fàbriques del téxtil i la rajola a Sant Martí,

29-2-2012

Segle XVIII, i Sant Martí era un gran bassal d´aigua al costat del mar,
l´època de la industrialització va començar a les terres de l´altra banda
de la Ciutadella, amb la compra i conreu de prats d´indianes pels tints
de les indústries que començaven a crèixer a l´altre banda de muralles,
al voltant dels carrers de Sant Pere, i que tenien en aquells terrenys, tan
rics en aigua, i tant propers, un bon espai per assecar i colorejar la roba
de cotó confeccionada.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Prat_d'indianes

La tipologia d´indústria al llarg del temps, i dels segles, a Sant Martí va
ser molt diversa, des de fàbriques tèxtils, després dels prats ja indicats
van arribar les fàbriques llaneres i de treball del cànem, que va substituir
el lli i el jute per confeccionar sacs i arpillera, passant per indústries
químiques, ja al segle XIX, unes quantes dedicades al forn, metal.lúrgiques
i rajolaires; foneria de metall  com la "Casa Torras", liderada per un dels
millors enginyers del segle XIX, que va dissenyar la coberta del camp de
futbol de la Travessera de les Corts, i amb forn per l´argil.la, que, sense
incloure les petites "empresses" familiars que es dedicaven a coure rajola
en forn de llenya, feien la seva feina des de 1854, fins i tot hi hagué la més
gran farinera de tota Espanya, "la Industrial Farinera Barcelonina", de 1856,
i algunes empresses del món de l´automoció, treballant per la General
Motors i Hispano Suissa.

Aquesta es una llista per anys de totes elles:

estampats i prats d´indianes:- llistat de l´any 1861

1.- fàbrica Bonaplata                                           1833-
2.- Casas i Fill, Maria                                          C. Pere IV
3.- Ferrer i Cia, Josep
4.- Jaumandreu i Cia, Joan
5.- Juncadella, Jeroni
6.- Lucena i Cia, Josep
7.- Paul, germans
8.- Ribas i Cia, Manuel
9.- Ricart i Guitart, Jaume
10.- Roger, Jaume
11.- Sansalvador, Josep                                       1850 aprox.-
12.- Romà i Cia, Joan
13.- Torelló, Mateu
14.- Paul i Dimont, Eduard i Aguiles                     1847-

estampats i prats d´indianes:- llistat de l´any 1904

1.- Agustí, vda. d´Antoni
2.- Boada i Just
3.- Casas Jover, Joaquim
4.- Espigó i Borràs
5.- Gasol, Vicenç
6.- Giménez Sánchez, J.
7.- Lucena i Cia, (a la llista anterior)
8.- March, Torrens i Cia.
9.- Palau, vda. i fills de Josep
10.- Pastells i Regordosa
11.- Pellerín, Luis
12.- Ponsa, fills de Josep
13.- Ricart de Córdoba, Felip
14.- Rius, Martí
15.- "Can Ricart"                                                  1866-actual.litat      C.Bolivia
http://www.ub.edu/geocrit/b3w-598.htm
arquitecte Eduard Fontsere.

16.- "Can Saladrigas"  (blanqueig)                          1876-1903            C. Joncar, 27-45
http://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Saladrigas

17.- Vicente Illa (blanqueig i tint cotó)                                                  C. Bolivia, 340
18.- Sederies Yorka (aprest seda)                                                       C. Cristòbal de Moura, 118-134
19.- "Can Felipa" (blanqueig cotó)                         1856                      C. Pallars, 245
propietari Felip Ferrando, seu del centre cívic del barri

teixits de cotó - llistat any 1904

1.- Torres Vendrell, Jaume                               C. Sant Joan
2.- March i Llopart                                           C. Sant Joan
3.- Comas i nebots, Francesc                           Ctra. Mataró
4.- Orpí i Tomàs                                              C. Sant Joan
5.- Mas i Batalla                                              C. Villena
6.- Torres, Jaume                                             Pau Claris
7.- Pratmasó i Miquel, vda i fills                       Sagrera
8.- Tarrats i Canals                                          Sagrera
9.- Barbarà, fills de Miquel                              C. Industria
10.- Nadal, Antoni                                          C. Llacuna
11.- Munt Miralpeix, Onofre                           C. Llacuna
12.- Ribas i Cia, Joan                                      C. Lllacuna
13.- Clarasó, Rafael                                        Verneda
14.- Sert Germans i fill                                     Sagrera                       1873-

teixits de cotó - llistat any 1920

1.- Estapé i Ros                                                C. Guatemala, 12
2.- Mas Badia, Josep                                        C. Guatemala, 12
3.- Reves, Joan                                                 C. Vilanova, 135
4.- Martí Llopart, F.                                         C. Pere IV, 423
5.- Mir, Rubí i Cia                                            C. Juncar, 33
6.- Canals, Josep, vda de                                  C. Pacífic, 69
7.- Maragall i Ciervo                                        C. Catalunya
8.- Casals i Malagrida                                       Passeig Triomf, 59
9.- Roig i Miquel                                              C. Llull
10.- Romà i Rivas                                             St. Joan, 62
11.- Pujol i Balaguer                                         C. València, 535
12.- Canals i Parés                                            C. Llacuna
13.- Verdaguer, Climent                                   Ptge Alsina, 17
14.- Cucurella i Parès                                       St. Joan, 183

15.- "Ca l´Aranyó"                                           C. Roc Boronat-Tanger    1874 
arquitecte Josep Marimón, ara seu de la Universitat d´audiovisuals.



A més inclourem a la llista les empresses que es van dedicar al ram
tèxtil de la llana i del cànem.-

1.- "Palo Alto", en inici Ramon Gal i Joan Puigsech van demanar permís
per construir la fàbrica al carrer Curtidors, el 1875, ara seu d´un hostel
de entitats de disseny liderat pel Mariscal.

2.-  "el Cànem", els fundadors, Pere Milà i Pi, de la Cia del Ferrocarril
de Tarragona, i els srs. Godó i Pie, que van fer diners per dedicar-se
a la política en el bàndol de Sagasta des del diari "la Vanguardia",
instal.lat també al barri, i fundat per ells mateixos el 1881.

"El Cànem", que va arrivar a comprar una altra fàbrica a l´Hospitalet,
el 1946, com bé explica el meu amic i company Juanma al seu blog,
del cual deixo link apart, va ser al final camp de concentració després
de la guerra i ara és un edifici llogat per petites empresses al carrer
Dtor Trueta, darrera del cementiri.
http://provenzana.blogspot.com/2012/01/vidua-e-hijos-de-jaime-trias-fabrica-de.html

3.- "Can Jaumandreu", 1853, C. Perú, ara seu de BCNactiva.
http://m.elperiodico.com/es/noticias/distritos-de-bcn/20101215/cuna-textil-fabrica-profesionales/624559.shtml


4.- "Can Framis", C. Roc Boronat, 117, seu de la Fundació "Vilà Casas", Biblioteca Municipal
"Manuel Arranz"

També deixo ressenya de les úniques bòbiles que he trobat en aquesta
busqueda pel sud de la ciutat.


1.- Molas i Cia, socis capitalistes; Francesc Catanys i Masoliver i Rafael Degollada
i dona, i soci industrial, Joan Molas i Junyent, que era un rajoler de Sants (1854-75).

al 1854 Joan Molas va ser un dels primers introductors del maó refractari per forns i vàlid per altes temperatures a Catalunya, amb contactes amb el món de la química
per part del seu germà Francesc, va investigar i millorar els seus productes; gres,
i "pedre artificial idestructible" com ell mateix anunciava el 1857, per tubs i canonades d´aigua.


2..- Durall, Josep, al carrer Joncar, feia adobs amb forn de llenya

3.- Vila, Mique, al carrer del Clot, idem.


També faré un llistat de les farineres.-

1.- "Can Gili Vell"                                                C. Ciutat de Granada, 12b-16
2.- "Can Gili Nou"                                               C. Taulat, 5-11, al davant del cementiri
3.- "L´Asunció"                                                   C. Roc Boronat, 31-33
4.- "La Favorita"                                                 C. Roc Boronat, 47-53

AFEGIRÉ:

química per la téxtil

"La Escocesa"                                                       1852                C. Pere IV, 341-357

maquinària téxtil

"Can Tiana", propietari Josep Canela and Hijos     1898-1914

Fundició

"Sandoval i Narvell"                                               C. Roc Boronat, 40

mecànic metal.lúrgic

"Oliva Artés" arquitecte Claudi Duran i Ventosa      1920                





                  

mis rincones queridos

27-2-2012

Jo soc Hospitalenc de naixement, de Pubilla Cases per ser més
exactes, tota la meva infantesa i joventut les hi vaig passar allà,
anant al Lope de Vega i al Torras i Bages, passejant entre la
Florida, Can Serra i Esplugues i a la vora de la benvolguda plaça
de la Bòbila.

Si volia anar amb els amics a jugar a basquet, anava al poliesportiu
de Les Planes amb els companys de l´Institut;  si volia sortir de
marxa, doncs cap a "l´Arlequin" de la rambla Severo Ochoa, a prendre
unes cerveses amb el Javi Bernuz, una jerra de litre, i ja entonat cap
a la disco que hi havia al costat de la plaça Universitat, si volia
estudiar anava a la biblioteca del carrer Renclusa o al carrer Molí,
si volia jugar al parc, doncs, aleshores el escollit era el de "los Patos"
a Esplugues, total, 19 anys de la meva vida, després servei militar,
i, de tornada, a treballar.

La vida va voler que la meva dona fos del Carmel, a Barcelona, i
allà comença la meva segona etapa vital, als carrers costeruts de
pujada al parc Güell per la seva vessant nord, a on m´hi vaig treure
el carnet de conduïr, con jo dic, i a on vaig coneixer la meva
familia política.

Menjars a casa dels meus sogres, visites i tardes a la casa de dalt
de tot del turó més curiós que té Barcelona.

10 anys de nuvis i ja cassats de cap cap a Horta, a on ella volia
viure, i a on vam trobar una piset de segona mà per uns quartos no
massa cars.  Ara ja portem, aquest març, 16 anys de cassats, i ens
coneixem tots dos massa bé, la convivència funciona i l´únic que
noto a faltar és a vegades els diners i la companyia, però es el que
tenim, ni més ni menys.

Si em poso a repasar bons moments viscuts entre Pubilla Cases,
el Carmel i Horta, em surten racons que per mi són fidels a la meva
manera i forma d´entendre la vida, racons que quan hi paso una
estona, o faig una visita de passada, em porten tranquil.litat i bons
auguris, i això és el que vull mostrar en aquest post, aquest dia,
d´aquest any, que tantes coses males m´esta mostrant i que volia
treure fora, per poder aserenar-me i tornar a agafar embranzida.

primer racò.-
barri -- EL CARMEL
situació -- Ctra. Carmel, a dalt de tot,
descripició i curiositats -- podràs accedir al parc Güell, per un
                                          camí costerut i força desconegut,
                                          el veïns del barri passejen els gossos,
                                          i disfruten les millors vistes de BCN,
                                          a més podràs fer un tiberi de migdia
                                          de diumenge amb tapes, pujar a les
                                          bateries antiaeres del Carmel, i fer una
                                          missa de diumenge amb el meu amic
                                          Paco, el diàcon del cura del Carmel
records propis -- des d´aqui partien moltes de les meves aventures
                            de diumenge una vegada ja cansat de estar tancat
                            a casa dels sogres, era una bona escusa d´escapada!!

entrada al Parc Güell

Ctra. del Carmel, autobussos 24 i 92

Tiberi i bon tapeo

C. Muhlberg i cap als antiaeris.

parròquia del Carmel

segòn racó.-

barri -- PUBILLA CASES

situació -- C. Luarca

descripcio i curiositats -- és el carrer dels bars del barri, el "Panyolito",

                                         el bar del "Kiki", el "Cordoba", quan era petit

                                         el meu pare em portava a la porta del Panyolito,

                                         i em demanava un platet de les patates fregides

                                         més bones que he tastat mai, ja de jovenet,

                                         el meu amic Enric em portava a menjar sovint

                                         les braves del Cordoba, em van encantar!, fins

                                         al punt que encara em proven igual que sempre,

                                         de tant en tant em passo encara a veure al sr.

                                         Paco i recordar vells temps, també fa un anyet

                                         hi vaig portar el meu bon amic bilbaí, el Txema!!,

                                         internacionalitzant el tema.

records -- tardes de braves i de cervesa asseguts en una terrassa

                parlant de dones i festa de cap de setmana, mis primers

                records de nen amb el meu pare, i un dels bars preferits

                meus i de la meva dona a L´Hospitalet.

ara en obres, suposo que reobriràn a principis de març!!

3er racò.-

barri -- HORTA

situació -- baixada del C. Tajo.

descripció i curiositats -- aquí tenim el meu bar preferit del meu barri

                                         de residència, "La Gòndola", un bon cuiner

                                         i un bon cambrer junts ho fan tot, a més és el

                                         primer paisatge que vaig veure de la part nord

                                         de la ciutat a la meva vida, quan ens vam

                                         perdre tres amics de l´H, sortint del cinema que 

                                         hi havia al final de Fabra i Puig, "l´Astor Palace".

records -- els tallats descafeinats que ens posaven a la meva sogra, a mi

                i a la meva dona, la cambrera de la "Gòndola", sense que li

                demanessin al final del sopar, quan estava ja malalta d´alzheimer,

                i les pizzes que quasi no van arribar a casa per la pluja, el dia que

                pujava a Consorts amb la Claudia de la mà, i els meus cunyats

                esperant la teca.

al fons podeu veure "la Gòndola"

pujada cap al turó de la Peira i Fabra i Puig

sortida d´un dels carrers més macos d´Horta, el que porta el

mateix nom i que hi té encara masies antigues

quart racó i últim.-

barri -- LA CLOTA

situació -- passatge Felip

descripció -- el carrer més bucòlic i bonic que tenim a Barcelona,

                     la Clota és el barri més petit, tancat i de gent d´horta,

                     que hi ha a la ciutat, i aquest carrer puja entre casetes

                     i horts de gent humil que encara defensa la personalitat

                     d´un barri del segle XVIII, quan tothom vivia del

                     camp.

records -- pujada a la piscina i baixada i visites il.lustres amb bons

                amics i no tant!, i sobretot, tranquil.litat i saver estar rodejat

                d´història de barri, com a mi m´agrada!!

residència de la Teixonera

proposta alternativa ARE Remunta

15-2-2012

presentació powerpoint fet pel Fran sobre la seva proposta,
són uns 20´ de feina ben feta i amena, us ho recomano de
veure-la, són 6 parts que van concatenades, comenceu per
la primera.

 

torn de preguntes posterior a la roda de premsa de presentació,
uns altres 20 minuts d´intervencions a la Regidoria de districte
del Centre de L´H, perdó per la deficient qualitat de só

Fran Villaescusa, Arquitecte tecnic per la Univesitat de Barcelona,
component del grup de facebook "Protegim el Canal de la Infanta",
portava preparant na proposta alternativa per l´ARE des de l´estiu
passat, a nosaltres, els seus companys del grup, en anava fent saver
els seus avenços en forma de fotografies, idees i plaços d´entrega,
en les succesives sensacions del grup a la "Casona Asturiana" i al
CelH cada vegada que ens trobaven.

Ens podiem imaginar que tot era una bona feinada, passat el temps
dubtaven que el projecte pogués portar-se a termini, perque aquell
corria en contra nostra, les restes del Canal corrien perill de ser
enderrocades definitivament.

Però aquest dimecres passat aquesta sensació ha canviat, després
de la roda de premsa que ens ha preparat a tothom, amb la
introducció del portanveu de la plataforma de facebook, "Protegim
el Canal de la Infanta", el senyor Ireneu, que ha fet una gloga dels
problemes que té la ciutat en tema d´habitatge i la confrontació de
la plataforma amb els dirigents de la ciutat per la conservació de
les últimes restes del Canal que ens hi queda a l´ Hospitalet,
tenim un projecte suficientment justificat en tots els seus aspectes,
i que es pot presentar en contra d´un altre que ha quedat obsolet
durant la crisi actual, i que Fran ha sabut torpedejar en la seva
linia de flotació.

las causes de la falta de solidessa de l´anterior projecte són uns costos
caríssims a nivell públic, que no tindràn practicament rendiment privat
ja que els pissos fets no tindràn comprador.  Contra això Fran va voler
explicar que el més rentable es aprofitar pissos buits a la ciutat per
evitar gastos de construcció i cobrar impostos reals a canvi.

També, i contra la idea de fer creixer els espaïs verds a la ciutat amb
la urbanització privada dels entorns del quarter de cavalleria, jardins
privats que no tindràn una cohesió real entre ells, Fran va voler explicar
que lo ideal seria poder conectar l´actual parc de Can Buxeres amb
una via verde que vagi hilvanant els espais buits camí de la carretera
de l ´Hospitalet, al voltant del camí de la Fonteta, tot de forma i manera
autosostinguda, talussos amb vegetació per fonament de terrals, fauna
autòctona d´arbres i sotobosc ja inserit de forma natural, camins de
brolla i flor silvestre, que no necessiten manteniment més que una vegada
a la setmana i permeten disfrutar d´un paissatge típic de la zona.

Que millor que lo dit abans per poder pressumir d´un projecte amb poc
cost per l´Ajuntament i amb la major riquessa possible!!, doncs aqui
no van acavar les raons a tot el projecte alternatiu; sense sentit de
voler conectar el carrer Josep Tarradelles amb Cornellà, per la rambla
de Solanes, ja que tenim pel mig el parc de Can Mercader; sense sentit
de perdre l´última riera de l´Hospitalet per fer un carrer cul de sac, que
no tindrà urbanitzada les dues cares est-oest, ja que la part de Cornellà
no entra a l´estudi general; sense sentit de desaprofitar edificis ja fets
al quarter, per fer nous, encara que serveixin per equipaments; sense
sentit de perdre l´oportunitat de posar la primera pedra per unir
definitivament, amb un passeig verd, tota la travessia des de Molins de
Rei fins al Morrot, per l´antic camí del nostre benvolgut Canal.

Al final, tota una serie de raons de construcció sostenible, de gastar
pocs diners, de fer el millor per tota la ciutat, de voler expressar el
que un creu ben endins i que per això defensa amb el recolçament
de tots els que creiem en una arquitectura de futur a l´Hospitalet.

Enhorabona!!

NOTICIES POSTERIORS.-

30-5-2012
noticia al canal radio l´H, pocs dies abans del seu tancament, en que
es parla de la reunió amb alcaldia tinguda pocs dies abans.

Després d´haver cercat complicitats fa temps, per fi vàrem tenir una reunió
efectiva, i a la qual la posició de les parts va quedar molt distanciada.

 

la Guineueta, un CAP en peligro de desaparecer.

30-1-2012

Escribo esta entrada después de haber  asistido al corte de tráfico
de la Ronda de Dalt, y a la asamblea de este lunes, convocada por
los vecinos indignados del barrio de la Guineueta de Nou Barris,
por el cierre de las urgencias nocturnas de su CAP, hoy unas
400 personas con frio pero con ganas de pelear!!.

Otro caso de deslocalización inopinada de uno de los servicios
básicos, y de los derechos, que tenemos los españoles, y que los
catalanes estamos perdiendo a marchas forzadas en el periodo
de este último año, el de la salud pública.

Desde el dia 18 de enero, dia en que se llevaron del CAP la maquinaria
necesaria para realizar pruebas y diagnósticos, en dirección al CUAP
de la calle Sant Gaudenci, la sanidad pública en el barrio está en
peligro, la gente de la Guineueta tiene todavia en marcha su servicio
de dia, pero no el nocturno, las urgencias se han trasladado a 1
km de distancia, al vecino barrio de Horta.

Ese mismo dia los vecinos comenzaron un encierro en las instalaciones
del centro de asistencia que dura ya 12 dias.  En turnos de 4 personas,
los propios afectados pasan la noche acompañando a los Indignados
que han montado tiendas de campaña y logística alrededor del
edificio.

Estos dias, que en el norte de la ciudad son de frio intenso, los
defensores, muchos son personas mayores armados tan sólo de moral,
pasan el dia recogiendo firmas y reclamaciones de gente que durante
estos dos pasados fines de semana, y las noches intersemanales
correspondientes, hayan tenido problemas por la desaparición del
servicio de urgencias.

Lunes y viernes a las 19.00 horas, llaman a los vecinos de los
bloques del barrio, a golpe de megáfono, para que bajen y apoyen
en las manifestaciones que están, hoy por cuarta vez, reclamando
atención pública por parte de nuestros dirigentes.

Además, al acabar, en la parte trasera del CAP, explican el estado
del movimiento e invitan a practicar, la ya tan popular y sana,
medicina de la Asamblea Indignada Popular, con turnos de palabra
voluntarios.

Hoy se han explicado las acciones de la última semana, en la que
las asociaciones de afectados por los cierres de CUAP-s, y CAP-s
de toda Catalunya, se reunieron para consensuar acciones conjuntas
y se demostraron sinergias de afecto mutuo.

También se ha explicado el éxito que tuvo la manifestación convocada
el pasado sábado dia 28 en Barcelona, que recorrió la Via Laietana
hasta el Parlament, protestando por las "retallades", la pérdida de
derechos, y los copagos injustificados, que nos graban a los de siempre
con las soluciones, según ellos, para el futuro inmediato, y que fueron
conducidos por múltiples asociaciones públicas catalanas destacadas
en todos los campos reivindicativos.

Quiero acordarme, en este momento, de los abuelos del CAP de
Bellvitge, que están en sus 94 dias de lucha por evitar el cierre total
de su centro de asistencia en Rambla Marina, cosa que también la
gente de la Guineueta creen que pueda ocurrir en un futuro próximo
con el suyo, ya que han oido rumores sobre el tema.

También, una profesional del sector, ha explicado el sentimiento
de profunda decepción que guardan en su interior, actualmente, todos
los que han luchado tanto por mejorar la sanidad pública, y lo mal
que se sienten por lo rápido que están perdiendo los frutos de ese trabajo,
animando a los presentes a luchar por un derecho inalienable como es
el de su salud.

El próximo dia 9 de febrero, dia marcado en calendario como el de
reunión del Consell de Barri de la Guineueta, órgano creado para servir
de intermediario entre las asociaciones vecinales (+ los ciudadanos
a títtulo personal),  y la regidoria de distrito en BCN, encabezada por
su representante, la Il.lma Sra. Irma Rognoni i Viader, se intentará,
según se ha anunciado hoy, trasladar todas las preguntas y quejas,
a la mesa de representantes legales políticos.

La lucha sigue!, y el próximo viernes tendrá lugar otro episodio de
protesta masiva en el barrio, creo que todos debemos apoyar, por
nuestro futuro y el de nuestros descendientes, este tipo de actos, que
són el camino correcto para evitar una recesión social imperdonable.


http://horizontefbt.blogspot.com/2012/01/vecinos-de-la-guineueta-cortan-la-ronda.html

https://www.facebook.com/#!/capguineueta

27-2-2012

Avui he anat a la manifestació, volta pel barri, des de Passeig
de Valldaura, passant per la Via Júlia, tall de Ronda i tornada
al CAP, o sigui, manifestació de gairebé dues hores i amb bastant
gent.

Sorpresa al final, hem pogut visitar el nou centre cívic okupat
del CAP, i els veïns s´han enorgullit de per fí tenir un espaï
propi pel barri per fer actes, jugar a les cartes i fer assemblees
de barri a cobert, la veritat que es notava a la cara dels veïns,
que ja porten un mes i mig de protestes, l´alegria que suposa
un repte aconseguit, i se´ls veu motivats per tirar endavant.

Segueixen recollint signatures i fulls de queixes i reclamacions
de malalts mal atessos al CUAP de Carmelitanes, i el dilluns
que bé aniràn a visitar el CUAP del carrer Sant Gaudenci per
deixar palés el seu malestar.

També, per inaugurar els actes al nou Centre Cívic, s´ha projectat
el documental que TV2 va dedicar a "Marinaleda" el poble Sevillà
que ha col.lectivitzat el camp per la seva gent, de tal manera que
el treball es reparteix per igual, i els beneficis s´eixuguen entre
el habitants, en forma d´especie o de paga cada dues setmanes,
una lliçó ben maca, els hipotecats ho són construint les seves cases,
i entrant en un sorteig públic una vegada acavada l´obra que han
pagat, l´alcalde atén les queixes dels veins en assamblea popular
al poliesportiu del poble, i les escoles preparen joves per treballar
de bon grat el camp, un exemple del que hauria de ser el nostre
futur social.

REC COMTAL I CANAL DE LA INFANTA, encara existiu??

decembre 2011

Dos canals de rec y dos histories diferents, però semblants a la vegada, un a cada extrem de Barcelona, podria ser el títol d´aquesta pel.lícula.

El primer va ser el de "Mir", que va ser el que el va perllongar des de les restes romanes que hi posseia, al segle X, comença a Montcada i acava al centre de Barcelona, al costat oest del parc de la Ciutadella, entre muralles, baixant pel carrer Regomir, 12 kilómetres, aquesta era aigua de mina, procedent del riu Besòs.

L´altre anomenat de "la Infanta Carlota", filla de Carles III, agafava aigues del Llobregat i anava fins al port des de Molins de Rei, en una llargada de 17 kilometres, aquest canal va ser començat el 1188, però va ser acavat al segle  XIX, pagat pels propietaris de les terres que havia de regar.

Les obres que s´hi van endegar per provehir d´aigua les ciutats en època medieval i pre-moderna, van ser faraòniques pel temps que corrien, aqueductes, inclús en el cas del Rec, pendents d´un 1 per mil pel cas del de la Infanta, els homes que les van aixecar les van pensar perquè perduressin i així en part és encara, aquesta és una comparació entre dos d´ells, dos de ben propers a Barcelona.

fotos gentilessa del blog "tot Barcelona", de Miquel Cartisano (Rec al seu pas per Sant Andreu)

foto del fons de la plataforma de facebook, "Protegim el Canal de la Infanta"

foto del blog "l´Abans de l´Hospitalet", del Sr. Lluís V. Bagan.

Tots dos anaven plens de l´aigua benvolguda, i cara de trobar, pels regants de les hortes de la plana de Sant Andreu de Palomar i de Sant Martí de Provençals, a més dels de l´interior de les muralles, i per l´altre banda dels de Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, la Marina de l´Hospitalet i el peu de la muntanya de Montjuic. Els cabals del Rec Comtal feien, a més, servei de boca, per, en principi, la gent de la font de Canaletes, i més endavant, conduida per mitja de mines soterrades i canalons, i comptada per mitjà de plomes de cabal, per cases nobles i convents, del centre del Raval, diferència afegida a les ressenyades a dalt.

Encara, però que els seus usos eren de rec, els dos Canals, cosins-germans, si haguessin de donar-los parentesc, també feien girar rodes de molins, a través dels seus salts, al molins de campetx i les serradores de marbre i molins paperers, en el cas del de l´oest del delta, i als molins fariners i drapers al cas del de l´est, o sigui, que el seu ús intensiu feia que aquestes dues construccions, en el fons, servissin i tinguessin la mateixa 

vital importància pels que volien controlar la seva càrrega, per això sempre hi ha hagut Associacions de Regants i Societats de Propietaris, en el cas del Rec Comtal, constituida, després de moltes lluites el 1842, per controlar-les.

La història del seu tracte i respecte com a obres hidràuliques les deixarem per un altre capítol, o article, però el que si esmentaré es que sempre ha sigut aberrant. Al principi, mentre va ser útil el seu servei, van espectar-se els seus traçats a cel obert, però, sobretot degut a l´expansió urbana de les ciutats que atravessava, va començar a tapar-se amb pedra i formigó, i en el cas del de la Infanta, el del Baix Llobregat, a convertir-se en claveguera.

Malgrat tot, ambdues conduccions segueixen tenint un sentit bucòlic, i tenint el seu racó, a on es mostren, actualment, com devien ser ja fa més de 800 anys.

En el cas del Canal de la Infanta, savem que hi ha masies, com la de "Cal Capellà", a la Marina, molt a prop de l´hospital de Bellvitge, que segueixen regant la seva horta amb aigua del Canal, i propietaris de petits horts urbans, també ho fan, cada dijous de setmana, amb conduccions precaries, que segueixen en part l´antic traçat de les filloles secundaries del canal principal conduit.

També es conserva la seva casa de comportes a Molins, que recollia, a més, aigues d´un altre rec que baixava del Papiol, i que donava força de molí a un parell de fàbriques d´oli.

En el cas del Rec Comtal, hi ha un petit parc, amb la casa de comportes del senyor "Mir" encara conservada, a la ciutat de Montcada, dintre del seu "Parc de les Aigues" i des d´allà circula, lentament, entre bedolls i pau, a cel obert encara, fins a la entrada de la Meridiana per Vallbona.

En l´actual.litat cada vegada que es fa un forat al terra, a la zona est de Molins, centre de Sant Feliu i Sant Joan Despí, barris de Sant Josep, Santa Eulàlia, a l´Hospitalet, i parc de Can Mercader a Cornellà, a més del barri de la Bordeta i de la Zona Franca de Barcelona, es fàcil que algú expliqui la història de´haver-hi trobat restes del que va ser una conducció d´aigua, doncs bé, senyors!, aquest conducte va treure als catalans de la pobressa, a la Marina va propiciar que terres de conreu que donaven una collita a l´any, donessin tres o quatre, arran la seva arribada.

En el cas del Rec Comtal passa el mateix, fa poc, al juny del 2009, quan es feien unes obres al costat de la "torre Agbar", es va foradar una tapa de canal, que es suposa es va tornar a omplir.

Però encara es senten les veus dels treballadors de "Can Fabra", la més coneguda com la fàbrica de filatura "Fabra i Coats", en Sant Andreu i de "Can Portabella", també de Sant Andreu, fàbrica llanera, piolant meravelles del seu Canal, dels comptes de Barcelona adjudicant predis d´ús i administrant reclamacions per l´aigua, dels regants de la Marina recollint collita rera collita, dels veins del centre de les ciutats del Baix festejant al voltant de la seva "platja" particular, dels treballadors que feien el seu torn al costat del Canal encarregats de la seva manutenció, i dels indignats que, en el cas de L´Hospitalet, volem com a plataforma 

pel salvament del tros de Canal de la Infanta que passa darrera del quarter de la Remunta de Sant Josep, conservar un petit testimoni viu d´aquest petit bocí de la nostra història comuna.

dos companys a la visita teatralitzada del dia 23 de març
el Sr. Rovira i Trias i el seu carboner

SEGONA PART DE COM CARLES III VA PROVEIR NOVA AIGUA PER BCN.(entrada 2013)

El passat dia 24 de març, convidats pel MUHBA, Casa de les Aigues, i els co-organitzadors de les Jornades de l´Aigua, el Grup d´Estudis de la Vall d´Horta i la Muntanya Pelada (el POU), en el seu cap de setmana privat de celebracions, els membres de la Plataforma Protegim el Canal de la Infanta, vam assistir a una ruta molt ben portada, amb dos amfitrions de luxe, el mateix senyor Rovira i Tries i el carboner de la sala de bombes a vapor,  per l´última part de la història de l´arribada d´aigua de boca a la ciutat comtal des del Rec Comtal.

El 1878, l´Ajuntament de la ciutat va voler incrementar el cabal d´aigua que arribava a la ciutat, des de les famoses mines de Montcada pel Rec Comtal, i va contractar al famós arquitecte Antoni Rovira i Trias, perquè construís una nova casa de l´aigua al peu del Besòs, els quals aquífers estaven preparats encara, després de més de 1000 anys, per aportar 23.000 m3 d´aigua diària a la ciutat.

Es vant construir tres pous de captació, i es van dotar de bombes de succió mogudes per màquines de vapor fabricades pels germans Alexander, a la fàbrica veina de la Maquinista Terrestre, al carrer Ginebra de la Barceloneta.

Antoni Rovira i Trias va donar cós a l´edifici modernista i a les instal.lacions per cobejar la maquinària, i va revestir d´un maco mosaic l´interior, que va cobrir amb les estructures de ferro dels seus mercats a BCN.

Tot un progrés per una ciutat que per llavors vivia de l´aigua que arribava per diferents punts al centre habitable, que cada vegada necessitava més quantitat per cobrir usos de boca i sanitaris, s´imposaven els sistemes d´arrossegament de bruticia per mitja d´aigua potable als pisos alts de l´Eixample, a més de les noves fàbriques de l´envoltant de la ciutat.

-aigua de l´aqueducte de Dos Rius, a Matarò, amb seu al Parc de les Aigues de la Muntanya Pelada (a les seves instal.lacions corresponen el dipòsit del Carmel i l´aqueducte petit del camí Font ´en Quintana, al costat del Parc Central de Nou Barris).

-aigua de l´aqueducte del Baix Vallés, provinent de rieres de Ripoll i de Caldes, (aqueductes de Torre Baró i Ciutat Meridiana).

-aigua del Llobregat

-aigua de les mines de Collserola.

-aigua del Rec Comtal, de l´aquifer de Montcada, amb un cabal de 23.000 m3 diaris.

les dues instal.lacions anteriors pertanyien a la Societat d´Aigues de Barcelona, una adquirida el 1867 i l´altre el 1881

reixagó mina romana

sortida del Rec de la Casa de les Aigues

Casa de les Aigues de Montcada

sala de pous i sostre de fusta amb suport metàl.lic
(= antics mercats modernistes BCN) 

abans de la visita teatralitzada

davant del pou central

màquina de vapor Alexander vertical

calderes a l´habitació de l´esquerra trobem la de
màquinaria en un nivell superior

vista del pou central

recorregut pel Rec i Vallbona

casa aigues Trinitat Nova

info adicional.

http://www.amb.cat/c/document_library/get_file?uuid=b5b64ee5-8bb4-4469-b1de-630402e43629&groupId=5000

http://w3.bcn.cat/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,335907851_1585469943_1_1768641867,00.html?accio=detall&home=

Miguel Angel Valero López
(membre de la plataforma "Protegim el Canal de la Infanta")

paseo por Vilapicina de un "blogger" i anexo posterior

Al propietario del Blog "lavidaenbarcelona".blogspot.com.

http://lavidaenbarcelona.blogspot.com/2007/06/mi-barrio.html

He leido el post sobre tu paseo del dia 16 de junio de 2007,
por el barrio de Vilapicina, y he quedado en documentarte
algo de historia sobre tu barrio para que tus paseos sean aún
más amenos.

Yo soy vecino de Horta, crecido en la ciudad de L´Hospitalet de
Llobregat, y en estos momentos me encuentro disfrutando de los
descubrimientos que supone averiguar, gracias a muchos de los
maravillosos blogs que se alimentan a través de los pequeños
historiadores que tiene Barcelona, de forma amateur y profesional,
todo lo curioso que es escarbar en la historia de los edificios
y los acontecimientos protagonizados por los antiguos vecinos
de los barrios de BCN.

Te recomiendo que comiences tu busqueda personal, como
persona curiosa que creo eres.

La primera referencia que haces es sobre la mina de la calle
Cartella esquina Pitágores, decirte que ahí baja una conducción
de agua freática potable, que viene desde Horta, nacimiento
justo debajo del Pabellón de la República, donde por cierto estuvo
expuesto el Guernika por primera vez en la historia, y que se
encuentra delante de la escultura "Mistos" de Claes Oldenburg,
y que creo ya visitaste,  este es un pabellón de Expo Universal,
que se desmontó y se trajo de Paris, donde estuvo la sede de aquel
año en el 37, uno de los momentos claves del arte catalán en el
mundo, la época de Picasso, del GATPAC i de Calders.

 http://www.seacex.es/Spanish/Publicaciones/JOSEP_RENAU_COMPROMISO_Y_CULTURA_GENERAL/Renau%20y%20el%20pabell%C3%B3n.pdf

La mina se llama de Can Travi, y viene siguiendo un recorrido
visible en superficie por otras torres de agua parecidas, altas,
ya que en su parte superior poseen un depósito de agua para
su distribución por gravedad a a las casas.

La primera se encuentra en la plaza de la Masia de Horta, la
segunda un poco más adelante en la esquina de la calle Rajoler,
la tercera en la calle Horta, que conserva todavia su surtidor
 y la cuarta es la de Cartella.

http://memoriadelsbarris.blogspot.com/search/label/Horta%20-%20Mina%20de%20Can%20Travi

http://memoriadelsbarris.blogspot.com/search/label/Horta%20-%20Mines%20-%20torres%20i%20aq%C3%BCeductes%20d%27aigua

Tu segunda referencia es la de la plaza Alvaro Cunqueiro, un
poco más abajo en Cartella, poeta gallego muy querido por su
gente y cuyo solar ocupaba antiguamente la fábrica de almidón
de la familia Oliver en 1833, que se nutria del agua de la mina.

La tercera tiene que ver con la escultura que hay al final de
la calle, llamada "la Flama", y es obra de Ricard Vaccaro, como
cosa curiosa te diré que en la cúspide hay encerrados en una
urna de cristal dos libros de Paul Auster.

La cuarta referencia que queria completar es sobre la plaza
Virrey Amat, virrey del Perú, que tuvo casa, al volver a su
patria, en el palacio de la Virreina, en las Ramblas, y que tenia
dos masias muy importantes en su perímetro, "Can Sitjar", y
"Can Santaló", la primera donde ahora esta el casal de la Caixa,
y  fue casa del marques de Castellbell,

El marqués tenia costumbre de hacer fiestas culturales en su
morada, a la cual llamaban de "Colegi de la Bona Vida". 

Su yerno, se contagio, y dentro de su hipocondriaca vida,
fue un recopilador  de historias que llamó "calaix de sastre",
de ahí la expresión!!, fué el famoso Baró de Maldà, que vivió
en las Ramblas, cerca de su tio el virrey, pero que hizo historia
por todo el territorio, sufragando, por ejemplo, en L´Hospitalet,
una fuente, en la plaza del Repartidor del barrio Centro, la
primera de la ciudad, hasta Santa Coloma de Gramanet.

http://www.panoramio.com/photo/8997630

"Can Santaló" estaba enfrente, donde ahora hay el quiosco de
prensa y la perfumeria.

http://memoriadelsbarris.blogspot.com/

La penúltima aclaración es sobre el Consell de Districte de
Nou Barris, sito donde antiguamente habia el Manicomio de
la Santa Creu, y que promovió el doctor Pi i Molist el 1885.

El edificio que es sede del distrito es tan solo un anexo que
correspondia con la sala de autopsias, y que poseia una plaza
interior  aportadora de luz y aire fresco, ya que el Hospital fue
pionero en su época y abogaba por un tratamiento al aire libre
para sus internos, la foto del complejo es mucho mayor.

En la actualida todavia esta siendo remodelado y el cuartel

de la Guardia Urbana, se modernizará dentro de poco.

http://www.contratasyobras.com:8080/cyoportal/public_html/pdfs/noubarris.pdf

para más info lease este magnifico blog creado por un vecino del

barrio que trabaja además en su archivo.

http://eltranvia48.blogspot.com/2010/08/breve-historia-de-nou-barris-ix-de.html

Sobre el barrio de "Can Peguera", decirte que es un barrio obrero

creado en el 1920 para dar cobijo a los trabajadores, muchos de ellos

andaluces, que vivian anteriormente en barracas en la montaña de

Montjuic, y que vinieron a remodelar y acondicionar la plaza España,

ya que tenia que albergar la Expo Universal del 1929, otra historia

que se muerde la cola, ya salió algo sobre "expos" antes, y que fue un

foco revolucionario después de la guerra, en época franquista, ya que

albergaba un sinfin de militantes anarquistas entre sus vecinos.

En la esquina de Pi i Molist i Urrutia, en la plaza de las mujeres

del dos de mayo, fue muerto acribillado Josep Lluis Faceries, una

placa en el suelo le hace homenaje.

http://eltranvia48.blogspot.com/2010/08/breve-historia-de-nou-barris-ix-de.html


Si quieres aprender más cosas sobre el barrio hay salidas programadas
por la gente del Archivo de Roquetes, sito en la Via Favencia nº 288,
que recorren las calles de Nou Barris una vez cada dos meses, tienen
página de facebook, y te invito a participar.

Espero que  la página te sirva para profundizar en la historia
de este barrio de BCN, que te sirve de residencia en la actualidad,
y por ende de Barcelona entera,

Tuyo afectuosamente.

ruta republicana per Sant Andreu de Palomar = "L´HARMONIA"

 (guiada per l'historiador Pau Vinyes).

El passat dia 3 de novembre, el Sr. Pau Vinyes, Sant Andreuenc
de pro i bon coneixedor del seu barri, va acompanyar-nos a fer
un tomb pels seus racons, amb mirada de republicans nostàlgics.

La caminada va ser molt ben organitzada per la gent de L´Ateneu
Republica de Sant Andreu, i al final va haver-hi, després de 3
hores de passejar, un pica-pica que no vaig poder tastar, però que
hi va ser efectivament.

L´Ateneu fa activitats per tothom i semblen molt interessants,
tenen programada una visita a Can Fabra proximament que penso
fer, si no passa res, i perquè els conegueu penjo la seva pàgina.
http://ca-es.facebook.com/pages/Ateneu-Republic%C3%A0/155546491185980

El Pau, meravellós, amb un català ben marcat, i amb prou empenta,
ens va portar per racons més que recomanables de visitar pels voltants
del carrer Gran, a més, voluntariosos testimonis hi van posar punt
d´atenció sobre aspectes prou importants de la seva història.

El president de l´Ateneu Popular, actual centre cívic, i antigament
escola popular, d´abans de la època republicana, ens va posar al dia
de la seva història d´ensenyament amb mestres voluntaris, inclús
organitzats en cooperatives.

Allà en Pau va fer donació d´una foto feta pel seu avi de l´escola
quan s´estava construint.

Un dels nostres companys ens va parlar de antics refugis, ara ja
tapats, al voltant de la plaça de les Palmeres.

I l´entranyable senyor Cases, antic alumne de l´escola Ignasi Iglesies,
ens va obrir "Can Carasses", i ens va pujar al segón pis per poder veure
la llar de foc que va fer Puig i Gairalt, a imitació de la que ja havia
construit pel senyor Quadres a Hostalric.

Gràcies a tots!!.

Aquest es el recorregut que van fer.-

1.- Ateneu Republicà (C/ del Llenguadoc, 48);

2.- l'Escola Bressol Mar, la primera escola infantil pública de
Barcelona (c. Abat Odó - plaça Palmeres);

Inaugurada per Francesc Macià el 1931

3.- l'Ateneu Obrer, construït el 1932-1933 (c. Abat Odó);

4.- la biblioteca infantil del GATCPAC (plaça de les Palmeres);

desmuntable i precursora de la lectura entre els nens, inaugurada
amb l´escola del primer punt de visita.

5.- el refugi antiaeri  a dins "Societat Coral la Lira" (c. Coroleu, 15);

al davant cine Coroleu, cine de l´època republicana.

6.- la casa d´en Josep Dencàs (carrer Gran de Sant Andreu and Abat Odó);

7.- l'edifici del Casinet de l´Avenç, adherit a ERC (plaça del Comerç);

ara desaparegut per culpa dels falangistes, d´on es va fundar el Club
Esportiu Sant Andreu.

8.- l'Ajuntament, a la plaça d'Orfila, on es va proclamar la República;

per part d´en Josep Dencàs, metge de la Clínica Sant Jordi, Regidor
de l´Ajuntament de BCN i militant de ERC.

I al passeig Torras i Bages, zona d´expansió de Sant Andreu en
época republicana...

9.- la Casa Bloc, construïda pel GATCPAC, i...

obra de Josep Lluis Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana,
conjunt de cases socials per obrers, que havien de tenir una vida
privada i col.lectiva.

Economat, biblioteca, piscina, escola no perquè coincideix en dates
amb la construcció de l´escola Ignasi Iglesias.

10.- l´escola Ignasi Iglésias, inaugurada pel President Francesc Macià;

El lloc es una antiga masia del segle XVII,  "Can Carasses", veure
les imatges que hi han a dalt de la façana per comprendre-ho, i
que va ser propietat del poeta i dramaturg Ignasi Iglesias, vei del
barri també,  i que va cedir Valentí Iglesias per ser convertida en
escola Republicana.

PARA + INFO....
http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/10171/1/MEMORIA_Parte1.pdf


També importants pel barri i de la època, per una altra visita.

Can Fabra; fàbrica de filatura,
fundada per Ferran Puig i Gibert.
Can Portabella; fàbrica llanera.
Els Catalanistes, (Ramon Batlle, 2),
precursora de la cultura en Sant Andreu durant 150 anys.
Farmacia Franquesa (Gran de Sant Andreu, 256),
 amb els seus dos records de bala!!.
bar Versalles, amb el seu refugi antiaeri propi,
als baixos de la casa Can Vidal obra de Joan Torras i Guardiola, 1907,
(plaça del Comerç).

plaça porticada del mercat, de Josep Mas i Vila,
reformador de la façana de l´Ajuntament de BCN.