lluita al voltant del CASTELL DE BELLVÍS

Durant moltíssim temps la gent de l´Hospitalet hem pensat que la gent de Collblanc-La Torrassa eren inmigrants murcians, en principi, després de totes les comunitats, que han fet la seva vida treballant a cavall entre Barcelona i la nostra ciutat, anant a primera hora del matí a prendre el tramvia al voltant del metro de Collblanc, antic territori tramviaire, o a l´altra banda del pont d´en Jordà, a baix el Samontà, lloc d´arribada de la linia transversal de metro des de la segona dècada del segle XX.

Hem pensat que eren veïns obrers, anarquistes i lluitadors, amb vivendes, construides els anys 30´s, des d´un petit origen humil, rodejat de fàbriques de vidre i bòbiles.

Però no, passà que l´any 2008, l´Ajuntament de l´Hospitalet, fent unes tasques de manteniment de la Casa de la Torrassa (Ronda de la Torrassa, 123-129), va descobrir que les parets de l´antic mas agrari, previ a la colonització industrial del tall samontanenc del límit amb Sants, tenia carreus i forma real de castell medieval, amagat i disimulat com a veritable mas amb sostre a dues aigues i torre, torre??, defensiva, qui s´havia d´imaginar que realment aquesta era una torre d´homenatge.

El castell de Bellvís podria haver estat un castell de termini i protecció del delta del Llobregat d´atacs pirates, situat a dalt del risc samontanenc del Baix Llobregat, que conserva encara la seva torre d´homenatge, i els seus carreus i torreons defensius, disimulats de reboc i sostre de mas agrícola, que durant molt de temps va ser propietat privada, parcel.lat en vivendes més petites, mÉs de sis al segle XX, i que ara va ser comprat per l´Ajuntament i resta protegit però sense catalogació definitiva de conservació.

Els primers propietaris es creu que es remonten al segle XII, de la familia nobiliaria Bellvís, el Pere i el Guillem, després al segle XVI, perdent la seva fisonomia de mas fortificat, passà a possessió dels senyors nobles d´Alòs, un dels seus descendents el Josep d´Alós i Ferrer, que el 1703 vivia a la masia de Santa Eulàlia llindant a l´ermita de Santa Eulàlia de Provençana (consulteu el blog de l´arxiu provençana.blogspot), i més tard al 1902 el castell i el seu territori fou comprat pels Srs Climent Mas i Romaní amb propietats a Sarrià, les seves torres van donar nom al barri de les Tres Torres (barritrestorres.blogsptot)

Des de llavors, enfrascats en lluïtes de patrimoni amb l´Ajuntament; presevació del tram del Canal de la Infanta pel territori hospitalenc, conservació de les masies de Cal Trabal a Bellvitge, superació del problema de l´encreuament de les vies pel centre de la ciutat i el seu soterrament, deteriorament de Can Rigalt a Pubilla Casas, enderrocament de casetes centenàries per tot el centre, projecte macro-urbanístic al territori de Cosmetoda, la bòbila del Centre de la ciutat, i per últim l´esfondrament i perdua de patrimoni al voltant de la fàbrica de Can Trinxet i Can Gras a Santa Eulàlia, que va despertar la consciència dels veïns de la Torrassa sobre el tema principal d´aquest article, entitats com "Perseu", el "CelH", "Can Trinxet Viu", "Defensem el Castell de Bellvís", "Salvem la zona agricoLHa", "La Saboga" i "No més blocs", es van posar en marxa per posar punt d´atenció per la seva conservació històrica, molts d´aquests grups els trobareu al voltant del perfil de twitter "patrimoniLH".

https://www.vilapress.cat/texto-diario/mostrar/1118208/preocupacion-patrimonio-historico-lhospitalet

Després del juny del 2018 van començar una sèrie de trobades a la plaça Espanyola del barri de la Torrassa, proposades pels propis veïns i destinades a públic general, amb jocs educatius per nens, trobades amb arqueòlegs i historiadors, passejades històriques, visites de patrimoni, ja que la plataforma endegada https://castelldebellvis.home.blog/ també vol salvaguardar els seguents elements patrimonials; Pont d’en Jordà, Antiga fàbrica SAS de mosaic hidràulic, Castell de Bellvís, Edifici del transformador i Parc de La Torrassa, per conscienciar en la defensa i salvaguarda del que  podria ser l´objecte patrimonial MÉS ANTIC conservat a la ciutat, apart de la possible trobada d´una domus romana al subsol de l´ermita de Santa Eulàlia, troballa que podria sobrepassar en antiguitat aquest fet.

Una encomiable activitat que ara el proper dissabte dia 11 de gener endega les seves accions pel només estrenat 2020, any de confecció de cartipàs PEPA de protecció a l´Hospitalet, de començament d´obres al voltant de la COSMETODA, que sense anar més lluny ha trobat fa uns dies les restes de l´antic polvorí soterrat de la fàbrica,  de trobada d´un refugi antiaeri als subsol de l´estació de Santa Eulàlia, etc., altres motius de reclamació patrimonial.

La ruta del dia 11, feta i observada pel que escriu i dos amics més, ha estat una trobada molt didàctica, amb més de 40 participants, que han escoltat amb atenció les explicacions dels nostres erudits guies, la ROSER I EL RAFAEL, una experta en història medieval, i l´altre veï de la Torrassa, molt implicat en el tema de la conservació patrimonial, que ens han parlat des de el començament a la pl. Espanyola, de fites com la de l´edifici Balcells, de Puig i Gairalt, les cases Borràs, de treballadors amb pati interior, de l´esglèsia i del centre Pimpinela de cultura, de la casa Boleda i del pont d´en Jordà.  Una jornada de crida de sinérgies i bones intencions al voltant de la valoració del CASTELL DE BELLVÍS, i de tot el patrimoni en perill que hi tenen a la seva petita part de l´Hospitalet.

Tot ha acabat amb un vermutet i una piulada conjunta de twits generosos al perfil @ElBellvis (Defensem el Castell de Bellvis)

https://www.vilapress.cat/texto-diario/mostrar/1195471/abandono-patrimonio-historico-hospitalet-indigna-vecinos

FOTOS TRETES DEL PERFIL DE TWITTER 

50 anys de l´Arxiu Històric del COAC

Aquest any 2019 es cumpleixen 50 anys des que l´Arxiu Històric del Col.legi d´Arquitectes de Barcelona hi té en dipòsit el fons de molts dels dibuixos i plànols originals dels més importants gabinets d´arquitectura de Barcelona des de llavors.

50 anys des que Oriol Bohigas va tenir la genial idea de crear un Arxiu independent del Col.legi, que difongués la cultura de l´arquitectura directament des del lloc a on es reuneixen i dialoguen els arquitectes per posar en comú les seves idees.

Un gremi que va començar amb mestres d´obra que dibuixaven les seves construccions somerament per passar a construir-les directament, i que després va reconvertir-se en lo contrari, projectistes i directors d´obres, que eren contractats pels contructors.

Plànols creats des del 1874, i propietats dels més afamats arquitectes, el director del mateix arxiu ens ho explica el dia 28 d´octubre al vestíbul i espaï Picasso de l´interior de l´edifici creat pel Xavier Busquets el 1962, el COAC ressisteix a la crisi inmobiliaria i segueix amb la seva didàctica educadora, editant llibres, com el que sortirà a la llum properament amb 150 projectes seleccionats per la mostra que surt a la llum pública aquest octubre a dins del COAC, mostra que visitem convidats pels organitzadors de l´Arxiu mateix, i que aniràn comentats per grafistes, arquitectes i pintors en paper couché i amb tapa dura.

Després passem a veure el recull dels 130 dibuixos, dels 150 totals del llibre, meravellosos que poblen el plafons de fusta dels passadissos de la mostra, i que enlluernen tan sols per la ma que els va donar vida

Dels més impactants vistos i visitables, nombraré:

Jose Maria Bosch  Aymerich

El gratacels modern que no va poder ser al Triangle de la pl. Catalunya

https://www.lavanguardia.com/cultura/20150217/54426251196/mor-bosch-aymerich-l-arquitecte-que-va-projectar-primer-gratacel-barcelona.html

John Mead Howells i James Gamble Rogers

el gratacels americà que podia haver estat abans al 1920 al Triangle

https://modernistespuntcom.blogspot.com/2009/11/un-gratacels-la-placa-catalunya.html

Sixte Illescas Mirosa

cinema Walkyria, un dels pocs racionalistes de la ciutat

August Font i Carreres

El neogoticisme institucional al lloc de les muralles que essent impressionant no va reeixir

el Ramon Puig i Gairalt més admirat a l´Hospitalet de Llobregat

Jujol i la seva deria compositiva total a la masia Can Negre

I d´altres peces d´art que per exemple mostren esboços per la reforma de el Corte Ingles a la plaça Catalunya, la reforma i reurbanització del recinte de la pl. Espanya després de l´Expo del 29, una perspectiva de la cúpula de la sala oval del Palau Nacional i un detall del terrat del cinema Coliseum, amb tot de brills i detalls.

projecte per l´avda Maria Cristina post-expo 1929
Jaume Torres i Grau

article sobre la expo a "el Periodico"

visita guiada a Can Barraquer (Sant Baldiri)

Feia temps que tenia al cap fer la visita al fons del museu Can Barraquer de Sant Boi, museu amb fons arquelògic de la ciutat i una mostra, de les poques que hi tenim a prop del baluard del "Portal Nou" de la ciutat de Barcelona, que parla del passat del conseller Rafael de Casanova.  Nascut a Moià i emparentat amb els Bosch de la romana ciutat de Sant Boi, a la vora del riu Llobregat.

Dies abans vaig trucar al museu i en van garantir dues places per la visita guiada del dia 20 (tercer de més) a l´octubre, sense problemes, visita gratuïta i teatralitzada.

Doncs molt bé, cap allà que hi anem!!, vam arribar mitja horeta abans que comencés la visita, cap allà les onze del matí tocades,  la dona i jo, amb solet en dia de plujeta avisada, a la porta de Can Barraquer, just al mig del carrer costerut que puja de l´estació de FGC a l´església de Sant Baldiri (del Pont dit), per darrera del museu romà, amb les seves termes que ara restaràn tancades fins al febrer del 2020.

El Joan, cuidador amable i sorneguer, em va rebre podria dir que amb honors, ja que vaig ser el primer d´arribar només obrir, i pel que vaig poder sentir es sentia orgullós de treballar allà, 

El museu, molt maco, modern i vestit, encara que tan sols conservi la façana de l´edifici original a on va viure després de ser ferit a Barcelona el Rafael de Casanova, propietat de la familia de la seva dona, la Maria Bosch, i quedat en heredat, té primer de tot una gran recepció i dues plantes d´alçada, la primera dedicada al patrimoni trobat en l´excavació arqueològica de la casa abans de ser transformada, i el segòn a la història del Rafael de Casanova i el restabliment democràtic de l´autonomia catalana moderna, sempre lligat amb el primer tema per seguiment històric.  

Portes de vidre automàtiques per passar de sala en sala, parets encalades i escales amples, vitrines a les fosques i audiovisuals ben treballats, no us perdeu el de la primera planta sobre les restes arqueològiques, fan passar una horeta de divertiment curiosit i aprenentatge cultural res aborrit.

A l´antiga casa pairal de la familia Bosch, els besavis de la nostra meravellosa guia a dos quarts , servien d´intro per narrar una història situada històricament cap allà la Guerra del Francés, l´època de la Maria LLuisa Casanova i Compte, una dona eixerida alegre i orgullosa del seu passat, que em va recordar molt la forma i ús de la Silvia Abril a la tele, i que durant quasibé una hora i mitja, ens va ensenyar tot el que envolta Can Barraquer i la part més antiga de la ciutat de Sant Boi.

La Maria Lluïsa arriba i saluda complaent, busca complicitat, i la troba en una cara coneguda del seu pare, un amic dit Segismundo, un dels nostres visitants companys, que només fa que assentir la casualitat una mica sorprés, 

Comença la ruta i passem per CAN CABALER i CAN DIBÍ, a on restava posat l´angel de la vitrina exterior del museu en el seu arc d´entrada, dit l´arc de l´Ángel per aquest motiu, i tombem pel passatge Vaïlet, en record de l´Agustina d´Aragó de la ciutat, històricament estic parlant, que d´això es tracta, arribant a portes de CAN TORRENS, maca masia companya al carrer de l´Hospital, comprada pels Bosch fa uns anyets per ampliar el seu territori i propietats, allà la Maria, amb la història del vi i els ceps, troba altre pinxo treslladat del present al passat, amb més complaença que el Segimón, i no es altre que el veï de Sant Cugat que li fa relat de com per aquells temps es prensava el vi amb els peus a les cubes de raïm de la seva casa quan era més petitet.

LA MARIA LLUISA EXPLICANT LA
HISTÒRIA DEL NOTARI FORNAGUERA,
amic dels francesos i que va propiciar
una represalia contra els vailets de Sant Boi

ECORRIDOR VI

PORTA ACCÉS CAN TORRENS

A la sortida, després d´explicar la història de la represalia francesa per la mort del notari sr- Fornaguera a dins CAN TORRENS, amb el seu cub-sarcòfag, pugem a veure el MERCADAL i l´església de SANT BALDIRI, del 1700, amb el  lloc d´enterrament del besavi deixat al lloc dels Martí,  que la seva besneta respecta, malgrat el temps, igual que si fos un sant.  Tomba descoberta el 1912, i honorada des de llavors.

EL final de la ruta, a dins del museu, ens fa acomiadar de la nostra simpàtica guia, que torna amb la seva familia dintre del seu peculiar passat sense visita, encara, de l´afamat BARÓ DE MALDÀ, uns plats de ceràmica per servir xocolata a dins una vitrina del museu ens acomiaden també.

Nosaltres passegem, a la vegada que la resta de companys per les sales, i trobem la història d´altres peces que ens parlen de passat romà, de sèquies de claveguera, de sitges de cereal, de camps i riu, tot molt més a prop que ara, i d´un passat Santboianenc que ara no podem reconèixer, però que va ser escenari de guerres i de treballs al costat de vinyes i aigua del Baix Llobregat.  Ciutat en principi íbera, amb el seu jaciment de ferro a les faldilles de l´església romànica, i després neoclàssica, a dalt del promontori que servia per defensar el reducte, pres després pels romans,  defensat contra els àrabs en època medieval, amb les casetes dividides pels dos cantons del promontori servit pel pas de barca i el pont de fusta del Llobregat. Ara expandit a l´altra banda de la Rambla Modolell, ara Rafael Casanovas, des que van trobar les seves restes.

sanatori antituberculós Torrebonica

La visita guiada per l´antic Sanatori de Torrebonica en la zona sud de Terrassa, al costat de l´Hospital General i de la ctra de Sabadell, es una experiència inoblidable.

De fa algun temps ja, l´Associació Sant Llatzer i la nostra benvolguda guia-artista, la Teresa i el seu company, antic treballador del complexe, que tenia fins i tot granja, colònia i escola al voltant, ens deleiten amb un passi ben treballat pels interiors de l´hospital que es va dedicar a sanar malalts tuberculosos, des de finals del segle XX.

Un passi ple de nostàlgia i encara amb sensacions impresses de que un projecte noble i rotund va passar per aquell edifici.  Es conserva sencer edifici i serveis, trajos inclosos, rescavalats dels armaris propis pel nostre gentil sereno, que va obrint portes conforme ens apropem a elles en el recorregut.

Un projecte de la Caixa de Pensions, iniciat abans, que va aconseguir portar a terme el que moltes altres iniciatives havien volgut  endegar en aquells temps i d´altres posteriors, i que tan sols els diners no van poder enllestir, com si allò fos un problema a començaments de segle de creixement industrial català i de cotó!!.  Un projecte majestuós, tirat endavant per doctors preparats.  Un projecte social que durant un bon grapat d´anys va fer feina ben feta i organitzada, ajudant milers de malalts, fins que la tubercul.losi va ser erradicada, i que va ser servit, com sempre, per un grapat de treballadors que encara podem veure vagant pels passadisos, cansats i fatigats després d´haver cosit, rentat, servit, acomodat i treballat camps per alimentar la quantitat d´habitants que s´h guarien a dins les seves parets.

La Teresa ens explica una història plena de fantasmes i records, i que amb les meves paraules quedaria ben plasmada de la seguent forma.

"A l´arribada a Torrebonica recordo com una preséncia estranya en guiava cap a la que havia d´èsser la meva cambra durant una bona estada de convalescéncia, una estància forçada per la meva malaltia, la tubercul.losi pulmonar, que segons la meva madrina, la meva pertanyença a la nòmina de malalts subvencionats per la Caixa de Pensions la qual havia pogut tenir la sort d´accedir;  "Una bona estada a l´aire lliure i pur de Sant Llorenç et guarira de ben segur", això es el que em deien els doctors de Barcelona.

Les instal.lacions eren ben modernes, despatxos mèdics equipats amb raig x, habitacions ventilades separades per sexes, planxadores, rentadores, cosidores, infermeres, cuineres, agricultors i mestres que cuidaven de la canalla i la nostra alimentació sana, feien un conjunt de gent seriosa i instruïda, respectuosa amb nosaltes i amb l´ambient del sanatori.

Havia arribat en tren, a l´aturador del darrera del sanatori, i ja havia vist la colònia de vivendes de la gent que m´havia de cuidar, a més dels jardins i de la casa de l´administrador que cuidava que tot rutllés.

Al final el sentiment d´anar acompanyada em va deixar tot just arribar a la porta de la meva cambra, i una última recomanació em va xiuxejar a cau d´oïda; sempre que vulguis ens trobarem a l´antiga capella del Roser i ara de la Verge de Montserrat, perquè preguem juntes per la teva sanació, i la de tots el que aqui hi resteu."