Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 10 de juny del 2015

Tranvias catalanes (castellà)


Josep Pla y el tren de Reus


Cuando Ildefons Cerdà pensó en una BCN con pueblos fuera muralla, unidos por calles ortogonales con el centro histórico, y una entrada radial desde el resto de ciudades aledañas, Vallés y Baix Llobregat, no sabia que el futuro deparaba una evolución fundamental en las comunicaciones interurbanas que revitalizaria definitivamente la gran urbe.

La màquina de vapor, que proporcionó un medio de locomoción barato para recorrer distancias medias, con aparatos movidos gracias a la energia proporcionada por el carbón i el presión del agua hirviente,  tren i más tarde el tranvia, resulto un implemento vital mas que necesario para proporcionar movimiento de mercancias y vecinos desde todos los pueblos cercanos a capital, que en principio pretendió priorizar como política la Mancomunitat de Prat de la Riba.




tranvias en Cataluña a lo largo del siglo XIX y XX
FUENTE DE INFORMACIÓN.
http://www.ub.edu/geocrit/Simposio/cNavas_Crecimiento.pdf

PROYECTOS CURIOSOS PARA LOS INICIOS DEL TRANVIA Y EL TREN.-

Los proyectos se sucedieron; en cuanto al TRANVIA, para la zona nor-este, se presentaron los proyectos para unir Montgat con Barcelona, luego prolongado hasta Tiana, más hacia el interior, por otro proyecto diferente.  Badalona ya tenia su tranvia propio.  Y en cuanto a la conexión de los pueblos de playa con los de montaña, se generaron proyectos como el tranvia de Argentona a Mataró, importante puerto y ciudad industrial que sirvió para dar acceso estival a los burgueses téxtiles, propiciandoles descanso y mejor aire.

testimonio del tranvia en Mataró


recorrido Mataró-Argentona


Los proyectos se sucedian por iniciativa privada, de burgueses interesados en sacar de la mediocridad sus establecimientos y propiedades, y las máquinas, fabricadas la mayor parte en la cuna de la Revolución Industrial, Inglaterra, con 40CV de potencia media, discurrian por vias de variado ancho que recorrian vias proyectadas en principio como acceso principal a grandes ciudades y pueblos, ya explanadas por inversión pública.

Otro de los grandes proyectos, más al norte, fue el TREN que habia de unir Palamós-Girona, el puerto principal de la Costa Brava, y la industria del corcho de Gerona, junto a las tierras de cultivo del interior. El famoso Tren pinxo fue prolongado desde Flaça a la capital, y más tarde acabó su recorrido en Banyoles, no cumpliéndose el proyecto más ambicioso de llegar hasta Olot.  Aún quedan estaciones que recuerdan su presencia, y una via verde a recorrer a pie.

recorrido del tren del suro
empresa Jose Gimferrer, de saques de Xute,
va ser espera per portar l´estació a Banyoles

Todos estos proyectos fueron ideados y pagados en el último cuarto del siglo XIX, acabando su andadura en los años 50 ó incluso 60´s.  Por lo tanto fueron proyectos longevos en el tiempo, prolongados por el cambio de tracción de carbón a electricidad, y con múltiples re-adaptaciones y usos mercantiles o de transporte de pasajeros.

En la otra dirección, la sur-oeste, el proyecto TREN estrella fue el que pretendia unir Vallirana con Barcelona, esta vez un tren fue el que acabó llegando a Martorell, pasando por todos los pueblos del Baix Llobregat.  Desde la estación de la Magoria, entre Plaza España y Plaza Cerdà, las mercancias de Can Batlló llegaban al puerto, y las de las colonias téxtiles del Llobregat, que venian de dirección contraria, utilizaban el camino de hierro para poder ser intercambiadas con el Nuevo Mundo, es el famoso Carrilet del Llobregat, el último que subsiste en la actualidad.

Proyectos de aquella época són también los de unir con TRANVIA ciudades como Esplugas, Cornellà, Sant Feliu y Molins, irrealizados hasta época reciente.

Otro de los proyectos curiosos de TREN DE VIA ESTRETA que llegó a hacerse realidad más al sur, es el del Carrilet de Reus a Salou, puerto de embarque, que se inauguró en 1875 y acabó en los años 60.  Esta vez era la industria del licor, y el ansia estival de mar dels "Reusencs", lo que vitalizó el proyecto, que todavia guarda testimonio de su uso detrás de la estación de tren de Salou, y en la propia Reus.

estación de Salou


el Carrilet en Reus
màquina Prim en Salou, de 75 CV.


estación Carrilet en Salou, al lado de la de tren

antigua estación con su recuerdo de via estrecha de 75 cms ancho


recorrido del Carrilet entre Reus y Salou


A zones Gironines podem trobar a l´època de finals del XIX tres projectes de linies diferents de tren, una cap a Olot, altra cap a Palamós, ja dita, i l´altre cap a Sant Feliu de Guíxols.

La línia de Sant Feliu de Guíxols, també pensada interessadament per donar doble servei de moviment de mercaderies trobades al port de mar, suro i altres productes que tenien fàbrica transformadora a peu de via, i tranport de viatgers, des de pobladors fins a turistes, va ser estesa en un territori més aviat plà, amb poquets promontoris, i amb 13 estacions intermitjes i quasi 30 kms de llargada.

linia i parades
DIBUIXOS TRETS DE LA REVISTA "ARJAU" (núm 79, desembre 2017)

Va ser pagada i vitalitzada administrativament per gent de Sant Feliu, iniciativa de Joan Cases i Enric Heriz, i valorada monetàriament en petites accions fàcilment comprades per tot tipus d´usuari, que valorà el projecte i que va donar vida al territori durant 100 anys.

El suro pujava a Girona, al costat del parc de la Devesa, a on acabava trajecte just al costat del tren de Palamós, i d´allà baixava fent aturades als seguents aturadors; Girona, La Creueta, Quart (poble terrissaire), Lambilles, Llebrers, Cassà de la Selva, Esclet, Llagostera, Bell-llloch (a on trobaven una famosa font picant i un restaurant famós), Santa Cristina d´Aro, Castell d´Aro, Sant Pol-Sagaró, Sant Feliu de Guíxols.

Va haver-hi un projecte d´unió d´aquest tren amb el que pujava a Olot des de Girona, però al final els dos transports van haver de tancer el 1969.

Al final a tots tres transports els autobusos i camions els hi van prendre la llicéncia a començaments segle seguent, però la seva impronta quedà per sempre en noms de carrers i aturadors conservats, com el de Bell-Lloch, i el de Cassà de la Selva.


aturador Cassa de la Selva

escorxador i tren a Sant Feliu ("Arjau")

estació Sant Feliu ("Arjau")
Altre projecte curiós de TREN, va ser el que va voler baixar el carbó d´Ogassa, de Sant Joan de les Abadesses, empressa "El Veterano", per la linia de Vic i Ripoll, i que va trigar 40 anys en fer-se realitat, des d´un primer intent de fer arribar el mineral a Roses primer, com a port d´exportació, i a Barcelona més tard, amb capital del financer Manel Girona, per donar servei a les tèxtils del sud del Ripollés.  Tot el projecte va ser inaugurat el 1880 pel ministre de foment Fermin Lasala,

Granollers va ser estació de partença del projecte, i l´última baixada de carbó va ser l´any 1967, quedant absorvida per RENFE, i el tram de Sant Joan de les Abadesses a Ripoll substituït per una via verda.

ruta verde del ferro i el carbó (12 kms.)
https://www.viesverdes.cat/rutes_vies_verdes/ruta-del-ferro-i-del-carbo/

compra de l´estació de Toralles per donar alberg als usuaris de la ruta verde (noticia 2017)
https://santjoandelesabadesses.cat/index.php/comunicacio-i-premsa-2/2273-sant-joan-de-les-abadesses-adquireix-l-estacio-de-toralles

estació Toralles


Todo un testimonio del pasado industrial de Cataluña, de su vitalidad industrial y de su ingenio para superar obstáculos.  Si unimos a estos casos, los TRANVIAS sigulares que recorrieron Collserola, para llegar al Casino de la Rabassada y a la nueva urbanización de Vallvidrera, en el mismo norte de la ciudad, proyectos cargados de obstáculos que se salvaron gracias a la inversión de dinero y esfuerzos, o de los funiculares que salvaban las pendientes de Gelida, y los CREMALLERAS de Montserrat y Nuria, veremos que nuestra invención no tenia límites en épocas no tan pretéritas.

tranvia en la Arrabassada


curva de Vista Rica

dimarts, 2 de juny del 2015

L´"Hotel Petit Palace" i el seu pati renaixentista

Un parc públic dintre de l´Hotel Petit Palace del carrer Boqueria de BCN.-




 L´hotel ocupa el número 10 del carer Boqueria, però just al costat, al número 12, trobem l´antiga "Pensio Dalí" (1974), abans "Hotel Restaurant Europa" (1950), abans "La Sucursal de l´Univers" (1860). Tots dos hotels estan intimament lligats gràcies al jardi de la casa del número 10, en la mida en que el seu jardí interior sempre va ser un motiu d´atracció per la clientela que visitava el local del costat, que va reformar Puig i Cadafalch el 1898, i tot gracies a una finestra oberta amb vistes a aquest.

 L´hotel Petit Palace, ocupa la casa Ignasi Puig, casa de burgesos que disfrutaven d´un pati renaixentista ùnic en l´interior de l´antic barri jueu, abigarrat i mancat d´espais oberts als patis interiors. Aquest pati va ser un motiu molt preciat i la familia Puig el va obrir als seus hostes veins. Amb el temps l´estudi d´arquitectura Garcés-De Seta-Bonet, van fer l´arranjament per l´apertura del Petit, i van fer un estudi històric del perquè el jardi era un lloc protegit des del 1999, i van trobar aquesta bonica història darrera dels marcs de finestra que havien de desmuntar per fer l´obra moderna, com ja he explicat esculpits per ordre de Puig i Cadafalch. Ara resten dempeus al peu del jardí que us recomano visiteu perquè resten oberts tots els dies fins les 19.00 hores.

nº 12 c. Boqueria, 

pati nº 10 hotel "Petit Palace"






dissabte, 23 de maig del 2015

ruta per Gelida



Gelida a mig camí de Martorell, Sant Llorenç d´Hortons, Olesa de Bonesvalls i Corbera, amb muntanya per darrera (est) i riu Anoia pel davant (oest), al final del Baix Llobregat (nord), i al començament del Penedés (sud), costeruda, vella, agrícola i menestral, oblidada, repensada i malmesa, que ha viscut del paper, de la vinya, de l´estiueig dels burgesos de finals segle XIX, però amb molta història per explicar encara.

Comencem la història del que ens ha d´atreure per fer una visita il.lustrada a Gelida, per allò que a mi sempre m´ha cridat més l´atenció, el seu......

A finals del 1924, s´inaugurà en la localitat un FUNICULAR que habia de connectar l´estació de ferrocarril amb la població, massa allunyada de la seva parada.  Una fita que no es repeteix massa als pobles espanyols, allò que un poble o ciutat hagi de construir-se un transport singular per apropar els ciutadans al punt d´evacuació al reste de pobles.

El ferrocarril havia arribat a Gelida un 15/abril/1865, però habria de passar més de mig segle per a que pogués ser connectat amb la població.  També el polígon "la Gelidense" quedava a l´alçada del riu, aproximadament 120 metres més avall de l´alçada que ocupa l´esglèsia de Sant Pere, i era necessari fer una connexió ràpida.

En la construcció, feta amb suscricció popular, es necessari ressaltar l´impuls del Sr. Josep Rosell i Massona, primer com a Alcalde de Gelida, després, tras ser substituit com a tal en temps de la Dictadura de Primo de Rivera, com a President del Consell d´Administració de la Societat.

Les unitats que conformen el funicular són les mateixes que antigament feien el cami de pujada des de l´avinguda del Tibidabo fins a dalt del parc d´atraccions, i que van ser comprades per l´Ajuntament de Gelida per tenier més vida servint al poble.  Reconstruides a començaments dels vuitanta, FGC ha integrat el servei. El funicular de Gelida funciona regularment des de l´abril de 1982.

Normalment es fa servir un sol cotxe pel transport de viatgers mentre que l´altre es fa servir simplement per fer el contrapés. El viatge triga 8 minuts amb una parada intermitja.  Ara, encara en actiu, està sent sopesada la seva possible viabilitat en temps de crisi.

L´ESGLÈSIA DE SANT PERE es un edifici Neoclàssic de mitjans segle XIX.


L´AJUNTAMENT es obra d´Armand Mas i Tulla, essent la de la foto la seva façana original inicial.




L´altre atractiu de la ciutat són les seves CASES D´ESTIUEIG, les més importants són les que escric a continuació.  Cases de burgesos benestant que fugien del fum de les xemeneies de les fàbriques que regentaven a Barcelona i a la plana dels rius, per poder sanar malalties i compartir amb amistats i familia.

-CASA RIUS (Biblioteca Municipal)
C. Major, 51



-CASAL UNIÓ GELIDENC (Josep Ros i Ros) (Exemple magnific d´Art Decó a Catalunya, només als EE.UU. va arribar aquest estil al seu màxim esplendor, a Barcelona tan sols tenim d´aquest estil la Casa Damians d´Agustí Mas i Eduard Ferrès i Puig del 1913)
C. Major, 14


-CASA RÀFOLS
C. Major, 18



-CASA SANT JORDI
C. Sant Jordi, 1



-CAL BOADA Ó CASA D´EN TAULER (Mariano Mas i Civil)
C. Jaume Via, 63

-CASA DELGADO (Joan Rubió i Bellver) (el mateix que casa El Frare Blanc a BCN)
C. Jaume Via, 65

Cal Boada Casa Delgado


-CA L´ADELA Ó CASA FIGUERAS (Mariano Mas i Civil)
c. Jaume Via, 71

-CA LA SARA (Pere Ros i Tort)
C. Sant Lluis, 9




-CASA JOVÉ (Joan Pasqual i Batlle)
C. Sant Lluís, 13






-CAL FOLCH
C. Major

-CASA PERE RIBA (Mariano Mas i Civil)
C. Jaume Via, 3

-CASA JOSEFA OLIVER (Lluis Mas i Civil)
pl. Esglèsia

-CASA COMELLES Ó PEPETA ALBET Ó CAMPANYÀ
C. Major, 41




-CASA MOSSÈN JAUME VIA (Domènec Boada i Piera)
C. Mossen Jaume Via, 11

I que dir del Castell del segle X, primer romànic (9459, després gòtic (1385), reforma barroca (torre campanar), cremada durant el 36,  i restaurada per l´Associació d´Amics del Castell de Gellida.

El castell de Gelida té origens musulmans, consten restes trobades sota el Palau Berenguer, però la seva història relatada comença al segle X, quan
s´aixeca el recinte fortificat per defensar el territori en la frontera amb l´Andalús.

L´esglèsia es la representant més anclada amb el territori cristià per ser la principal de la plana en aquells temps, ja feta i refeta des de temps medievals.

Ampliació gòtica

Arriba l´any 1367 i el recinte es ven a Berenguer Bertran de Barcelona, que
s´hi construeix el seu Palau a la zona intermitja entre l´esglèsia i la torre de defensa sud - est.

La plaça del Pedró i el recinte del nord queden abandonats i es degraden, donant rellevàcia, per ser l´única útil, a la part sud ocupada per l´esglèsia, que té una reforma en l´època barroca, construïnt el campanar.

Cremada el 1936, sacralitzada, refeta, l´esglèsia de St. Pere ja no hi fa misses, però encara hi resten representacions i misses pagades en dates puntuals, com s´hi fa per Sant Pau al gener.

El recinte sencer conserva cisternes d´aigua, recs, muralles refetes en temps del senyor Berenguer, esglèsia, sagrera, tombes amtropomorfes, torres defenses, base de la torre d´homenatge tirada a terra pels francesos, 













esglèsia St. Pere






porta campanar

sagristia



relicari


altar romànic amb el relicari rera la Moreneta


sepulcre restes Berenguer Bertran




sepulcres medievals antropomòrfics

accés museu



pl. Pedró

torre amb diferència carreus però de la
mateixa època de const.
costat nord-est

maca vista de l´ est





 GRÀCIES A L´AJUT QUE M´HA OFERT LA BIBLIOTECA MUNICIPAL I LES SEVES ENCARREGADES PER EL.LABORAR AQUEST POST!!

enllaços d´interés:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Gelida

http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/viewFile/59371/91890

http://gelida.penedescultura.cat/agenda/ruta-modernista-de-gelida-4



dimarts, 12 de maig del 2015

Teatre Joventut a L´H, teatre gran, programació gran



Hoy hemos rendido visita al Teatre Joventut de L´Hospitalet, y hemos tenido el gusto de ser acompañados por el Sr. ARTURO Gómez Gómez, Responsable técnico del teatro.

La visita estaba organizada por la biblioteca Josep Janés de l´Hospitalet, barri de Collblanc-la Torrassa, y ha consistido en un recorrido por las salas tanto públicas como técnicas del ente público.

4 personas, más la acompañante que venia en nombre de la biblioteca, y el propio Arturo, hemos comenzado por echar un vistazo al antiguo proyector que queda en su pequeña habitación guardado, todavia en uso, y que daba servicio en el cine Joventut, origen del edificio construido en el primer cuarto del siglo pasado por Antonio Puig i Gairalt, arquitecto municipal.  

A continuación hemos visto la antigua sala de cine, que ha sido reconvertida en los últimos años en la sala "B" del actual teatro.  Pequeña, para unas 350 personas, y que simplemente sufrió un recrecimiento de la zona de escenario, la colocación de barras de focos de iluminación, y la adaptación técnica para la colocación de la mesa de luz y sonido en la parte alta de la platea.

La antigua sala, a nivel de calle, tiene justo encima, como sombrero, la sala grande, la importante, la "A", la que hemos visitado a continuación y que se comunica con aquella a base de escalas, para ser utilizada como sala de camerinos en representaciones grandes, nosotros hemos entrado por la parte del vestíbulo.




La sala principal, para unas 700 personas, tiene un escenario grande, nítido, de unos 9 metros de profundidad y 12 metros de boca, con un pequeño hueco en la parte trasera que sirve para ubicar atrezzo y focos adicionales.

A derecha e izquierda espacios para tramoyistas y técnicos de sonido y luz, y operadores de telón y fondo.

Arturo nos ha explicado que la operación más costosa a la hora de montar escenarios es la de colocar perfectamente los focos sobre los puntos de atención de la representación que se esté preparando.  El próximo domingo dia 17 de mayo toca la obra que interpretan Jordi Boixaderas y Jordi Bosch, "El crèdit" de Jordi Galcerán, y él explica que tardarán todo un dia en anclar los focos en su situación ideal.  La obra requerirá de 11 técnicos entre bambalinas para controlar todo el montaje técnico.





Más tarde hemos podido ir a visitar los camerinos, justo detrás de la caja escénica, y los pasillos que unen las dos salas en la parte posterior, donde un inmenso montacargas sirve también para llevar los decorados que importan las compañias hasta la sala superior.

Hemos acabado comentando que el Teatro Joventut es el único en l´Hospitalet que puede tener una programación tan rica como tiene, este 2015 han actuado en sus tablas gente y obras como; Lola Herrera amb l'obra de teatre Cinco horas con Mario, Rafael Álvarez, "El brujo" amb Arcipreste, Àlex Casanovas en Amb pedres a les butxaques, l'Amparo Moreno amb Shirley Valentine o a Paz Padilla que ens dirà Ustedes se preguntarán cómo he llegado hasta aquí, además del Festival Antonio Mairena, habitual cada año.

El dinero para el Teatro en la ciudad pasa por el Joventut, y el público según cuenta Arturo responde con un incremento sustancial durante todo este año de crisis.  Otros escenarios no pueden, por presupuesto y capacidad, hablo de teatros de la ciudad como  El Centro Catòlico, el "Casinet", y el teatro de la biblioteca "la Bòbila", hacerse cargo de este éxito.
http://plaudite.org/es/capsules-lh-bellvitge/
http://plazaspublicasbcn.blogspot.com.es/2012/09/entitats-de-barri-horta.html

DATOS TÉCNICOS SALA "A"

planta barras colgadas.
http://www.l-h.cat/gdocs/d9990249.pdf

Maquinaria:
6 Barres motoritzades electrificades
9 Barres contrapesades
12 Barres motoritzades
6 Barres manuals
2 Motors puntuals de cadena de 500kg.
4 Motors puntuals de cadena de 250kg.

Il·luminació:
90 Canals de 2.5 kW.
12 Canals de 5 KW.
1 Consola de regulació de 250 canals LT Hidra Scan Compat
60 PC. Cantata 1200w.
5 PC. Cademza 2000w. Amb viseres
40 Par 64 1000w.
10 Fresnel Cantata F. 1200w.
8 Fresnel ADB F201de 2000w. Amb viseres
30 Retalls ETC 25/50 750w.
10 Retalls ETC 25/50 570w.
2 Retalls ETC 15/30 750w.
21 Panorames asimètrics Coda 1000w..
6 Trípodes.
20 Iris
35 Viseres para PC o Fresnel de 1200w
8 Torres de dansa