans

https://www.google.es/maps/@41.4968061,1.9215468,3a,75y,210.64h,98.18t/data=!3m6!1e1!3m4!1sIXxAw9Szu10FcvxlanVUOw!2e0!7i13312!8i6656

vista general

https://www.google.es/maps/@41.4970167,1.9228843,3a,75y,251.32h,78.13t/data=!3m6!1e1!3m4!1s1Xkt3TvPy9C3j4myfQaeAw!2e0!7i13312!8i6656

MTM, la fàbrica de locomotores

Sempre que vaig a fer visita al centre comercial de Sant Andreu, a més de rememorar el problema de l´arribada de l´AVE a la gran estació intermodal del futur de “la Sagrera”, me´n faig cinc cèntims de com era possible que milers de tonalades de ferro fos que feien les locomotores de vapor d´altres temps, poguessin ser aixecades enlaire amb els ponts grues que poblaven l´interior de la nau que resta dempeus del que va ser l´antic complex de naus de la Maquinista Terrestre Marítima, imatge que sempre he tingut gravada a foc després de veure les fotografies que circulen per internet de la seva activitat passada.

ponts grua a l´interior dela Maquinista

Les màquines de la Maquinista es van establir al barri cap al 1950, s´hi van instal.lar plegadores de planxes de ferro, retalladores, troqueladores, màquines de fressar i de tornejar, rectificadores, soldadores, forns de fosa incandescent, motllos i estampadores en premsa, a més s´hi van contractar homes preparats pels més feixucs treballs.

Durant molts anys la Maquinista de l´antiga fàbrica del barri més petit de Barcelona, havia rebut encàrrecs diversos; màquines de vapor, compostes de calderes a prova d´altisimes temperaturas, rodes d´inercia, biel.les i rodes de transmissió, engranatges i reguladors de pressió amidats exactament amb la pressió de la molla que tapava i obria els forats d´expansió de fums, màquines que movien en aquells temps, mitjans anys 50´s del segle XIX, locomotores i tramvies de vapor, vaixells de guerra i mercants per comerciar amb les colònies 

d´ultramar, també s´hi feien ponts i estructures, però el desafiament que havien pres els directors de la Maquinista havia estat prendre el relleu de les grans empresses angleses en la construcció de màquines per la industria pesant i metal.lúrgica de la Revolució Industrial tèxtil catalana, el gran motor econòmic d´un pais que havia de crèixer exponencialment en tot el segle seguent.

grues i glorietes rotatories de tren

vagó metro

estació elèctrica de la Maquinista

El desafiament ja havia donat grans èxits a canvi dels esforços dels enginyers industrials i promotors de moltes de les famoses foneries establertes a fora muralles, a l´est i l´oest de Barcelona, Escorça, Lacambra, Nueva Vulcano, Alexander Hnos., Comas, etc. I la nova Maquinista va avançar exponencialment en els seguents 50 anys gràcies a la competència que es van dispensar entre elles.  Els encàrreces s´anaven adapten als temps de l´electricitat i els automatismes, noves centrals tèrmiques i grans turbines de generació de força motriu, calderes i generadors ensamblats, vagons per les noves xarxes de transport intermetropolità, trens diesel, motors de combustible fòssil, nous ponts mòvils, mecanismes més complexos que van necessitar d´afiliacions amb d´altres competidores.

interior nau

NICOLAU TOUS MIRALPEIX

1854 - 1880

JOSEP MARIA CORNET
1880-1894

FERRAN JUNOY VERNET
1894-19

pont de l´Ebre al Pilar

tren de foc de Sant Andreu, el primer espanyol

Fins i tot MACOSA, l´antiga Can Girona, va associar-se per fer front a la competència alemanya de la GEC ALSTOM, MACOSA treballant a Sant Martí i Sant Andreu  ocupades per alts forns, torres de refrigeració, conductes en superficie, grans naus de treball i dics flotants.  Les vies del tren arribaven a les seves portes, i la seva potent presència també va influir el devenir polític de Catalunya i Espanya sencera.

Amb el tresllat de la producció a Santa Perpètua el 1993, el recinte va quedar en desús i els terrenys afectats per zona de requalificació urbanística per equipaments, ara, amb el projecte de centre comercial ja efectuat, esperem que es faci realitat la nova estació intermodal d´alta velocitat cap a França.