Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 5 d’octubre del 2016

Roda de Barà i Gurb


nucli antic de Roda per sobre de la Blava
 

ESCOLA ON ESTUDIÀ A RODA DE TER
EL POETA MIQUEL MARTÍ I POL







riu Ter i presa, el soroll era refrescant mentre feia la foto

pont romà??
PONT VELL

Els orígens d'aquest pont els podem trobar probablement en època romana, tot i que el pont actual no es pot dir que sigui romà. Ja hem dit que per aquest viaducte hi passava l'strata francisca o camí a França. Sabem que en època medieval, concretament durant el segle XI hi ha documentades deixes testamentàries que havien de contribuir a la seva construcció. A finals del segle XVI el pont va patir greus desperfectes a causa d'un fort aiguat. El 1617 una altra riuada va provocar la seva destrucció parcial. El 1648 fou reconstruït, gràcies a l'energia del rector de Roda, Jaume Marsal. Bona part dels còdols de riu que es poden veure actualment en l'obra del pont són d'aquesta època. També en el segle XIX es fa una altra important remodelació: la Diputació de Barcelona s'encarrega de tornar a reparar el pont, en aquesta ocasió s'hi basteix la segona filada d'arcs que ha fet que Roda es conegués popularment per la dita 'pont sobre pont i una església a cada cap'.


casa antiga i nivell de les aigues marcat a la paret



Roda de Ter compra la Blava, la fàbrica de Martí i Pol
Osona.com | 12/10/2006 a les 09:35h 

Després de gairebé tres anys de negociacions a Madrid, la fàbrica de la Blava de Roda de Ter, on va treballar el poeta Miquel Martí i Pol i que li va servir d'inspiració per escriure alguns dels seus versos més coneguts, ja és de propietat municipal. 

 Ahir dimecres, l'Ajuntament va signar l'escriptura de compra i, després, en un acte protocolari celebrat als mateixos jardins de la fàbrica, es van fer públics els detalls de l'operació. El consistori ha pagat 1,2 milions d'euros al actual propietari, el Fons de Garantia Salarial (Fogasa) del Ministerio de Trabajo.

La Blava fou propietat de l'empresa Tecla Sala i es va construir a principis de segle. Té un alt component emocional per a les famílies del municipi de Roda de Ter, ja que moltes tenen algun membre que hi havia treballat. La Blava no era una fàbrica qualsevol, segons Maria Ocaña, tècnica de Cultura de l'Ajuntament, era "la! fàbrica, la insígnia de la indústria tèxtil a la zona".

La fàbrica està en runes des de que va tancar a la dècada dels 80. Té un total de 17.000 metres quadrats, i comprèn l'edifici on es feien els fils (de gran qualitat), uns jardins i les vivendes dels antics treballadors.

L'Ajuntament, segons l'alcalde Jordi Serra, encara no ha definit amb exactitud quina utilitat es donarà a la Blava, però es preveu potenciar el lloc com a eix central d'acollida i interpretació del turisme cultural relacionat amb el poeta. També es convertirà en el punt d'aturada més important de l'actual ruta literària Martí i Pol.

El consistori també ha previst condicionar el complex i instal•lar-hi equipaments municipals."Podria acollir les seus de la Fundació Miquel Martí i Pol i l'escola de música, entre d'altres", diu l'alcalde. A més, segons Serra, les obres "significaran la revitalització de la zona, que ara està una mica aturada". Tampoc es descarta la participació de la iniciativa privada, amb la construcció de pisos i establiments comercials, per recuperar la inversió efectuada.

Les negociacions sobre la compra a Madrid han estat "molt dures", segons Serra, i han comptat amb el suport dels diputats Joan Tardà (ERC) i Isabel López (PSC). A la foto de l'acte celebrat ahir als jardins de la fàbrica, d'esquerra a dreta: Isabel López, Antoni Llach (tinent d'alcalde de Roda de Ter), Jordi Serra i Joan Tardà.


pati fàbrica en l´actualitat





pilars i interior abandonat des dels 80´s




colònia Borgonyà i colònia Ymbert a St. Vicenç de Torellò i Torellò

COLÒNIA YMBERT (Torelló)


aspecte de les naus i el canal industrial

rastrell al fons i "casa" de la turbina


roda d´esclusa de regadora desguàs







paret de pedra de riu i totxo

finestres enmarcades amb arc escarcer

pont de la colònia Ymbert sobre el Ter

porta de pedra sorrenca d´entrada original
ara mateix les empresses establertes són
"Pansecba" i "Tesem" (http://tesem.com/)


despatxos administració i porteria a ambdós costats de l´entrada

casa de l´amo al final del carrer transversal




Cases de la colònia condemades amb bona construcció i en força bon estat en l´actualitat

casa de l´amo, ocupada i bonics marcs de porta i cornises de sostre

carrer principal de la colònia i jardins

COLÒNIA BORGONYÀ

http://www.coats.com/index.asp?pageid=20


Dintre la casuística de tipologia de colònies que van desenvolupar-se a Catalunya al mig segle XIX, podrien dir que la més pura i forànea que hi vam tenir al territori va ser la que van desenvolupar a la vora del Ter els amos de la J&P Coats de Glasgow a Borgonyà (Sant Vicenç de Torelló).

Ja sabem que allà els "wood wheal" de filatura vam començar a girar i fer fila cap a mitjans segle XVIII, molt abans que a Catalunya les berguedanes fessin feina al Maresme i al Raval.  Però cap allà el 1885 els propietaris de Paisley (Glasgow) van comprar el salt d´aigua als Srs. Ferran Almeda, Francesc J. Sindreu i Esparó, Rafael Puget i Terrades i Pere Almeda i Viñas i van fer desenvolupar una fàbrica de fil al replà que deixava el costat esquerre del riu Ter a l´entrada del que seria l´aturador de Borgonyà (la linia de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses va arribar a Torelló l´agost 1879).

Els nous amos van fer crèixer el primer carrer a base de petites castes unifamiliars fetes de totxo, sólides i airejades, amb eixida posterir.  El C. Escòcia i la casa de l´administrador a la part superior del promontori són encara conservades com a primer exemple de construcció.







teatre i seu social
Després la colònia va crèixer cap al costat del meandre del riu i l´espai que deixaven les vies, i les naus de servei van arribar, economat, escoles, esglèsia, escola bressol cap al primer quart de segle XIX, etc.

Allà es filava i la producció anava en tren fins a Barcelona per embarcar o vendre a tot el món.

La colònia Borgonyà, exemple de paternalisme, va funcionar con totes dels demés tèxtils del Ter, i del Llobregat, a 2 torns de més de 10 hores, portant carbó de Manxester i cremant -lo en els focs de les calderes per fer vapor, els propietaris de les vivendes disposaven de cuines econòmiques i carbó també per cremar i fer menjar a les poques lliures que disposaven després del xiulet de final de feina, cases amb comuna i hort.


xemeneia des de la colònia





la casa de l´administrador domina les cases de la colònia
                                      


economato



Els matrimonis es feien a dintre de l´apartat de colònia, i la fàbrica a l´altre costat veia com els fills, a partir dels dotze anys començaven la feina després d´haver estudiat al col.legi de Borgonyà, separat per sexes.

El futbol era l´esport estrella, a Barcelona els treballadors de l´Escocesa de Sant Martí van guanyar el Barça de principis de segle en un dels seus primers partits.  Els primers equips de futbol eren formats per mecànics escocessos que havien inventat el "balonpie" allà a Anglaterra.

Les festes majors es feien amb la gent de la colònia veïna de Vilaseca, els reis màgics, les festes de Torelló, el cinema i el casino donaven lleure en temps dominical.
  
aturador de RENFE a la colònia


l´escola bressol va arribar al costat de l´esglèsia
el 1952, una mica tard.
Abans havia estat al C. Escòcia, el carrer original de la colònia
des del 1927
s´hi donava d´alletar fins al 9 messos