Montjuic actualment, en sentit històric, des del cim ens fa una revisió del llegat esportiu en la seva cara amable.
Cada vegada que pugem per sobre del MNAC fem repàs del que vam viure l´any 92. Aconteixements com les Olimpiades de Barcelona triguen molt en esborrar-se de la ment dels que les van viure, que encara som molts, però també queda algún barraquista entre aquest visitants, que se´n recorda dels anys que va haver de passar per aquella muntanya malvivint al voltant del solar que ara ocupa tan vistosament l´Estadi Olímpic.
En aquest viatge programat farem una visita al que queda d´aquell passat....
Començarem per la part de
Miramar i el seu balcó des del qual podem observar..
1.- Estatua Colon, feta per l´Expo Universal del 1888 celebrada al recinte del Parc de la Ciutadella
2.- Aduana,
construida entre 1896 y 1902, obra de l´arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, i l´ingenier Pere Garcia i Fària.
3.- Govern Civil.
4.- Antiga estació del Morrot dita de Sant Bertran
anava a Vilanova, Valls i Tarragona. Fins el seu final, amb la transformació amb motiu de les Olimpiades del 92, va existir una branca que comunicava l´estació del Morrot amb l´estació de França, donant servei als molls de Bosch i Alzina, i al de la Barceloneta, i a les instal.lacions de la Maquinista Terrestre y Marítima + la línea de Mataró.
5.- Moll de Bosch i Alzina, també dit Moll de la Fusta, antigament estava ple d´edificacions portuaries que amagaven el carregaments de fusta que arribaven al Port.
6.- baluart i Portal de Mar, l´antiga protecció també es perllongava per aquesta banda de mar, i va defendre la ciutat durant el 1714. A la zona de l´Escola del Mar hi tenia una porta que està sent descoberta i protegida en l´actual.litat.
7.- Hotel W, de l´insigne arquitecte Ricard Bofill.
8.- World Trade
9.- Antic moll de càrrega avui museu d´Història de Catalunya.
Miramar va funcionar, abans de ser hotel, com a centre d´emissions de tv des dels 50´s, lloc on van començar a arribar les famoses emissions de Eurovisió, i lloc de començament de programes emesos en català, com "Aquesta es la seva vida", i programes musicals, com el que va fer famós en Serrat en la seva Joventut. Va ser el començament d´un medi que va fer molta fortuna gràcies als seus professionals i al seu compromís amb la gent treballadora, que necessitava entreteniment al començament de la democràcia, i que
ara està tornant a perdre el terreny guanyat a base d´esforç i treball per culpa de les retallades en medis audiovisuals.
 |
| programa "el Balcó del Mediterrani" |
 |
J. L. Barcelona i Conxita Bautista
guanyadora d´Eurovisió el 69 |
El seu trasllat a Sant Cugat, va marcar la fi d´un temps lligat a la producció audiovisual per passar a ser un lloc d´esbarjo i vistes, com havia sigut als temps de l´Expo Internacional del 29.
Passem de zona i anem a reviure la zona del
barraquisme a Montjuic:
Les barraques a Barcelona van ser la resposta a l´allotjament de moltes families treballadores, que trobaren en poguer viure dintre d´una caseta feta de fusta, la seva manera de restar prop del lloc de treball i dormir aixoplugats, sense més problema que intentar no ser desallotjats de la nit al dia per les autoritats que propiciaven l´arrivada d´aquesta gent, vinguda de tots els racons de la península, però que no volien que en el seu interior hi visquessin gent d´afiliacions polítiques indesitjables.
Tenim en el record nuclis de resistència anarquista, com Can Peguera, que el règim falangista i autàrquic considerava un focus de problemes i protestes, pel qual motiu aquest nuclis poblacionals, molt estesos per tota la ciutat, hi havia a tot arreu, a la Diagonal, al barri de Horta, al costat del camp del Barça, al pont del Treball, a Montjuic, a les platges de la ciutat, al Morrot, a la muntanya de Collserola i Sant Pere Màrtir, etc., eren margenats i estimatitzats, no cercant el que realment reclamava el problema, una solució constructiva definitiva.
 |
| bar Can Valero |
 |
al fons l´escultura de Josep Llimona
situació:
a dalt ctra Montjuic abans d´arribar a la recta de l´Estadi
una mica més amunt del Poble Espanyol |
La gent per exemple a les barraques de Montjuic, barris de Can Valero, Tres Pins, Les Banderes, Damunt la Fossa, restaven encerclades per una gran tanca de pedra que separava els carrers plens de barraquistes, al 1957 eren 52.000 persones, del cementiri i del Palau Nacional. A dintre d´aquest barris els treballadors a moltes de les fàbriques tèxtils, bòbiles i industries de tota Barcelona feien una vida sacrificada i molt pobre, dormien fins a quatre familes en espais de menys de 20 metres quadrats, sense aigua ni llum, la llum la llogaven a cases ben aixecades de la rodalia i l´aigua de fonts de muntanya carretejada a galledes fins a la cuina, sense clavegueram, i esposats a l´aigua de pluja i les torrenteres, feien el que podien per sobreviure a dintre d´una ciutat que els necessitava però no els mantenia adequadament.
Fins els anys 50 no es van propiciar les primeres promocions de pisos subvencionades per l´Estat, i sempre amb l´excusa de gran aconteixements que s´havien de celebrar en recintes propers, com va passar amb el Congrés Eucarístic del 52, amb seu a la Diagonal, i que va permetre el luxe de poder veure aixecar el barri d´Eduard Aunós a la Zona Franca o les vivendes del Congrés.
Aquestes vivendes encara que mal fetes i sense una xarxa de serveis duradora i ben construida, eren una solució millor per a molts ocupants d´aquells barris sense padrí ni futur.
 |
| Estadi Olímpic l any 1929 |
La barriada dels Tres Pins va desaparèixer els anys 60´s per construir en el seu lloc el Parc d´Atraccions de Montjuic, i fins els anys 80´s encara hi restaven barraques per exemple al Carmel, que no van ser erradicades fins l´arribada de les Olimpiades a Barcelona, fins aquells anys no van començar a preparar-se grups associatius a dintre d´aquests nuclis de veins, endegats per grups i voluntaris lligats a moviments i combregacions eclesiàstiques que feien el seu cami misionari a dintre dels suburbis de barraquisme.
D´aquesta vida sense futur tenim un bon exemple a dintre de la "Muntanya Màgica", arreclada per viure l´Expo Universal del 29, però amb els treballadors que van fer crèixer els stands i les construccions tancats al seu interior, sense finestres des de les quals disfrutar de l´espectacle ofert per Barcelona.
 |
zonificació de le barraques de Montjuic
posterior a 1966 |
 |
vista del Poble Sec des de Montjuic
vegis la muralla i el portal de Sta Madrona |
també farem un repàs de les fites més importants del costat sud-est de la muntanya.....
El
parc d´atraccions.
El parc d´atraccions de Montjuic, antigament reducte de diversió i generadorde bons records per molta canalla que passava disfrutant de les seves atracciones els caps de setmana, va ser una idea que va tindre l´alcalde Porcioles per reactivar una muntanya que en aquella època estava totalment degradada a prop de Miramar de cara al mar i Barcelona, aqui ja havia hagut un parc anomenat Maricel al 1929, en aquells anys 50´s ja existia el centre d´emissions per tv.
 |
| entrada park |
 |
| plànol |
L´Ajuntament va propiciar un concurs d´idees empresarials que va guanyar, com a únic postor, un inversor sudamerica anomenat José Antonio Borges Villegas, que ja tenia experiència en aquell pais com a propietari d´un parc de diversions, va aconseguir una concessió de 30 anys, que va aprofitar per construir 40 atraccions en els antics camps ocupats per les barraques del barri de Tres Pins, els quals habitants van ser traslladats per l´ocasió.
El juny de l´any 1966 el Generalíssim va inaugurar, amb l´alcalde Porcioles al costat, les instal.lacions al costat oest de la muntanya, i va donar el tret de sortida per un parc que va fer fortuna amb les seves actuacions musicals i la seva disposició al capdamunt del funicular que pujava des del Paral.lel, i que feien servir moltes families els caps de setmana per passar una estona ben agradable, un dia de menjar i berenar per un preu mòdic.
 |
| imatges cedides per la cortesia de "Achus" |
Jo tinc record d´haver passat un dissabte ben joiós amb els companys de fàbrica, el dia que la SEAT, també propiciada per Porcioles i el franquisme, devia ser l´any 1988, va llogar el parc per homenatjar tots els seus treballadors en jornada de portes obertes.
Lo més curiós del parc, posterior en construcció al del Tibidabo, parc i casino, el parc "Saturno" a la Ciutadella i "Turó Parc" a la Diagonal, encara que també al 1860 va existir els "Camps Elisis" al Passeig de Gràcia, però coetani a les atraccions "Apolo", era la seva distribució en terrasses i la presència del telefèric del castell sobrevolant les atraccions, entre las quals va destacar la muntanya rusa instal.lada el 1990.
el 1996 va tancar definitivament el parc, embargat pels seus deubtes, i ara s´ha convertit en un parc que encara conserva alguna de les seves infraestructures originals.
El
castell i la seva història des del 1640 durant la Guerra dels Segadors.
Contruit allà pel 1460 durant la Guerra dels Segadors, contra l´imposició de Felip IV, i després fet servir pels exercits que van volguer sotmetre la ciutat, com el general Espartero i el general Prim.
 |
el bombardeig del general Espartero a la Barceloneta
|
