Tèxtil a Manresa

FÀBRICA DEL SALT O DE L´ARANYA

foto presa des de l´alt de la Seu, a la part de llevant, en el sot, entre el turó de la catedral i el monestir de la Cova de Sant Ignasi, en el torrent de Sant Ignasi, la trobem al capdavall

FÀB. BALCELLS

sedera

CAN MIRALDA, ELS PANYOS, PORTABELLA

ELS COMDALS

Fàbrica inaugurada el 1804, de la societat muntada entre MARIA SAGRISTÀ I JOAN BAPTISTA VILASECA, que van comprar uns molins paperers de la ribera del Cardener, en una sona de salts d´aigua que abastien molins paperers i de porvora.  A la primera fàbrica la va substituir una nova el 1861, any que la Cia va ser comprada per la Cia VIDAL, VALLÉS I SOLÀ, que van incorporar un altre salt al conjunt fabril dedicat a la transformació del cotó.  Més endavant el 1917, els Srs. RAMON I PERE BACH ESCOFET, que venien de la zona del Ter, de Ripoll, van comprar els drets d´explotació i van invertir en noves ampliacions, ales del costat sud, i cos central de la nau, comercialitzant la marca "GALGO", més endavant reconvertida a la firma "VILLA".  La fabrica, que va ser de les més conflictives juntament amb les de la part de Sallent, va acabar els seus passos els anys 70-s, ara es una foneria de metall que treballa reparant i construint maquinària tèxtil.

La instal.lació consta de la fàbrica d´uns 500 metres de llargada, signada en la façana pels RAMON BACH I HERMANOS, tenia la seva pròpia estació de ferrocarril dels Catalans, cases de director i cuidadors del canal industrial.  La colònia, a l´altra banda de la C-55, encara resta dempeus.  L´any 1876 donava feina a uns 160 treballadors, i el 1880 tenia una potència de 6.600 fusos. 

colònia a l´altra banda de la ctra c-55, part davantera edificis

part trasera de les cases

edifici auxiliar de la fàbrica

porteria i estació

fàbrica

pont entrada

ELS PORVORERS

FUNDACIÓ.- 1871

PROD. cotó

El nom prové d´un antic molí reial de porvora.

FINAL 1993

el 2013 va sofrir un robatori de pilars que la va esfondrar.

façana sud de la fàbrica

façana nord

mur de paredat.

sistema de construcció de sostres i forjats.

Primer asentament de pilar de 18 mm de diàmetre sobre calaix de formigó, després jàssera de ferro i revoltons per cobrir una llum de 6 metres entre fileres de pilastres.  Reompliment d´irregularitats interiors a base de terra i coberta de ceràmica.  A la part de dalt, el seguent pilar encaixa en el de baix, i evita moviments laterals provocats per les vibracions dels embarrats de transmissió mecànica.

detalls pilars, peus jàsseres i encaixos embarrats

detall del reompliment dels forjats

revoltons vistos

 terra ceràmic

tambor d´embarrat amb encaixos de rodatge extrems.

finestes de tres plantes, amb molta llum

pilars d´obra més potents i peus per recolçar jàsseres 

accés principal al pati d´obres

cos central amb escales ocultes

antiga colònia tèxtil

salt d´aigua

casa del director?

vigues caigudes

detall

torre anexa a la façana sud

FÀB. NOVA, BERTRAND I SERRA, DEL REMEI

cotonera

1894 inauguració per Alfons XII

ampliació 1925 per EUSEBI BERTRAND I SERRA

PROPIETARIS. MANUEL BERTRAND I SALSES I FLORA SERRA.

construida en el torrent de St. Ignasi de Manresa

POTENCIA PROD. 8.000 fusos i 1400 telers

POTENCIA CALD 600 CV, 8 caldere.  Treballà amb força elèctrica des del començament

3000 treballadors el 1950, fàbrica més important de Manresa en la època franquista.

Avda. Bertrand i Serra.

LA BLANCA??

PERRAMON I BADIA

INICIS 1926

PROPIETARIS. fruit de la unió entre la familia PERRAMÓN (cintes) i la familia BADIA (sombrerers) establerts en BCN.

Ctra. Vic, 99

El miracle de la Llum i la marxa de les 5.000 canes

Aquest cap de setmana del 20 i 21 de febrer la ciutat capital del Bages, Manresa, ha celebrat el seu Miracle de la Llum, i per conmemorar l´efemèride els sequiaires de la ciutat, i el Club de Tennis Manresa com a organitzador, han montat una marxa de torxes seguint el recorregut de la sèquia pel centre de Manresa, la primera de la història.

http://www.parcdelasequia.cat/nivells/plantilla1/titular/que-es-la-siquia

Una marxa de dos euros ó cinc amb torxa inclosa, que ha començat al Parc de l´Agulla, llac artificial de recollida d´aigues a la capçalera alta de la plana, i que es diu així pel canvi d´agulles, de recs diferents, per nodrir aigua a Viladordís o al Poal, un a cada banda, fértils regadius que trobem abans dels dipòsits d´aigua de la part baixa de la ciutat, com van ser els col.locats al Mnactec de Manresa, que abans de ser museu va ser seu de l´aigua manresana, i dels desguassos cap el Cardener.

SORTIDA MARXA 5.000 CANES

ENCESA TORXES A CAN FONT

TAULA D´INSCRIPCIONS

INFLABLES GRÀTIS AL COSTAT DEL CENTRE
D´INTERPRETACIÓ DEL PARC DE L´AGULLA

Abans la sèquia d´aigua del Llobregat ha recorregut 26 kms. des de la resclosa dels Manresans a Balsareny, per sota del seu castell, durant un camí ple de dificultats salvades amb aqueductes, pous de desguàs, mines, coves i sobreeixidors, amb tant sols 10 metres de desnivell entre el punt més alt del recorregut i el més baix, a l´alçada del llac de 200.000 m3 que serveix de reserva hìdrica per una setmana a la ciutat de Manresa.

SÈQUIA ABANS D´ARRIBAR AL PARC

El Parc de l´Agulla data del 1974, i la seva urbanitzación com a parc real del 1987, dates molt modernes ja que aquest element no va ser considerat com a necessari fins que la ciutat va crèixer més del que era abarcable per la quantitat normal d´aigua portada pel rec, 1,25 m3/segon.  L´aigua dolça que omple el gran llac dona peu a generar un espai natural més que interessant per les aus que fan parada, i les espècies vegetals que hi podem trobar, més de 20 classes diferents.  Podem veure garçes, ànades, pardals, peixos i un gran siluro que neda comodament pel fons de l´estany.  Es el delit de la xiquillada manresana que passa els caps de setmana jugant, i la gent que fa esport entorn del recorregut marcat rec amunt.

CASETA I RESTAURANT

La gent de Manresa ha participat de l´event en majoria raonable, més de 200 persones, que a 2 euros en un 20%, i 5 en un 80%, tal era la quantitat de torxes, han deixat a l´organització un total de 900 euros.  El que s´ha escenificat és un cami natural, amb recreacions teatralitzades in intinere, com per exemple la presentació que ha fet a l´inici del camí el sequiaire Toni, que ha fet un total de 5.000 canes, a 1.5 metres la cana, uns 7 kms. i mig, fins a l´esglèsia del Carme, a on va arribar la Llum de Montserrat que va posar d´acord les autoritats eclesiàstiques per obrir el rec definitivament a les seves terres i donar aigua dolça a la vila, en lloc de la salada el Cardener.

MARXA AL CAMÍ DE L´AIGUA (marcat per l´Ajuntament
per poder accedir al nucli urbà i creuar la ctra. C-55 i arribar
a l´alçada de la carretera de Sant Pedor i el barri de la Parada)

La marxa, ben portada, ha passat per la masia de Can Font, part del recorregut de l´aigua de Manresa, ara Centre d´Interpretació de l´Aigua a la ciutat, a on els participants han pogut encendre les torxes a les set de la tarda, només caure el Sol, en dia de lluna plena.

MASIA CAN FONT

RODA MOLÍ ADOSADA,
antic molí?

construcció del segle XVIII

http://www.parcdelasequia.cat/nivells/plantilla1/titular/centre-de-l-aigua

Al final, a l´arribar a l´esglèsia del Carme del centre històric, s´ha escenificat el miracle homenatjat.

La setmana que vé Fira de l´Aixada, com es tradicional, i mercat medieval tradicional al nucli medieval, seu, c. del Balç, pl. Major, a on les escenificacions i balls acurats faràn el delit dels visitants.


http://www.regio7.cat/manresa/2016/02/21/marxa-200-torxes-recorre-5000/349851.html

http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/2008/06/el-gran-misteri-de-manresa-la.html

Castell de Balsareny

Dia 31 de enero de 2016 y primera visita guiada del año, que promete muchas relacionadas con el patrimonio inmueble catalán de todas las contradas.  Nos dirigimos, junto a un grupo nutrido de curiosos ocupando 7 coches, al pueblo de Balsareny.  34 personas que quieren aprovechar las visitas especiales que ofrece la ciudad a su famoso castillo la diada de Tres Tombs.  La guia nos la ofrece un vecino de Manresa, el Sr. Salvador, magnífico en su papel de cómico y trobador, que nos deleita con sus explicaciones, su sapiencia, su simpatia y sus trucos de cuenta-cuentos veterano.  Y es que el castillo está preparado para sus representaciones teatralizadas sobre la vida y milagros de uno de los castillos de frontera cristiana mejor conservados del norte catalàn, gracias a su propiedad privada, y su persisténcia temporal a toda prueba.

El castillo carece de torre de guaita y muralla, pero su interior nos da pistas de lo que llegó a ser, de sus muros potentes, de su frio, de su metódica construcción y reconstrucción, de sus pasos de ronda, de su pasado, que contrasta con nuestra despreocupada visita y revisión, y de sus estancias relacionadas con su pasado militar y su presente doméstico antiguo.  Cocina en la que algunos quedan sorprendidos de su sabor añejo, de su cama señorial con derecho a pernada, de sus accesos putescos, y sus cuadros a punto de ser restaurados por los alumnos de la escola Massana del barrio del Raval barcelonés.  De sus utensilios de forja y vidrio, de sus arcones y sillas, Remedios, una de nuestras acompañantes, tímida al principio, queda fascinada al descubrir que una de ellas servia para poder amamantar cómodamente a las criaturas.

Al final, tras el último verso de nuestro guia-juglar, podemos acceder a tocar campanas de la ermita del Castillo.......

Junto al castillo se puede visitar la ermita románica de la Virgen del Castillo, que data del siglo XII. Al pie del castillo, el río Llobregat, está la presa donde nace la acequia que abastece de agua la ciudad de Manresa.

Los santos oficiales representados en su interior són St. Iscle i Santa Victoria. I es lloc d´enterrament d´un dels amos del castell, El sr. Joan Anton de Martín.

portalada, capella afegida amb tomba del Sr. Martin,  i espadanya

accés romànic original.orientat al sud.

El castillo de Balsareny está ubicado sobre una colina a 420m, sobre el pueblo de Balsareny. Esta fortificación fecha del 951 y es un buen ejemplo de fortaleza de estilo gótico civil catalán. El edificio actual, bastante bien conservado, se construyó durante la segunda mitad del siglo XIV, en tiempos del rey Pedro III el Ceremonioso, y se restauró durante los últimos años del siglo XIX.

Inicialmente el castillo era propiedad de una familia vicarial y, por tanto, noble, conocida con el nombre de Balsareny. Esta familia tuvo una importancia notoria dentro de la sociedad catalana del siglo XI y XII. Los siguientes en habitar el castillo fueron los Peguera, que por compra de la baronía al rey Pedro III, adquiere los derechos económicos y militares, salvo la pena de muerte. Esta familia fue la encargada de la reedificación del castillo. Posteriormente, la baronía pasó a manos de los Oliver y después a los Galceran que al cabo de quince años se vendieron a un ciudadano honrado de Barcelona de nombre Joan Anton de Martin.

façana sud

porta castell

finestral gòtic

façana est, amb porta principal

pati armes

pilar en la cantonada amagant la canonada de desguàs

a baix entrada sala gòtica, a dalt sortida habitació noble i cuina

vista des de dalt les escales, amb el pou de cisterna

racò baix tribuna

rebost de vi

pòrtics pati d´armes i dependències com estables, cotxeres i magatzems

sala recepcions gòtica

tribuna porticada reconstruida

porta entre habitació i cuina

habitació fills dels srs. Alós, que eren 6.

 Este último por boda lo transfirió a la familia Alós-Moner el 1888, actual propietaria del castillo. La boda se ofició entre Luis Ferràn de Alós y de Martín, y la hija del Barón Juan Anton de Martín, la Sra. Gertrudis de Dou y de Moner, que tuvo 6 hijos, tres varones, y que residieron en diferentes temporadas hasta el año 1976.

Actualmente, en Barcelona, la propiedad de la familia Alós y Moner, tiene história de casa pròpia en el barrio del Guinardó, la llamada Can Garcini, que compraron en su dia y que ahora el barrio reclama como herencia social para disfrute del vecindario

escut dels Alós,

foneria que va fer la cuina econòmica esposada

M. Pascual i Hno.

xemeneia amb escuts d´armes

llilt noble

cuina amb cuina de carbó i cuina econòmica

superficie de la cocina doméstica